Archive for the ‘Noticias del Centro’ Category

Exposició Orígens

Martes, Mayo 24th, 2016

Ahir horabaixa el Centre d’Art i Paisatge Camp Lledó inaugurà l’exposició Orígens, de Diego Laranxeira (fotografia) i Maria Àngels Moyà (poesia), a la llibreria Quars de Palma. Les dotze imatges sobre alumini (90x 60), obtingudes a través de la intervenció de l’artista sobre pel·lícula velada, anaven acompanyades per dotze poemes i precedides de dotze pensaments de personalitats del món de la ciència, la física o la matemàtica, en un intent de explorar la fina línia que separa descobriment i creació des d’un punt de vista interdisciplinari. Orígens és un exercici d’introspecció que neix d’una emoció compartida.

Per arrodonir la celebració, Magnetika intervengué amb una instal·lació de visuals: un projector suspès del sòtil anava passant imatges en moviment relacionades amb el tema de l’exposició sobre un caramull de llibres que cobrien el trispol de Quars. El públic assistent coincidí en què l’efecte d’aquest original mapping era impactant.
L’acte finalitzà amb una degustació de receptes antigues de la gastronomia mallorquina elaborades per Tomeu Arbona, del Fornet de la Soca.
Des d’aquestes pàgines volem expressar el nostre agraïment no tan sols a la Llibreria Quars, que ha posat el seu espai a la nostra disposició, sinó també a totes aquelles persones que han fet possible que el projecte Orígens es convertís en realitat.
L’exposició es podrà visitar fins a mitjans del mes de juny a la llibreria Quars, al número 12 del carrer Parellades de Palma.
. . .
Text: Maria Àngels Moyà

Equacions per a la reflexió (III)

Martes, Septiembre 30th, 2014

El desembre de 2013 s’inicià el projecte d’Aris Spentsas Encuentros conceptuales no previstos amb una sèrie de reunions que tenien com a finalitat intentar resoldre l’equació: CULTURA+EDUCACIÓ+ART–COST=0. Del debat entre tots els que hi participàvem nasqueren 74 noves equacions amb 102 variables.
Divendres passat, es dugué a terme, al Museu d’Art Modern i Contemporani Es Baluard, una segona fase del projecte amb la incorporació de dos nous membres: Vasilis Karakostas (informàtic) i un ordinador que processava les equacions resultants, les recombinava i les preparava per a un nou debat entre els 22 participants. De resultes de tot plegat n’havia de sorgir una instal·lació.
L’espai estava organitzat de la següent manera: l’ordinador presidia la sala; al seu davant, una filera de cadires personalitzades amb el nom del seu ocupant. Sobre cada cadira hi havia un llapis i una llibreta. Una vegada asseguts, alguns dels participants es donaven l’esquena, d’altres es miraven cara a cara, o mostraven el perfil al veí.
Durant 50 minuts, l’ordinador va llançar equacions. Entre tots havíem d’analitzar-les i, per un sistema de votació, acceptar-les o rebutjar-les. El procés es convertí en un joc en el qual les persones interactuaven amb la màquina i entre si. Quan em vaig aixecar per fer una fotografia des d’un lloc elevat, vaig adonar-me que la instal·lació erem nosaltres mateixos. És a dir, tots formavem part d’ella: la màquina, les cadires estratègicament col·locades i les persones.
La tercera fase del projecte tendrà lloc l’octubre de 2015 i consistirà en un taller i en una exposició que il·lustrarà tot el camí recorregut. Un camí que –des de la interdisciplinarietat– explora les difuses fronteres que separen (o uneixen) descobriment i creació, ciència i art, l’objectivitat que proposa la tecnologia i la subjectivitat que aporta l’ésser humà.
. . .
Text: Maria Àngels Moyà

Washitecture (III)

Miércoles, Septiembre 24th, 2014

Dins el marc del 17è Taller Vertical 2014, el passat dijous s’inaugurà a Roca Gallery Barcelona l’exposició Washitecture que reunia els projectes presentats baix el lema “Arquitectura d’Aigua d’Emergència per a escoles del Marroc”.
El primer premi va recaure sobre el diseny presentat per Anna Puigjaner, María Charneco, Guillermo López i Alfredo Lérida, per la seva “simplicitat i bellesa”, tal com va reflectir l’acta del jurat.
El projecte liderat pels arquitectes Francisco Cifuentes i David Tapias, en el qual col·laborava el Centre d’Art i Paisatge Camp Lledó, va obtenir el premi del públic i la menció especial del jurat.

Aquest projecte consisteix amb dues alfàbies -una per a la recollida de pluges i l’altra per al reciclatge de l’aigua una vegada utilitzada-. Entre elles, un seguit de piques que fan possible el moviment descendent de l’aigua. Una sèrie de maquetes explicatives completaven el conjunt. Per a l’elecció dels materials s’ha respectat la disponibilitat de la zona on anava dirigit el projecte (Marroc): fang, fusta i cordes.
Des d’aquí volem donar l’enhorabona a tots els participants i, molt especialment, a Cifuentes i Tapias, al grup d’alumnes que estava baix la seva direcció, a la gerreria Pere Coll de Pòrtol i a l’artista Anna Gol pel seu bon fer, la seva creativitat i la seva labor pedagògica.
També voldríem expressar un desig: que We Are Water Foundation donàs una passa més i aconseguís que el projecte guanyador es desenvolupàs a les escoles del Marroc. D’aquesta manera, molts de nins i nines podrien beneficiar-se d’unes magnífiques idees.
L’exposició es podrà visitar a Roca Gallery Barcelona (carrer Joan Güell, 211-213) fins dia 18 d’octubre. Per altra banda, s’estan duent a terme les gestions oportunes perquè, una vegada finalitzada, el projecte de Francisco Cifuentes i David Tapias quedi instal·lat al Centre d’Art i Paisatge Camp Lledó.
. . .
Text: Maria Àngels Moyà

Washitecture (II)

Jueves, Septiembre 4th, 2014

Dins el marc del Taller Vertical 2014, volem incloure la introducció del projecte que desenvoluparà el grup d’alumnes liderat per Francisco Cifuentes i David Tapias, de l’Escola Superior d’Arquitectura.

Gestió d’un recurs: l’aigua

-Allí –me dijo– hubo un pozo.
En el fondo de uno de esos tubos verticales que reflejan, tan profundos son, una sola estrella, el fango mismo se había endurecido y la estrella prisionera se había extinguido. Sabido es que la ausencia de una sola estrella basta para aniquilar una caravana tan firmemente como una emboscada.
Alrededor del estrecho orificio, como alrededor de un cordón umbilical roto, hombres y bestias se habían aglutinado en vano para recibir del vientre de la tierra el agua de su sangre. Pero los obreros más seguros, azuzados hasta llegar al suelo de ese abismo, habían escarbado inútilmente la costra dura. Semejante al insecto atravesado por un alfiler, aún vivo, y que en el temblor de la muerte esparce alrededor de él la seda, el polen y el oro de sus alas, la caravana, clavada al sol por un solo pozo vacío, comenzaba ya a blanquear en la inmovilidad de los tiros rotos, de los cofres reventados, de los diamantes derramados como escombros, y de las pesadas barras de oro que se enarenaban.
*

L’aigua és un recurs finit i un bé comunal. La seva gestió ha estat una de les claus de la supervivència de les diverses civilitzacions i espècies que han poblat el nostre planeta. L’actual cultura de gestió de l’aigua a Occident provoca un esgotament i contaminació ràpides d’aquest recurs. La tradició popular àrab, en canvi, optimitza l’obtenció i l’emmagatzematge d’aquest bé escàs. Què en podem aprendre? Què cal millorar?

Tècniques i materials locals: el fang i la ceràmica

Fue en el transcurso del año maldito, aquel que se apodó “el festín del sol”; pues el sol ese año ensanchó el desierto. Brillaba sobre las arenas entre las osamentas, las zarzas secas, las pieles transparentes de los lagartos muertos y la hierba para los camellos cambiaba en crin. Él, por quien nacen los tallos de las flores, había devorado a sus criaturas; y se entronizaba sobre sus cadáveres desparramados, como el niño entre los juguetes que ha destruido.
Absorbió hasta las reservas subterráneas y bebió el agua de los pozos raros. Absorbió hasta el dorado de las arenas que se hicieron tan vacías, tan blancas, que bautizamos esta comarca con el nombre de Espejo. Pues un espejo tampoco contiene nada y las imágenes con las que se llena no tienen peso ni duración. Pues un espejo a veces, como un lago de sal, quema los ojos
.

Al sud del Marroc, l’aigua és un bé molt escàs. Durant milers d’anys, la seva gent ha desenvolupat tècniques d’una extraordinària complexitat per tal d’obtenir-la. En molts indrets, l’actitud colonialista d’exportar una cultura i unes tècniques a països amb condicions ambientals, materials i culturals diferents a la nostra –per tal d’obtenir-ne energia i preuades matèries primeres–, ha deixat pas a una col·laboració, basada en l’intercanvi real de coneixement, generant-ne un de nou i compartit. Proposem cercar respostes a la pregunta que planteja aquest taller mitjançant la recerca del potencial que ofereix el fang –un material disponible en aquell entorn, de molt baix cost i de cicle tancat–, transformat amb les tècniques de la ceràmica, ancestrals, presents i amb un llarg recorregut per explorar.

Ús, aprenentatge i joc

Y si sólo hay allí un pozo agotado, el juego no es el mismo. Pues sabes que ese pozo es inútil y vacío como los dados del juego cuando no arriesgas en ellos tu fortuna.

Durant el taller treballarem en la elaboració d’un sistema obert que configuri un espai didàctic i una experiència atractiva, on l’estudiant-nen (a Barcelona i al Marroc) esdevingui el protagonista actiu de compartir l’experiència de rentar i rentar-se tot cuidant l’aigua.
Més enllà d’actituds higienistes, projectarem un joc que fomenti en els nens l’empatia, la necessitat de col·laborar i cuidar, l’aprenentatge constant i la participació; no només en la responsabilitat de cuidar aquest recurs fluid, sinó també en la materialització i manteniment d’alguns dels elements necessaris perquè aquest sistema funcioni, afavorint que la seva relació amb el cicle de l’aigua (d’on ve, per on passa i a on va) sigui directa, tàctil i visual.
No els enviarem un artefacte, sinó una recepta perquè s’ho puguin fer ells mateixos, tot jugant.
. . .
*La cursiva reprodueix fragments de l’obra Ciudadela d’Antoine de Saint-Exupéry.
. . .
Text i direcció del projecte: Francisco Cifuentes i David Tapias.
Col·laboradors: Anna Gol Isern i Gerreria Pere Coll.
Patrocinador: Camp Lledó, Centre d’Art i Paisatge.

Washitecture (I)

Martes, Agosto 26th, 2014

Washitecture és el titol del 17è Taller Vertical 2014 que –amb el patrocini de Roca Barcelona Gallery i Gabarró, i el suport de We Are Water Foundation– organitza l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura (ESARQ) de la Universitat Internacional de Catalunya (UIC).
Es tracta d’un taller transversal en el qual els alumnes s’agrupen en equips liderats per arquitectes de prestigi amb la finalitat de reflexionar, a través d’un projecte, sobre un tema concret cada any. A l’edició d’enguany es proposa la recerca de sol·lucions a l’accés a l’aigua de les escoles de Marroc. Els alumnes presentaran distints dissenys que serveixin per facilitar l’erradicació de malalties, la conscienciació del valor de l’aigua com a bé escàs i l’adquisició d’hàbits d’higiene.
El Centre d’Art i Paisatge Camp Lledó ha tengut la satisfacció de poder prestar la seva col·laboració a l’equip que lideren els arquitectes David Tapies i Francisco Cifuentes, amb l’aportació de la feina artística i creativa de la ceramista Anna Gol.
El taller s’inaugurarà dimecres dia 3 de setembre a l’Aula Magna de la Universitat Internacional de Catalunya i es desenvoluparà al llarg de tota una setmana. Dimecres dia 10, es presentaran les diferents propostes; un jurat –format per Martín Azúa, Curro Claret, Javier García Germán, Borja Ferrater i Xavier Torras (en representació de la Fundació We Are Water)– determinarà la proposta guanyadora, i es clausurarà el 17è Taller Vertical. Finalment, dijous dia 18 de setembre s’inaugurarà l’exposició Washitecture a l’espai Roca Barcelona Gallery (carrer de Joan Güell, 211), on es podran veure tots els treballs del Taller Vertical 2014.

Equacions per a la reflexió (II)

Miércoles, Agosto 20th, 2014

L’hivern passat, el Centre d’Art i Paisatge Camp Lledó, juntament amb distintes persones del món de l’art i de l’educació, participàrem en el projecte d’Aris Spentsas. Tal com explicàrem en aquell moment, l’artista es proposava reflexionar sobre l’art, la cultura i l’educació des del punt de vista matemàtic partint d’una equació inicial que donava peu al debat tenint en compte les bases de la interdisciplinarietat: CULTURA+EDUCACIÓ+ART–COST=0
Després de mesos de feina, aquesta equació s’ha anat transformant i enriquint amb les aportacions dels distints participants i amb el treball creatiu de l’artista. Ara l’obra està preparada per donar-se a conèixer. Serà divendres dia 26 de setembre a Es Baluard, Museu d’Art Modern i Contemporani de Palma, de 16 a 20 hores.
Aprofitant l’estada d’Aris Spentsas a Mallorca, l’artista impartirà el taller “Encuentros conceptuales no previstos” a Es Baluard. Serà el dissabte dia 27 de setembre de 10 a 15 hores. Els que estigueu interessats en assistir-hi trobareu tota la informació a l’enllaç següent: http://www.esbaluard.org/es/activitats/559/taller-de-encuentros-conceptuales-no-previstos

Intervenció paisatgística a Casa Poesia

Jueves, Julio 17th, 2014

Els arquitectes Francisco Cifuentes i Sebastià Martorell amb Daniel Ippolito com a arquitecte col·laborador, baix el patrocini del Centre d’Art i Paisatge Camp Lledó, han realitzat una intervenció paisatgística a Casa Poesia (Ses Salines) centrada en el tema de l’aigua.
Es tracta de la construcció d’una zona de refresc al jardí amb un safareig adaptat al terreny utilitzant materials de l’entorn: pedra de marès, ciment mallorquí i calç. El punt d’aigua s’acosta a un ullastre a través de peces de pedra de marès per crear un festejador. En la construcció del recinte que acull el sistema de depuració s’ha volgut experimentar aixecant uns murs de tapial i una volta de teules. Això ha estat possible gràcies a l’estreta col·laboració i la bona sintonia entre els arquitectes i el Centre d’Art i Paisatge Camp Lledó.
. . .
Text: Maria Àngels Moyà

Històries del Mediterrani

Jueves, Febrero 27th, 2014

Histories del Mediterrani. Una immersió en un mar de ciència i coneixement és el títol d’un cicle de conferències organitzat pel Centre Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), amb la col·laboració del Sistema d’Observació i Predicció Costaner de les Illes Balears (SOCIB) i de l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (IMEDEA). El passat dimecres, el Centre d’Art i Paisatge Camp Lledó va participar a la sessió inaugural –Tres mirades sobre la posidònia: art, ciència i poesia per a la clau del Mediterrani–, en la qual el doctor Jorge Terrados, científic titular del Departament d’Ecologia i Recursos Marins de l’IMEDEA (CSIC-UIB), va ser entrevistat per la periodista Rosa Campomar, en un format innovador que volia rompre amb els models clàssics de les conferències tradicionals.
L’any 2010, el Dr. Terrados va participar –aportant la mirada científica– al projecte del Centre d’Art i Paisatge Camp Lledó Posidònia, quatre mirades, vertebrat sobre l’obra de l’artista Toni Moranta amb la posidònia. El projecte es completava amb la mirada didàctica i la mirada poètica de Maria Àngels Moyà.
Durant l’acte de dimecres, les peces de Toni Moranta de l’exposició Entropies, així com les darreres Combustions, s’anaven projectant a la pantalla. El mateix artista va explicar tot el procés creador de les obres i l’emmarcà dins el que ha estat la seva trajectòria professional. Les paraules del Dr. Terrados feren un recorregut pels anys que ha dedicat a l’estudi de la posidònia, i ens donaren a conèixer les particularitats d’aquesta planta endèmica de la Mediterrània. La poesia de Paisatges d’infantesa ran de mar i les intervencions del públic assitent posaren punt i final a una jornada que es desenvolupà al CaixaForum de Palma.
La resta de conferències tendran lloc els dies 26 de febrer i 5, 19 i 26 de març a les 19h al mateix CaixaForum de Palma.
. . .
Text: Maria Àngels Moyà

Ruta literària pel Call de Palma

Lunes, Febrero 17th, 2014

Aquest passat dissabte, el Centre d’Art i Paisatge Camp Lledó organitzà una ruta literària pel Call de Palma amb el grup de lectura de la llibreria Agapea. L’objectiu era donar a conèixer –de la mà de diversos autors– no només els carrers de la ciutat per on transcorria la vida dels jueus mallorquins, sinó també la seva història, música, gastronomia, costums, art, educació,…
Poesia, novel·la, receptes de cuina, articles periodístics i assaig històric han facilitat la reconstrucció d’un itinerari del qual en queden escasos rastres físics, i que, per tant, necessita descobrir-se amb els ulls de la imaginació.
La visita començà al Call de L’Almudaina i acabà a la plaça Nova amb fragments de Dins el darrer blau, de Carme Riera; perquè va ser la lectura d’aquesta novel·la la que motivà l’organització de la ruta.
Els escriptors i les obres que ens acompanyaren durant el recorregut foren:

Call Major

Jaume Pomar, “Actes de fe” a Elegies i Josep J., xueta.
Miquel Ferrà i Martorell, “Robiols de confitura” a El Call de Palma.
Maria Isabel Miró, Història de l’educació jueva a la Catalunya de l’Edat Mitjana.
Ramon Picó i Campamar, L’adéu del jueu.
Gaspar Valero Martí, “La Torre de l’Amor” a Palma, ciutat de llegenda.
Maria Àngels Moyà, “Immensitat” a Dreceres entre el malsons i la vigília.
Conxa Forteza, “El Jesuïta i el Rabí” a Històries del carrer.

Call Menor

Miquel Ferrà i Martorell, Receptari solleric de cuina jueva.
Marian Aguiló, Albada.
Mariona Forteza, “Tres siglos vendiendo botones” a Periodismo después del periodismo.
Maria de la Pau Janer, Màrmara.
Miquel Forteza, Els descentents dels jueus conversos de Mallorca.
Mossèn Alcover, Es llum de la terra.
Bartomeu Bestard, “Orígenes de una discriminación: Los Autos de Fe de 1693” a Diario de Mallorca (26-8-2012).

També poguérem gaudir d’un tast de música jueva a l’estudi de l’artista Maria Isabel Ballester –autora del monument a Jafuda Cresques, al Call Major, i de l’exposició Holocaust, una mirada– . El seu taller és una bona mostra de maridatge entre escultura, pintura, literatura i música.
La visita acabà amb un àpat al restaurant Las Olas (carrer Ca’n Fortuny), on John i Evelyn ens prepararen un menú de cuina sefardí: Triangles filo d’espinacs i formatge fresc, tarta rústica de carabassa i formatge de cabra, llenguado amb salsa tahini, couscous i amanida, hamin de xot i dolços sefardís.
Des de les pàgines d’aquest blog, volem agrair la gran acollida de la iniciativa, l’entusiasme de tots els participants i la professionalitat i el saber fer de John i Evelyn al front del seu restaurant. Mazal Tov!
. . .
Text: Maria Àngels Moyà

Equacions per a la reflexió

Jueves, Enero 2nd, 2014

El físic és capaç d’expressar
la relativitat del temps
amb una única equació.
El matemàtic pot amagar
a l’interior d’una incògnita
la complexitat de l’Univers.
I el poeta es demana:
Si d’igual manera
equacions i paraules
tendeixen a l’infinit,
per què és tan difícil
dibuixar en un sol vers
el trajecte dels astres,
el silenci de les pedres,
o el vol dels ocells?

Durant aquestes setmanes, l’artista grec Aris Spentsas fa la seva residència a Addaya, Alaró. Ell s’ha proposat reflexionar sobre l’art, la cultura i l’educació des del punt de vista matemàtic. Parteix d’una equació inicial:
CULTURA+EDUCACIÓ+ART–COST=0
A partir d’aquí, s’obri un debat que donarà lloc a altres possibles equacions i, finalment, a la seva obra. Una obra que, ja des dels seus orígens, sorgeig de la interdisciplinarietat i de la interacció.
El Centre d’Art i Paisatge Camp Lledó ha estat un dels membres convidats per Xisca Veny a participar en el projecte d’Aris. El grup està format per una dotzena de persones del món de l’art i de l’educació de la zona del Migjorn i del Llevant de Mallorca. La particularitat ha estat que aquestes dotze individualitats s’han unit per contestar les preguntes que l’artista ha formulat com si es tractàs d’una sola veu. Ara només ens resta esperar que Aris Spentsas acabi el seu treball creatiu per desvetllar les incògnites i descobrir el resultat final. Segur que serà una sorpresa per a tothom.
. . .
Text: Maria Àngels Moyà

Jaume Amigó: reportatge d’una residència

Lunes, Julio 15th, 2013

Està encapotat. De bon matí han gaigut quatre gotes. Un dia magnífic per posar-se davant l’ordinador i fer memòria del que han estat aquestes últimes setmanes amb l’artista Jaume Amigó…

L’arribada

El forn

La base és una placa refractària sobre la que descansa una estructura de ferro recoberta interiorment per una manta tèrmica. Una sèrie de totxos refractaris s’arrengleren al voltant de la base evitant que la temperatura baixi i que el foc s’escampi. El forn –que s’alimenta amb gas propà– ha estat dissenyat, construït i muntat per Jaume Amigó amb l’ajuda de l’artista japonès Koichiro Togita.

El taller

Al taller s’hi realitza l’esmaltat de les peces, així com la feina de documentació fotogràfica de les obres abans i després de la cocció. També és el lloc per pensar i planificar l’activitat de cada jornada.

El procés de cocció

A les cinc de la tarda, en Jaume posa el forn en marxa després de col·locar-hi les peces amb molta cura. El plats més grossos es couen d’un en un i els de menor tamany comparteixen espai. La primera cuita del dia és la més llarga –de dues a dues hores i mitja, aproximadament– perquè el forn ha de passar de 0 a 900 graus. Després, a mesura que el forn ha agafat la temperatura adient, el temps de cocció s’abreuja.

En Jaume és pacient. S’asseu devora el forn i espera. Vigila la combustió, regula la temperatura, observa els canvis de color de la ceràmica, controla el temps,… De tant en tant obre un llibre, escolta música, o aixeca els ulls deixant anar la mirada: la terra, els ullastres, la paret seca, els ametllers, Cabrera.
Quan s’acosta el moment de treure les peces, ens avisa. A un costat del forn ja està preparat el cercle amb serradures de fusta i el ribell amb aigua per refredar les obres. Estam a l’expectativa, amb la càmera a les mans; perquè encara que el procés sigui sempre el mateix, cada cuita és diferent. Una mescla de nerviosisme i emoció continguda fa que els darrers minutus no acabin de passar mai. Finalment, en Jaume obre el forn i l’espectacle de llum i so comença.

El sol s’ha post fa una estona. De cop i volta, les ombres desapareixen i una intensa llum vermella ens descobreix una ceràmica que sembla transparent. Ho hem vist una, cinc, dotze vegades i cada una d’elles ens ha meravellat. És un moment màgic.

Amb l’ajuda d’unes esmolles i d’uns guants de material aïllant, en Jaume treu les peces del forn i les col·loca damunt les serradures, que s’encenen i deixen anar una intensa fumerada. És el moment de tapar-ho tot amb un gran cubell de giny. Les parts esmaltades s’aniran crivellant pel canvi brusc de temperatura i la resta agafarà el color negre del fum. Seguim els moviments d’en Jaume en silenci i escoltam atentament com es va crivellant l’esmalt. Ell aixeca el cubell vàries vegades per afegir-hi serradís i deixar-hi entrar l’aire necessari per a la combustió.

Seguidament, la ceràmica s’acaba de refredar dins l’aigua, que –en contacte amb les peces– en pocs segons agafa el punt d’ebullició. Després d’una bona neteja, veim el resultat final. L’obra acabada va passant de mà en mà. Sabem que és un moment únic –quasi místic–, en el qual se’ns dóna la oportunitat d’acariciar la bellesa de l’art i sentir-la íntimament a través de la vista i de la pell.

L’acomiat

En Jaume prepara l’equipatge, desfà el forn i empaqueta totes les eines. El taller queda net i ordenat. El temps de la seva estada ens ha passat volant. Sembla que va ser ahir quan arribà. A Catalunya l’espera un estiu intens de feina que ha de tenir enllestida pel setembre. Mentre ens dirigim per última vegada al lloc que ocupava el forn, sentim la melangia que comporta l’absència. Quan hi arribam, però, no podem evitar un somriure de satisfacció. Ens queda el record de l’experiència viscuda, la qualitat humana d’en Jaume, la il·lusió pel retrobament i el rastre que deixà el foc damunt la terra.
. . .

Nota: Totes les obres de ceràmica raku que l’artista Jaume Amigó ha realitzat durant la seva residència es poden veure a la galeria d’imatges de la nostra web.

. . .
Text: Maria Àngels Moyà

Raku

Domingo, Julio 14th, 2013

Encara que l’origen de la ceràmica raku es trobi a Corea, va ser al Japó de finals del segle XVI on es va desenvolupar i on va agafar força, fins arribar a convertir-se en un dels trets d’identitat de la cultura japonesa tradicional.
Quan parlam de raku, parlam d’una tècnica rica en conceptes que va lligada al budisme zen, a la cerimònia del te i a l’estètica wabi-sabi. Quan parlam de raku, parlam d’intimisme, d’espiritualitat, de simplicitat, de rusticitat. Les peces es treballen a mà i mai no es fa servir el torn en el modelat. Parlam de la fugacitat del moment, de natura, de minimalisme i d’atzar. Tots els materials que utilitzem en la combustió, així com les condicions atmosfèriques de cada moment i de cada indret, influiran en l’obra. En definitiva, parlam de la bellesa que es troba en la imperfecció.
Aquest passat dissabte, l’artista en residència Jaume Amigó ha volgut descobrir-nos els secrets de la ceràmica raku oferint una demostració de tot el procés de la cuita a un grup d’amics interessats en conèixer aquesta tècnica. Des de les cinc de l’horabaixa i fins l’entrada de nit, el forn va estar en funcionament i es realitzaren tres cuites. Paral·lelament, s’acondicionà un espai dedicat a l’exposició de les obres acabades al llarg d’aquestes setmanes. Els assistents gaudiren de la màgia que es desprèn de la conjunció dels quatre elements: foc, aire, aigua i terra, així com de les explicacions de l’artista davant els dubtes i preguntes que li anaven plantejant. Per acabar, un sopar va posar fi a una jornada plena d’emocions.
. . .
Text: Maria Àngels Moyà

Trobada d’associacions

Jueves, Junio 6th, 2013

La setmana passada dues associacions culturals de Ses Salines trobaren un punt d’intersecció en les seves passes i creuaren els seus camins a molts de quilòmetres de Mallorca. La Vedelleta d’Or, que treballa per a la preservació, conservació, difusió i estudi del patrimoni saliner, sortia de l’illa per conèixer Girona i Empúries. El Centre d’Art i Paisatge Camp Lledó viatjava per Catalunya visitant exposicions i estudis d’artistes. Aprofitant l’avinentesa, ens desviàrem de la nostra ruta per coincidir a Sant Martí d’Empúries. La tramuntana bufava amb força i alguns turistes desafiaven el temps a les terrasses dels bars. Nosaltres optàrem per l’interior del restaurant Mesón del Conde, on els devuit membres de l’expedició compartírem projectes, experiències, records i un àpat excel·lent.
. . .
Text: Maria Àngels Moyà

Orígens, el dia després

Martes, Mayo 28th, 2013


 

Dijous passat presentàrem Orígens. Els xipresos arrenglerats a banda i banda del camí ens donaren la benvinguda a Sa Possessió, un espai singular que manten el seu caràcter entre naus industrials i magatzems. Ens demanam com pot sobreviure un lloc com aquest ben al centre d’un no-lloc. Tal vegada sigui aquesta circumstància la que el fa tan especial. Durant el dia, Son Rossinyol bull d’activitat. A la nit, queda desert i silenciós. A la clastra de Sa Possessió i als seus jardins, però, sona la música, la veu de la poesia i les rialles dels amics.
De les tres parts que formen el projecte –llibre, audiovisual i exposició– donàrem a conèixer les dues primeres. Ens hauria agradat poder mostrar la totalitat del projecte el mateix dia però, per motius de calendari, no va ser possible. Així tendrem una bona raó per celebrar una altra festeta, cosa que ens sembla fantàstica.
Pensam que ara és el moment d’expressar el nostre agraïment a totes aquelles persones que han fet possible que Orígens es convertís en realitat:
Gràcies a l’Editorial Vessants, Arqueologia i Cultura per la publicació del llibre, i per confiar –una vegada més– en el Centre d’Art i Paisatge Camp Lledó.
Gràcies a Diego Laranxeira per posar imatges als meus poemes amb el misteri de les seves fotografies, i per la professionalitat que ha demostrat a l’hora de maquetar el llibre.
Gràcies a tots els que han participat en la filmació de l’audiovisual. Sabem que aquests darrers dies li han dedicat gran part de les hores de son perquè el muntatge quedàs enllestit: Diego Laranxeira i Jeroni Truyols (guió, direcció i realització), Tolo Perelló (tècnic de so i banda sonora original), Laura Viard (interpretació). Ells han aconseguit captar i projectar l’esperit i l’essència d’Orígens.
Gràcies a Sa Possessió per oferir-nos el seu magnífic espai i per tractar-nos tan bé. Desitjam que puguin seguir endavant durant molt de temps amb la seva il·lusió.
Gràcies a Pepe Cañabate per la digitalització i la impressió de les imatges.
Gràcies als dotze científics i pensadors que ens han acompanyat durant tot el projecte i que han expressat amb paraules les seves emocions, desigs, temors i dubtes. Volem incloure els seus noms i fer extensiu el nostre agraïment a tots aquells que durant la història de la humanitat han contribuït a fer possible que ara nosaltres ens demanem quina és la línia fronterera que separa descobriment i creació:
J.B.S. Haldane, genetista i biòleg evolutiu.
Carl Sagan, astrònom, astrofísic i cosmòleg.
Sir Martin Rees, astrònom.
G.K. Chesterton, escriptor.
Albert Einstein, físic.
Leibniz, filòsof i matemàtic.
Edward Tryon, físic.
Charles Darwin, naturalista.
Lucreci, filòsof i poeta.
Arthur C. Clark, escriptor i científic.
Niels Bohr, físic.
Richard Feynman, físic.

Finalment, gràcies a tots els que ens acompanyàreu en un dia tan especial. Perquè la major satisfacció és poder compartir la nostra feina amb tots vosaltres.
. . .
Text: Maria Àngels Moyà

Orígens, compte enrere

Domingo, Mayo 12th, 2013

El mes de maig ha començat i ja queden pocs dies per a la presentació d’Orígens, un projecte elaborat per l’equip del Centre d’Art i Paisatge Camp Lledó. El projecte consta d’un llibre editat per Vessants, Arqueologia i Cultura –que donarem a conèixer el proper dia 23 a Sa Possessió, al polígon de Son Rossinyol de Palma– i d’una exposició que mostrarem posteriorment.
Orígens reflexiona sobre l’univers en el qual l’ésser humà ha evolucionat, submergint-se en els universos íntims de cada un de nosaltres; i ho fa –fidel a l’esperit interdisciplinari que ens caracteritza– des de tres àmbits diferents que troben un punt de connexió que els relaciona: l’artístic, el literari i el científic.
La part artística està representada per l’obra de Diego Laranxeira. Les seves imatges, que hem denominat “no-fotografies”, “fotografies del buit” o “fotografies del no-res” creen universos imaginats utilitzant una tècnica on la voluntat de l’artista i l’atzar lluiten per martenir un equilibri.
Els poemes de Maria Àngels Moyà posen veu a les imatges. Partint dels dubtes i de les emocions que provoquen les qüestions primeres no pretenen trobar respostes, sinó aprofundir en el plaer i en la necessitat de seguir interrogant-nos a nosaltres mateixos.
Dotze personalitats de distints àmbits de la ciència ens acompanyen amb els seus pensaments. Físics teòrics, antropòlegs, naturalistes, astrònoms, biòlegs, genetistes, matemàtics,… introdueixen cada una de les imatges i cada un dels poemes expressant els seus propis dubtes i emocions davant els descobriments científics que s’han anat assolint al llarg de la història.
Ens fa il.lusió compartir uns moments tan especials amb tothom que en tengui ganes. Preparam un muntatge audiovisual que s’ha filmat especialment amb motiu d’aquesta ocasió. No volem desvetllar encara en què consisteix. Mantenir alguna incògnita augmenta l’interès per descobrir la sorpresa. Tan sols direm que Diego Laranxeira i Jeroni Truyols s’han posat al front de la realització i de la direcció, i que la interpretació ha anat a càrrec de Laura Viard.
El dia s’acosta. Mentre acabam d’enllestir les invitacions, esperam que la climatologia ens acompanyi i ens permeti disfrutar de la festa i d’una nit de lluna gairebé plena.
. . .
Més informació:
www.escamplledo.com/publicacions.html
www.vessants.net
www.sapossessio.com
www.facebook.com/sapossessio
. . .
Text: Maria Àngels Moyà