Archive for the ‘Poesia’ Category

Veus baixes

Miércoles, Mayo 22nd, 2013

El nostre bon amic Santi Pérez ens ha donat a conèixer “Veus baixes” (www.veusbaixes.cat), una revista virtual dedicada a la poesia que va començar a caminar per la xarxa fa un any. En aquella ocasió, la personalitat i la poesia de Gabriel Ferrater inaugurà la publicació. Ara, dediquen el número a Espriu, Rosselló-Pòrcel, Teixidor, Estellés i Llompart, els poetes de l’any.
Els responsables d’aquesta iniciativa -Miquel Àngel Llauger, Joan Manuel Pérez i Pinya, Jeroni Salom i Gabriel de la S.T. Sampol- ens conviden i us conviden a visitar un espai on hi tenen cabuda la traducció, els estudis i el diàleg entre escriptors. Nosaltres ja ho hem fet i, sincerament, ho recomanam a tots els amants de la literatura. En uns moments tan difícils com els actuals, “Veus baixes” no només ens sembla necessària, sinó que ens fa sentir que la poesia segueix més viva que mai i això ens agrada.

La veu del paisatge

Jueves, Marzo 14th, 2013

La veu del paisatge és el títol del projecte que el Centre d’Art i Paisatge Camp Lledó ha presentat al taller d’art contemporani “Paisatge”, organitzat per Reflexes Projectes Culturals i dirigit per Xisca Veny, que s’ha desenvolupat durant els dies 23 de febrer i 2-9 de març a la seu de S’Om.
Descripció del projecte
Definim “paisatge” com a creació humana subjectiva, intangible, abstracta, en la qual hi intervenen la percepció sensorial i l’emocional. Aquesta col·laboració sensorio-emocional ens permet relacionar l’exterior –es a dir, allò que ens envolta– amb l’interior de nosaltres mateixos. El paisatge sorgiria d’aquell instant en el qual es fa possible la comunicació entre l’entorn i l’ésser humà.
Partint de la nostra definició, fotografiam set punts de la casa que es corresponen amb els llocs que els distints participants han elegit com a “paisatges evocadors”. Cada fotografia s’associarà a un poema que explorarà els camins interiors propis. D’aquesta manera territori, imatge i paraula s’uneixen a l’hora de traçar un paisatge personal.
Les fotografies van clavades, sembrades, al mateix lloc on s’han fetes, seguint la recomanació de Perejaume al seu Enclavament a Bellaterra (2007): “Mantingueu ferm el lloc en el lloc. Prou de desprendre. Feu fermança local en tot i pertot. Deixeu en terra la perfecció de la terra. No la vulgueu trasladar a cap més banda. Claveu-la bé allà on es trobi”.

 

Primer paisatge: Jardí d’ombres
M’agraden les cases amb molt de llum i els jardins espessos, salvatges, amb ombres. No vaig anar a pensar que, quan més ombrívol era el jardí, menys llum tenia la casa…

Vull una casa amb llum
on el sol desfaci solituds i angoixes,
on els fantasmes no campin pels racons
i tan sols voltin pel meu jardí d’ombres.

Vull un jardí d’ombres
habitat pels esperits de la nit,
amb una font que ragi trista
(ritme lent i cadenciós de sospirs humits).

El jardí ombrívol envolta ma casa
i barra el pas a la claror.
Les bubotes juguen a conillons:
riuen,
entren,
surten,
viuen.

 

Segon paisatge: Paisatge cartografiat
Entre el concepte d’horitzó i el de paisatge, es dibuixa la cartografia secreta dels dos cossos…

Horitzó:
Falsa meta que s’allunya a mesura que t’hi acostes.
. . .
Dibuix el mapa dels teus aromes amb els ulls clucs.
Recorr el llindar dels teus territoris a les palpentes.
Interpret el llenguatge secret de la teva natura.
I quan, a mig camí, les nostres mans es toquen,
sé que –si vull trobar-me– necessit perdre’m dins tu;
perquè tu ets el meu paisatge.

 

Tercer paisatge: Pluja d’hivern
Plou.
Ni trons ni llamps,
sols aigua que cau
en un ploure condormit.
Sempre el mateix ritme lent
d’un so humit que primer
banya les fulles, la pell,
fins que arriba a les arrels
i deixa el moll de l’os
amarat de melangia.
Com en el vers de na Gemma:
Plou, sense voler.

 

Quart paisatge: El bosquet
Imagín el camp obert, sense filferro que barri el pas. Molta gent, quan tanca el seu bocí, comença a omplir-lo de restes i despulles en el que sembla un intent desesperat de moblar la natura…

Na Lluna i jo
li dèiem “el bosquet”.
Passejàvem,
fèiem cucaveles,
trobàvem rastres,
cercàvem espàrrecs.
Ara és la casa
tancada,
barrada,
espinada i
moblada
d’un ramat.
A les dependències,
somiers rovellats
amb banderoles
de llana.
Els abeuradors,
banyeres amb
l’esmalt
esportellat.
Les butaques,
rodes perdudes
de camió
i tractor.
Runa,
caramulls de runa
que creixen
amb el temps.
Postal
d’una ciutat
inexistent
plena de restes
urbanes.
Na Lluna i jo
seguim el camí
que ens marca
el tancat,
com els xots.
La cusseta
cerca olors
per les voreres.
Jo, de moment,
no he trobat
cap espàrrec
damunt l’asfalt.

 

Cinquè paisatge: Paraula
La biblioteca, els llibres, l’escriptura en silenci i soledat,…

Un cercava, camins endins,
perduda i retrobada
paraula.
Pensava paraules a l’aire
i les penjava a un fil d’argent.
Parlava paraules al paper.
Cercava,
pensava,
parlava…
Un i el món ple d’altres,
un amb un,
un amb ningú,
un.

 

Sisè paisatge: Primer foc
El primer foc com a orígen de l’Univers i el foc com a descobriment que contribuí a fer-nos més humans…

El primer foc crema
a l’interior de cada pedra,
a l’interior de cada arbre,
a l’interior de cada home.
Ho diu la veu de la cendra,
la llenya que es desfà,
la dansa de la flama,
el crit de la guspira,
i l’home ho sap;
perquè extén les mans cap al foc
i la història es reescriu
entre l’escorça i la pell.

 

Setè paisatge: Desmembrament d’un somni
Futur…, el futur dels que acaben de néixer i dels que encara no han nascut. Ells tenen per davant el repte d’aprendre a sentir, valorar i estimar el paisatge; aquest somni que les cultures han anat entreteixint, puntada a puntada, al llarg dels segles i pel qual hem de lluitar abans de què es desfaci i quedi convertit en un simple record perdut en la memòria…

Eres una presència sense cos i
te’n vaig tallar un que
no et fes rues a la sisa.
Eres un rostre sense veu i
vaig pintar-te’n una,
cosint a punt de creu
paraules i silencis.
Vaig omplir de pensaments
els racons que estaven buits,
com qui emboteix un ninot
amb trossos de drap i serradís.
I no tenies nom.
I mentre l’inventava,
les teves mans es llagaven
i els braços se’t cobrien de ferides.
Mai no n’he sabut, de cosir;
les agulles em punxen els dits
i els didals em fan nosa.
És per això que ara et desfàs i
quan ja no quedi rastre
ni del teu cos,
ni de la teva veu,
ni dels teus pensaments;
tan sols seràs el record
d’una presència,
d’un rostre,
d’un nom.
. . .
Text: Maria Àngels Moyà. Els poemes “Jardí d’ombres” i “Paraula” pertanyen al poemari Paraules, silencis (Edicions Ca’n Sifre, 2008); “El bosquet” i “Desmembrament d’un somni” estan inclosos a Dreceres entre els malsons i la vigília (Edicions ca’n Sifre, 2009); “Pluja d’hivern” i “Paisatge cartografiat” són noves versions d’escriptures anteriors; “Primer foc” és un poema inèdit escrit amb motiu d’aquest taller.

XII [ Orígens / Orígenes ]

Viernes, Noviembre 19th, 2010

“Crec que puc dir amb seguretat que ningú no entén la mecànica quàntica”. RICHARD FEYNMAN

M´ofega el desassossec

del principi d´IN-CERTESA

(la immensitat inimaginable,

IN-COMPRENSIBLE).

Sembla mentida el poder

de dues úniques lletres…

(les micropartícules invisibles,

IN-COMPRENSIBLES)

…quan tot pareix reduir-se

a un simple i senzill prefix

(la realitat visible,

IN-COMPRENSIBLE).

.  .  .

“Creo que puedo decir con seguridad que nadie entiende la mecánica cuántica”. RICHARD FEYNMANMe ahoga el desasosiego

del principio de IN-CERTEZA

(la inmensidad inimaginable,

IN-COMPRENSIBLE).

Parece mentira el poder

de dos únicas letras…

(las micropartículas invisibles,

IN-COMPRENSIBLES)

…cuando todo se reduce

a un mero y simple prefijo

(la realidad visible,

IN-COMPRENSIBLE).

.  .  .

Text: Maria Àngels Moyà

Imagen: Diego Laranxeira

XI [ Orígens / Orígenes ]

Viernes, Noviembre 19th, 2010

NIELS BOHR

Si poguéssim sotmetre la humanidad

a l´acció d´un accelerador de partícules,

descobriríem senderes

entre ment, cos i ànima

que, ocupats en evolucionar,

encongiren amb el pas del temps.

.  .  .

“Cualquier persona que no encuentre asombrosa la teoría cuántica es que no la entiende”. NIELS BOHR

Si pudiésemos someter a la humadidad

a la acción de un acelerador de partículas,

descubriríamos senderos

entre mente, cuerpo y alma

que, ocupados en evolucionar,

encogieron con el paso del tiempo.

.  .  .

Text: Maria Àngels Moyà

Imagen: Diego Laranxeira

X [ Orígens / Orígenes ]

Viernes, Noviembre 19th, 2010

“Qualsevol tecnologia avançada és indistingible de la màgia”. ARTHUR C. CLARK

Temps convertit en espai.

Espai transformat en temps.

Veritats absolutes diluïdes

entre el teixit relatiu del cosmos.

.  .  .

“Cualquier tecnología avanzada es indistinguible de la magia”. ARTHUR C. CLARK

Tiempo convertido en espacio.

Espacio transformado en tiempo.

Verdades absolutas diluidas

entre el tejido relativo del cosmos.

.  .  .

Text: Maria Àngels Moyà

Imagen: Diego Laranxeira

IX [ Orígens / Orígenes ]

Domingo, Noviembre 7th, 2010

“No pot sortir res del no-res”. LUCRECI

Minúscula,

tal com era l´Univers

quan no superava

el tamany d´un electró.

.  .  .

“No puede salir nada de la nada”. LUCRECIO

Minúscula,

tal como era el Universo

cuando no superaba

el tamaño de un electrón.

.  .  .

Text: Maria Àngels Moyà

Imagen: Diego Laranxeira

VIII [ Orígens / Orígenes ]

Domingo, Noviembre 7th, 2010

“És intolerable la idea de que l´home i la resta d´éssers estiguin condemnats a una completa aniquilació després d´aquest lent progrés continuat”. CHARLES DARWIN

Ecos d´un origen

silenciós, llunyà,

ens arribaran

tard i en diferit.

Vivim el present

entre la incertesa

d´un futur desconegut

i la ignorància

d´un passat inabastable.

.  .  .

“Es intolerable la idea de que el hombre y el resto de los seres estén condenados a una completa aniquilación después de este lento progreso continuado”. CHARLES DARWIN

Ecos de un origen

silencioso, lejano,

nos llegarán

tarde y en diferido.

Vivimos el presente

entre la incertidumbre

de un futuro desconocido

y la ignorancia de un pasado inalcanzable.

.  .  .

Text: Maria Àngels Moyà

Imagen: Diego Laranxeira

VII [ Orígens / Orígenes ]

Domingo, Noviembre 7th, 2010

“El nostre Univers és simplement una d´aquelles coses que ocorren de tant en tant”. EDWARD TRYON

El fred de cada pedra

amaga el primer foc.

Rastres d´incandescència

escriuen històries perdudes

en la memòria del temps.

.  .  .

“Nuestro Universo es simplemente una de aquellas cosas que ocurren de vez en cuando”. EDWARD TRYON

El frío de cada piedra

esconde el primer fuego.

Rastros de incandescencia

escriben historias perdidas

en la memoria del tiempo.

.  .  .

Text: Maria Àngels Moyà

Imagen: Diego Laranxeira

VI [ Orígens / Orígenes ]

Domingo, Noviembre 7th, 2010

“Per què hi ha alguna cosa en lloc del no-res?”. LEIBNIZ

Damunt l´arena

tan sols quedava

l´espai en blanc

de la teva absència

entre les despulles

salades i humides

de l´oblit.

.  .  .

“¿Por qué hay algo en lugar de la nada?”. LEIBNIZ

Sobre la arena

sólo quedaba

el espacio en blanco

de tu ausencia

entre los despojos

salados y húmedos

del olvido.

.  .  .

Text: Maria Àngels Moyà

Imagen: Diego Laranxeira

V [ Orígens / Orígenes ]

Martes, Noviembre 2nd, 2010

“L´experiència més bella que podem tenir és la del misteri”. ALBERT EINSTEIN
v orígenes/orígens

Després de recórrer

camins infinits

perdut en el temps,

punt de llum

entre punts de llum,

podràs traçar el mapa

de la teva efímera existència.

.  .  .     .  .  .

“La experiencia más bella que podemos tener es la del misterio”. ALBERT EINSTEIN

Tras recorrer

caminos infinitos

perdido en el tiempo,

punto de luz

entre puntos de luz,

podrás trazar el mapa

de tu efímera existencia.

.  .  .

Text: Maria Àngels Moyà

Imagen: Diego Laranxeira

IV [ orígens / orígenes ]

Martes, Noviembre 2nd, 2010

“El poeta sols demana ficar el cap en el cel. És el lògic qui intenta ficar el cel en el seu cap. I és el seu cap el que es xapa”. G. K. CHESTERTON

IV  [ orígens / orígenes ]

Saps que si alces els ulls

i fiques el cap dins la nit,

des d´allà dalt et contempla

tot un univers

de mirades perdudes.

.  .  .     .  .  .

“El poeta sólo pide meter la cabeza en el cielo. Es el lógico el que intenta meter el cielo en su cabeza. Y es su cabeza la que se parte”. G. K. CHESTERTON

Sabes que si alzas los ojos

y metes la cabeza en la noche,

desde lo alto te contempla

todo un universo

de miradas perdidas.

.  .  .

Text: Maria Àngels Moyà

Imagen: Diego Laranxeira

III [ orígens / orígenes ]

Martes, Noviembre 2nd, 2010

“Dins cada forat negre que colapsa poden trobar-se les llavors d´un nou univers en expansió”. SIR MARTIN REES

La impossibilitat d´anar a

L´ORIGEN

del que sabem infinit,

ENS MOU

a posar límits,

a traçar segments,

a tancar els ulls.

Un gra d´arena

amaga l´oceà

i un punt de llum,

tot un cel estelat.

.  .  .    .  .  .

“Dentro de cada agujero negro que colapsa pueden encontrarse las semillas de un nuevo universo en expansión”. SIR

MARTIN REES

La imposibilidad de llegar al

ORIGEN

de lo que sabemos infinito,

NOS MUEVE

a poner límites,

a trazar segmentos,

a cerrar los ojos.

Un grano de arena

esconde el océano

y un punto de luz

todo un cielo estrellado.

.  .  .

Text: Maria Àngels Moyà

Imagen: Diego Laranxeira

II [ orígens / orígenes ]

Martes, Noviembre 2nd, 2010

“Els forats negres poden ser l´entrada a països de meravelles. Però hi ha Alícies o conills blancs?” CARL SAGAN

Brodam constel·lacions,

de nit,

en silenci.

I, entre puntada i puntada,

trobam rastres d´humanitat

a anys llum de distància.

.  .  .     .  .  .

“Los agujeros negros pueden ser la entrada a países de maravillas. Pero ¿hay Alicias o conejos blancos?” CARL SAGAN

Bordamos constelaciones,

de noche,

en silencio.

Y, entre puntada y puntada,

hallamos rastros de humanidad

a años luz de distancia.

.  .  .

Text: Maria Àngels Moyà

Imagen: Diego Laranxeira

I [ orígens / orígenes ]

Martes, Noviembre 2nd, 2010

“L´Univers no sols és més rar del que suposam, sinó que és més rar del que podem suposar”. J.B.S. HALDANE

I orígenes

Tan sols la distància

ens deixa entreveure

la immensitat

d´un únic

i

microscòpic

punt de llum.

.   .   .     .  .  .

“El Universo no sólo es más raro de lo que suponemos, sino que es más raro de lo que podemos suponer”. J. B. S. HALDANE

Sólo la distancia

nos permite entrever

la inmensidad

de un único

y

microscópico

punto de luz.

.  .  .

Text: Maria Àngels Moyà

Imagen: Diego Laranxeira

El bosquet

Miércoles, Agosto 18th, 2010

(Recordant na Lluna, companya de senderes i paisatges)

Na Lluna i jo

li dèiem “el bosquet”.

Passejàvem,

fèiem cucaveles,

trobàvem rastres,

cercàvem espàrrecs.

Ara és la casa

tancada,

barrada,

espinada i

moblada

d´un ramat.

A les dependències,

somiers rovellats

amb banderoles

de llana.

Els abeuradors,

banyeres amb

l´esmalt

esportellat.

Butaques,

rodes perdudes

de camió

i tractor.

Runa,

caramulls de runa

que creixen

amb el temps.

Postal

d´una ciutat

inexistent

plena de restes

urbanes.

Na Lluna i jo

seguim el camí

que ens marca

el tancat,

com els xots.

La cusseta

cerca olors

per les voreres.

Jo, de moment,

no he trobat

cap espàrrec

damunt l´asfalt.

.   .   .

Text: Maria Àngels Moyà (del llibre Dreceres entre els malsons i la vigilia. Edicions Can Sifre. Palma 2009).