La vida lenta

La vida lenta. Notes per a tres dietaris (1956, 1957, 1964) és un calidoscopi de pinzellades quotidianes que van dibuixant un paisatge personal, com si d’un quadre impressionista es tractàs. Les dades que Josep Pla va recollint semblen breus i repetitives, però al final de la lectura tenim una visió ben clara de com era la seva vida: els horaris, l’alimentació, les rutines, els viatges, les relacions que estableix, els temes de conversa, la situació social i política de l’època, qui neix i qui mor, les malalties pròpies i les de les persones properes, la climatologia i el pas de les estacions. Després, quan llegim altres llibres de l’autor, trobam desenvolupades de manera més literària moltes de les pinzellades que aquí ens ofereix. És el cas, per exemple, dels viatges que realitza pel centre i el nord d’Europa del volum 5 de la seva obra completa, El Nord.
La concisió no lleva profunditat a molts des pensaments expressats: (La vida) “és un suïcidi lent però assegurat” (22/4/56), “Aquesta nit, mentre tornava a casa, caminant contra una tramuntana fortíssima, pensava que, de vegades, la vida sembla més llarga que l’eternitat” (1/1/56). I en alguns d’ells utilitza recursos certament poètics: “Quina soledat tenen els fars des del mar” (25/3/56), “De Barcelona el que m’agrada menys és l’aire, ja que sembla haver estat mastegat per altres” (27/5/56), “Nit magnífica, pèssima nit” (1/3/64), “El bosc, insuportable, fosc, com a creador de llegendes” (16/8/64).
Llegint Pla ens adonam de dues pèrdues que ha patit la societat actual. Primer: el coneixement de la natura d’un home que, encara que viatjàs per tot el món, vivia amb armonia amb la terra que l’envoltava, que coneixia els noms dels vents i com bufen, i que es movia al ritme que li marcaven els solsticis i els equinoccis. Segon: el plaer que suposava menjar els productes de temporada únicament a l’estació de l’any que pertoca.
Curiositats gastronòmiques n’hi ha moltes. Sorprèn la quantitat de menjar i de beguda que se solia ingerir. Àpats de tres i quatre plats, en els quals el pollastre era més apreciat que la llagosta. Un dels que surt repetides vegades és el “niu” –un mar i terra d’origen medieval que conté ingredients com bacallà, sípia, pop, calamar, gorrions, tords, tudons i vedella– que ens fa repensar l’essència de la dieta mediterrània. Durant el viatge que el va dur a Mallorca durant dotze dies, descobreix la porsella rostida i, com es veu que li va agradar, sopa de porsella rostida quatre dies seguits!
Anècdotes apart, el que més admir de Pla és la seva capacitat de feina: un article cada dos dies, més el treball simultani de revisió i escriptura dels altres llibres que tenia en preparació. Tal vegada el fet de viure a l’inrevés –“Tinc la vida totalment invertida. Del dia en faig nit i de la nit, dia” (6/9/56)– l’ajudava a què el temps li retés d’una manera especial i li donava el que necessitava per concentrar-se i assolir els objectius que es marcava: silenci i soledat al seu estimat mas empordanés.

. . .

Text: Maria Àngels Moyà

Tags: , , , ,

Comments are closed.