Formentor 2015

Tornar a la quotidianitat després de passar un cap de setmana a Formentor amarats de literatura és difícil. A mesura que ens allunyam de l’hotel en direcció cap a Palma, tenim la sensació de deixar enrere la tranquil·litat del paradís per submergir-nos de nou al món real. Pensar que haurà de transcórrer tot un any per repetir l’experiència ens produeix una certa tristesa. Ens conhorta saber que el nostre esperit és avui més ric que fa tres dies, no només intel·lectualment –per tot el que hem après–, sinó també pel que fa referència a les relacions humanes. I és que, encara que el comú denominador que ens unia fos la literatura, hi ha hagut poc temps per llegir i molt per parlar.
El lema, suggerent i provocador, elegit enguany per la Fundació Santillana ha estat “La novela más mala del mundo”. Els personatges més malvats, pèrfids, cruels, infames i despreciables, així com els arguments i situacions més espantoses han anat desfilant per la Sala Orfeu. Els ponents (Antón Castro, Sonia Hernández, Justo Navarro, Pablo Raphael, Fernando Delgado, Biel Mesquida, Francesc M. Rotger, Carlos Zanón, Andrés Barba, J.A. González Sainz, José Carlos Llop, Marta Sanz, Marta Fernández, Aurelio Major, Manuel Rodríguez Rivero, Félix de Azúa, Fco. Ferrer Lerín, Eduardo Lago, Sara Mesa, Basilio Baltasar, Victoria Cirlot, Vicente Molina Foix, Carme Riera) els han presentat amb apasionament i, en moltes ocasions també, amb gran sentit de l’humor. Cal destacar dues absències d’última hora: Sebastià Alzamora i Rafael Argullol. Tancaren l’acte la música i la paraula. L’actriu Sofía Muñiz recità un poema de Walt Whitman acompanyada per les melodies klezmer de tres intèrprets: tuba, violí i acordió.
Ens ha agradat que enguany el temps assignat a cada ponent es respectàs. Això ha permès una major fluïdesa i que després de les intervencions fos possible el diàleg entre els convidats i el públic. Una altra millora d’aquest 2015 ha estat que durant el sopar hi ha pogut haver més comunicació, ja que els ponents compartien el menjador comú en lloc de tenir un reservat per a ells com era habitual en anys precedents.
Ara toca esperar dotze mesos i omplir-los de lectures i experiències literàries. La lluna plena de setembre tornarà i nosaltres serem a Formentor per contemplar-la.
. . .
Text: Maria Àngels Moyà

Tags: , ,

Comments are closed.