Posts Tagged ‘Alberto Carneiro’

Land Art

Sábado, Noviembre 20th, 2010

Si voleu disfrutar del land art en estat pur, llogau un cotxe i dedicau uns dies a recórrer Osca per realitzar els itineraris de les obres que set artistes han creat pel CDAN i la Diputació de la província. Cada un d´ells ha tengut l´oportunitat de disenyar una peça i d´elegir un paratge on situar-la. Cada una de les obres amaga una idea, una filosofia, una estètica, que paga la pena viure i sentir:
-Richard Long, a Benasque.
-Per Kirkeby, a Plan.
-Siah Armajani, a Bielsa.
-David Nash, a Berdún.
-Alberto Carneiro, a Belsué.
-Ulrich Rückriem, a Abiego.
-Fernando Casás, a Piracés.
Si entrau a la pàgina web del CDAN  podreu trobar la informació necessària i un mapa que mostra els recorreguts, l´explicació detallada de com arribar-hi i la història de cada intervenció. Totes les obres estan documentades en una publicació que pot adquirir-se al Centre. Allà també podreu visionar les filmacions amb tot el procés de creació.
És un viatge que vos permetrà descobrir l´aridesa salvatge dels Monegros, l´aigua i la frondositat dels parcs naturals, la monumentalitat del Pirineus, ermites llunyanes, pobles abandonats i, sobretot, la màgia de cada ruta que desamaga ponts, rius, ports de muntanya, petites poblacions, camins poc transitats, els colors de cada estació,… L´ésser humà, l´art i el paisatge.

www.cdan.es

.   .   .

Text: Maria Àngels Moyà

Paisatge i art

Lunes, Agosto 9th, 2010

El llibre que recomanam pertany a la col·lecció “Pensar el paisaje” que recull les ponències que, dirigides per Javier Maderuelo anualment baix aquest mateix epígraf, es presenten al CDAN.

Com explica ell mateix a la introducció, des de que a l´any 1336 Petrarca pujàs al Mont Ventoux i sembràs, en el seu relat posterior, la llavor del que seria, al cap del temps, la idea de paisatge, ha estat necessari un procés d´artealització que ens ajudàs a reconèixer els valors de cada lloc i ens permetés identificar els països com a paisatges. Els artistes projecten la seva mirada estètica i la seva intenció artística sobre el món i nosaltres disfrutam dels escenaris que ofereix.

Encara que avui el paisatge s´entengui com un fenomen que concerneix no només els artistes, sinó també els filòsofs, geògrafs, biòlegs, economistes, arquitectes, polítics i els pobladors dels territoris que el construeixen dia a dia; el terme “paisatge” ha sorgit de l´àmbit de l´art (especialment de la pintura) i s´ha anat extenent.

El paisatge no és una realitat física, sinó una elaboració mental. Per això, continua l´autor, no s´ha d´identificar paisatge i natura. El paisatge està en la mirada de qui el contempla amb ànim de disfrutar de la contemplació. Aquesta intencionalitat estètica de la contemplació és la que transforma un territori en paisatge i una mirada estètica és, per damunt de tot, cultural. Depèn de l´època, classe social, lloc i nivell cultural dels contempladors.

Un punt que m´ha semblat molt interessant de la ponència de Maderuelo ha estat la definició de “cultura paisatgera”, terme introduït per Agustín Berque. Una civilització posseix una “cultura paisatgera” si cumpleix les condicions següents:

. Que tengui una o més paraules per dir “paisatge”.

. Que existeixi una literatura (oral o escrita) descrivint paisatges i la seva bellesa.

. Que existeixin representacions pictòriques de paisatges.

. Que tengui jardins per plaer.

. Que existeixi una reflexió explícita entorn del paisatge com a tal. (Javier Maderuelo creu que aquesta darrera condició seria innecessària. De fet, Berque la va afegir amb posterioritat a les altres quatre).

Acompanyen a Javier Maderuelo en aquest recorregut per les arrels paisatgístiques de l´art, personalitats com Paolo Bürgi, Alberto Carneiro, Georges Descombes, Horacio Fernández, Manuel García Cuatas, Mª Dolores Jiménez-Blanco, Jesús Mari Lazkano, José Carlos Mainer, Josep Maria Montaner, Alberto Ruiz de Samaniego, Martin Seel i Gilles A. Tiberghien. Cada un d´ells analitza un aspecte relacionat amb el tema central de l´obra des del punt de vista de la pintura, la literatura, la fotografia, l´arquitectura,…

Acabaré amb unes paraules del director de la publicació: “Tota la superfície de la Terra ha estat ja ocupada i explotada per l´home. Quan ara miram el camp i el feim paisatge amb la nostra mirada, entenem que cultiu, culte i cultura tenen una mateixa arrel, un significat comú. I, si no han estat traicionats per l´extrema cobdícia de l´especulació, ens complau veure´ls. És llavors quan pren sentit la paraula paisatge”.

VVAA. Paisaje y arte. Colección “Pensar el paisaje”, dirigida por Javier Maderuelo. Abada Editores. Madrid 2007.

.   .   .

Text: Maria Àngels Moyà.