Posts Tagged ‘Antoni Martínez Taberner’

Màster de Paisatge i Restauració

Lunes, Octubre 5th, 2015

El proper dia 7 d’octubre a les 18h tendrà lloc a l’Audidori del Caixa Forum de Palma (plaça Weyler,3) l’acte de presentació del Màster de Paisatge i Restauració 2015-2016.
Hi intenvendran:
Enric Batlle, Batlle i Roig Arquitectes.
Antoni Noguera, regidor de l’àrea Model de Ciutat, Urbanisme i Habitatge de l’Ajuntament de Palma.
Antoni Martínez, director del Màster de Paisatge i Restauració.
Marta Vall-Llossera, degana del Col·legi d’Arquitectes de les Illes Balears.
Podeu trobar més informació als enllaços:

http://www.coaib.es/coaib/Noticias/DetalleNoticia.aspx?id=8928
https://www.facebook.com/masterpaisajeyrestauracion?ref=aymt_homepage_panel

Màster de paisatge

Martes, Septiembre 23rd, 2014

Durant la primera dècada del segle XXI es feren molt palesos símptomes ambientals referits a l’exhauriment de recursos, el canvi global general i la degradació territorial en particular, que ens indicaven uns canvis físics que tard o d’hora es traduirien en problemàtiques econòmiques i socials. Arran d’això, en aquesta segona dècada vivim una situació que no permet altra cosa que no sigui un canvi significatiu en les maneres de fer i entendre el desenvolupament en estat estacionari.
Amb aquest màster es pretén formar professionals per projectar la restauració i el reciclatge territorial, tant des de la vessant rural com urbana o natural en l’entorn del postcreixement.

A partir d’aquí, la Fundació Universitat-Empresa de les Illes Balears (FUEIB) organitza un màster de paisatge dividit en cinc mòduls.
Director:
Antoni Martínez Taberner. Doctor en Ciències. Professor titular del Departament de Biologia de la UIB.
Coordinadors:
Victòria Fiol. Arquitecta.
Joan Muñoz. Enginyer d’Edificació i Arquitecte Tècnic. Professor col·solaborador del Departament de Física de la UIB.
Josep Cifre. Doctor Enginyer Agrònom. Professor contractat doctor del Departament de Biologia de la UIB.
Mínim: 15 alumnes, màxim: 25 alumnes.
Semipresencial.
60 ECTS (300 hores presencials)
Inici: 23 d’octubre de 2014
Finalització: juny de 2015
Horari: els dijous i divendres de 16 a 21 hores
Lloc: Campus universitari.
Preu: 1.492 euros
La matrícula es pot pagar en dos terminis: 800 euros en el moment de formalitzar la matrícula i 692 euros al mes de desembre.
Únicament es retornarà l’import de la matrícula en cas de no admissió de l’alumne o no realització del curs.
. . .
Més informació: www.fueib.org

Projectar el paisatge

Domingo, Enero 20th, 2013

Des de les pàgines d’aquest blog volem donar la màxima difusió al taller Projectar el paisatge, organitzat per la Universitat de les Illes Balears (UIB) i impartit pels professors Antoni Martínez Taberner i Maria Bel Riera. El taller, de 30 hores de durada, s’iniciarà el proper dia 1 de febrer fins al 2 de març (cada divendres de 18 a 20 hores i cada dissabte de 9 a 13 hores) a l’aula 7 de l’edifici Sa Riera.
Projectar el paisatge va dirigit a professors, graduats en arquitectura, enginyeria i disseny, així com a professionals del sector turístic i a tot aquell que estigui interessat en els valors estètics i ambientals del territori. És convenient tenir predisposició pels estudis de camp i per a la valoració estètica del paisatge, i conèixer les eines per projectar i d’expressió gràfica, així com coneixements bàsics de flora i predisposició per a la botànica.
Quant a la metodologia, es pretén mantenir un equilibri entre les classes magistrals i les classes pràctiques. També es realitzaran sortides de camp i es dedicarà part del temps a comentar la bibliografia recomanada.
Els objectius principals del taller Projectar el paisatge són els següents:
1- Reconèixer els factors pertorbadors i limitadors d’un determinat paisatge i la vegetació adient per utilitzar en la restauració.
2- Interpretar els estils de jardineria i les tècniques utilitzades en els jardins històrics així com les espècies característiques de cada estil.
3- Reconèixer les possibilitats d’actuació de cada lloc i les noves tendències en el disseny del paisatge i la jardineria en un context d’intervencions ambientalment amigables, ecoeficients i sostenibles.
4- Familiaritzar-se amb les pautes de disseny i de representació.
Tota la informació del taller, així com el programa complet i la bibliografia recomanada la podeu trobar a l’enllaç http://sac.uib.es/act_sac/formacio/Projectar-el-paisatge.cid260285

Decreixement

Miércoles, Noviembre 23rd, 2011

Normalment la paraula “decreixement” va lligada a unes connotacions, que dins la nostra societat s´associen a la crisi i al retrocés del que fins ara hem considerat progrés. Per avançar havíem de créixer i quan el creixement s´estancava, ho interpretàvem d´una manera negativa.
Darrerament trobam reclams publicitaris que, supòs que per influència d´algunes tendències i moviments alternatius, aposten per utilitzar el prefix “des-” en les seves campanyes: “Hem de desaprendre per començar a aprendre” i coses d´aquest estil. Però això és quedar-se en la superfície i voler aprofitar idees que s´associen a la modernitat per aconseguir augmentar el consum d´un determinat producte.
Avui el nostre amic Antoni Martínez Taberner, autor entre d´altres de l´article Decreixement amigable (Revista Lluc nº 875, 2011), ens ha enviat un enllaç que correspon a un documental de 50 minuts que ha filmat Rebecca Hosking a Devon, la seva terra natal. En aquesta filmació, es plantegen moltes preguntes i també se cerquen respostes i solucions a una societat que es basa, pràcticament en la seva totalitat, en els recursos que s´obtenen dels combustibles fòssils. La fotografia que mostra els paisatges del sud d´Anglaterra és preciosa i totes les idees que s´exposen són coherents.
Sempre m´havia demanat perquè quan observam la natura (la garriga, el bosc,…) tot creix d´una manera caòtica però la sensació que tenim és d´ordre i, en canvi, quan contemplam el nostre jardí, la sensació de caos i descontrol és molt gran i l´energia i l´esforç que hem de dedicar per mantenir l´ordre (el que nosaltres li volem imposar, és clar) és enorme. El documental ho explica a la perfecció.
He de reconèixer que algunes idees m´han sorprès. Per exemple, llaurar empobreix la terra. Crec que en el fons tot es redueix a una qüestió: si nosaltres formam part de la natura, hem d´aprendre a conviure amb ella i, fins ara, sembla que la nostra relació amb tot el que ens envolta ha estat i és de lluita. Amb aquesta actitud el més provable és que l´ésser humà, després de guanyar moltes batalles, acabi perdent la guerra. L´únic que ens pot salvar és el fet de ser capaços de viure aplicant la nostra intel·ligència perquè l´experiència ens hauria d´haver demostrat que nosaltres no som els més forts.
. . .
vimeo.com/18161854
. . .
Text: Maria Àngels Moyà

Cicle de Cinema i Paisatge

Lunes, Junio 6th, 2011

El passat 25 de maig va concloure a Manacor el Cicle Habitar el paisatge, transformar el paisatge que organitzà el Col·legi Oficial de Geògrafs de les Illes Balears, en col·laboració amb l’associació SACMA i el Cinema-Club 39escalons. Aquest cicle, pioner a les Balears per la temàtica tractada, s’ha desenvolupat durant tot el mes de maig i ha projectat un film i dos documentals precedits de sengles conferències introductòries, més una taula rodona dedicada a l’anàlisi de les recents intervencions paisatgístiques a l’illa de Mallorca. Els ponents provenen de diferents disciplines acadèmiques i professionals.
(más…)

Cinema i paisatge

Lunes, Mayo 2nd, 2011

Dijous comença el Cicle Cinema i Paisatge, organitzat pel Col·legi de Geògrafs de les Illes Balears sota la direcció de Gabriel Alomar
Garau (http://paisatge.blogspot.com). Es tracta d’un cicle pioner a les Illes Balears subtitolat “Habitar el paisatge, transformar el paisatge. L´observació cinematogràfica del paisatge i de l´espai geogràfic”.
El cicle es desenvoluparà a la localitat mallorquina de Manacor entre els dies 5 i 26 del mes de maig de 2011, i es projectaran tres
pel·licules i documentals precedides de sengles conferències introductòries fetes per experts de diferents disciplines: geògrafs,
arquitectes i biòlegs. El darrer dia es farà una taula rodona dedicada a explicar i discutir tres propostes recents d’intervencions
paisatgístiques a Mallorca: Raixa, Es Port (Portocolom) i Cala Millor. Les projeccions començaran a les 20:00 hores els dies assenyalats al programa, a la sala SACMA de Manacor (C/ Bosch, 5-1r). L´assistència és lliure i gratuïta.
PROGRAMA:
5 de maig (dijous): Dersu Uzala (Akira Kurosawa, 1975).(La relació home-medi i el paisatge habitat). Presentació a càrrec de Gabriel Alomar Garau (geògraf).
12 de maig (dijous): Ríos y Mareas (Thomas Riedelsheimer, 2001).(L’expresió artística del paisatge). Presentació a càrrec d’Antoni Martínez-Taberner (ecòleg).
21 de maig (dissabte): Manufactured Landscapes. (Paisatges Transformats, Jennifer Baichwal, 2006). (La transformació i la barbàrie). Presentació a càrrec de Catalina Salvà Matas (arquitecta).
26 de maig (dijous): Taula Rodona
Propostes recents d’intervencions paisatgístiques a Mallorca
Noves troballes a Raixa:
Neus García-Iñesta (arquitecta), Antoni García Delgado (enginyer agrícola), Júlia Roman (historiadora) i Miquel Vidal (restaurador).
Pla Especial de Cala Millor:
Biel Horrach Estarellas (arquitecte).
Es Passeig (Porto Colom):
Carles Oliver Barceló (arquitecte) i Pere Bennàssar Bennàssar (biòleg i paisatgista).
. . .
Text: Col·legi de Geògrafs de les Illes Balears
. . .
http://illesbalears.geografos.org
www.38escalons.org

Malalts de paisatge

Miércoles, Abril 13th, 2011

Diumenge passat va tenir lloc a Biniali una trobada del grup d´amics del paisatge. En aquesta ocasió, l´amfitrió va ser Antoni Martínez Taberner. Parlàrem de paisatge, més concretament, dels projectes i iniciatives que s´han posat en marxa recentment:
– S´ha organitzat una plataforma de pensament, Laboratori de pensament sobre paisatge: el paisatge com a configuració de la identitat, que dirigirà Jaume Simó. Tendrà lloc els dies 29 d´abril, 27 de maig i 24 de juny (de 17 a 21h) al Centre de Recursos de Creació Contemporània (CRCC), situat al Quarter d´Intendència de Palma. L´assistència és gratuïta prèvia inscripció telefònica. Si voleu més informació podeu consultar la pàgina www.crcc.cat.
– Està a punt d´iniciar-se el Màster Universitari de Patrimoni Cultural: Investigació i Gestió.
www.uib.es
– Comença a la sala SACMA de Manacor un cicle de cinema i paisatge organitzat pel Col·legi de Geògrafs i dirigit per Gabriel Alomar. Les projeccions seran els dies 5, 12 i 21 de maig a les 19,30h. Dia 26 del mateix mes es durà a terme una taula rodona per concloure el cicle. Podeu consultar l´agenda de la pàgina www.sacma.es.
Si vos considerau “malalts de paisatge” i necessitau alimentar la vostra ment i el vostre esperit, ja teniu on triar.
. . .
Text: Maria Àngels Moyà

Les arrels filogenètiques del paisatge

Martes, Enero 18th, 2011

Introducció

Per parlar de paisatge hem d’entendre que hi ha un territori físic i un fet que transcendeix l’objecte material i que provoca una emoció a les persones de sensibilitat desenvolupada. És a dir, el paisatge no existeix, és una il·lusió que no sempre es gaudeix, tal i com queda descrit a les Elegies de Chu (cant IX, poemes entre els segles V i III a.d.C.), comentades per Berque (2009). Aquesta manera de pensar s’anticipa a l’estètica kantiana i és comuna en el món de l’art.

Però no tothom queda satisfet reduint la idea de paisatge al fet emocional i sovint s’entén el paisatge com a una percepció humana, no necessàriament artística ni necessàriament culta. Díaz Pineda i González Bernáldez (1981) parlen d’una percepció plurisensorial d’un sistema de relacions ecològiques en sentit ampli. La idea de percepció és un concepte interfase entre els components físics i els culturals, una frontissa entre les variables físiques de la geografia o l’ecologia i l’antropologia cultural (González Bernaldez 1985). La concepció pròpia del racionalisme científic està absenta de valors ètics i estètics, però, en entrar en els camps de relació entre l’home i el territori o entre l’home i l’ecoesfera, entrem dins l’espai frontissa, amb un sistema de valors que, des de la visió ètica, ens condueixen a la ètica ambiental i des de la visió estètica, ens condueixen al paisatge.

La Carta Europea del Paisatge (2000) defineix el paisatge com “qualsevol part del territori tal com ho percep la població, amb un caràcter que és el resultat de l’acció i de la interacció de factors naturals i / o humans”. Aquesta definició no és útil perquè, pel Consell d’Europa, paisatge ho és tot, qualsevol part i qualsevol percepció.

Sense renunciar a la admiració per González Bernáldez ni al reconeixement al Consell d’Europa, una posició pròpia de professor de facultat de ciències seria la de considerar que no és necessari el concepte de paisatge, n’hi hauria prou amb la regió i el territori; en canvi, quan s’imparteix docència com a professor de disseny del paisatge, s’ha d’afegir el component emocional en el projecte, a més dels aspectes pròpiament tècnics. Per tant, estem més al costat de la comprensió artística i kantiana del paisatge a l’hora de dissenyar i al costat del territori a l’hora de fer ciència, tot i acceptant aquests espais frontera.

(más…)

Difusió del Seminari-Taller “Paisatges de Futur”

Miércoles, Diciembre 1st, 2010

Volem fer difusió del seminari “Paisatges de Futur”, que organitza el Departament del Territori els dies 2 i 3 de desembre al Laboratori d´Arquitectura Francesc Quetglas de Palma (Carrer de Manacor, 156-158), perquè tots els tècnics i ciutadans interessats puguin participar en un intercanvi d´idees sobre el paisatge com a valor educatiu i actiu econòmic.
Aquest seminari s´emmarca dintre les activitats de sensibilització del projecte europeu PAYS:MED:URBAN, en el qual participa el Departament de Territori del Consell de Mallorca, i se centra en la sensibilització dels actors locals com a valor estratègic en el procés d´implementació del Conveni Europeu del Paisatge.
El programa és el següent:
(más…)

Trobada d´amics del paisatge

Domingo, Octubre 31st, 2010

amics_paisatge

Aquest dissabte dia 30 d´octubre, el Centre d´Art i Paisatge Camp Lledó ha acollit una trobada d´amics del paisatge. La iniciativa va sorgir del mateix Centre i d´Antoni Martínez Taberner (Grup d´Ecologia Interdisciplinària de la Universitat de les Illes Balears) que es va encarregar d´organitzar-la. La idea era posar en contacte persones dedicades a diversos camps (professors, biòlegs, arquitectes, fotògrafs, paisatgistes,…) sensibilitzades amb el tema del paisatge amb l´objectiu de cercar vies alternatives a l´hora de promoure activitats i crear projectes d´intervenció que millorin l´entorn. Els participants a la jornada foren els següents:

Aina Amengual

Andreu Garcías

Antoni Borràs

Antoni Martínez Taberner

Eduardo Díaz

Francisco Cifuentes

Jaume Gual

Jaume Mayans

Maria Razumova

Maria Àngels Moyà

Pere Bennàssar

Xisca Veny

Des de les pàgines d´aquest blog volem agrair la participació de totes les persones que es desplaçaren en bon dissabte fins Ses Salines i, molt especialment, a Antoni Martínez Taberner per tot l´esforç organitzatiu. Esperam poder repetir una experiència tan enriquidora en futures ocasions.

.   .   .

Text: Maria Àngels Moyà

Paisatge

Jueves, Junio 24th, 2010


El tema del paisatge s´ha activat en els darrers anys, particularment d´ençà que el Consell d´Europa aprovà l´anomenat Conveni Europeu del Paisatge del 20 d´octubre de 2000, document que es coneix com la declaració de Florència i que conté paràgrafs relatius a la imprescindible conservació del paisatge. Entre d´altres, destaquen:

“El paisatge té un paper important en els camps cultural, ecològic, mediambiental i social, i constitueix un recurs favorable per a l´activitat econòmica. La seva protecció, gestió i ordenació poden contribuir a la creació de feina”.
“El paisatge és un element clau de benestar individual i social i la seva protecció, gestió i ordenació impliquen drets i responsabilitats per a tots”.

Per altra banda, també s´ha de recordar que a la declaració del Consell d´Europa derivada de la conferència sobre el turisme, justament celebrada a Mallorca (no podem al·legar desconeixement), del 24 al 26 de novembre de 1995, amb el patrocini de la Comissió Europea (DGXXIII), el Consell d´Europa, la UNESCO i el Govern Balear, es fa referència a la necessitat de conservar la personalitat del territori, o sigui, els trets que caracteritzen el seu paisatge i suggereix la implantació de taxes finalistes per a poder gestionar la conservació del patrimoni. Ho fa amb una declaració final ben clara:

“El finançament de la conservació i restauració del patrimoni natural i cultural, condició per a un turisme compatible amb un desenvolupament perdurable, ha de beneficiar-se amb una assignació significativa dels ingressos generats pel turisme local, regional i nacional. S´hauria de sol·licitar directament als turistes mateixos una quantitat per a contribuir a la preservació dels llocs”.

Algunes regions europees no han perdut el temps i han incorporat i assumit la declaració de Mallorca i han signat la Carta Europea del Paisatge. Aquestes regions han sabut allunyar-se del turisme industrial i la massificació d´infraestructures i costruccions, i han optat per recuperar la personalitat del territori, la qual cosa permet, per una banda, mantenir la qualitat residencial del lloc i, per altra, retrobar l´escala humana de la relació turística amb el país i el paisatge a través de l´hoteler amfitrió.
En temes territorials i de paisatge, si volem tombar la balança cap al sentit comú, necessitem un canvi de visió i de comportament polític i judicial amb un nivell de decència molt més alt. Però, al mateix temps, serà necessari un esforç docent i de divulgació de la cultura del paisatge. És evident que a les Balears hi ha molta gent, fins i tot amb altes responsabilitats polítiques o empresarials, que no ha vist mai un paisatge, ha vist com a molt un territori, però els valors estètics del territori, o sigui el paisatge, no l´han vist mai. La cultura del paisatge és una necessitat que no tenim assumida, i mentre sigui així estem condemnats a continuar contemplant la desfeta d´un país i el seu paisatge consubstancial, la qual cosa és una garantia d´esterilitat cultural i econòmica per a les generacions futures.
(más…)

Manifest obert pel paisatge

Miércoles, Junio 16th, 2010


Abans que Petrarca pugés al Mont Vetoux i relatés la seva emoció interior sobre el lloc, i abans que Ibn al Jatib, visir de Muhamad V, descrigués Granada com a una emoció paisatgística, Ramon Llull sentia la màgia del lloc, més enllà del locus amoenus medieval. Després d’una vida que recorre els paisatges plàcids de la infantesa i els paisatges dissipatius i de la descoberta de la seva joventut, arriba al paisatge reflexiu i madur de la vida contemplativa i descobreix la mesura de la seva ignorància a Randa i Miramar, tal i com feien els orientals en els jardins dels lletrats. No són aquests llocs lul·lians un territori qualsevol, són territoris que ara entenem com a elevats a la categoria de paisatge.

Miramar encallà l’Arxiduc, un viatger a la recerca de l’arcàdia perduda dels romàntics germànics i del genius loci de la Serra de Tramuntana i, com ell, durant el XIX i principis del XX, aparegueren un bon nombre de viatgers que sense cobrar feren una promoció culta de l’Illa, exaltant el paisatge, la font del que acabaria essent el turisme, un turisme que començà amb la relació d’uns hostes i uns amfitrions, una relació que elevava a uns i als altres, i que ha acabat en la actual banalització d’un país i d’un paisatge que haurem de refer.

Per altra banda, cal destacar el fet que a l’Illa de Mallorca hi ha un nombre ben destacat de jardins històrics, sovint llocs on la producció agrícola s’agermana amb la valoració estètica del lloc; Raixa, Sa Granja, Alfàbia, Canet, Superna, Defla, etc. són llocs que demostren que la producció fou compatible amb la bellesa i que la cultura del paisatge i de la jardineria ha estat present amb força, almanco si ho comparem amb regions ibèriques. Però el paisatge també és motiu d’utilització a la poesia i a la novel·la costumista i a les escoles de pintura paisatgística. Fins i tot són molts els residents il·lustrats que han incidit en el paisatge, no sols pintors, també Sert i Broner a Eivissa, Graves, Miró, Utzon, el recent finat premi nobel Dausset en el seu discurs d’agraïment com a Doctor Honoris Causa de la UIB, en Miquel Barceló en el seu discurs com a guardonat amb el Príncep d’Astúries, i molts altres més han incidit en el valor del paisatge i fins i tot, amablement, ens han parlat de l’estupidesa que demostrem, més concretament mallorquins i eivissencs, quan consentim en destruir el principal actiu de les Illes.

No tenim temps de fer una anàlisi detallada dels motius pels quals hem passat de tenir una cultura del paisatge a un nivell de devastació, desproporció i manca de sensibilitat com la d’ara, però sí que podem i hem de fer un esforç per canviar l’actitud i la situació. Ara és el moment per a una reflexió i uns canvis, així com perquè els diferents sectors econòmics, institucions públiques, com la universitat i les escoles superiors, institucions privades i representants polítics assumeixin i es comprometin envers la recuperació del paisatge i de la cultura del paisatge, de manera que aquest acabi essent un eix vertebrador i aglutinador per a una nova política i un nou desenvolupament. Necessitem crear un estat de complicitat general a favor d’un nou futur que retorni el territori a la categoria de paisatge.

Des de la vessant pública de nivell europeu, és destacable la “Declaració de Mallorca” del Consell d´Europa de novembre de 1995 on s’insta a les regions turístiques europees a obtenir del turistes mateixos els recursos financers per a la conservació i restauració del patrimoni cultural i natural, el paisatge en definitiva, com a eix bàsic per fer perdurable el desenvolupament econòmic i social d’aquestes regions. També és destacable el Conveni Europeu del Paisatge fet a Florència l’octubre de l’any 2000 i ratificat per Espanya el febrer del 2008 així com l’acord d’adhesió del mateix any del Consell de Mallorca.

Per assolir tal objectiu, les institucions han de seguir la pauta d’adhesió del Consell de Mallorca i immediatament han de saber crear la font de finançament perquè es materialitzin els compromisos que van lligats al conveni europeu del paisatge. Els compromisos a assumir corresponen al reconeixement jurídic del paisatge com a element essencial de l’entorn humà, a la definició i aplicació de polítiques de protecció i gestió del paisatge, integrant aquest en l’ordenació territorial i la planificació urbanística, a la identificació de paisatges i la catalogació de documentació general, i particularment fotogràfica, i a la sensibilització i al compromís ferm de formació des del nivell escolar al de postgrau. Raixa seria un bon centre de documentació i un lloc de privilegi per tenir una Escola Superior de Paisatge.

El paisatge es fa a cop de petites intervencions encertades i això requereix que la cultura del paisatge sigui interioritzada pel país. No vull dir amb això que grans intervencions no creïn paisatge, és clar que ho poden fer, però la imatge personalitzada del paisatge de la Toscana o de la Provança o de les marjades de la Serra de Tramuntana, l’han feta innombrables i anònims ciutadans, com és anònima l’autoria d’una balconada carregada de cossiols, una entrada arbrada al poble, un fasser per indicar un pou o un casal, un pati rural amb lledoner, un passeig toscanitzat amb xiprers, l’arquitectura carregada d’enginy per a l´austeritat, un aulet d’alzines, un fanal amb beaces per a flors, una pastura arbrada d’oliveres…

Com deia Sandro Pertini, governar no és fer autopistes, ja ens basten les catedrals que tenim, ja n’hi ha prou de paisatges d’ostentació del creixement insostenible, una recepta carregada d’iniquitat, clarament sense futur i lletja, com es pot comprovar. Hem de lliurar-nos a la seducció del paisatge urbà, rural i natural i crear una complicitat per assolir una nova política que retrobi el sentit de la proporció i el ritme adient.

Text: Antoni Martínez Taberner. Professor d´Ecologia i Diseny del Paisatge de la UIB.