Posts Tagged ‘Barcelona’

Jornada: El paisatge com a bé comú

Sábado, Febrero 28th, 2015

El paisatge com a bé comú

La idea de bé comú reapareix avui amb més força que mai i la seva reaparició no es pot deslligar ni del desig cada cop més estès d’assajar noves formes de govern dels llocs, ni de la reivindicació cada cop més punyent d’una nova cultura del territori. L’Observatori del Paisatge de Catalunya, sempre amatent als temes d’actualitat i de gran rellevància social, es proposa amb aquesta jornada contribuir a aquest debat tot reflexionant sobre un dels béns comuns més evidents i, alhora, més desapercebuts: el paisatge. Què implica realment considerar el paisatge com a un bé comú? Ho debatrem el 10 d’abril de 2015 a l’Ateneu Popular 9 Barris de Barcelona, un centre sociocultural de gestió comunitària d’un barri de Barcelona que entén l’acció cultural i artística com a autèntiques eines de transformació social i territorial.

La inscripció és gratuïta però obligatòria. Es pot consultar el programa complet i trobar la butlleta d’inscripció a la pàgina de l’Observatori www.catpaisatge.net

Text: Joan Nogué, Director de l’Observatori del Paisatge de Catalunya.

Washitecture (III)

Miércoles, Septiembre 24th, 2014

Dins el marc del 17è Taller Vertical 2014, el passat dijous s’inaugurà a Roca Gallery Barcelona l’exposició Washitecture que reunia els projectes presentats baix el lema “Arquitectura d’Aigua d’Emergència per a escoles del Marroc”.
El primer premi va recaure sobre el diseny presentat per Anna Puigjaner, María Charneco, Guillermo López i Alfredo Lérida, per la seva “simplicitat i bellesa”, tal com va reflectir l’acta del jurat.
El projecte liderat pels arquitectes Francisco Cifuentes i David Tapias, en el qual col·laborava el Centre d’Art i Paisatge Camp Lledó, va obtenir el premi del públic i la menció especial del jurat.

Aquest projecte consisteix amb dues alfàbies -una per a la recollida de pluges i l’altra per al reciclatge de l’aigua una vegada utilitzada-. Entre elles, un seguit de piques que fan possible el moviment descendent de l’aigua. Una sèrie de maquetes explicatives completaven el conjunt. Per a l’elecció dels materials s’ha respectat la disponibilitat de la zona on anava dirigit el projecte (Marroc): fang, fusta i cordes.
Des d’aquí volem donar l’enhorabona a tots els participants i, molt especialment, a Cifuentes i Tapias, al grup d’alumnes que estava baix la seva direcció, a la gerreria Pere Coll de Pòrtol i a l’artista Anna Gol pel seu bon fer, la seva creativitat i la seva labor pedagògica.
També voldríem expressar un desig: que We Are Water Foundation donàs una passa més i aconseguís que el projecte guanyador es desenvolupàs a les escoles del Marroc. D’aquesta manera, molts de nins i nines podrien beneficiar-se d’unes magnífiques idees.
L’exposició es podrà visitar a Roca Gallery Barcelona (carrer Joan Güell, 211-213) fins dia 18 d’octubre. Per altra banda, s’estan duent a terme les gestions oportunes perquè, una vegada finalitzada, el projecte de Francisco Cifuentes i David Tapias quedi instal·lat al Centre d’Art i Paisatge Camp Lledó.
. . .
Text: Maria Àngels Moyà

Washitecture (II)

Jueves, Septiembre 4th, 2014

Dins el marc del Taller Vertical 2014, volem incloure la introducció del projecte que desenvoluparà el grup d’alumnes liderat per Francisco Cifuentes i David Tapias, de l’Escola Superior d’Arquitectura.

Gestió d’un recurs: l’aigua

-Allí –me dijo– hubo un pozo.
En el fondo de uno de esos tubos verticales que reflejan, tan profundos son, una sola estrella, el fango mismo se había endurecido y la estrella prisionera se había extinguido. Sabido es que la ausencia de una sola estrella basta para aniquilar una caravana tan firmemente como una emboscada.
Alrededor del estrecho orificio, como alrededor de un cordón umbilical roto, hombres y bestias se habían aglutinado en vano para recibir del vientre de la tierra el agua de su sangre. Pero los obreros más seguros, azuzados hasta llegar al suelo de ese abismo, habían escarbado inútilmente la costra dura. Semejante al insecto atravesado por un alfiler, aún vivo, y que en el temblor de la muerte esparce alrededor de él la seda, el polen y el oro de sus alas, la caravana, clavada al sol por un solo pozo vacío, comenzaba ya a blanquear en la inmovilidad de los tiros rotos, de los cofres reventados, de los diamantes derramados como escombros, y de las pesadas barras de oro que se enarenaban.
*

L’aigua és un recurs finit i un bé comunal. La seva gestió ha estat una de les claus de la supervivència de les diverses civilitzacions i espècies que han poblat el nostre planeta. L’actual cultura de gestió de l’aigua a Occident provoca un esgotament i contaminació ràpides d’aquest recurs. La tradició popular àrab, en canvi, optimitza l’obtenció i l’emmagatzematge d’aquest bé escàs. Què en podem aprendre? Què cal millorar?

Tècniques i materials locals: el fang i la ceràmica

Fue en el transcurso del año maldito, aquel que se apodó “el festín del sol”; pues el sol ese año ensanchó el desierto. Brillaba sobre las arenas entre las osamentas, las zarzas secas, las pieles transparentes de los lagartos muertos y la hierba para los camellos cambiaba en crin. Él, por quien nacen los tallos de las flores, había devorado a sus criaturas; y se entronizaba sobre sus cadáveres desparramados, como el niño entre los juguetes que ha destruido.
Absorbió hasta las reservas subterráneas y bebió el agua de los pozos raros. Absorbió hasta el dorado de las arenas que se hicieron tan vacías, tan blancas, que bautizamos esta comarca con el nombre de Espejo. Pues un espejo tampoco contiene nada y las imágenes con las que se llena no tienen peso ni duración. Pues un espejo a veces, como un lago de sal, quema los ojos
.

Al sud del Marroc, l’aigua és un bé molt escàs. Durant milers d’anys, la seva gent ha desenvolupat tècniques d’una extraordinària complexitat per tal d’obtenir-la. En molts indrets, l’actitud colonialista d’exportar una cultura i unes tècniques a països amb condicions ambientals, materials i culturals diferents a la nostra –per tal d’obtenir-ne energia i preuades matèries primeres–, ha deixat pas a una col·laboració, basada en l’intercanvi real de coneixement, generant-ne un de nou i compartit. Proposem cercar respostes a la pregunta que planteja aquest taller mitjançant la recerca del potencial que ofereix el fang –un material disponible en aquell entorn, de molt baix cost i de cicle tancat–, transformat amb les tècniques de la ceràmica, ancestrals, presents i amb un llarg recorregut per explorar.

Ús, aprenentatge i joc

Y si sólo hay allí un pozo agotado, el juego no es el mismo. Pues sabes que ese pozo es inútil y vacío como los dados del juego cuando no arriesgas en ellos tu fortuna.

Durant el taller treballarem en la elaboració d’un sistema obert que configuri un espai didàctic i una experiència atractiva, on l’estudiant-nen (a Barcelona i al Marroc) esdevingui el protagonista actiu de compartir l’experiència de rentar i rentar-se tot cuidant l’aigua.
Més enllà d’actituds higienistes, projectarem un joc que fomenti en els nens l’empatia, la necessitat de col·laborar i cuidar, l’aprenentatge constant i la participació; no només en la responsabilitat de cuidar aquest recurs fluid, sinó també en la materialització i manteniment d’alguns dels elements necessaris perquè aquest sistema funcioni, afavorint que la seva relació amb el cicle de l’aigua (d’on ve, per on passa i a on va) sigui directa, tàctil i visual.
No els enviarem un artefacte, sinó una recepta perquè s’ho puguin fer ells mateixos, tot jugant.
. . .
*La cursiva reprodueix fragments de l’obra Ciudadela d’Antoine de Saint-Exupéry.
. . .
Text i direcció del projecte: Francisco Cifuentes i David Tapias.
Col·laboradors: Anna Gol Isern i Gerreria Pere Coll.
Patrocinador: Camp Lledó, Centre d’Art i Paisatge.

Washitecture (I)

Martes, Agosto 26th, 2014

Washitecture és el titol del 17è Taller Vertical 2014 que –amb el patrocini de Roca Barcelona Gallery i Gabarró, i el suport de We Are Water Foundation– organitza l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura (ESARQ) de la Universitat Internacional de Catalunya (UIC).
Es tracta d’un taller transversal en el qual els alumnes s’agrupen en equips liderats per arquitectes de prestigi amb la finalitat de reflexionar, a través d’un projecte, sobre un tema concret cada any. A l’edició d’enguany es proposa la recerca de sol·lucions a l’accés a l’aigua de les escoles de Marroc. Els alumnes presentaran distints dissenys que serveixin per facilitar l’erradicació de malalties, la conscienciació del valor de l’aigua com a bé escàs i l’adquisició d’hàbits d’higiene.
El Centre d’Art i Paisatge Camp Lledó ha tengut la satisfacció de poder prestar la seva col·laboració a l’equip que lideren els arquitectes David Tapies i Francisco Cifuentes, amb l’aportació de la feina artística i creativa de la ceramista Anna Gol.
El taller s’inaugurarà dimecres dia 3 de setembre a l’Aula Magna de la Universitat Internacional de Catalunya i es desenvoluparà al llarg de tota una setmana. Dimecres dia 10, es presentaran les diferents propostes; un jurat –format per Martín Azúa, Curro Claret, Javier García Germán, Borja Ferrater i Xavier Torras (en representació de la Fundació We Are Water)– determinarà la proposta guanyadora, i es clausurarà el 17è Taller Vertical. Finalment, dijous dia 18 de setembre s’inaugurarà l’exposició Washitecture a l’espai Roca Barcelona Gallery (carrer de Joan Güell, 211), on es podran veure tots els treballs del Taller Vertical 2014.

Toni Moranta en xarxa

Domingo, Diciembre 9th, 2012

Fa uns mesos comunicàvem que Toni Moranta havia estrenat el seu blog de diseny de peces de mobiliari realitzades amb materials reciclats – http://tonimorantadesign.blogspot.com.es/ –. Des de llavors, la seva activitat ha continuat a bon ritme: A finals d’agost i principis de setembre, participà al Posidonia Festival de Sitges; durant el mes d’octubre col·laborà amb el Drap-Art, al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, i al Global Eco Forum –Fòrum Euro-mediterrani de Sostenibilitat– a la Pedrera; i d’aquí pocs dies, algunes de les seves obres apareixeran a una publicació de l’editorial Círculo de Lectores. Ara, tal com ja va fer amb els seus disenys, ha decidit obrir un blog dedicat al conjunt del seu treball artístic: http://tonimorantart.blogspot.com.es/

Blogs d’artistes n’hi ha molts, per això ens ha sorprès agradablement l’estètica que aconsegueix Toni Moranta combinant sàbiament imatge i text. Del costat de les imatges, tenim els treballs de l’artista amb resistències elèctriques, l’obra gràfica, els llibres cremats i les cendres, les combustions i les cosmologies; però també À bruit secret de Marcel Duchamp. Pel que fa referència als textos, hi trobam la veu dels crítics, però també les paraules de poetes com Paul Celan. Segons l’opinió de Moranta, per elaborar un blog d’art es necessària la col·laboració i la labor de molts: centres divulgadors, pensadors crítics, editors…; i ens confessa que el seu esperit minimalista l’ha ajudat a construir un blog visualment còmode. Nosaltres afegiríem que l’equilibri i la claredat donen com a resultat un blog complet i lleuger on és difícil perdre’s i que, per damunt de tot, convida a la lectura, a la contemplació de les obres i a la reflexió. Enhorabona!
. . .
Text: Maria Àngels Moyà

Celebrem-ho “de tot cos”

Jueves, Julio 5th, 2012

Fa deu anys que Olga Tragant obrí el centre de dansa contemporània TragantDansa al barri de Gràcia de Barcelona, i ho ha volgut celebrar amb els amics que l’han acompanyada en la consolidació del seu projecte. Han estat uns anys d’il·lusions i esforços que s’han traduït en l’organització de nombrosos cursos, tallers, activitats, coreografies, muntatges i espectacles on el cos ha pres el protagonisme, convertint-se en eina d’expressió i en cal·ligrafia de les emocions.
TragantDansa creacions 1995-2012 és la publicació que recull no només l’experiència d’aquests darrers deu anys, sinó també tota la trajectòria de la ballarina i coreògrafa, des dels seus dies de formació als Estats Units fins ara. Els textos de Víctor Molina, Juantxo G.-Mauriño i de la mateixa Olga Tragant parlen de les obres, dels significats, de les motivacions, de les escriptures del cos i dels cossos. Les imatges, malgrat el seu estatisme, no deixen de parlar-nos de moviment, i capten expessions del rostre i de les mans que, tal vegada, en la visió de conjunt que l’espectador té durant les representacions, ens haurien passat desapercebudes: angoixa, absurd, ironia, comicitat, complicitat i interacció dels intèrprets entre ells, amb el públic, amb els objectes que conformen les escenografies –moltes d’elles de l’artista Jaume Amigó-, amb el paisatge urbà i amb la natura. De principi a fi, les cites de distints autors ens acompanyen durant el nostre recorregut: Carmen Martín Gaite, Borges, Hélène Dorion, Ulrich Renz, Juan José Millás, J. Kastner…
El Centre d’Art i Paisatge Camp Lledó vol sumar-se a la celebració de n’Olga amb tots els músculs, ossos, tendons, articulacions i amb cada centímetre de pell. Enhorabona “de tot cos”!
. . .
Text: Maria Àngels Moyà

Toni Moranta: art i diseny

Sábado, Junio 2nd, 2012

L’artista Toni Moranta té una presència significativa al Centre d’Art i Paisatge Camp Lledó. El projecte Posiònia quatre mirades de l’any 2010 es vertebrava entorn de la seva exposició “Entropies” i l’any 2011 va participar en la retrospectiva que mostrava l’obra dels artistes que havien passat pel Centre durant els seus primers anys d’existència. També itineràrem a Girona per mostrar al Museu Jueu d’aquesta ciutat les seves obres amb posidònia. Ara hem sabut que acaba d’estrenar blog. Es tracta d’una pàgina on es pot veure el seu treball com a disenyador artístic. És mal de fer trobar un límit, una frontera entre el Toni Moranta artista i el disenyador. De fet, pensam que aquesta línia no existeix per vàries raons: primer, perquè cada una de les peces de mobiliari i decoració és original i única, tal com passa amb les obres d’art; segon, per la força creativa i expressiva que contenen; tercer, perquè en ambdós casos segueix el mateix procés en l’aprofitament, reutilització i ensamblatge de materials trobats.
Si alguna vegada passau pel barri de Gràcia de Barcelona podeu visitar el seu estudi. Mentre aquest moment arriba, aquí teniu l’enllaç al seu blog: tonimorantadesign.blogspot.com
. . .
Text: Maria Àngels Moyà

Sant Jordi 2012 (Crònica)

Jueves, Abril 26th, 2012

Els enamorats de la lectura no miram el calendari a l’hora de comprar llibres. Qui disfruti fullejant amb tranquil·litat les novetats de les llibreries té moltes oportunitats de fer-ho a qualsevol moment, però el 23 d’abril és especial en molts de sentits. El llibre surt al carrer per protagonitzar un esdeveniment poc habitual al nostre país: milers i milers de persones compren un o més llibres amb la intenció, suposam, de llegir-lo. Per a molts d’ells aquesta serà una experiència que no repetiran cap altre dia de l’any.
Mai no havíem visitat Barcelona en data tan assenyalada i, la veritat, qualsevol aproximació mental que haguéssim pogut imaginar estava molt lluny de la realitat.
Diumenge 22
17 hores
Baixam pel Passeig de Gràcia. Damunt les voravies tot un entramat de ferros i teles s’acaramullen. Els encarregats de muntar les parades ja fan feina. Tot plegat sembla una mica caòtic.
Entram a La Pedrera per visitar l’exposició L’home del foc que mostra l’obra del ceramista Josep Llorens Artigas i les col·laboracions que va dur a terme amb artistes com Marquet, Dufy i Miró. La seva aportació principal va ser la supressió de la decoració figurativa dels gerros per centrar-se en la qualitat de l’esmalt. Al documental que es projecta el veim treballant al torn. Les peces es couen a un forn de llenya, que per a ell era la base de l’ofici…


18:30 hores
Sortim al carrer. Moltes de les taules ja estan muntades. Alguns llibreters comencen a col·locar llibres. Quan arribam a la Plaça de Catalunya, els grans magatzems ja ho tenen tot enllestit: taules cobertes de llibres i llibres coberts de plàstics. El cel està tapat. Tal vegada plourà.
19:30 hores
Des de l’interior del cafè Òpera observam el moviment a les Rambles. Els senyals avisen de la prohibició d’aparcar i dels talls de circulació del dia següent. Mai no havíem vist tanta presència policial al carrer.
Dilluns 23
10:30 hores
Intentam passejar per les Rambles, però ens resulta impossible. Ens veim amb feines per acostar-nos a les taules. A poc a poc ens adaptam al moviment de gent. Els alumnes dels distints centres escolars van amunt i avall mirant d’invertir els seus diners en aquest llibre que volen i, pot ser, els costa trobar.


11 hores
COMRàdio ha habilitat un gran escenari i emet des del carrer. En aquest moment actua un dels membres de La Cubana per promocionar l´obra que representen aquests dies a la ciutat. A la taula ja està preparat per a una entrevista l´escriptor Eduardo Mendoza. Ens hi quedam una estona embadalits pel ritme alegre de la música. Una de les al·lotes de l’emisora circula entre el públic repartint punts de lectura. El nostre és molt maco: mostra una rosa feta amb una fulla de llibre i la llegenda “Sant Jordi 2012”.
11:30 hores
A les Rambles tothom hi té cabuda: Venen llibres els llibreters, les associacions, els partits polítics, els poetes independents (un poema, un euro). Venen roses les parades de flors habituals, els artesans (roses que no es marceixen, eternes, fetes de pell), les floristes improvisades (una rosa, tres euros).

12 hores
Ens dirigim cap a l´hotel Le Meridien on Jaume Amigó ha realitzat diverses intervencions a les terrasses, al vestíbul i a les habitacions. El projecte ha culminat amb la publicació del llibre Celebration of the birds on l’obra de l’artista va acompanyada de les fotografies d’Andreu Trias i dels poemes de Kike Iriarte. Tres llenguatges diferents per reflexionar sobre un tema comú: el paisatge de la Noguera. Mentre els autors signen els llibres, sonen les notes del piano de la mà de Koichi Sugihara. Després serà el moment de disfrutar d’un magnífic dinar, gentilesa de l’hotel i del nostre amic Jaume. Compartim taula amb els autors del llibre, amb els artistes David Ribas i Francesca Llopis, amb el cineasta Josep Maria Canyameras i amb la ballarina de dansa contemporània Olga Tragant.
16:30 hores
Arribam fins a la Fira del Llibre d’Art i Diseny que se celebra a l’Arts Santa Mònica. Allà ens retrobam amb Victòria Rabal, directora del Museu Molí Paperer de Capellades. Recorrem els expositors: llibres d’artista, paper artesanal, quaderns, experimentació gràfica,…
18 hores
Donam per acabada la nostra visita a Barcelona. Ara tan sols hem de desfer camí, Rambles amunt. Quan arribam a Plaça Catalunya, ha passat més d’una hora. Deixam enrere el tràfec urbà i partim cap a L’Alzina per disfrutar de la natura, del silenci i de la calma del camp lleidetà. Dins les bosses ens esperen els llibres, l’aroma de les seves pàgines, el cruixir dels fulls acabats d’estrenar i moltes, moltes paraules.
. . .
Text: Maria Àngels Moyà