Posts Tagged ‘ciència’

Equacions per a la reflexió (III)

Martes, Septiembre 30th, 2014

El desembre de 2013 s’inicià el projecte d’Aris Spentsas Encuentros conceptuales no previstos amb una sèrie de reunions que tenien com a finalitat intentar resoldre l’equació: CULTURA+EDUCACIÓ+ART–COST=0. Del debat entre tots els que hi participàvem nasqueren 74 noves equacions amb 102 variables.
Divendres passat, es dugué a terme, al Museu d’Art Modern i Contemporani Es Baluard, una segona fase del projecte amb la incorporació de dos nous membres: Vasilis Karakostas (informàtic) i un ordinador que processava les equacions resultants, les recombinava i les preparava per a un nou debat entre els 22 participants. De resultes de tot plegat n’havia de sorgir una instal·lació.
L’espai estava organitzat de la següent manera: l’ordinador presidia la sala; al seu davant, una filera de cadires personalitzades amb el nom del seu ocupant. Sobre cada cadira hi havia un llapis i una llibreta. Una vegada asseguts, alguns dels participants es donaven l’esquena, d’altres es miraven cara a cara, o mostraven el perfil al veí.
Durant 50 minuts, l’ordinador va llançar equacions. Entre tots havíem d’analitzar-les i, per un sistema de votació, acceptar-les o rebutjar-les. El procés es convertí en un joc en el qual les persones interactuaven amb la màquina i entre si. Quan em vaig aixecar per fer una fotografia des d’un lloc elevat, vaig adonar-me que la instal·lació erem nosaltres mateixos. És a dir, tots formavem part d’ella: la màquina, les cadires estratègicament col·locades i les persones.
La tercera fase del projecte tendrà lloc l’octubre de 2015 i consistirà en un taller i en una exposició que il·lustrarà tot el camí recorregut. Un camí que –des de la interdisciplinarietat– explora les difuses fronteres que separen (o uneixen) descobriment i creació, ciència i art, l’objectivitat que proposa la tecnologia i la subjectivitat que aporta l’ésser humà.
. . .
Text: Maria Àngels Moyà

Orígens, el dia després

Martes, Mayo 28th, 2013


 

Dijous passat presentàrem Orígens. Els xipresos arrenglerats a banda i banda del camí ens donaren la benvinguda a Sa Possessió, un espai singular que manten el seu caràcter entre naus industrials i magatzems. Ens demanam com pot sobreviure un lloc com aquest ben al centre d’un no-lloc. Tal vegada sigui aquesta circumstància la que el fa tan especial. Durant el dia, Son Rossinyol bull d’activitat. A la nit, queda desert i silenciós. A la clastra de Sa Possessió i als seus jardins, però, sona la música, la veu de la poesia i les rialles dels amics.
De les tres parts que formen el projecte –llibre, audiovisual i exposició– donàrem a conèixer les dues primeres. Ens hauria agradat poder mostrar la totalitat del projecte el mateix dia però, per motius de calendari, no va ser possible. Així tendrem una bona raó per celebrar una altra festeta, cosa que ens sembla fantàstica.
Pensam que ara és el moment d’expressar el nostre agraïment a totes aquelles persones que han fet possible que Orígens es convertís en realitat:
Gràcies a l’Editorial Vessants, Arqueologia i Cultura per la publicació del llibre, i per confiar –una vegada més– en el Centre d’Art i Paisatge Camp Lledó.
Gràcies a Diego Laranxeira per posar imatges als meus poemes amb el misteri de les seves fotografies, i per la professionalitat que ha demostrat a l’hora de maquetar el llibre.
Gràcies a tots els que han participat en la filmació de l’audiovisual. Sabem que aquests darrers dies li han dedicat gran part de les hores de son perquè el muntatge quedàs enllestit: Diego Laranxeira i Jeroni Truyols (guió, direcció i realització), Tolo Perelló (tècnic de so i banda sonora original), Laura Viard (interpretació). Ells han aconseguit captar i projectar l’esperit i l’essència d’Orígens.
Gràcies a Sa Possessió per oferir-nos el seu magnífic espai i per tractar-nos tan bé. Desitjam que puguin seguir endavant durant molt de temps amb la seva il·lusió.
Gràcies a Pepe Cañabate per la digitalització i la impressió de les imatges.
Gràcies als dotze científics i pensadors que ens han acompanyat durant tot el projecte i que han expressat amb paraules les seves emocions, desigs, temors i dubtes. Volem incloure els seus noms i fer extensiu el nostre agraïment a tots aquells que durant la història de la humanitat han contribuït a fer possible que ara nosaltres ens demanem quina és la línia fronterera que separa descobriment i creació:
J.B.S. Haldane, genetista i biòleg evolutiu.
Carl Sagan, astrònom, astrofísic i cosmòleg.
Sir Martin Rees, astrònom.
G.K. Chesterton, escriptor.
Albert Einstein, físic.
Leibniz, filòsof i matemàtic.
Edward Tryon, físic.
Charles Darwin, naturalista.
Lucreci, filòsof i poeta.
Arthur C. Clark, escriptor i científic.
Niels Bohr, físic.
Richard Feynman, físic.

Finalment, gràcies a tots els que ens acompanyàreu en un dia tan especial. Perquè la major satisfacció és poder compartir la nostra feina amb tots vosaltres.
. . .
Text: Maria Àngels Moyà

Orígens, compte enrere

Domingo, Mayo 12th, 2013

El mes de maig ha començat i ja queden pocs dies per a la presentació d’Orígens, un projecte elaborat per l’equip del Centre d’Art i Paisatge Camp Lledó. El projecte consta d’un llibre editat per Vessants, Arqueologia i Cultura –que donarem a conèixer el proper dia 23 a Sa Possessió, al polígon de Son Rossinyol de Palma– i d’una exposició que mostrarem posteriorment.
Orígens reflexiona sobre l’univers en el qual l’ésser humà ha evolucionat, submergint-se en els universos íntims de cada un de nosaltres; i ho fa –fidel a l’esperit interdisciplinari que ens caracteritza– des de tres àmbits diferents que troben un punt de connexió que els relaciona: l’artístic, el literari i el científic.
La part artística està representada per l’obra de Diego Laranxeira. Les seves imatges, que hem denominat “no-fotografies”, “fotografies del buit” o “fotografies del no-res” creen universos imaginats utilitzant una tècnica on la voluntat de l’artista i l’atzar lluiten per martenir un equilibri.
Els poemes de Maria Àngels Moyà posen veu a les imatges. Partint dels dubtes i de les emocions que provoquen les qüestions primeres no pretenen trobar respostes, sinó aprofundir en el plaer i en la necessitat de seguir interrogant-nos a nosaltres mateixos.
Dotze personalitats de distints àmbits de la ciència ens acompanyen amb els seus pensaments. Físics teòrics, antropòlegs, naturalistes, astrònoms, biòlegs, genetistes, matemàtics,… introdueixen cada una de les imatges i cada un dels poemes expressant els seus propis dubtes i emocions davant els descobriments científics que s’han anat assolint al llarg de la història.
Ens fa il.lusió compartir uns moments tan especials amb tothom que en tengui ganes. Preparam un muntatge audiovisual que s’ha filmat especialment amb motiu d’aquesta ocasió. No volem desvetllar encara en què consisteix. Mantenir alguna incògnita augmenta l’interès per descobrir la sorpresa. Tan sols direm que Diego Laranxeira i Jeroni Truyols s’han posat al front de la realització i de la direcció, i que la interpretació ha anat a càrrec de Laura Viard.
El dia s’acosta. Mentre acabam d’enllestir les invitacions, esperam que la climatologia ens acompanyi i ens permeti disfrutar de la festa i d’una nit de lluna gairebé plena.
. . .
Més informació:
www.escamplledo.com/publicacions.html
www.vessants.net
www.sapossessio.com
www.facebook.com/sapossessio
. . .
Text: Maria Àngels Moyà

INTERDISCIPLINARIETAT

Lunes, Enero 25th, 2010

Temps enrere, quan l´home començava a plantejar-se les qüestions primeres envers la seva existència, sorgí la figura del filòsof i el concepte de cultura.
A mesura que els camps d´estudi, de descobriment i creació s´anaven ampliant, va ser necessària l´especialització.

Durant els darrers segles, aquesta especialització ha fet que la civilització (sobretot occident) oblidàs que cada peça d´un puzle no té sentit si no està integrada en un tot.

El bagatge que l´home ha aconseguit durant milers d´anys no pot recollir-se ni expressar-se d´una manera aïllada dins compartiments estancs perquè, d´aquesta manera, la visió de l´ésser huma no només és parcial, sinó que també s´empobreix i ens empobreix.

Què podríem entendre per art? Què hi podríem incloure dins el que anomenam formes d´expressió artística? Després de la reflexió que encapçala aquest escrit, m´agrada pensar que art és tot el que suposa un procés de creació. Els descobriments científics, segons aquesta definició, també haurien de ser tractats com a obres artístiques perquè,abans de demostrar la seva validesa, necessiten un procés de creació dins la ment del pensador; per altra banda, per una persona que comprén el llenguatge matemàtic, l´equació resultant d´un procés de pensament esdevé d´una bellesa sublim.

Per tant, totes les formes d´expressió artística tenen en comú la necessitat de l´autor de transmetre les seves idees, pensaments, emocions, sentiments…, i tan sols difereixen en el llenguatge que utilitzen per dur-ho a terme: formes escultòriques,arquitectòniques, pintura, paraula, equacions, fórmules químiques,música, cinema,…La llista podria ser molt llarga. Si el que és essencial coincideix, no hauríem de permetre que les barreres del llenguatge, del codi utilitzat, fossin un obstacle.

Per això, quan em ve a la ment Es Camp Lledó, veig un espai cultural interdisciplinari de pensament i producció artística que serveixi per posar en contacte les ments i les inquietuds de les persones que pensin i sentin l´art d´una manera semblant a la nostra i que, tal vegada, trobin més barreres que camins oberts a l´hora de comunicar-se.

Text: Mª Àngels Moyà 15/09/2009