Posts Tagged ‘Conveni Europeu del Paisatge’

El paisatge a l’ARA

Viernes, Marzo 13th, 2015

És un gran plaer poder-vos anunciar que el diari ARA d’aquest proper diumenge 15 de març estarà dedicat íntegrament al paisatge. L’edició especial, realitzada amb la col·laboració de l’Observatori del Paisatge de Catalunya, inclourà un monogràfic amb reportatges, articles d’opinió, infografies, així com notícies sobre experiències locals i internacionals de gestió del paisatge. A més, el paisatge serà present en totes les seccions del diari.
L’edició especial de l’ARA del 15 de març coincideix amb el desè aniversari de l’Observatori de Paisatge de Catalunya, els deu anys de la Llei de protecció, gestió i ordenació del paisatge de Catalunya i els quinze anys del Conveni Europeu del Paisatge. Els continguts publicats en paper es complementaran amb altres en format digital.
Amb aquesta experiència el diari ARA posa en pràctica un dels postulats bàsics del Conveni europeu del paisatge, en concret el que fa referència a la importància que tenen la sensibilització, la conscienciació i l’educació ciutadanes en matèria de paisatge a l’hora d’aconseguir una nova cultura del territori.
. . .
Text: Joan Nogué, director de l’Observatori del Paisatge de Catalunya

Nou web sobre paisatge i món local

Viernes, Septiembre 20th, 2013

L’Observatori del Paisatge de Catalunya ha creat un nou web dedicat a la relació entre el paisatge i el món local:
http://www.catpaisatge.net/monlocal

L’objectiu del nou web, consultable en català i castellà (i ho serà properament també en anglès i francès), és recollir, classificar i ordenar una selecció de les principals experiències i informacions existents arreu d’Europa sobre promoció del paisatge a escala local, i posar-les a disposició d’ajuntaments, mancomunitats, entitats locals, persones especialitzades i el públic en general que hi pugui estar interessat.

El web també inclou alguns principis generals per orientar les polítiques de paisatge des del món local, així com un recull de propostes i orientacions definides pels catàlegs de paisatge de Catalunya i dirigides a les autoritats locals. Aquest web pretén esdevenir un espai de referència sobre tot allò relacionat amb el paisatge a escala local, i anirà creixent i actualitzant-se periòdicament.

El web es presentarà en el marc de Seminari Internacional Redescobrir el Paisatge des del Món Local, que se celebrarà al Casal Marià d’Olot els dies 26 i 27 de setembre de 2013. El seminari, el programa complet del qual es pot consultar a la direcció http://www.catpaisatge.net/cat/jornades_monlocal.php, està organitzat per l’Observatori del Paisatge, amb la col·laboració del Govern d’Andorra.
. . .
Text: Observatori del Paisatge de Catalunya.

Observatori Fotogràfic del Paisatge

Martes, Noviembre 8th, 2011

Fa un any coneguérem Jaume Gual, un entusiasta de la fotografia i del paisatge. Havíem tengut ocasió de disfrutar amb el seu llibre Les botigues de Palma, en el qual donava testimoni a través de la imatge dels canvis soferts al llarg del temps en els comerços del casc antic de Palma. La seva intenció, però, era anar més enllà; i parlava il·lusionat de crear una base fotogràfica que permetés veure l´evolució del paisatge de les Illes. Es tractava d´un projecte ambiciós i molt complet que ara s´ha consolidat amb la creació de l´Observatori Fotogràfic del Paisatge de les Illes Balears (OFP), impulsat pel grup d´investigació Patrimoni Audiovisual, Mass-media i Il·lustració de la UIB, encapçalat per Jaume Gual i Maria-Josep Mulet; i en el qual també hi participen Cristina López-Polin, Catalina Aguiló, Jacques Terrassa Joan Carles Oliver, Margalida Rubí i Carles Taberner.
Aquest projecte es basa en les directrius del Conveni Europeu del Paisatge i serà pioner al nostre país. D´aquí un mes s´activarà la pàgina web www.observatorifotograficbalears.com que permetrà consultar les bases de dades.
Si algú vol aportar noves imatges relacionades amb el territori de les Illes i la seva evolució, ho pot fer a través del correu electrònic contacta@observatorifotograficbalears.com
Volem aprofitar les pàgines d´aquest blog per donar l´enhorabona a Jaume Gual i a tot l´equip de l´OFP per la labor que realitzen per el paisatge des del paisatge.
. . .
Text: Maria Àngels Moyà

“Ciutat, territori i paisatge”

Viernes, Octubre 14th, 2011

El Comitè de Ministres del Consell d’Europa ha concedit una menció especial del Premi del Paisatge als materials d’innovació educativa “Ciutat, territori, paisatge”, elaborats i implantats als instituts de Catalunya pels Departaments de Territori i Sostenibilitat, d’Ensenyament, i per l’Observatori del Paisatge. El guardó s’entregarà en un acte solemne el proper 20 d’octubre a Èvora (Portugal), coincidint amb la celebració dels propers Tallers d’implementació del Conveni europeu del paisatge organitzats pel Consell d’Europa.
A la final del guardó hi van arribar un total de 14 projectes d’arreu del continent que prèviament havien estat escollits pels respectius estats. El Consell d’Europa ha atorgat el primer premi al projecte de restauració paisatgística de la localitat minera de Carbònia, a Sardenya (Itàlia).
Més de 450.000 alumnes amb edats compreses entre 12 i 16 anys van rebre aquest material entre el 2008 i el 2009, i paral·lelament es van organitzar cursos de formació per al professorat. Es tracta, tal com ha reconegut el jurat, d’una experiència pionera a Europa per introduir el concepte de paisatge i la transformació dels territoris a l’ensenyament secundari.
El seu contingut es pot consultar íntegrament a:
http://www.catpaisatge.net/educacio

http://www.xtec.cat/paisatge

El guardó que acabem de rebre ens anima a seguir treballant amb la il·lusió i l’ímpetu renovats.

. . .

Text: Joan Nogué

Director de l’Observatori del Paisatge de Catalunya

www.catpaisatge.net

Tw: www.twitter.com/catpaisatge

Fb: www.facebook.com/catpaisatge

. . .
Fa unes setmanes, des de les pàgines d´aquest blog, recomanavem la lectura de la publicació de l´Observatori del Paisatge Paisatge i educació on, entre d´altres, s´exposa el projecte el qual ara ha rebut aquesta menció especial. Una vegada més, el Centre d´Art i Paisatge Camp Lledó vol donar l´enhorabona a l´Observatori del Paisatge de Catalunya i fer extensiva aquesta felicitació al seu director, Joan Nogue.

Paisatge i educació

Sábado, Septiembre 10th, 2011

L´Observatori del Paisatge de Catalunya ha editat el llibre Paisatge i educació que, dins la col·lecció “Plecs de Paisatge”, recull les ponències del seminari que, amb el mateix títol, va tenir lloc els dies 19 i 20 de novembre de 2010 a La Pedrera de Barcelona. La publicació explica com aplicar el Conveni Europeu del Paisatge a l´àmbit educatiu des d´una perspectiva interdisciplinària, i repassa com s´han desenvolupat algunes de les iniciatives duites a terme a distints països europeus.
Moltes són les idees exposades al llibre dignes de reflexió, voldria, però, enumerar-ne les següents:
– La percepció i valoració dels paisatges s´aprèn, d´aquí la rellevància del paper de l´educació en totes i cada una de les seves etapes.
– Tot és paisatge. No s´han de dedicar esforços tan sols als paisatges excepcionals, sinó tenir cura de la totalitat d´ells. Qualsevol paisatge suscita emocions (positives i negatives) i és necessari aprendre a identificar-ne els valors i les debilitats.
– La diferència entre “educació en paisatge” i “paisatge en l´educació”.
– El “cercle del paisatge” o el paisatge entès com un tot global.
– La necessitat de la interdisciplinarietat a l´hora d´educar en paisatge.
– La implicació de tots els sentits en la percepció dels paisatges.
Destacaria, per damunt de tot, la importància d´aquest llibre com a eina. No estam davant una recopilació d´articles teòrics, sinó eminentment pràctics i útils. Hi trobarem els eixos fonamentals per, a partir d´ells, elaborar una programació transversal adaptable a tots els nivells educatius: continguts, objectius, àrees implicades, models d´activitats (individuals o en petit i gran grup), avaluació, materials didàctics…
Paisatge i educació hauria de tenir-se en compte a totes les institucions que han signat el Conveni Europeu del Paisatge i estar present als centres educatius i de formació del professorat amb la finalitat de ser la llavor que originàs noves iniciatives i experiències que permetessin, tal com ens diu Benedetta Castiglioni, “educar en el paisatge (coneixent-lo), per al paisatge (assumint responsabilitats) i mitjançant el paisatge, usant-lo com a eina en un procés de creixement general tant de l´individu com de la comunitat” (pàg.159).
. . .
Text: Maria Àngels Moyà
. . .
VVAA. Paisatge i educació. Observatori del Paisatge de Catalunya. Olot 2011.
. . .
Enllaços d´interès:
www.atlas-eu.org
www.proxectoterra.coag.es
www.catpaisatge.net/educacio
www.fundaciojoseppla.cat
www.espaisescrits.cat

Difusió del Seminari-Taller “Paisatges de Futur”

Miércoles, Diciembre 1st, 2010

Volem fer difusió del seminari “Paisatges de Futur”, que organitza el Departament del Territori els dies 2 i 3 de desembre al Laboratori d´Arquitectura Francesc Quetglas de Palma (Carrer de Manacor, 156-158), perquè tots els tècnics i ciutadans interessats puguin participar en un intercanvi d´idees sobre el paisatge com a valor educatiu i actiu econòmic.
Aquest seminari s´emmarca dintre les activitats de sensibilització del projecte europeu PAYS:MED:URBAN, en el qual participa el Departament de Territori del Consell de Mallorca, i se centra en la sensibilització dels actors locals com a valor estratègic en el procés d´implementació del Conveni Europeu del Paisatge.
El programa és el següent:
(más…)

Manifest obert pel paisatge

Miércoles, Junio 16th, 2010


Abans que Petrarca pugés al Mont Vetoux i relatés la seva emoció interior sobre el lloc, i abans que Ibn al Jatib, visir de Muhamad V, descrigués Granada com a una emoció paisatgística, Ramon Llull sentia la màgia del lloc, més enllà del locus amoenus medieval. Després d’una vida que recorre els paisatges plàcids de la infantesa i els paisatges dissipatius i de la descoberta de la seva joventut, arriba al paisatge reflexiu i madur de la vida contemplativa i descobreix la mesura de la seva ignorància a Randa i Miramar, tal i com feien els orientals en els jardins dels lletrats. No són aquests llocs lul·lians un territori qualsevol, són territoris que ara entenem com a elevats a la categoria de paisatge.

Miramar encallà l’Arxiduc, un viatger a la recerca de l’arcàdia perduda dels romàntics germànics i del genius loci de la Serra de Tramuntana i, com ell, durant el XIX i principis del XX, aparegueren un bon nombre de viatgers que sense cobrar feren una promoció culta de l’Illa, exaltant el paisatge, la font del que acabaria essent el turisme, un turisme que començà amb la relació d’uns hostes i uns amfitrions, una relació que elevava a uns i als altres, i que ha acabat en la actual banalització d’un país i d’un paisatge que haurem de refer.

Per altra banda, cal destacar el fet que a l’Illa de Mallorca hi ha un nombre ben destacat de jardins històrics, sovint llocs on la producció agrícola s’agermana amb la valoració estètica del lloc; Raixa, Sa Granja, Alfàbia, Canet, Superna, Defla, etc. són llocs que demostren que la producció fou compatible amb la bellesa i que la cultura del paisatge i de la jardineria ha estat present amb força, almanco si ho comparem amb regions ibèriques. Però el paisatge també és motiu d’utilització a la poesia i a la novel·la costumista i a les escoles de pintura paisatgística. Fins i tot són molts els residents il·lustrats que han incidit en el paisatge, no sols pintors, també Sert i Broner a Eivissa, Graves, Miró, Utzon, el recent finat premi nobel Dausset en el seu discurs d’agraïment com a Doctor Honoris Causa de la UIB, en Miquel Barceló en el seu discurs com a guardonat amb el Príncep d’Astúries, i molts altres més han incidit en el valor del paisatge i fins i tot, amablement, ens han parlat de l’estupidesa que demostrem, més concretament mallorquins i eivissencs, quan consentim en destruir el principal actiu de les Illes.

No tenim temps de fer una anàlisi detallada dels motius pels quals hem passat de tenir una cultura del paisatge a un nivell de devastació, desproporció i manca de sensibilitat com la d’ara, però sí que podem i hem de fer un esforç per canviar l’actitud i la situació. Ara és el moment per a una reflexió i uns canvis, així com perquè els diferents sectors econòmics, institucions públiques, com la universitat i les escoles superiors, institucions privades i representants polítics assumeixin i es comprometin envers la recuperació del paisatge i de la cultura del paisatge, de manera que aquest acabi essent un eix vertebrador i aglutinador per a una nova política i un nou desenvolupament. Necessitem crear un estat de complicitat general a favor d’un nou futur que retorni el territori a la categoria de paisatge.

Des de la vessant pública de nivell europeu, és destacable la “Declaració de Mallorca” del Consell d´Europa de novembre de 1995 on s’insta a les regions turístiques europees a obtenir del turistes mateixos els recursos financers per a la conservació i restauració del patrimoni cultural i natural, el paisatge en definitiva, com a eix bàsic per fer perdurable el desenvolupament econòmic i social d’aquestes regions. També és destacable el Conveni Europeu del Paisatge fet a Florència l’octubre de l’any 2000 i ratificat per Espanya el febrer del 2008 així com l’acord d’adhesió del mateix any del Consell de Mallorca.

Per assolir tal objectiu, les institucions han de seguir la pauta d’adhesió del Consell de Mallorca i immediatament han de saber crear la font de finançament perquè es materialitzin els compromisos que van lligats al conveni europeu del paisatge. Els compromisos a assumir corresponen al reconeixement jurídic del paisatge com a element essencial de l’entorn humà, a la definició i aplicació de polítiques de protecció i gestió del paisatge, integrant aquest en l’ordenació territorial i la planificació urbanística, a la identificació de paisatges i la catalogació de documentació general, i particularment fotogràfica, i a la sensibilització i al compromís ferm de formació des del nivell escolar al de postgrau. Raixa seria un bon centre de documentació i un lloc de privilegi per tenir una Escola Superior de Paisatge.

El paisatge es fa a cop de petites intervencions encertades i això requereix que la cultura del paisatge sigui interioritzada pel país. No vull dir amb això que grans intervencions no creïn paisatge, és clar que ho poden fer, però la imatge personalitzada del paisatge de la Toscana o de la Provança o de les marjades de la Serra de Tramuntana, l’han feta innombrables i anònims ciutadans, com és anònima l’autoria d’una balconada carregada de cossiols, una entrada arbrada al poble, un fasser per indicar un pou o un casal, un pati rural amb lledoner, un passeig toscanitzat amb xiprers, l’arquitectura carregada d’enginy per a l´austeritat, un aulet d’alzines, un fanal amb beaces per a flors, una pastura arbrada d’oliveres…

Com deia Sandro Pertini, governar no és fer autopistes, ja ens basten les catedrals que tenim, ja n’hi ha prou de paisatges d’ostentació del creixement insostenible, una recepta carregada d’iniquitat, clarament sense futur i lletja, com es pot comprovar. Hem de lliurar-nos a la seducció del paisatge urbà, rural i natural i crear una complicitat per assolir una nova política que retrobi el sentit de la proporció i el ritme adient.

Text: Antoni Martínez Taberner. Professor d´Ecologia i Diseny del Paisatge de la UIB.