Posts Tagged ‘Converses’

Formentor 2015

Martes, Septiembre 29th, 2015

Tornar a la quotidianitat després de passar un cap de setmana a Formentor amarats de literatura és difícil. A mesura que ens allunyam de l’hotel en direcció cap a Palma, tenim la sensació de deixar enrere la tranquil·litat del paradís per submergir-nos de nou al món real. Pensar que haurà de transcórrer tot un any per repetir l’experiència ens produeix una certa tristesa. Ens conhorta saber que el nostre esperit és avui més ric que fa tres dies, no només intel·lectualment –per tot el que hem après–, sinó també pel que fa referència a les relacions humanes. I és que, encara que el comú denominador que ens unia fos la literatura, hi ha hagut poc temps per llegir i molt per parlar.
El lema, suggerent i provocador, elegit enguany per la Fundació Santillana ha estat “La novela más mala del mundo”. Els personatges més malvats, pèrfids, cruels, infames i despreciables, així com els arguments i situacions més espantoses han anat desfilant per la Sala Orfeu. Els ponents (Antón Castro, Sonia Hernández, Justo Navarro, Pablo Raphael, Fernando Delgado, Biel Mesquida, Francesc M. Rotger, Carlos Zanón, Andrés Barba, J.A. González Sainz, José Carlos Llop, Marta Sanz, Marta Fernández, Aurelio Major, Manuel Rodríguez Rivero, Félix de Azúa, Fco. Ferrer Lerín, Eduardo Lago, Sara Mesa, Basilio Baltasar, Victoria Cirlot, Vicente Molina Foix, Carme Riera) els han presentat amb apasionament i, en moltes ocasions també, amb gran sentit de l’humor. Cal destacar dues absències d’última hora: Sebastià Alzamora i Rafael Argullol. Tancaren l’acte la música i la paraula. L’actriu Sofía Muñiz recità un poema de Walt Whitman acompanyada per les melodies klezmer de tres intèrprets: tuba, violí i acordió.
Ens ha agradat que enguany el temps assignat a cada ponent es respectàs. Això ha permès una major fluïdesa i que després de les intervencions fos possible el diàleg entre els convidats i el públic. Una altra millora d’aquest 2015 ha estat que durant el sopar hi ha pogut haver més comunicació, ja que els ponents compartien el menjador comú en lloc de tenir un reservat per a ells com era habitual en anys precedents.
Ara toca esperar dotze mesos i omplir-los de lectures i experiències literàries. La lluna plena de setembre tornarà i nosaltres serem a Formentor per contemplar-la.
. . .
Text: Maria Àngels Moyà

Formentor 2014

Miércoles, Septiembre 17th, 2014

Imaginar un cap de setmana perfecte no és difícil. Imaginar és fàcil. Viure un cap de setmana perfecte pot resultar una mica més complicat. Tot dependrà de la nostra idea de perfecció, del nivell d’exigència de cada un i de la distància que ens marquem entre la capacitat d’imaginar i la capacitat de viure. Pels amants de la literatura, passar uns dies parlant de llibres, és un pla magnífic. Si això ens permet retrobar-nos amb els amics i compartir amb ells l’experiència, ens acostam a l’excel·lència. Si, a més, el lloc de trobada és el marc incomparable de Formentor…, no fa falta desitjar altra cosa.
Com cada any, arribat el mes de setembre, l’Hotel Formentor obre les seves portes a editors, escriptors i lectors per parlar de llibres. A l’edició d’enguany, cada un dels convidats ha elegit un títol que il·lustràs el tema Bellesa, violència i dolor. El destí del món en la narrativa contemporània. Els ponents s’agrupen en taules de quatre o cinc membres –un dels quals actua de presentador-moderador– que parlen baix un lema comú: “Perdició”, “Desgràcia”, Destrucció”, “Devastació” i “Hecatombe”. Les pinzellades iròniques d’Antoni Serra, l’anàlisi social de Joaquín Estefanía o Raffaele Simone, les difuses fronteres entre ciència i literatura d’Agustín Fernández Mallo, la perfecta combinació entre la profunditat filosòfica i la sensibilitat poètica de Chantal Maillard…, ens acosten a les obres com si de paisatges es tractàs. Perquè de la mateixa manera que els paisatges es reinterpreten segons sigui la mirada de l’observador, també els llibres es reescriuen una i una altra vegada amb cada un dels seus lectors.
El programa és dens, però també hi ha temps per caminar pels jardins, dinar amb els amics, prendre un bany relaxant a la piscina de l’hotel, improvisar una tertúlia a l’ombra d’una porxada vegetal mentre assaborim un cafè, passejar per la platja abans de la posta de sol, o escoltar la música que interpreta el pianista durant el sopar.
Toni Gomila o James Joyce (encara no sabem segur qui era en realitat) clausura l’esdeveniment amb la lectura del monòleg de Molly Bloom. Ara les Converses Literàries de Formentor ja han finalitzat. Cada un de nosaltres reprendrà el ritme habitual de lectures i escriptures fins que l’any vinent arribi el moment de repetir, una vegada més, un cap de setmana perfecte.
. . .
Text: Maria Àngels Moyà