Posts Tagged ‘creació’

Inici de temporada al CAN

Lunes, Marzo 23rd, 2015

Amb l’arribada de la primavera, els isards baixen de la muntanya a la recerca de pastures verdes i el Centre d’Art i Natura de Farrera inicia la seva temporada d’activitats. Són ja vint anys dedicats a possibilitar la creació artística en aquest petit racó del Parc Natural de l’Alt Pirineu.
L’encarregada d’extrenar la temporada ha estat l’escriptora i artista visual nord-americana Anne Murray. A més de les estades al Centre, el 30 de març comença el taller de Teatre de Consciència amb l’especialista Pax Dettoni. També, ben aviat, es convocaran les beques al CAN (recerca, creació i arts en moviment). Dia 25 d’abril es retrà homenatge al pintor Pau Alemany “7+7+7: mesos, setmanes i dies en el record”. Durant el mes de maig hi haurà la continuació del programa internacional Frontiers in retrat, la cinquena edició de Poesia als Parcs, els cursos i activitats d’estiu, la tercera edició de Saó, els Divendres Creatius de divulgació dels creadors pirenencs i el Fem Escola de presentació del CAN a les escoles.
Vos convidam a particirar!
Més informació: www.farreracan.cat
. . .
Text: L’equip del Centre d’Art i Natura de Farrera.

Equacions per a la reflexió (III)

Martes, Septiembre 30th, 2014

El desembre de 2013 s’inicià el projecte d’Aris Spentsas Encuentros conceptuales no previstos amb una sèrie de reunions que tenien com a finalitat intentar resoldre l’equació: CULTURA+EDUCACIÓ+ART–COST=0. Del debat entre tots els que hi participàvem nasqueren 74 noves equacions amb 102 variables.
Divendres passat, es dugué a terme, al Museu d’Art Modern i Contemporani Es Baluard, una segona fase del projecte amb la incorporació de dos nous membres: Vasilis Karakostas (informàtic) i un ordinador que processava les equacions resultants, les recombinava i les preparava per a un nou debat entre els 22 participants. De resultes de tot plegat n’havia de sorgir una instal·lació.
L’espai estava organitzat de la següent manera: l’ordinador presidia la sala; al seu davant, una filera de cadires personalitzades amb el nom del seu ocupant. Sobre cada cadira hi havia un llapis i una llibreta. Una vegada asseguts, alguns dels participants es donaven l’esquena, d’altres es miraven cara a cara, o mostraven el perfil al veí.
Durant 50 minuts, l’ordinador va llançar equacions. Entre tots havíem d’analitzar-les i, per un sistema de votació, acceptar-les o rebutjar-les. El procés es convertí en un joc en el qual les persones interactuaven amb la màquina i entre si. Quan em vaig aixecar per fer una fotografia des d’un lloc elevat, vaig adonar-me que la instal·lació erem nosaltres mateixos. És a dir, tots formavem part d’ella: la màquina, les cadires estratègicament col·locades i les persones.
La tercera fase del projecte tendrà lloc l’octubre de 2015 i consistirà en un taller i en una exposició que il·lustrarà tot el camí recorregut. Un camí que –des de la interdisciplinarietat– explora les difuses fronteres que separen (o uneixen) descobriment i creació, ciència i art, l’objectivitat que proposa la tecnologia i la subjectivitat que aporta l’ésser humà.
. . .
Text: Maria Àngels Moyà

Equacions per a la reflexió (II)

Miércoles, Agosto 20th, 2014

L’hivern passat, el Centre d’Art i Paisatge Camp Lledó, juntament amb distintes persones del món de l’art i de l’educació, participàrem en el projecte d’Aris Spentsas. Tal com explicàrem en aquell moment, l’artista es proposava reflexionar sobre l’art, la cultura i l’educació des del punt de vista matemàtic partint d’una equació inicial que donava peu al debat tenint en compte les bases de la interdisciplinarietat: CULTURA+EDUCACIÓ+ART–COST=0
Després de mesos de feina, aquesta equació s’ha anat transformant i enriquint amb les aportacions dels distints participants i amb el treball creatiu de l’artista. Ara l’obra està preparada per donar-se a conèixer. Serà divendres dia 26 de setembre a Es Baluard, Museu d’Art Modern i Contemporani de Palma, de 16 a 20 hores.
Aprofitant l’estada d’Aris Spentsas a Mallorca, l’artista impartirà el taller “Encuentros conceptuales no previstos” a Es Baluard. Serà el dissabte dia 27 de setembre de 10 a 15 hores. Els que estigueu interessats en assistir-hi trobareu tota la informació a l’enllaç següent: http://www.esbaluard.org/es/activitats/559/taller-de-encuentros-conceptuales-no-previstos

Equacions per a la reflexió

Jueves, Enero 2nd, 2014

El físic és capaç d’expressar
la relativitat del temps
amb una única equació.
El matemàtic pot amagar
a l’interior d’una incògnita
la complexitat de l’Univers.
I el poeta es demana:
Si d’igual manera
equacions i paraules
tendeixen a l’infinit,
per què és tan difícil
dibuixar en un sol vers
el trajecte dels astres,
el silenci de les pedres,
o el vol dels ocells?

Durant aquestes setmanes, l’artista grec Aris Spentsas fa la seva residència a Addaya, Alaró. Ell s’ha proposat reflexionar sobre l’art, la cultura i l’educació des del punt de vista matemàtic. Parteix d’una equació inicial:
CULTURA+EDUCACIÓ+ART–COST=0
A partir d’aquí, s’obri un debat que donarà lloc a altres possibles equacions i, finalment, a la seva obra. Una obra que, ja des dels seus orígens, sorgeig de la interdisciplinarietat i de la interacció.
El Centre d’Art i Paisatge Camp Lledó ha estat un dels membres convidats per Xisca Veny a participar en el projecte d’Aris. El grup està format per una dotzena de persones del món de l’art i de l’educació de la zona del Migjorn i del Llevant de Mallorca. La particularitat ha estat que aquestes dotze individualitats s’han unit per contestar les preguntes que l’artista ha formulat com si es tractàs d’una sola veu. Ara només ens resta esperar que Aris Spentsas acabi el seu treball creatiu per desvetllar les incògnites i descobrir el resultat final. Segur que serà una sorpresa per a tothom.
. . .
Text: Maria Àngels Moyà

Arquitectures efímeres 2013

Martes, Junio 25th, 2013

L’estiu ha començat. Es Carbó està ple de posidònia. Les boies de seguretat ja estan col·locades perquè les embarcacions no s’acostin a la vorera. Entre setmana, afortunadament, hi trobam poca gent. Els dissabtes i els diumenges, la cosa canvia. Durant els darrers dies, hem fet dues passejades per la platja i encara no hem pogut trobar cap mostra del que venim denominant “arquitectures efímeres”. Tal vegada sigui massa prest. Pensàvem deixar passar un poc de temps abans de començar el recull d’enguany. Avui dematí, però, ens esperava una fotografia de na Sílvia al nostre correu. Na Sílvia té onze anys. Viu just davant la mar. Des de les finestres de ca seva veu la platja -gairebé poc tocar l’aigua just que estiri una mica el braç-, i ens envia aquesta imatge que ha titulat “Arena”. Quan el sol evapori les restes d’aigua que encara guarda el castell al seu interior, les formes s’aniran desfent i arribarà un moment que l’edificació que ara veim, tan sols serà això: arena. Hem cregut que era una bona manera d’iniciar la temporada estiuenca i hem deixat que sigui ella la que la inauguri oficialment. Moltes gràcies Sílvia per la teva col·laboració.
. . .
Text: Maria Àngels Moyà

Orígens, el dia després

Martes, Mayo 28th, 2013


 

Dijous passat presentàrem Orígens. Els xipresos arrenglerats a banda i banda del camí ens donaren la benvinguda a Sa Possessió, un espai singular que manten el seu caràcter entre naus industrials i magatzems. Ens demanam com pot sobreviure un lloc com aquest ben al centre d’un no-lloc. Tal vegada sigui aquesta circumstància la que el fa tan especial. Durant el dia, Son Rossinyol bull d’activitat. A la nit, queda desert i silenciós. A la clastra de Sa Possessió i als seus jardins, però, sona la música, la veu de la poesia i les rialles dels amics.
De les tres parts que formen el projecte –llibre, audiovisual i exposició– donàrem a conèixer les dues primeres. Ens hauria agradat poder mostrar la totalitat del projecte el mateix dia però, per motius de calendari, no va ser possible. Així tendrem una bona raó per celebrar una altra festeta, cosa que ens sembla fantàstica.
Pensam que ara és el moment d’expressar el nostre agraïment a totes aquelles persones que han fet possible que Orígens es convertís en realitat:
Gràcies a l’Editorial Vessants, Arqueologia i Cultura per la publicació del llibre, i per confiar –una vegada més– en el Centre d’Art i Paisatge Camp Lledó.
Gràcies a Diego Laranxeira per posar imatges als meus poemes amb el misteri de les seves fotografies, i per la professionalitat que ha demostrat a l’hora de maquetar el llibre.
Gràcies a tots els que han participat en la filmació de l’audiovisual. Sabem que aquests darrers dies li han dedicat gran part de les hores de son perquè el muntatge quedàs enllestit: Diego Laranxeira i Jeroni Truyols (guió, direcció i realització), Tolo Perelló (tècnic de so i banda sonora original), Laura Viard (interpretació). Ells han aconseguit captar i projectar l’esperit i l’essència d’Orígens.
Gràcies a Sa Possessió per oferir-nos el seu magnífic espai i per tractar-nos tan bé. Desitjam que puguin seguir endavant durant molt de temps amb la seva il·lusió.
Gràcies a Pepe Cañabate per la digitalització i la impressió de les imatges.
Gràcies als dotze científics i pensadors que ens han acompanyat durant tot el projecte i que han expressat amb paraules les seves emocions, desigs, temors i dubtes. Volem incloure els seus noms i fer extensiu el nostre agraïment a tots aquells que durant la història de la humanitat han contribuït a fer possible que ara nosaltres ens demanem quina és la línia fronterera que separa descobriment i creació:
J.B.S. Haldane, genetista i biòleg evolutiu.
Carl Sagan, astrònom, astrofísic i cosmòleg.
Sir Martin Rees, astrònom.
G.K. Chesterton, escriptor.
Albert Einstein, físic.
Leibniz, filòsof i matemàtic.
Edward Tryon, físic.
Charles Darwin, naturalista.
Lucreci, filòsof i poeta.
Arthur C. Clark, escriptor i científic.
Niels Bohr, físic.
Richard Feynman, físic.

Finalment, gràcies a tots els que ens acompanyàreu en un dia tan especial. Perquè la major satisfacció és poder compartir la nostra feina amb tots vosaltres.
. . .
Text: Maria Àngels Moyà

Orígens, compte enrere

Domingo, Mayo 12th, 2013

El mes de maig ha començat i ja queden pocs dies per a la presentació d’Orígens, un projecte elaborat per l’equip del Centre d’Art i Paisatge Camp Lledó. El projecte consta d’un llibre editat per Vessants, Arqueologia i Cultura –que donarem a conèixer el proper dia 23 a Sa Possessió, al polígon de Son Rossinyol de Palma– i d’una exposició que mostrarem posteriorment.
Orígens reflexiona sobre l’univers en el qual l’ésser humà ha evolucionat, submergint-se en els universos íntims de cada un de nosaltres; i ho fa –fidel a l’esperit interdisciplinari que ens caracteritza– des de tres àmbits diferents que troben un punt de connexió que els relaciona: l’artístic, el literari i el científic.
La part artística està representada per l’obra de Diego Laranxeira. Les seves imatges, que hem denominat “no-fotografies”, “fotografies del buit” o “fotografies del no-res” creen universos imaginats utilitzant una tècnica on la voluntat de l’artista i l’atzar lluiten per martenir un equilibri.
Els poemes de Maria Àngels Moyà posen veu a les imatges. Partint dels dubtes i de les emocions que provoquen les qüestions primeres no pretenen trobar respostes, sinó aprofundir en el plaer i en la necessitat de seguir interrogant-nos a nosaltres mateixos.
Dotze personalitats de distints àmbits de la ciència ens acompanyen amb els seus pensaments. Físics teòrics, antropòlegs, naturalistes, astrònoms, biòlegs, genetistes, matemàtics,… introdueixen cada una de les imatges i cada un dels poemes expressant els seus propis dubtes i emocions davant els descobriments científics que s’han anat assolint al llarg de la història.
Ens fa il.lusió compartir uns moments tan especials amb tothom que en tengui ganes. Preparam un muntatge audiovisual que s’ha filmat especialment amb motiu d’aquesta ocasió. No volem desvetllar encara en què consisteix. Mantenir alguna incògnita augmenta l’interès per descobrir la sorpresa. Tan sols direm que Diego Laranxeira i Jeroni Truyols s’han posat al front de la realització i de la direcció, i que la interpretació ha anat a càrrec de Laura Viard.
El dia s’acosta. Mentre acabam d’enllestir les invitacions, esperam que la climatologia ens acompanyi i ens permeti disfrutar de la festa i d’una nit de lluna gairebé plena.
. . .
Més informació:
www.escamplledo.com/publicacions.html
www.vessants.net
www.sapossessio.com
www.facebook.com/sapossessio
. . .
Text: Maria Àngels Moyà

Arquitectures efímeres 2012

Jueves, Octubre 11th, 2012

L’estiu s’ha acabat. L’aire fa un altre olor. Es respira l’atmosfera tardoral. Malgrat encara faci calor, no ens sentim agobiats pel fet de caminar durant les hores centrals del dia. Fins i tot, a alguns moments, s’agraeix la presència del sol. Els colors també són diferents. Les tonalidats de tot el que ens envolta van matisant-se i la llum enlluernadora, progressivament, s’endolça. M’agrada la tardor.


Amb aquest canvi d’estació, donam per acabada la temporada de platja i, amb ella, les arquitectures efímeres d’enguany. Per aquest motiu, hem seleccionat les tres darreres imatges de 2012. Les dues primeres,Orgànic i De cara al mar pertanyen a artistes anònims; la tercera, Cabana, ens l’han enviada els propis autors: Óscar i Carla, de 12 i 9 anys respectivament.


Des d’aquí volem expressar el nostre agraïment a totes les persones que han col·laborat enviant-nos les seves fotografies al llarg de tot l’estiu. Bona tardor a tots!
. . .
Text: Maria Àngels Moyà

Arquitectures efímeres 2012

Miércoles, Julio 18th, 2012

 

Na Marta i en Lluís ens han fet arribar dues fotografies per afegir a la col·lecció de les que venim anomenant “arquitectures efímeres”, i que anam recollint per segon any consecutiu. El que no ens han dit és la platja on les han trobat. Això sí, els han posat un títol: “Primera línia” i “Amb poques paraules”. Donam les gràcies als nostres amics i vos animam a seguir participant. Encara queda molt d’estiu!
. . .
Text: Maria Àngels Moyà

Arquitectures efímeres 2012

Martes, Mayo 29th, 2012

L’estiu passat, amb motiu d’una passejada per la platja, realitzàrem una sèrie de fotografies que donaren peu a un article publicat en aquest blog (www.camplledo.com/blog/?p=677). Ens va agradar anomenar-les “arquitectures efímeres” (tant pel que tenien d’arquitectures, com pel que tenien d’efímeres). També, tot s’ha de dir, tenien molt d’anònimes perquè els autors-artistes-arquitectes que les aixecaren eren persones desconegudes que no deixaren cap tipus de signatura identificativa.


L’estiu ja torna a ser aquí. Hem començat les nostres rutes a vorera de mar. Resseguim la costa amb els peus en remull i la càmera fotogràfica a les mans. Amb la calor, els artistes han començat, una vegada més, la seva feina. Per això, durant aquests mesos i de manera regular, vos anirem mostrant les troballes que descobriguem: escultures d’arena; construccions amb fustes, canyes, posidònia,… que ens recorden el land art, fins i tot n’hi haurà que donaran utilitat a deixalles de tot tipus (ampolles, plàstics, restes de fruita,…) únicament pel fet de trobar-se sobre l’arena en lloc d’estar al poal del fems.
Si us ve de gust participar en la confecció d’aquest àlbum tan particular, podeu enviar les vostres fotos al correu escamplledo@gmail.com i les anirem publicant. Podeu incloure el nom de la platja on hagueu fet la fotografia i la de l’autor de la imatge (a no ser que també vulgui conservar l’anonimat).
. . .
Text: Maria Àngels Moyà

Arquitectures efímeres

Jueves, Julio 21st, 2011

Activitat: Passeig.
Objectiu: Donar testimoni gràfic de la presència del que anomenarem “arquitectures efímeres” a distints punts del recorregut.
Lloc: Platja des Carbó (Ses Salines).
Data: 19 de juliol de 2011.
Hora: 7 de l´horabaixa.
Descripció de l´entorn: La platja està quasi deserta. Bufa vent fort de ponent. Les papereres estan plenes de para-sols fets malbé. Les ones desfan els caramulls de posidònia de la vorera. Alguns niguls amaguen el sol a intervals cada vegada més freqüents. Sembla un dia de setembre.


Les fotografies que mostram a continuació constaten que, sigui quina sigui la finalitat -funcional, artística, espiritual, experimental, esotèrica, comunicativa, lúdica- de cada una de les obres, l´ésser humà és un creador per naturalesa. Imagina les seves construccions i les du a terme sense plantejar-se, en la majoria dels casos, perquè ho fa. Es tracta d´obres anònimes (cap d´aquestes peces està firmada) que tal com neixen, s´abandonen. El vent, les ones o els peus d´altres artistes potencials (l´ésser humà també és destructor per naturalesa) faran que desapareixin. Malgrat tot, el seu final possibilitarà que, de la reutilització de materials (pedres, arena, bolles de posidònia, copinyes, esquelets de calamar, caragols, troncs,…), en sorgeixin d´altres. Algú arribarà, trobarà un caramull de canyes malmeses i, el que havia estat una improvisada barrera contra el vent, es transformarà en una porteria per jugar a futbol. Són arquitectures efímeres que ens parlen d´un temps d´oci, de calor, d´una època de l´any que ens permet reviure el món de la nostra infantesa.

. . .
Text: Maria Àngels Moyà

La màgia dels aromes

Lunes, Marzo 1st, 2010

Un poemari que tracta com a tema central les olors, olors de dones reals o imaginàries i que, segons l´autor, representen “la dona” (una, cada una, totes…).

Un poemari que també ens parla de química, la química dels aromes, la ciència del canvi (quelcom quasi màgic).

Química i poesia unides, ciència i art.

Record un dels dilemes que ocupaven la meva ment durant l´adolescència: Quin era el punt on coincidien i diferien descobriment i creació, quin dels dos conceptes estava més proper als déus i quin d´ells més prop dels homes. En aquells moments, cercava proves de l´existència de la divinitat i, mentre la raó em deia que les trobaria seguint el camí de la ciència, una veu interior m´impulsava a seguir el camí de l´art perquè, com a creador, l´ésser humà podia formular-se les mateixes preguntes, però cercant les respostes en el seu interior.

Passat el temps, vaig arribar a una conclusió: sense creació és impossible el descobriment. Qualsevol teoria científica primer ha de ser imaginada per la ment humana per, posteriorment, comprovar-la i passar a tenir l´estatus de descobriment.

Desconec, nogensmenys, el llenguatge de la física, de la química, de la matemàtica. Per comprendre els conceptes necessit que estiguin traduits a paraules. Per aquest motiu, he disfrutat amb els poemes de Santiago. Ell converteix la realitat científica de la química en llenguatge poètic, per demostrar-nos que totes les arts i totes les ciències estan unides per fils invisibles que ens permeten tenir una visió del món capaç d´explicar-se des de multitud de punts de vista connectats d´una forma interdisciplinària.

El poeta no només juga amb les idees i els aromes, sinó que també ho fa amb les paraules d´una manera real, física, gràfica: dobles sentits introduits per l´ús del parèntesi, termes ratllats, majúscules que destaquen les idees claus i que coincideixen amb els elements que formen la natura segons la filosofia clàsica. Tot ens fa pensar en una tramada d´antítesis que ens condueix a fer vàries lectures d´un mateix poema. En resum, un autèntic plaer de sibarites pels sentits.

SANTIAGO AGUADED LANDERO. El libro de los perfumes (2004-2008). Ediciones Isla Varia. Huelva 2008.

Text: Maria Àngels Moyà

INTERDISCIPLINARIETAT

Lunes, Enero 25th, 2010

Temps enrere, quan l´home començava a plantejar-se les qüestions primeres envers la seva existència, sorgí la figura del filòsof i el concepte de cultura.
A mesura que els camps d´estudi, de descobriment i creació s´anaven ampliant, va ser necessària l´especialització.

Durant els darrers segles, aquesta especialització ha fet que la civilització (sobretot occident) oblidàs que cada peça d´un puzle no té sentit si no està integrada en un tot.

El bagatge que l´home ha aconseguit durant milers d´anys no pot recollir-se ni expressar-se d´una manera aïllada dins compartiments estancs perquè, d´aquesta manera, la visió de l´ésser huma no només és parcial, sinó que també s´empobreix i ens empobreix.

Què podríem entendre per art? Què hi podríem incloure dins el que anomenam formes d´expressió artística? Després de la reflexió que encapçala aquest escrit, m´agrada pensar que art és tot el que suposa un procés de creació. Els descobriments científics, segons aquesta definició, també haurien de ser tractats com a obres artístiques perquè,abans de demostrar la seva validesa, necessiten un procés de creació dins la ment del pensador; per altra banda, per una persona que comprén el llenguatge matemàtic, l´equació resultant d´un procés de pensament esdevé d´una bellesa sublim.

Per tant, totes les formes d´expressió artística tenen en comú la necessitat de l´autor de transmetre les seves idees, pensaments, emocions, sentiments…, i tan sols difereixen en el llenguatge que utilitzen per dur-ho a terme: formes escultòriques,arquitectòniques, pintura, paraula, equacions, fórmules químiques,música, cinema,…La llista podria ser molt llarga. Si el que és essencial coincideix, no hauríem de permetre que les barreres del llenguatge, del codi utilitzat, fossin un obstacle.

Per això, quan em ve a la ment Es Camp Lledó, veig un espai cultural interdisciplinari de pensament i producció artística que serveixi per posar en contacte les ments i les inquietuds de les persones que pensin i sentin l´art d´una manera semblant a la nostra i que, tal vegada, trobin més barreres que camins oberts a l´hora de comunicar-se.

Text: Mª Àngels Moyà 15/09/2009