Posts Tagged ‘cuina mediterrània’

Bodegues Ribas

Domingo, Junio 22nd, 2014

El taller d’art i cuina del Centre d’Art i Paisatge Camp Lledó va visitar el passat dilluns les Bodegues Ribas del poble de Consell per elaborar un plat que resultàs un bon maridatge per a un dels seus vins: el Ribas blanc. La recepta elegida va ser l’arròs de sípia amb ermitans. Com sempre feim, tenguérem en compte els productes de temporada i ara és època de sípies. Les podem trobar fresques i a bon preu al mercat. Hi afegírem un ingredient gairebé oblidat a la cuina actual: els ermitans.
Volem agrair l’hospitalitat de la família Ribas que ens obriren les portes del seu celler –el més antic de l’illa– que està en funcionament des de l’any 1711, i que prepararen una magnífica taula a un dels menjadors de la seva casa senyorial catalogada (segle XVIII).
Uns dies després, assistírem a la cata-presentació que les bodegues realitzaren a Isla Catavinos de Palma on, a més de degustar els distints vins, poguérem disfrutar de la música en viu del grup Le Carromato.
Més informació: bodegaribas.com
. . .
Text: Maria Àngels Moyà

Terra i mar

Miércoles, Mayo 21st, 2014

El taller de cuina del Centre d’Art i Paisatge Camp Lledó ha elaborat un sopar molt especial pel grup de cata De la cepa a la mesa. El plat principal ha volgut esser un maridatge entre els productes de la terra i els del mar. Per aquest motiu, els cuiners –Blai Rosselló i Andreu Garcias– han preparat una porcelleta farcida de rap i gambes cuita al forn de llenya. El procés que han seguit ha estat llarg i laboriós, però ben segur que tots els participants guardaran el registre dels aromes i dels sabors durant molt de temps.
. . .
Text: Maria Àngels Moyà

Sabors del Marroc

Miércoles, Diciembre 21st, 2011

Beni Mellal és una de les ciutats del Marroc que ha experimentat un major creixement en els últims anys. Situada als peus de l´Atlas Central, a la falda del Tassemit, gran part dels viatgers que hi arriben l´eligeixen com a punt de partida per visitar la cascada d´Ouzoud o per recórrer les muntanyes de la regió. Els paisatges, el casc històric, els carrers típics i, sobretot, l´antiga Kasbah (Bel-Kush) són altres dels seus atractius.


Samira Kacimi, la nostra convidada al taller d´art i cuina del mes de desembre, és de Beni Mellal. Ens prepararà cuscús de verdures, tajín de pollastre i te amb menta. Sabem que serà una reunió gastronòmica molt especial per diversos motius: En primer lloc, els estris que utilitzarà -la cuscussera, el tajins, el joc de te- són originaris del seu país i les espècies, també. En segon lloc, com es tracta de plats laboriosos que necessiten vàries hores de cocció, tendrem més temps per parlar, conèixer costums i comparar cultures.
Samira arriba carregada de senalles: ingredients, olles, fogó, carbó, bufador,… No hi manca cap detall. A poc a poc la cuina va omplint-se de colors, textures i aromes. Ens admira la seva professionalitat i capacitat d´organització. Després de preparar la carn i les verdures, encén el foc de carbó. Hi ha dos llocs de cocció: mentre el cuscús es va fent a la cuina, el tajín se situa a l´exterior de la casa. El procés d´elaboració és llarg i complicat. No tenim pressa. Oloram els condiments, observam com van transformant-se els aliments cuinats a foc lent, fotografiam cada moment. Llàstima que la càmera tan sols pugui captar les imatges visuals!

Dinam a la bodega. Na Samira fa els plats. Després, tan sols un rosari de lloances i silencis. Sonen les notes d´una cançó libanesa, paraules àrabs en clau d´amor… habibi, habibi. El ritual del te prolonga la màgia: fer bollir l´aigua, purificar les fulles de te verd, afegir sucre i menta, i abocar-lo des d´una certa alçada dins els tradicionals tassonets. Diuen els versos del poeta marroquí Abdallah Zrika: “Tot l´univers es retroba en el joc de te. La palangana circular simbolitza la Terra, la tetera el cel, el vidre dels tassons la pluja; el cel unit a la Terra a través de la pluja”.


El dia s´acaba. A fora s´ha fet fosc. La conversa continua. Samira ens descobreix el seu país. Explica el procés de canvi d´una societat on la dona tendrà moltes coses a dir. Ens parla de projectes, d´illusions, d´esperances de futur. Sucran Samira, gràcies per deixar-nos disfrutar del teu somriure sincer i de la teva mirada intelligent. Sempre recordarem Beni Mellal, una terra de tarongers, figueres i oliveres; un poble allunyat del mar, però amb sabor mediterrani.
. . .
Text: Maria Àngels Moyà

L´Espai del Peix

Viernes, Diciembre 9th, 2011

La cuina és el paisatge posat a la cassola. JOSEP PLA

L´Espai del Peix de Palamós ocupa les instal·lacions portuàries que comprenen la llotja i el Museu de la Pesca. L´Ajuntament organitza durant tot l´any distintes activitats per promoure el consum dels peixos de la zona i, en especial, dels menys valorats pels compradors habituals.
Ramon Boquera, que ens fa de guia, treballà molts d´anys com a cuiner, primer d´una barca de pesca amb arts tradicionals i després d´una d´arrossec. Ens explica els mètodes de pesca de la zona, les característiques dels fons marí de Palamós i les distintes espècies que s´hi poden capturar. També veim com funciona el procés de la subhasta, avui dia completament informatitzat: Les caixes amb el gènere circulen per una cinta i a una pantalla apareix el preu de sortida de cada partida que, automàticament, va baixant fins que el majorista interessat atura les xifres amb un comandament a distància i s´adjudica el lot. Abans de partir, feim un volt per les pedres que ofereixen els productes acabats de pescar al públic minorista.
A la nit disfrutam d´un tast de peix a una aula habilitada dins la mateixa llotja. Les taules funcionen també com a punts informatius perquè contenen textos i fotografies impreses a la seva superfície: classificació del peixos, la pesca a la història, estadístiques del consum de peix als distints països del món, conservació, valor nutricional, … Les parets de l´entrada estan escrites amb cites de diversos autors i dites populars que fan referència a la cuina i al peix. Des dels grans finestrals es veu el port pesquer. L´activitat comença amb la projecció d´un video per anar fent gana. Després, el cuiner, Oriol Blanes, ens presenta els ingredients que utilitzarà i va preparant els plats a la vista de tots els participants. El grup, d´unes quinze persones, interromp la seva feina per fer preguntes o aclarir dubtes. També ens reparteixen els fulls amb les receptes elaborades: amanida de pop, coca de recapte, escabetx d´espet i suquet de peix.
Finalment, el taller de cuina. El menú elegit: arrossegat d´arròs i de fideus tal com es cuina a bord de les barques. La picada és fonamental i, a diferència de com acostumam per aquí, s´incorpora al principi de l´elaboració del plat en substitució del sofregit, i no al final. Es nota que els participants són amants de la cuina i tenen experiència en la preparació de receptes amb peix. Quan acabam, a més d´haver aprés coses noves i d´haver assaborit uns plats excel·lents, també hem fet nous amics i ens hem divertit molt. Ha estat una gran experiència!
Si passau per Palamós i voleu participar a les activitats, s´ha de reservar plaça al mail espaidelpeix@palamos.cat o als telèfons 972 312 333/972 600 424. Per a més informació podeu consultar la pàgina www.espaidelpeix.org
. . .
Text: Maria Àngels Moyà

Pop mariner

Sábado, Octubre 15th, 2011

El nostre amic Tolo va recuperar una recepta de la seva padrina i preparà un pop mariner al nostre taller d´art i cuina. Feia uns dies que havia sortit a pescar i l´havia capturat en una de les seves immersions. Temps enrera, qui agafava un pop l´havia de tupar damunt les roques abans de cuinar-lo. Era l´única manera d´ablanir la seva carn. Ara basta congelar-lo i treure´l unes hores abans del seu consum. El procés és molt diferent, però el resultat és el mateix.
Per preparar aquest plat necessitam:
-un pop sencer (no l´hem de fer bocins fins a l´hora de servir-lo)
-un raig d´oli d´oliva
-dues fulles de llorer
-tres o quatre dents d´all
-pebre bord (dolç o coent, segons les preferències)
Posam tots els ingredients dins una olla de fons pla que mantindrem tapada a foc mínim. De tant en tant giram el pop. Després d´aproximadament una hora i un quart, ja està fet. Durant tota l´estona que dura la cocció, el pop va amollant el seu propi suc que té un sabor intensament salat, a aigua marina. Per aquest motiu, no li posarem sal ni li afegirem gens d´aigua. S´acompanya amb unes patates bollides que condimentarem amb un poc de pebre bord.
El suquet que queda dins l´olla és un excel·lent concentrat que pot enriquir qualsevol arròs o plat de peix que facem.
Una recepta original, d´arrel tradicional i molt fàcil de fer. Tan sols es necessita una mica de temps i paciència. Nosaltres hem disfrutat d´aquest àpat des del dia que sortírem a pescar fins al moment d´aixecar-nos de la taula. I encara molt més enllà: Quan recordam i en parlam, quan escrivim aquest article, sentim al paladar el gust del mediterrani i el sol d´octubre sobre la pell. Cuinam en grup, entre amics. Una copa de vi blanc ben fresc, una bona conversa, el temps passa sense pressa…Bon profit!
. . .
Text: Maria Àngels Moyà

L´última llepolia

Martes, Agosto 17th, 2010

Estius a Tànger: boletes rostides de carn picada, especiada, acompanyada de pebrots dolços. Per acabar, te i banyes de gasela i l´aventura del viatge, i la calor, i el port…

Estius a Bretanya: eriçons de mar, musclos, gambes a la planxa, crustacis amb maionesa, calamars amb salsa, sardines a la brasa i… rialles, converses, vi blanc sec i fresc…

L´hort de la tieta: tomàtigues en amanida, al forn, en confitura, farcides, confitades, en salsa, en sorbet,… Un regal pel gust, l´olfacte, la vista…

El cru japonès: sashimi de salmó i pop, el ritual del tall, els bastonets, les distintes textures, la intensitat i varietat dels colors…

La granja: quatre ostres (clares, fredes, salades) pernil fumat, pa de pagès, espàrrecs verds (grossos i tendres), pularda amb patates, pastís de poma (pasta fina, trencada, fruites daurades, sucre caramelitzat), cafè, la lentitud, la calma, la pau del camp, les paraules eternitzant el plaer d´un àpat…

El restaurant de ca la Marquet: Foie de llorigó als cargols de mar, brou espès de verat amb porros, tronc de turbot cuit en cassola amb herbes aromàtiques, els gelats i els sorbets, records d´infantesa a la cuina de l´àvia…

Un prestigiós crític gastronòmic, a qui només resten dos dies de vida, dedica aquests darrers moments a rememorar els plats que han quedat enregistrats a la seva ment no tan sols per la seva exquisitesa, sinó també per les experiències sensorials, vitals i emotives a les quals van lligats. Monsieur Arthens cerca un sabor que recorda però que no pot identificar del tot, i no vol morir-se abans d´haver-lo trobat. Aquest és l´argument d´una novel·la, Una llaminadura, de Muriel Barbery. No parlam aquí del llibre perquè tenguem intenció de recomanar-lo, sinó pel plaer que ha suposat, gastronòmicament parlant. El final (que no revelarem) fa que tota la delicadesa i la poesia s´esvaeixi entre un parell de paraules, tal vegada en un intent de posar en pràctica un estrany sentit de l´humor.

.   .   .

Text: Maria Àngels Moyà

Caldereta de llagosta

Viernes, Julio 30th, 2010

Entram a la peixeteria. Són allà, damunt la pedra, es mouen a poc a poc: les potes, les antenes, algun cop de coa… Quan pensam amb la caldereta, evocam un plat mític de la gastronomia illenca. La llagosta mallorquina fresca i viva, comparada amb altres crustacis, té un cost elevat. Si miram la carta de qualsevol restaurant, veurem que la ració ens pot sortir per un preu prohibitiu.

Si vos decidiu a preparar una magnífica caldereta de llagosta a casa, és necessari tenir en compte una sèrie de punts:

1- Per cuinar necessitam temps perquè el procés comença al mercat i acaba a la taula. L´elaboració és una etapa més.

2- Implicar els amics en tot aquest procés dóna una gran satisfacció i ens enriqueix. Cuinar en grup és molt més divertit que fer-ho en solitari.

3- Cuinar a casa no surt car, sigui quina sigui la recepta que elaborem. Durant el mes de juliol, les llagostes són més assequibles. Després, a l´agost, solen pujar un poc. Entre setmana van una mica més barates i el seu cost també varia d´un mercat a l´altre. Algunes peixeteries i llotges posen un preu fix i el mantenen tot l´estiu. En qualsevol cas, una caldereta de llagosta (vi inclòs) vos costarà el mateix que anar a menjar una ensalada, una pizza i postres a qualsevol restaurant de categoria mitjana.

Tal vegada vos agradi cuinar i considereu que el fet de preparar un plat no respon, tan sols, a la idea de cobrir unes necessitats bàsiques d´alimentació. Tal vegada creis que la gastronomia és un plaer delicat perquè aromes, colors i sabors es poden combinar amb altres plaers, també delicats: un bon vi, la llum adequada, música, la companyia dels amics, una conversa animada, les nits de lluna de l´estiu, una terrassa, un jardí, el so de les ones o de l´aigua d´un brollador… Si sou una d´aquestes persones, segur que no necessitau recordar cap dels tres punts als quals he fet referència una mica més amunt perquè parlen de coses que ja fa estona que sabeu.

.   .   .

Text: Maria Àngels Moyà

Taller d´art i cuina

Jueves, Junio 24th, 2010

El Centre d´Art i Paisatge Camp Lledó fa dues propostes estiuenques pel taller d´art i cuina. Durant els mesos de juliol i agost, podreu cuinar amb nosaltres i compartir un bon vi i una bona conversa mentre sopam a la fresca dels plats que haurem elaborat.

Cada dijous, a les 19 hores, prepararem caldereta de llagosta. L´acompanyarem amb cava Llopart Integral Brut Nature o vi blanc Muscat de Bodegues Oliver de Petra (segons les preferències de cada un). Acabarem el sopar amb fruita i gelat. El preu oscil·larà entre 50 i 60€ per persona, depenent del cost de la llagosta al mercat.

Cada dissabte, a les 20,30 hores, prepararem un trempó amb formatges. L´acompanyarem amb vi rosat Syrah de Bodegues Oliver de Petra o amb vi negre d´agricultura ecològica e Binigrau del Celler Binigrau de Biniali. També hi haurà fruita i gelat. El preu serà de 20€ per persona.

El taller de cuina està pensat per un màxim de 8 persones. Si estau interessats en assistir-hi, podeu reservar la vostra plaça al telèfon 630 774 655. No oblideu dur un davantal!