Posts Tagged ‘ecologia’

Històries del Mediterrani

Jueves, Febrero 27th, 2014

Histories del Mediterrani. Una immersió en un mar de ciència i coneixement és el títol d’un cicle de conferències organitzat pel Centre Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), amb la col·laboració del Sistema d’Observació i Predicció Costaner de les Illes Balears (SOCIB) i de l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (IMEDEA). El passat dimecres, el Centre d’Art i Paisatge Camp Lledó va participar a la sessió inaugural –Tres mirades sobre la posidònia: art, ciència i poesia per a la clau del Mediterrani–, en la qual el doctor Jorge Terrados, científic titular del Departament d’Ecologia i Recursos Marins de l’IMEDEA (CSIC-UIB), va ser entrevistat per la periodista Rosa Campomar, en un format innovador que volia rompre amb els models clàssics de les conferències tradicionals.
L’any 2010, el Dr. Terrados va participar –aportant la mirada científica– al projecte del Centre d’Art i Paisatge Camp Lledó Posidònia, quatre mirades, vertebrat sobre l’obra de l’artista Toni Moranta amb la posidònia. El projecte es completava amb la mirada didàctica i la mirada poètica de Maria Àngels Moyà.
Durant l’acte de dimecres, les peces de Toni Moranta de l’exposició Entropies, així com les darreres Combustions, s’anaven projectant a la pantalla. El mateix artista va explicar tot el procés creador de les obres i l’emmarcà dins el que ha estat la seva trajectòria professional. Les paraules del Dr. Terrados feren un recorregut pels anys que ha dedicat a l’estudi de la posidònia, i ens donaren a conèixer les particularitats d’aquesta planta endèmica de la Mediterrània. La poesia de Paisatges d’infantesa ran de mar i les intervencions del públic assitent posaren punt i final a una jornada que es desenvolupà al CaixaForum de Palma.
La resta de conferències tendran lloc els dies 26 de febrer i 5, 19 i 26 de març a les 19h al mateix CaixaForum de Palma.
. . .
Text: Maria Àngels Moyà

Jaume Amigó: diàlegs amb el silenci

Lunes, Junio 10th, 2013

Jaume  Amigó

Calla,

parla el silenci.

Quan entram a Cal Talaveró, a Verdú, no ens rep el silenci, sinó les paraules de benvinguda. Sabem que estam entre amics. Quan començam a caminar entre les obres de Jaume Amigó, però, necessitam callar per poder sentir tot el que intenta comunicar-nos amb el llenguatge dels seus pinzells.
La boira i jo és el títol d’aquesta exposició. Cada una de les dues sales està presidida per una paret enrajolada amb els papers que Amigó ha realitzat en anys successius a la residència d’artistes d’Ifitry del Centre d’Art Contemporani d’Essaouira, al Marroc: “Dies de Pluja” i “Silence is sexy”. En ells hi descobrim els colors de sempre –el blanc i el negre–, juntament amb els ocres, taronges i vermells, que progressivament va incorporant a les obres. També hi trobam les seves formes característiques. Uns motius que es van repetint fins a convertir-se, segons les paraules del mateix autor, en obsessions: “Sóc un col·leccionista de formes”, explica. La realitat és que són aquestes formes, juntament amb el tractament del color, el que constitueix el seu tret d’identitat. La resta –l’experimentació de distintes tècniques sobre les superfícies més variades– pot anar canviant, però l’essència romandrà intacte.
Ja en una ocasió vaig escriure que els quadres de Jaume Amigó semblaven finestres i ara ho he de repetir. Tal vegada sigui una apreciació molt personal, però contemplar les seves pintures és com guaitar per una finestra que, com totes, té dos costats: el primer d’ells mira cap al paisatge de les terres de Lleida; el segon, cap a la intimitat de l’artista, cap al seu interior. Entre l’un i l’altre s’estableix un diàleg sense paraules, un diàleg en el qual són els silencis els que es comuniquen. D’aquest punt on és possible la comunicació entre pintor i natura, neix l’obra. Les formes d’Amigó s’intueixen entre una boira –més o menys densa– que cobreix camps i boscos. És com si, d’alguna manera, la mirada de l’artista –a través del pinzell– s’alliberàs de la seva obsessió formal, fent-ne partícep a l’espectador que –a través de la contemplació– s’hi identifica i la comparteix.

Jaume  Amigó

Cerques dreceres
entre els silencis alats
que travessen la nit.

S’ha fet de nit. Hem pujat a les golfes del Museu Molí Paperer de Capellades, on abans s’hi eixugava el paper. Actualment és un espai excepcional on els artistes poden mostrar unes obres que han creat allà mateix amb paper fabricat artesanalment als tallers del molí. El passat gener, Jaume Amigó va ser convidat pel Museu com a resident. Al llarg de tot un mes, va confeccionar el paper i realitzà les pintures que ara s’hi exposen amb el títol El turó de les pruneres.
“El turó de les pruneres” és un oasi al centre d’un barri de Tòquio ple de gratacels, tràfic, bullici i neons. Jaume Amigó, quan visita la ciutat per motius de treball, acostuma a viure-hi ben a prop i ha volgut retre un homenatge al lloc: un reducte natural envoltat dels símbols que, normalment, s’identifiquen amb la civilització i el progrés.
Si hagués de destacar alguna característica especial d’aquesta exposició seria la universalitat del missatge que transmet. L’ecologia, la sostenibilitat i el respecte al medi ambient hi estan presents en tots el sentits: al títol escollit i al seu significat, a l’espai físic que ocupa –un antic moli paperer, restaurat, convertit en museu i en ús–, al propi procés artesanal de fabricació del paper, a la manera tan senzilla de presentar les obres –penjades de les bigues del sostre, sense bastidor ni marc–, a l’ambientació de la sala –aromatitzada amb sàndal japonès i tènuement il·luminada–, al conjunt de l’obra…
El paper i la pintura s’amalgamen, es fonen i es confonen donant com a resultat un joc de relleus que –així com pengen els quadres– pot observar-se des de les dues cares.
Dins les vitrines veim un conjunt de petites escultures, moltes d’elles realitzades a partir de la reutilització d’objectes trobats.
La instal·lació central representa un banc de tonyines nedant cap a una espiral hipnòtica que podria simbolitzar –segons quina sigui la mirada de cada observador– l’infinit, la recerca de la llibertat, o la incertesa davant un futur marcat per la pesca abusiva i la sobreexplotació.

Jaume Amigó

Jaume Amigó

Camines lentament per la ruta del silenci
i escoltes les formigues que es conten llurs secrets…

Jaume Amigó ens descobreix que el silenci té moltes veus i que tan sols l’hem d’escoltar per desamagar-les: la veu de la pluja amb el seu ritme acompassat, la veu de la boira –humida, densa, misteriosa– que ens parla com si ens contàs les coses a mitges obligant-nos a endevinar el que realment ens vol dir, la veu dels peixos, la veu de la natura, la veu del paisatge, la veu del nostre interior que mai no s’atura però que només es fa audible quan callam…
. . .
Més informació:
www.jaumeamigo.com
www.caltalavero.cat
www.mmp-capellades.net
Jaume Amigó actualment té una tercera exposició oberta al púbic al Biena Art Space de Tòquio www.artfrontgallery.com
. . .

Text: Maria Àngels Moyà

Sergio Ferrúa, des de la terra

Miércoles, Marzo 27th, 2013

Tenc al davant imatges de les obres de Sergio Ferrúa, un artista que troba la inspiració a la natura, que treballa immers en la natura i que utilitza els materials que la natura li ofereix. Mentre vaig passant les fotografies, veig –dins la senzillesa del seu treball– gran complexitat d’elements. Ell és capaç d’arribar a la filosofia a través de la bellesa o a la inversa, d’arribar a la bellesa partint de la filosofia. El seu és un camí on ètica, estètica, pensament i compromís interaccionen en el procés creatiu. Totes les seves obres tenen coses en comú: són orgàniques, contenen els materials naturals de la zona, reflexen el paisatge mediterrani, conviden a la reflexió sobre la relació entre natura i ésser humà. Ecologia, biodiversitat, respecte i sostenibilitat són conceptes lligats a les seves creacions. Propòs un viatge per l’obra de l’artista a través d’algunes pinzellades poètiques en un intent d’establir un diàleg entre l’art i la paraula.

 

Micropaisatges naturals

M’he perdut dins un bosc
on les fulles semblen prats
les tiges, troncs
les gotes, diluvis.
Camín,
les pedres m’observen.

Caminar dins un bosc i aixecar la vista cap a la llum que els arbres deixen entreveure. Divisar la línia de l’horitzó –llunyana, inabastable– des d’un penyassegat. Intentar imaginar el recorregut d’un riu des dels seus orígens fins que s’ajunta amb el mar. Contemplar la posta de sol o una pluja d’estrelles,… paisatges. Davant la immensitat de la natura, prenim consciència de la nostra petitesa. Si la força de les emocions és massa intensa, pot ser ens quedem sense paraules per expressar el que sentim.
La textura de l’escorça dels distints arbres, els formiguers, les llavors, el rastre que deixen els insectes, les galeries que excaven els corcs a la fusta, les senderes que tracen els nervis de les fulles, les gotes d’humitat llenegant per una tija, l’aleteig dels ocells, la remor de l’aigua entre els còdols, el cruixir de la fullaraca baix les nostres passes,… micropaisatges. Els paisatges que dibuixen les coses petites fan possible que la natura se’ns mostri tal com la veim habitualment, amb tota la seva grandesa.
Sergio Ferrúa posa la mirada en aquests micropaisatges que solen passar desapercebuts. Hi són, però no els veim; perquè, tal vegada, ens hem acostumat a caminar pel món amb massa rapidesa. Ell els fa visibles augmentant el seu tamany a gran escala per destacar la importància que realment tenen en els processos de regeneració de la terra. Cèl·lules imaginàries i Fòssil vivent –els seus últims treballs– en són un bon exemple, però no l’únic. Centpeus, Insectària, Llavor solitària, Davall dels nostres peus, ens mostren la rellevància dels microorganismes i dels insectes en l’equilibri dels ecosistemes. Vida i Per als insectes poden considerar-se obres de col·laboració perquè els animalons intervenen en el procés de creació.

 

Obra i cos-cos i natura

Despulla’t de pell
i ocupa espais
deshabitats,
microscòpics,
invisibles…

No hi ha espais deshabitats, encara que ho sembli. Sons i olors ocupen els llocs de manera intangible a la natura i a la ment. El pas de la serp ens evoca la remor de l’aigua del riu i Quatre notes ens ajuda a percebre l’aroma de l’aire pur en un exercici sinestèsic entre títol i concepte. El paisatge és memòria. Els nostres records més llunyans van associats a les olors que hem anat percibint a cada moment de la vida. La casa del perfumista remou aquests records olfactius que van conformant els nostres paisatges interiors.
Mentre contemplam Sòls fèrtils, Declinació i Conciència, connexió, perllongament en línia d’espiral, resulta inevitable reflexionar sobre quin paper juga actualment l’home a la natura. Els avanços científics i tecnològics que han marcat la nostra evolució com a espècie ens han fet viure, de cada vegada més, d’esquena a la terra de la qual formam part. Miram el que ens envolta des d’una posició de superioritat, no d’igualtat. Oblidam que si els microorganismes invisibles desapareguessin, nosaltres també desapareixeríem. En canvi, si l’ésser humà faltàs, la natura seguiria el seu curs. En aquestes obres, Sergio Ferrúa integra el seu cos a la composició, com un element més, com un material més, entre cultius, herbes i troncs.

 

Simbolisme i màgia

Trobar sense cercar,
recollir pedres i
omplir-se’n les butxaques
perquè juguin amb els dits
fins que ens pesin massa i
caiguin una a una,
a pedra per paraula.
Mai no has vist
un mandala de versos
a la vora del camí?

No ens podem acostar a les creacions de Sergio Ferrúa sense submergir-nos en el simbolisme i la màgia. El simbolisme que representen les formes i la màgia que ens transporta als primitius llocs sagrats entre boscos, rius i muntanyes. Natura equilibrada, Regeneració natura, Evocació, Natura infinita esfera, Unitat i existència, són alguns dels títols on els cercles i les esferes expressen l’energia, l’equilibri, l’infinitud del temps, els cicles de la natura, la fertilitat, la vida i la mort. Mandales que ens mostren el camí de la instrospecció i ens ajuden a fusionar-nos amb la natura a través de l’aprofundiment en el coneixement de nosaltres mateixos.
Temps enrere, els homes sentiren la necessitat de protegir-se davant tot allò que desconeixien. Escolliren llocs amagats, espais que poblaren de rites i màgia. Ara és la natura la que ha de defensar-se de l’acció humana. Amulet, Protecció del boscatge i Localització d’allò sagrat recorden aquell passat enllaçant-lo amb el present.
El viatge que iniciàvem unes línies més amunt s’acaba. La majoria de les obres del nostre recorregut són efímeres i canviats. La mateixa natura les va transformant: l’acció dels insectes, el vent, la pluja, el pas de les estacions, el creixement de les plantes dels voltants. El que no canvia és la coherència del conjunt. Sergio Ferrúa aconsegueix que la natura ens parli fins més enllà del que la nostra oïda és capaç de percebre.
. . .
Les fotografies d’aquest article corresponen a les obres següents:
Fòssil vivent, 2013.
Declinació, 2012 (acció).
Natura equilibrada, 2010 (intervenció).
Per ampliar informació sobre l’artista i el seu treball pot consultar-se la pàgina sergioferrua.blogspot.com
. . .
Text: Maria Àngels Moyà

Toni Moranta en xarxa

Domingo, Diciembre 9th, 2012

Fa uns mesos comunicàvem que Toni Moranta havia estrenat el seu blog de diseny de peces de mobiliari realitzades amb materials reciclats – http://tonimorantadesign.blogspot.com.es/ –. Des de llavors, la seva activitat ha continuat a bon ritme: A finals d’agost i principis de setembre, participà al Posidonia Festival de Sitges; durant el mes d’octubre col·laborà amb el Drap-Art, al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, i al Global Eco Forum –Fòrum Euro-mediterrani de Sostenibilitat– a la Pedrera; i d’aquí pocs dies, algunes de les seves obres apareixeran a una publicació de l’editorial Círculo de Lectores. Ara, tal com ja va fer amb els seus disenys, ha decidit obrir un blog dedicat al conjunt del seu treball artístic: http://tonimorantart.blogspot.com.es/

Blogs d’artistes n’hi ha molts, per això ens ha sorprès agradablement l’estètica que aconsegueix Toni Moranta combinant sàbiament imatge i text. Del costat de les imatges, tenim els treballs de l’artista amb resistències elèctriques, l’obra gràfica, els llibres cremats i les cendres, les combustions i les cosmologies; però també À bruit secret de Marcel Duchamp. Pel que fa referència als textos, hi trobam la veu dels crítics, però també les paraules de poetes com Paul Celan. Segons l’opinió de Moranta, per elaborar un blog d’art es necessària la col·laboració i la labor de molts: centres divulgadors, pensadors crítics, editors…; i ens confessa que el seu esperit minimalista l’ha ajudat a construir un blog visualment còmode. Nosaltres afegiríem que l’equilibri i la claredat donen com a resultat un blog complet i lleuger on és difícil perdre’s i que, per damunt de tot, convida a la lectura, a la contemplació de les obres i a la reflexió. Enhorabona!
. . .
Text: Maria Àngels Moyà

Toni Moranta al Drap-Art’12

Martes, Octubre 9th, 2012

L’artista Toni Moranta participa al Drap-Art’12, Festival Internacional de Reciclatge Artístic de Catalunya, que se celebra al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) del divendres 5 al diumenge 14 d’octubre de 2012.
L’objectiu de la mostra és realitzar una aproximació al reciclatge creatiu a través de vuit modalitats: exposicions col·lectives d’obres d’art i objectes de disseny elaborats amb materials reciclables, intervencions en l’espai públic, l’espai de reflexió, la fira d’art i disseny o Drap-Boutique, els tallers participatius, espectacles, audiovisuals i cinema del medi ambient.
Drap Art és una associació cultural sense ànim de guany que, a més de realitzar tallers durant tot l’any, organitza aquest festival des de 1995. Les arts plàstiques són el mitjà per aproximar-se a temes relacionats amb l’educació, la sostenibilitat, l’economia i la societat. Promou l’art, el diseny i l’artesania que fan dels materials de rebuig els seus recursos per reduir l’impacte al medi ambient.

En l’actual edició, Toni Moranta ha estat convidat a participar-hi amb algunes de les seves obres. Coneixent la trajectòria de Toni Moranta, l’elecció d’aquest artista per part de l’organització ens sembla del tot encertada. Per a més informació sobre els seus dissenys, podeu consultar tonimorantadesign.blogspot.com i el programa complet del festival amb totes les activitats, el trobareu a www.drapart.org

El paisatge a la premsa

Viernes, Junio 1st, 2012

Durant els darrers dies, el Diario de Mallorca ha parlat de dos temes importants que fan referència al paisatge. Des de les pàgines d’aquest blog volem contribuir a la seva difusió.
El primer d’ells és un article d’opinió, “Oportunitat a la perifèria de Palma”, signat per Gabriel Alomar i Santiago Fernández, president i vicepresident del Col·legi de Geògrafs de les Illes Balears. Parla d’una sèrie de propostes i reflexions entorn de la revisió del Pla General d’Ordenació Urbana de Palma que s’estan debatent des de principis de mes. En aquest debat hi participen el Col·legi d’Arquitèctes de les Illes Balears, la Universitat Politècnica de Catalunya i el Col·legi de Geògrafs de le Illes Balears. Aquí teniu l’enllaç per poder llegir l’escrit: www.diariodemallorca.es/opinion/2012/05/27/oportunitat-periferia-palma/768671.html
El segon fa referència a les boies ecològiques que es col·locaran a distints punts del litoral per protegir les prades de posidònia de les embarcacions que fondegin a les nostres costes. L’enllaç és: www.diariodemallorca.es/mallorca/2012/05/29/boyas-ecologicas-proteger-posidonia-seran-gratuitas-verano/769117.html

Decreixement

Miércoles, Noviembre 23rd, 2011

Normalment la paraula “decreixement” va lligada a unes connotacions, que dins la nostra societat s´associen a la crisi i al retrocés del que fins ara hem considerat progrés. Per avançar havíem de créixer i quan el creixement s´estancava, ho interpretàvem d´una manera negativa.
Darrerament trobam reclams publicitaris que, supòs que per influència d´algunes tendències i moviments alternatius, aposten per utilitzar el prefix “des-” en les seves campanyes: “Hem de desaprendre per començar a aprendre” i coses d´aquest estil. Però això és quedar-se en la superfície i voler aprofitar idees que s´associen a la modernitat per aconseguir augmentar el consum d´un determinat producte.
Avui el nostre amic Antoni Martínez Taberner, autor entre d´altres de l´article Decreixement amigable (Revista Lluc nº 875, 2011), ens ha enviat un enllaç que correspon a un documental de 50 minuts que ha filmat Rebecca Hosking a Devon, la seva terra natal. En aquesta filmació, es plantegen moltes preguntes i també se cerquen respostes i solucions a una societat que es basa, pràcticament en la seva totalitat, en els recursos que s´obtenen dels combustibles fòssils. La fotografia que mostra els paisatges del sud d´Anglaterra és preciosa i totes les idees que s´exposen són coherents.
Sempre m´havia demanat perquè quan observam la natura (la garriga, el bosc,…) tot creix d´una manera caòtica però la sensació que tenim és d´ordre i, en canvi, quan contemplam el nostre jardí, la sensació de caos i descontrol és molt gran i l´energia i l´esforç que hem de dedicar per mantenir l´ordre (el que nosaltres li volem imposar, és clar) és enorme. El documental ho explica a la perfecció.
He de reconèixer que algunes idees m´han sorprès. Per exemple, llaurar empobreix la terra. Crec que en el fons tot es redueix a una qüestió: si nosaltres formam part de la natura, hem d´aprendre a conviure amb ella i, fins ara, sembla que la nostra relació amb tot el que ens envolta ha estat i és de lluita. Amb aquesta actitud el més provable és que l´ésser humà, després de guanyar moltes batalles, acabi perdent la guerra. L´únic que ens pot salvar és el fet de ser capaços de viure aplicant la nostra intel·ligència perquè l´experiència ens hauria d´haver demostrat que nosaltres no som els més forts.
. . .
vimeo.com/18161854
. . .
Text: Maria Àngels Moyà

Posidònia en antena

Viernes, Agosto 20th, 2010

L´emisora IB3 Ràdio dedicà ahir el seu programa Avui no feim res, conduït per Cristina Bugallo i Laura López, a tractar, entre altres assumptes, el tema de la posidònia. Per aquest motiu, va convidar el Centre d´Art i Paisatge Camp Lledó a prendre-hi part. Els participants foren:

Manuel San Félix, biòleg marí, que parlà de la importància de conservar la bona salut d´aquesta planta endèmica de la Mediterrània per poder seguir disfrutant de la qualitat de les nostres aigües, i advertí del perill que suposa la quantitat d´abocaments incontrolats que, sobretot durant la temporada estiuenca, realitzen il·legalment un gran nombre d´embarcacions.

Toni Moranta, autor de les obres de l´exposició Entropies, que actualment mostra el Centre d´Art i Paisatge Camp Lledó, detallà el procés en la creació d´escultures a partir de les bolles de posidònia  encolades sobre restes de mobiliari reciclat, i va recordar les seves experiències infantils, quan jugava a folrar castells d´arena amb les pilotes de mar. Unes experiències que molts hem tengut i que ell ha sabut recuperar, com a artista, a l´edat adulta, per expressar no tan sols una manera de viure l´art, sinó també el seu compromís amb el medi ambient.

Maria Àngels Moyà, coordinadora i coautora del llibre Posidònia, quatre mirades, explicà com va néixer la idea de tractar en una publicació el tema de la posidònia de manera interdisciplinària (ciència, pedagogia, poesia i art), i com els alumnes del C.P. Ses Salines, en la seva visita al Centre, havien realitzat les activitats de Llengua, Coneixement del Medi i Expressió Plàstica, que es recoeixen en el projecte didàctic Una passa endavant, i que es vertebra entorn de l´exposició Entropies.

Des de les pàgines d´aquest blog, volem donar les gràcies a IB3 Ràdio, a Cristina Bugallo, a Laura López i a tot  l´equip per la seva iniciativa, la qualitat de la programació i l´amabilitat amb la qual ens han tractat.

.   .   .

Text: Maria Àngels Moyà

Banderes negres

Viernes, Julio 2nd, 2010

Segons l´informe Caos en la costa. Banderas negras 2010 que va ser presentat ahir pel grup Ecologistas en acción, el litoral balear presenta quatre punts negres: el creixement urbanístic a la costa d´Andratx, l´ampliació del port d´Eivissa, el projecte del camp de golf de Son Bosc i el vessament d´aigua mal depurada del Parc Natural de Ses Salines. També incideix en l´exagerat creixement urbanístic que han experimentat les Illes i que ha desfigurat el seu paisatge. Aquestes accions suposen danys ambientals i socials de gran magnitud.

Posidònia i contaminació

Viernes, Junio 25th, 2010

Un grup de científics de l´Institut Mediterrani d´Estudis Avançats (IMEDEA) dirigits per Antonio Tovar Sánchez ha analitzat les prades de posidònia que envolten les Illes Balears per determinar el grau de contaminació de les aigües. Les prades són una eina alternativa per estudiar les condicions ambientals del passat i ajuden a l´hora d´analitzar el canvi climàtic. L´estudi ha estat publicat al Journal of Geophysical Research-Biogeosciences.

Paisatge

Jueves, Junio 24th, 2010


El tema del paisatge s´ha activat en els darrers anys, particularment d´ençà que el Consell d´Europa aprovà l´anomenat Conveni Europeu del Paisatge del 20 d´octubre de 2000, document que es coneix com la declaració de Florència i que conté paràgrafs relatius a la imprescindible conservació del paisatge. Entre d´altres, destaquen:

“El paisatge té un paper important en els camps cultural, ecològic, mediambiental i social, i constitueix un recurs favorable per a l´activitat econòmica. La seva protecció, gestió i ordenació poden contribuir a la creació de feina”.
“El paisatge és un element clau de benestar individual i social i la seva protecció, gestió i ordenació impliquen drets i responsabilitats per a tots”.

Per altra banda, també s´ha de recordar que a la declaració del Consell d´Europa derivada de la conferència sobre el turisme, justament celebrada a Mallorca (no podem al·legar desconeixement), del 24 al 26 de novembre de 1995, amb el patrocini de la Comissió Europea (DGXXIII), el Consell d´Europa, la UNESCO i el Govern Balear, es fa referència a la necessitat de conservar la personalitat del territori, o sigui, els trets que caracteritzen el seu paisatge i suggereix la implantació de taxes finalistes per a poder gestionar la conservació del patrimoni. Ho fa amb una declaració final ben clara:

“El finançament de la conservació i restauració del patrimoni natural i cultural, condició per a un turisme compatible amb un desenvolupament perdurable, ha de beneficiar-se amb una assignació significativa dels ingressos generats pel turisme local, regional i nacional. S´hauria de sol·licitar directament als turistes mateixos una quantitat per a contribuir a la preservació dels llocs”.

Algunes regions europees no han perdut el temps i han incorporat i assumit la declaració de Mallorca i han signat la Carta Europea del Paisatge. Aquestes regions han sabut allunyar-se del turisme industrial i la massificació d´infraestructures i costruccions, i han optat per recuperar la personalitat del territori, la qual cosa permet, per una banda, mantenir la qualitat residencial del lloc i, per altra, retrobar l´escala humana de la relació turística amb el país i el paisatge a través de l´hoteler amfitrió.
En temes territorials i de paisatge, si volem tombar la balança cap al sentit comú, necessitem un canvi de visió i de comportament polític i judicial amb un nivell de decència molt més alt. Però, al mateix temps, serà necessari un esforç docent i de divulgació de la cultura del paisatge. És evident que a les Balears hi ha molta gent, fins i tot amb altes responsabilitats polítiques o empresarials, que no ha vist mai un paisatge, ha vist com a molt un territori, però els valors estètics del territori, o sigui el paisatge, no l´han vist mai. La cultura del paisatge és una necessitat que no tenim assumida, i mentre sigui així estem condemnats a continuar contemplant la desfeta d´un país i el seu paisatge consubstancial, la qual cosa és una garantia d´esterilitat cultural i econòmica per a les generacions futures.
(más…)