Posts Tagged ‘fotografia’

Exposició Orígens

Martes, Mayo 24th, 2016

Ahir horabaixa el Centre d’Art i Paisatge Camp Lledó inaugurà l’exposició Orígens, de Diego Laranxeira (fotografia) i Maria Àngels Moyà (poesia), a la llibreria Quars de Palma. Les dotze imatges sobre alumini (90x 60), obtingudes a través de la intervenció de l’artista sobre pel·lícula velada, anaven acompanyades per dotze poemes i precedides de dotze pensaments de personalitats del món de la ciència, la física o la matemàtica, en un intent de explorar la fina línia que separa descobriment i creació des d’un punt de vista interdisciplinari. Orígens és un exercici d’introspecció que neix d’una emoció compartida.

Per arrodonir la celebració, Magnetika intervengué amb una instal·lació de visuals: un projector suspès del sòtil anava passant imatges en moviment relacionades amb el tema de l’exposició sobre un caramull de llibres que cobrien el trispol de Quars. El públic assistent coincidí en què l’efecte d’aquest original mapping era impactant.
L’acte finalitzà amb una degustació de receptes antigues de la gastronomia mallorquina elaborades per Tomeu Arbona, del Fornet de la Soca.
Des d’aquestes pàgines volem expressar el nostre agraïment no tan sols a la Llibreria Quars, que ha posat el seu espai a la nostra disposició, sinó també a totes aquelles persones que han fet possible que el projecte Orígens es convertís en realitat.
L’exposició es podrà visitar fins a mitjans del mes de juny a la llibreria Quars, al número 12 del carrer Parellades de Palma.
. . .
Text: Maria Àngels Moyà

Papusza, quan la imatge traspua poesia

Lunes, Septiembre 7th, 2015

Poques vegades des d’aquestes pàgines hem recomanat una pel·lícula. Quan ho hem fet era perquè la seva projecció estava inclosa dins un cicle d’activitats dedicades al paisatge. Després de veure Papusza, però, volem dedicar-li unes línies.
Papusza és la biografia de la primera poeta gitana. De nina va voler aprendre a llegir i la seva infància va estar marcada pel pes de la culpa d’haver transgredit les normes de la seva comunitat. Ja d’adulta, els seus poemes –que ella anava escrivint a retalls de paper– sortiren publicats a una revista. Per aquest motiu va ser expulsada del clan familiar i condemnada a la misèria i a la soledat. Al final de la seva vida arribà a afirmar que si no hagués après a llegir hauria estat feliç.
Papusza és també una visió de la història europea del segle XX des del punt de vista del poble gitano. Un poble que va ser perseguit pel nazisme i que va haver d’abandonar el nomadisme a contracor durant el règim comunista en un intent d’assimilació per part de l’estat polonès.
Papusza és una obra mestra de la fotografia. Filmada en blanc i negre, és inevitable associar la textura de les seves imatges a la que Josef Sudek aconseguia fotografiant els boscos de Txecoslovàquia. L’excel·lència del director de fotografia, Krzysztof Ptak, fa possible que l’espectador es vegi submergit dins la boira tardoral o que sigui capaç de sentir les gotes de roada damunt la pell.
Papusza és un joc de metàfores en el qual vida, camí i escriptura es relacionen íntimament, a la vegada que desamaga la poètica dels paisatges polonesos. Surts de la sala amarat de bellesa sense saber cert si t’han contat una història o si has vist un poema.
. . .
Text: Maria Àngels Moyà

II Concurs Fotogràfic LASAL 2014

Martes, Agosto 12th, 2014

Per segon any consecutiu, l’Associació Cultural LASAL organitza el seu concurs fotogràfic. El termini d’inscripció està obert fins a finals d’agost. Les bases per participar-hi es poden consultar a la pàgina www.lasal.cat
L’exposició del concurs de 2013 actualment està a l’Hotel Cabo Blanco, a la Colònia de Sant Jordi. Tal i com estava establert, a finals de setembre es donarà per clausurada l’exposició i els interessats podran demanar les seves obres enviant un mail a l’associació (info@lasal.cat)
Us agraïm la participació en la passada edició i us animem per a la propera.

Les ferides de l’Alfabet Natural

Viernes, Marzo 7th, 2014

Japó, segle XVIII

Cobert de papallones
l’arbre mort
floreix.

KOBAYASHI ISSA

Simplicitat, intimisme, espiritualitat, equilibri entre absència i presència, la bellesa de les coses imperfectes, modestes, humils…: wabi-sabi. Saber que la veritat prové de l’observació de la natura, que els detalls desapercebuts contenen la bellesa i que, tal com escriu Tomás F.M., “el rastre del temps pot ser hermós, la cicatriu, la pell cansada; perquè les marques i les cicatrius de la vida fan les persones més humanes”.

Praga, primavera de 1952

Quan mor algú a qui estimes, et fa ràbia. Però després d’un temps notes que aquella persona no ha mort del tot. D’alguna manera, segueix viva. Això mateix passa amb un arbre. Quan mor i li cauen les fulles, es transforma en una escultura. El que prendràs d’ell és cosa teva. No intentis fotografiar les coses tal com són. Tot amaga alguna cosa més que la cosa en si. JOSEF SUDEK.

Què era allò que impulsava Josef Sudek a caminar durant hores pel bosc de Mionsi, carregat amb el trípode, la càmera i una gran bossa negra on es refugiaven –ell i la seva màquina– a l’hora de manipular les plaques? Quin simbolisme amagaven aquells arbres mutilats, aquelles soques ferides? En definitiva, fins on arriba el paral·lelisme entre la pell humana i l’escorça vegetal?

Palma, Espai Lluc Fluxà, 14 de febrer de 2014

Dia de la inauguració. La veim passejant entre la gent o enfeinada entre pinzells, canyes i tinta. Sembla respirar serenitat. La mateixa serenitat que traspuen les seves obres i que, a poc a poc, ens va amarant a mesura que ens deixam captivar, en tres moviments (com si d’una peça musical es tractàs), per la senzillesa i la profunditat del que ens envolta.
Primer moviment: fotografia i creació artística
Rossana Zaera també passà temporades caminant amb la seva càmera pels boscos d’Aragó. Els fragments del seu dietari, inclosos en el catàleg de l’exposició, ens situen en el marc on començà tot. I observà els arbres, les fulles, les arrels, els troncs. Alguns d’ells estaven ferits. Aproximà l’objectiu i fotografià les ferides.
Segon moviment: ferides i conceptualització
Descobrí que les ferides dels arbres (micropaisatges naturals) guardaven gran similitud amb les ferides humanes (paisatges interiors). Unes ferides que poden curar-se, però que sempre deixen un rastre que els fa i ens fa més forts. La línia que separa la humanitat de la resta d’éssers vius es dilueix quan escorça i pell es confonen fins al punt de no saber on acaba l’una i comença l’altra. I sorgeix el concepte que amaga l’estètica de les fotografies: les ferides del cos i de l’esperit.
Tercer moviment: Alfabet Natural i abstracció
Rossana Zaera parteix de les seves fotografies per donar una passa més en el camí de l’abstracció. De cada una de les ferides en neix una grafia. Vint-i-cinc ferides, vint-i-cinc grafies, un alfabet: l’Alfabet Natural. Desconeixem el so d’aquests fonemes, però el que sí sabem és que guarden un significat ocult que tan sols podrà desvetllar qui sigui capaç de llegir l’escriptura vegetal, d’interpretar el llenguatge de la natura i de perdre’s caminant per les senderes traçades al bosc interior de l’ànima.
. . .
Títol de l’exposició: Humanas, demasiado humanas. Las heridas del Alfabeto Natural.
Artista: Rossana Zaera.
Lloc: Lluc Fluxà. Projectes d’Art (Ca’n Ribera,4).
Dates: del 14 de febrer a l’11 d’abril.
. . .
Text: Maria Àngels Moyà

Orígens, el dia després

Martes, Mayo 28th, 2013


 

Dijous passat presentàrem Orígens. Els xipresos arrenglerats a banda i banda del camí ens donaren la benvinguda a Sa Possessió, un espai singular que manten el seu caràcter entre naus industrials i magatzems. Ens demanam com pot sobreviure un lloc com aquest ben al centre d’un no-lloc. Tal vegada sigui aquesta circumstància la que el fa tan especial. Durant el dia, Son Rossinyol bull d’activitat. A la nit, queda desert i silenciós. A la clastra de Sa Possessió i als seus jardins, però, sona la música, la veu de la poesia i les rialles dels amics.
De les tres parts que formen el projecte –llibre, audiovisual i exposició– donàrem a conèixer les dues primeres. Ens hauria agradat poder mostrar la totalitat del projecte el mateix dia però, per motius de calendari, no va ser possible. Així tendrem una bona raó per celebrar una altra festeta, cosa que ens sembla fantàstica.
Pensam que ara és el moment d’expressar el nostre agraïment a totes aquelles persones que han fet possible que Orígens es convertís en realitat:
Gràcies a l’Editorial Vessants, Arqueologia i Cultura per la publicació del llibre, i per confiar –una vegada més– en el Centre d’Art i Paisatge Camp Lledó.
Gràcies a Diego Laranxeira per posar imatges als meus poemes amb el misteri de les seves fotografies, i per la professionalitat que ha demostrat a l’hora de maquetar el llibre.
Gràcies a tots els que han participat en la filmació de l’audiovisual. Sabem que aquests darrers dies li han dedicat gran part de les hores de son perquè el muntatge quedàs enllestit: Diego Laranxeira i Jeroni Truyols (guió, direcció i realització), Tolo Perelló (tècnic de so i banda sonora original), Laura Viard (interpretació). Ells han aconseguit captar i projectar l’esperit i l’essència d’Orígens.
Gràcies a Sa Possessió per oferir-nos el seu magnífic espai i per tractar-nos tan bé. Desitjam que puguin seguir endavant durant molt de temps amb la seva il·lusió.
Gràcies a Pepe Cañabate per la digitalització i la impressió de les imatges.
Gràcies als dotze científics i pensadors que ens han acompanyat durant tot el projecte i que han expressat amb paraules les seves emocions, desigs, temors i dubtes. Volem incloure els seus noms i fer extensiu el nostre agraïment a tots aquells que durant la història de la humanitat han contribuït a fer possible que ara nosaltres ens demanem quina és la línia fronterera que separa descobriment i creació:
J.B.S. Haldane, genetista i biòleg evolutiu.
Carl Sagan, astrònom, astrofísic i cosmòleg.
Sir Martin Rees, astrònom.
G.K. Chesterton, escriptor.
Albert Einstein, físic.
Leibniz, filòsof i matemàtic.
Edward Tryon, físic.
Charles Darwin, naturalista.
Lucreci, filòsof i poeta.
Arthur C. Clark, escriptor i científic.
Niels Bohr, físic.
Richard Feynman, físic.

Finalment, gràcies a tots els que ens acompanyàreu en un dia tan especial. Perquè la major satisfacció és poder compartir la nostra feina amb tots vosaltres.
. . .
Text: Maria Àngels Moyà

Concurs fotogràfic LASAL

Domingo, Abril 28th, 2013

LASAL és una associació cultural sense ànim de guany creada per donar a conèixer la importància històrica, cultural i ecològica de les salines de la Colònia de Sant Jordi. Organitza rutes per les salines dels Estanys amb la intenció de valorar no només la seva rellevància històrica, sinó també amb la idea de donar a conèixer el paisatge, la flora i la fauna, les formacions naturals que han originat i la gastronomia. Ara ha posat en marxa el I Concurs de Fotografia LASAL, destinat a fotògrafs -aficionats i professionals- de qualsevol edat i nacionalitat. La temàtica ha de versar sobre les salines de les Illes Balears i les obres poden presentar-se en blanc i negre o en color. El preu de la inscripció, que pot fer-se fins dia 13 de juny, és de 5€ per participant. Hi haurà un primer premi de 1000€, un segon de 200€ i tres accèssits. Les fotografies presentades s’exposaran en una mostra itinerant la inauguració de la qual tendrà lloc dia 22 de setembre de 2013 a l’Església Vella de Ses Salines. Si voleu més informació podeu consultar la pàgina de l’associació, www.lasal.cat, o contactar a través de seu correu electrònic info@lasal.cat

Imatges del Sahara

Miércoles, Mayo 2nd, 2012

 

Avui volem recomanar el llibre de fotografies Paysages d’un exile de l’artista Rif Spahni. Tenguérem el plaer d’assistir a la presentació que, la setmana passada, va tenir lloc a la llibreria La Biblioteca de Babel. L’escriptor Carlos Garrido va ser l’encarregat d’encetar l’acte i, seguidament, l’autor del llibre explicà les motivacions d’aquesta iniciativa que ha desenvolupat durant tres anys, i els secrets de la tècnica utilitzada per realitzar les fotografies.
Es tracta d’un projecte artístic i reivindicatiu que ens acosta als paisatges del desert i que ens mostra instantànies de l’exili del poble saharaui. Els textos s’extreuen de l’obra Los Bienaventurados, de Maria Zambrano.
Rif Spahni ha utilitzat una càmera estenopeica com a símbol de la lluita contra les imposicions de les noves tecnologies i de les presses que ens imposa la societat actual. D’aquesta manera, el ritme de la seva feina s’adequava al ritme de la vida al desert.
Ediciones Anómalas ha fet possible que aquest treball ves la llum. És una editorial de nova creació. Tan sols té un mes i mig de vida i aquesta és la seva primera publicació. La intenció és donar difusió a projectes fotogràfics que, habitualment, queden fora dels circuits comercials.
. . .
RIF SPAHNI. Paysages d’un exile. Ediciones anómalas. Barcelona, 2012.
. . .
Text: Maria Àngels Moyà

Sant Jordi 2012 (Crònica)

Jueves, Abril 26th, 2012

Els enamorats de la lectura no miram el calendari a l’hora de comprar llibres. Qui disfruti fullejant amb tranquil·litat les novetats de les llibreries té moltes oportunitats de fer-ho a qualsevol moment, però el 23 d’abril és especial en molts de sentits. El llibre surt al carrer per protagonitzar un esdeveniment poc habitual al nostre país: milers i milers de persones compren un o més llibres amb la intenció, suposam, de llegir-lo. Per a molts d’ells aquesta serà una experiència que no repetiran cap altre dia de l’any.
Mai no havíem visitat Barcelona en data tan assenyalada i, la veritat, qualsevol aproximació mental que haguéssim pogut imaginar estava molt lluny de la realitat.
Diumenge 22
17 hores
Baixam pel Passeig de Gràcia. Damunt les voravies tot un entramat de ferros i teles s’acaramullen. Els encarregats de muntar les parades ja fan feina. Tot plegat sembla una mica caòtic.
Entram a La Pedrera per visitar l’exposició L’home del foc que mostra l’obra del ceramista Josep Llorens Artigas i les col·laboracions que va dur a terme amb artistes com Marquet, Dufy i Miró. La seva aportació principal va ser la supressió de la decoració figurativa dels gerros per centrar-se en la qualitat de l’esmalt. Al documental que es projecta el veim treballant al torn. Les peces es couen a un forn de llenya, que per a ell era la base de l’ofici…


18:30 hores
Sortim al carrer. Moltes de les taules ja estan muntades. Alguns llibreters comencen a col·locar llibres. Quan arribam a la Plaça de Catalunya, els grans magatzems ja ho tenen tot enllestit: taules cobertes de llibres i llibres coberts de plàstics. El cel està tapat. Tal vegada plourà.
19:30 hores
Des de l’interior del cafè Òpera observam el moviment a les Rambles. Els senyals avisen de la prohibició d’aparcar i dels talls de circulació del dia següent. Mai no havíem vist tanta presència policial al carrer.
Dilluns 23
10:30 hores
Intentam passejar per les Rambles, però ens resulta impossible. Ens veim amb feines per acostar-nos a les taules. A poc a poc ens adaptam al moviment de gent. Els alumnes dels distints centres escolars van amunt i avall mirant d’invertir els seus diners en aquest llibre que volen i, pot ser, els costa trobar.


11 hores
COMRàdio ha habilitat un gran escenari i emet des del carrer. En aquest moment actua un dels membres de La Cubana per promocionar l´obra que representen aquests dies a la ciutat. A la taula ja està preparat per a una entrevista l´escriptor Eduardo Mendoza. Ens hi quedam una estona embadalits pel ritme alegre de la música. Una de les al·lotes de l’emisora circula entre el públic repartint punts de lectura. El nostre és molt maco: mostra una rosa feta amb una fulla de llibre i la llegenda “Sant Jordi 2012”.
11:30 hores
A les Rambles tothom hi té cabuda: Venen llibres els llibreters, les associacions, els partits polítics, els poetes independents (un poema, un euro). Venen roses les parades de flors habituals, els artesans (roses que no es marceixen, eternes, fetes de pell), les floristes improvisades (una rosa, tres euros).

12 hores
Ens dirigim cap a l´hotel Le Meridien on Jaume Amigó ha realitzat diverses intervencions a les terrasses, al vestíbul i a les habitacions. El projecte ha culminat amb la publicació del llibre Celebration of the birds on l’obra de l’artista va acompanyada de les fotografies d’Andreu Trias i dels poemes de Kike Iriarte. Tres llenguatges diferents per reflexionar sobre un tema comú: el paisatge de la Noguera. Mentre els autors signen els llibres, sonen les notes del piano de la mà de Koichi Sugihara. Després serà el moment de disfrutar d’un magnífic dinar, gentilesa de l’hotel i del nostre amic Jaume. Compartim taula amb els autors del llibre, amb els artistes David Ribas i Francesca Llopis, amb el cineasta Josep Maria Canyameras i amb la ballarina de dansa contemporània Olga Tragant.
16:30 hores
Arribam fins a la Fira del Llibre d’Art i Diseny que se celebra a l’Arts Santa Mònica. Allà ens retrobam amb Victòria Rabal, directora del Museu Molí Paperer de Capellades. Recorrem els expositors: llibres d’artista, paper artesanal, quaderns, experimentació gràfica,…
18 hores
Donam per acabada la nostra visita a Barcelona. Ara tan sols hem de desfer camí, Rambles amunt. Quan arribam a Plaça Catalunya, ha passat més d’una hora. Deixam enrere el tràfec urbà i partim cap a L’Alzina per disfrutar de la natura, del silenci i de la calma del camp lleidetà. Dins les bosses ens esperen els llibres, l’aroma de les seves pàgines, el cruixir dels fulls acabats d’estrenar i moltes, moltes paraules.
. . .
Text: Maria Àngels Moyà

Blanc

Miércoles, Febrero 15th, 2012

Aquest mes de febrer, a un dels seus habituals escrits al Diario de Mallorca, Carlos Garrido parlava del cel de neu i recordava les paraules de Salvador Dalí quan deia que “als països on neva molt és impossible que neixin bons pintors”, establint una relació directa entre el color, la percepció de l´artista i l´obra.* Desconec si existeix algun estudi que confirmi aquest fet, però l´article em va fer reflexionar. Vaig pensar el blanc. El blanc del cel sobre el blanc de la terra que difumina, fins esvair-la, la línia de l´horitzó i que fa que els objectes coberts per la capa de neu deixin d´existir per a l´ull que contempli el paisatge. I vaig pensar en dos artistes –un pintor i un fotògraf- que nasqueren a indrets on la llum del sol desamaga la força dels colors, però que, per diversos motius, elegiren terres fredes on viure i han fet del blanc un dels motius principals de la seva obra.
El pintor José Beulas nasquè a Santa Coloma de Farnés (Girona). Complí el servei militar en el Cos d´Alta Muntanya de la província d´Osca i allà resideix, sobretot a l´hivern. S´enamorà dels paratges aragonesos, dels seus extrems, de la frondositat de la zona de Benasque o Belsué, de l´aridesa dels Monegros, del fred pirinenc, dels mesos de gel i neu que fan oblidar que a algun lloc –allà dalt- el sol lluu, malgrat no el vegem. Contemplar la pintura de José Beulas és acostar-se al paisatge. Segons Imma Prieto, autora dels textos del catàleg de l´exposició Beulas. Abrir horizontes (CDAN, octubre 2009-gener 2010), “a partir dels anys vuitanta, la pintura de Beulas va acostant-se a allò que és essencial i es basa en quatre conceptes bàsics: l´horitzó, la terra, el blau i el blanc”. Dos horitzons, dues terres i dos colors: el blau dels estius gironins i el blanc dels hiverns d´Osca.

Thomas Joshua Cooper va néixer a San Francisco (Califòrnia) però fa més de vint anys que va trasladar-se a Escòcia. Les seves fotografies mostren paisatges naturals o antropitzats on la immensitat i l´intimisme es fusionen. Cooper és un viatger incansable que cerca cear imatges que contin històries; històries que parlin de les distintes textures de la llum i del seus contrastos. L´any 2010, el CDAN va organitzar l´exposició True, que forma part del projecte The World´s age. Es tracta d´un projecte ambiciós que l´artista ha desenvolupat durant anys. Tan sols amb l´ajuda d´un atles, ha elegit una sèrie de destins remots i els ha anat fotografiant amb una càmera del segle XIX. El seu objectiu és confeccionar el que ell mateix ha denominat “l´atles del buit i dels extrems”. A True ha cartografiat les zones polars que limiten l´oceà Atlàntic. Cada imatge inclou la localització exacta. I és que sense els graus de longitud i latitud ens sentiríem perduts i desorientats davant les vastes extensions on ens condueix l´obra de Cooper. Tan sols les esquerdes al gel i el blanc com a sinònim del silenci i del no-res…

M´agradaria acabar aquest article amb la imatge d´una obra de l´artista mallorquí Joan Costa. No té a veure amb els dies freds, ni amb els paratges coberts de neu, ni amb la gelor de l´hivern. És, en essència, l´exemple perfecte de tot allò que pot representar aquest color que sembla fet d´absències, però que conté totes les presències cromàtiques: puresa de línies, sensibilitat, delicadesa, l´elegància sense artifici del blanc sobre el blanc com a l´expressió més íntima dels paisatges interiors.
. . .
*CARLOS GARRIDO, “Cielo de nieve” a Diario de Mallorca (2 de febrer de 2012).
. . .
www.cdan.es
. . .
Text: Maria Àngels Moyà

Observatori Fotogràfic del Paisatge

Martes, Noviembre 8th, 2011

Fa un any coneguérem Jaume Gual, un entusiasta de la fotografia i del paisatge. Havíem tengut ocasió de disfrutar amb el seu llibre Les botigues de Palma, en el qual donava testimoni a través de la imatge dels canvis soferts al llarg del temps en els comerços del casc antic de Palma. La seva intenció, però, era anar més enllà; i parlava il·lusionat de crear una base fotogràfica que permetés veure l´evolució del paisatge de les Illes. Es tractava d´un projecte ambiciós i molt complet que ara s´ha consolidat amb la creació de l´Observatori Fotogràfic del Paisatge de les Illes Balears (OFP), impulsat pel grup d´investigació Patrimoni Audiovisual, Mass-media i Il·lustració de la UIB, encapçalat per Jaume Gual i Maria-Josep Mulet; i en el qual també hi participen Cristina López-Polin, Catalina Aguiló, Jacques Terrassa Joan Carles Oliver, Margalida Rubí i Carles Taberner.
Aquest projecte es basa en les directrius del Conveni Europeu del Paisatge i serà pioner al nostre país. D´aquí un mes s´activarà la pàgina web www.observatorifotograficbalears.com que permetrà consultar les bases de dades.
Si algú vol aportar noves imatges relacionades amb el territori de les Illes i la seva evolució, ho pot fer a través del correu electrònic contacta@observatorifotograficbalears.com
Volem aprofitar les pàgines d´aquest blog per donar l´enhorabona a Jaume Gual i a tot l´equip de l´OFP per la labor que realitzen per el paisatge des del paisatge.
. . .
Text: Maria Àngels Moyà

Quan una mirada es transforma en paisatge (o Edward Burtynsky)

Martes, Octubre 11th, 2011

A l’actualitat, Edward Burtynsky és un dels fotògrafs (Yann Arthus-Bertrand, Alex S. MacLean) dedicats a la transmissió de paisatges quotidians, abans considerats com a rerefons, oferint-nos noves maneres de mirar, observar, canviant l’enfoc diari de la nostra percepció. L’enfoc que dóna Burtynsky és totalment revelador enfront la seva visió del paisatge, expressada a la pel·lícula documental sobre la seva obra “Paisatges Transformats” (amb el títol original Manufacturated Landscapes molt més explicatiu ja que remet a la transformació manual del paisatge), resumint dues de les més importants concepcions en quant al paisatge: la seva posta en valor i la seva representació.

“Em va succeir una espècie d’epifania anant perdut per Pennsylvania. Vaig girar a l’esquerra tractant de tornar a l’autopista i vaig acabar a un poble (…). Vaig sortir del cotxe i em vaig quedar dret. Era un poble de miners de carbó. Amb un gir de 360º em vaig adonar de que era un dels paisatges més surrealistes que mai havia vist, completament transformat per l’home” explica ell mateix a aquesta pel·lícula*. El simple fet que decideixi fotografiar aquests paisatges, oblidats, als que es gira l’esquena, negats, els posa en valor, tant l’estàtica del moment com les relacions i dinàmiques que els provoquen, ja que sense aquestes no naixerien, no es transformarien, no existirien.

La seva sèrie titulada “Quarries” (pedreres) transmet la bellesa de les pedreres, Burtinsky les representa com a grans espais magnífics, geometries construides de manera natural, que representen el buit de l’excavació. A les seves fotos realment no es poden identificar com a tal, sinó com a veritables paisatges estètics, d’una gran presència. Les pedreres de marès podrien ser perfectament una més de les seves fotografies, convertides en representació no només artística sinó construccions paisatgístiques on trobem grans parts de la memòria del paisatge on s’ubiquen.

* BURTYNSKY, Edward. 2008, A: BAICHWAL, Jennifer, 2008, Edward Burtynsky. Manufacturated landscapes, Mercury Films / Foundry Films, min. 13
. . .
Més informació:
Actualment es fa l’exposició sobre Burtynsky al Centre Cultural Metropolità Tecla Sala. Es titula “L´Home i la Terra. Llums i ombres”
del 22/09/2011 al 26/02/2012 (entrada lliure).
Avinguda Josep Tarradellas i Joan, 44, L’Hospitalet de Llobregat
(imprescindible!).
. . .
Text: Catalina Salvà (arquitecta).
www.paisatgestransformats.blogspot.com

XII [ Orígens / Orígenes ]

Viernes, Noviembre 19th, 2010

“Crec que puc dir amb seguretat que ningú no entén la mecànica quàntica”. RICHARD FEYNMAN

M´ofega el desassossec

del principi d´IN-CERTESA

(la immensitat inimaginable,

IN-COMPRENSIBLE).

Sembla mentida el poder

de dues úniques lletres…

(les micropartícules invisibles,

IN-COMPRENSIBLES)

…quan tot pareix reduir-se

a un simple i senzill prefix

(la realitat visible,

IN-COMPRENSIBLE).

.  .  .

“Creo que puedo decir con seguridad que nadie entiende la mecánica cuántica”. RICHARD FEYNMANMe ahoga el desasosiego

del principio de IN-CERTEZA

(la inmensidad inimaginable,

IN-COMPRENSIBLE).

Parece mentira el poder

de dos únicas letras…

(las micropartículas invisibles,

IN-COMPRENSIBLES)

…cuando todo se reduce

a un mero y simple prefijo

(la realidad visible,

IN-COMPRENSIBLE).

.  .  .

Text: Maria Àngels Moyà

Imagen: Diego Laranxeira

XI [ Orígens / Orígenes ]

Viernes, Noviembre 19th, 2010

NIELS BOHR

Si poguéssim sotmetre la humanidad

a l´acció d´un accelerador de partícules,

descobriríem senderes

entre ment, cos i ànima

que, ocupats en evolucionar,

encongiren amb el pas del temps.

.  .  .

“Cualquier persona que no encuentre asombrosa la teoría cuántica es que no la entiende”. NIELS BOHR

Si pudiésemos someter a la humadidad

a la acción de un acelerador de partículas,

descubriríamos senderos

entre mente, cuerpo y alma

que, ocupados en evolucionar,

encogieron con el paso del tiempo.

.  .  .

Text: Maria Àngels Moyà

Imagen: Diego Laranxeira

X [ Orígens / Orígenes ]

Viernes, Noviembre 19th, 2010

“Qualsevol tecnologia avançada és indistingible de la màgia”. ARTHUR C. CLARK

Temps convertit en espai.

Espai transformat en temps.

Veritats absolutes diluïdes

entre el teixit relatiu del cosmos.

.  .  .

“Cualquier tecnología avanzada es indistinguible de la magia”. ARTHUR C. CLARK

Tiempo convertido en espacio.

Espacio transformado en tiempo.

Verdades absolutas diluidas

entre el tejido relativo del cosmos.

.  .  .

Text: Maria Àngels Moyà

Imagen: Diego Laranxeira

IX [ Orígens / Orígenes ]

Domingo, Noviembre 7th, 2010

“No pot sortir res del no-res”. LUCRECI

Minúscula,

tal com era l´Univers

quan no superava

el tamany d´un electró.

.  .  .

“No puede salir nada de la nada”. LUCRECIO

Minúscula,

tal como era el Universo

cuando no superaba

el tamaño de un electrón.

.  .  .

Text: Maria Àngels Moyà

Imagen: Diego Laranxeira