Posts Tagged ‘interdisciplinarietat.’

Nova publicació de l’Observatori

Jueves, Febrero 4th, 2016

Recentment l’Observatori del Paisatge de Catalunya ha publicat, exclusivament en format digital, el llibre Paisaje y emoción. El resurgir de las geografías emocionales, dins la col·lecció “Teoría y Paisaje”. La publicació, coeditada amb la Universitat Pompeu Fabra, recull les ponències del seminari homònim celebrat el març de 2014.

El llibre té la voluntat d’aportar una mirada crítica sobre la conjunció entre paisatge i emoció des del punt de vista de diverses disciplines com són l’estètica, la història de l’art, la literatura, la geografia cultural i l’arquitectura. Igual que en el primer número de la col·lecció, en aquesta ocasió els capítols s’han publicat en l’idioma original en què van ser exposats en el seminari (castellà, anglès o francès). La publicació es pot consultar al web: http://www.catpaisatge.net/cat/documentacio_coedi_6.php

El llibre es presentarà el 23 de febrer a les 16.00h a la Universitat Pompeu Fabra, d’aquí uns dies informarem amb més detall de l’acte.

. . .
Text: Joan Nogué, director de l’Observatori del Paisatge de Catalunya

Equacions per a la reflexió (III)

Martes, Septiembre 30th, 2014

El desembre de 2013 s’inicià el projecte d’Aris Spentsas Encuentros conceptuales no previstos amb una sèrie de reunions que tenien com a finalitat intentar resoldre l’equació: CULTURA+EDUCACIÓ+ART–COST=0. Del debat entre tots els que hi participàvem nasqueren 74 noves equacions amb 102 variables.
Divendres passat, es dugué a terme, al Museu d’Art Modern i Contemporani Es Baluard, una segona fase del projecte amb la incorporació de dos nous membres: Vasilis Karakostas (informàtic) i un ordinador que processava les equacions resultants, les recombinava i les preparava per a un nou debat entre els 22 participants. De resultes de tot plegat n’havia de sorgir una instal·lació.
L’espai estava organitzat de la següent manera: l’ordinador presidia la sala; al seu davant, una filera de cadires personalitzades amb el nom del seu ocupant. Sobre cada cadira hi havia un llapis i una llibreta. Una vegada asseguts, alguns dels participants es donaven l’esquena, d’altres es miraven cara a cara, o mostraven el perfil al veí.
Durant 50 minuts, l’ordinador va llançar equacions. Entre tots havíem d’analitzar-les i, per un sistema de votació, acceptar-les o rebutjar-les. El procés es convertí en un joc en el qual les persones interactuaven amb la màquina i entre si. Quan em vaig aixecar per fer una fotografia des d’un lloc elevat, vaig adonar-me que la instal·lació erem nosaltres mateixos. És a dir, tots formavem part d’ella: la màquina, les cadires estratègicament col·locades i les persones.
La tercera fase del projecte tendrà lloc l’octubre de 2015 i consistirà en un taller i en una exposició que il·lustrarà tot el camí recorregut. Un camí que –des de la interdisciplinarietat– explora les difuses fronteres que separen (o uneixen) descobriment i creació, ciència i art, l’objectivitat que proposa la tecnologia i la subjectivitat que aporta l’ésser humà.
. . .
Text: Maria Àngels Moyà

Washitecture (III)

Miércoles, Septiembre 24th, 2014

Dins el marc del 17è Taller Vertical 2014, el passat dijous s’inaugurà a Roca Gallery Barcelona l’exposició Washitecture que reunia els projectes presentats baix el lema “Arquitectura d’Aigua d’Emergència per a escoles del Marroc”.
El primer premi va recaure sobre el diseny presentat per Anna Puigjaner, María Charneco, Guillermo López i Alfredo Lérida, per la seva “simplicitat i bellesa”, tal com va reflectir l’acta del jurat.
El projecte liderat pels arquitectes Francisco Cifuentes i David Tapias, en el qual col·laborava el Centre d’Art i Paisatge Camp Lledó, va obtenir el premi del públic i la menció especial del jurat.

Aquest projecte consisteix amb dues alfàbies -una per a la recollida de pluges i l’altra per al reciclatge de l’aigua una vegada utilitzada-. Entre elles, un seguit de piques que fan possible el moviment descendent de l’aigua. Una sèrie de maquetes explicatives completaven el conjunt. Per a l’elecció dels materials s’ha respectat la disponibilitat de la zona on anava dirigit el projecte (Marroc): fang, fusta i cordes.
Des d’aquí volem donar l’enhorabona a tots els participants i, molt especialment, a Cifuentes i Tapias, al grup d’alumnes que estava baix la seva direcció, a la gerreria Pere Coll de Pòrtol i a l’artista Anna Gol pel seu bon fer, la seva creativitat i la seva labor pedagògica.
També voldríem expressar un desig: que We Are Water Foundation donàs una passa més i aconseguís que el projecte guanyador es desenvolupàs a les escoles del Marroc. D’aquesta manera, molts de nins i nines podrien beneficiar-se d’unes magnífiques idees.
L’exposició es podrà visitar a Roca Gallery Barcelona (carrer Joan Güell, 211-213) fins dia 18 d’octubre. Per altra banda, s’estan duent a terme les gestions oportunes perquè, una vegada finalitzada, el projecte de Francisco Cifuentes i David Tapias quedi instal·lat al Centre d’Art i Paisatge Camp Lledó.
. . .
Text: Maria Àngels Moyà

Washitecture (II)

Jueves, Septiembre 4th, 2014

Dins el marc del Taller Vertical 2014, volem incloure la introducció del projecte que desenvoluparà el grup d’alumnes liderat per Francisco Cifuentes i David Tapias, de l’Escola Superior d’Arquitectura.

Gestió d’un recurs: l’aigua

-Allí –me dijo– hubo un pozo.
En el fondo de uno de esos tubos verticales que reflejan, tan profundos son, una sola estrella, el fango mismo se había endurecido y la estrella prisionera se había extinguido. Sabido es que la ausencia de una sola estrella basta para aniquilar una caravana tan firmemente como una emboscada.
Alrededor del estrecho orificio, como alrededor de un cordón umbilical roto, hombres y bestias se habían aglutinado en vano para recibir del vientre de la tierra el agua de su sangre. Pero los obreros más seguros, azuzados hasta llegar al suelo de ese abismo, habían escarbado inútilmente la costra dura. Semejante al insecto atravesado por un alfiler, aún vivo, y que en el temblor de la muerte esparce alrededor de él la seda, el polen y el oro de sus alas, la caravana, clavada al sol por un solo pozo vacío, comenzaba ya a blanquear en la inmovilidad de los tiros rotos, de los cofres reventados, de los diamantes derramados como escombros, y de las pesadas barras de oro que se enarenaban.
*

L’aigua és un recurs finit i un bé comunal. La seva gestió ha estat una de les claus de la supervivència de les diverses civilitzacions i espècies que han poblat el nostre planeta. L’actual cultura de gestió de l’aigua a Occident provoca un esgotament i contaminació ràpides d’aquest recurs. La tradició popular àrab, en canvi, optimitza l’obtenció i l’emmagatzematge d’aquest bé escàs. Què en podem aprendre? Què cal millorar?

Tècniques i materials locals: el fang i la ceràmica

Fue en el transcurso del año maldito, aquel que se apodó “el festín del sol”; pues el sol ese año ensanchó el desierto. Brillaba sobre las arenas entre las osamentas, las zarzas secas, las pieles transparentes de los lagartos muertos y la hierba para los camellos cambiaba en crin. Él, por quien nacen los tallos de las flores, había devorado a sus criaturas; y se entronizaba sobre sus cadáveres desparramados, como el niño entre los juguetes que ha destruido.
Absorbió hasta las reservas subterráneas y bebió el agua de los pozos raros. Absorbió hasta el dorado de las arenas que se hicieron tan vacías, tan blancas, que bautizamos esta comarca con el nombre de Espejo. Pues un espejo tampoco contiene nada y las imágenes con las que se llena no tienen peso ni duración. Pues un espejo a veces, como un lago de sal, quema los ojos
.

Al sud del Marroc, l’aigua és un bé molt escàs. Durant milers d’anys, la seva gent ha desenvolupat tècniques d’una extraordinària complexitat per tal d’obtenir-la. En molts indrets, l’actitud colonialista d’exportar una cultura i unes tècniques a països amb condicions ambientals, materials i culturals diferents a la nostra –per tal d’obtenir-ne energia i preuades matèries primeres–, ha deixat pas a una col·laboració, basada en l’intercanvi real de coneixement, generant-ne un de nou i compartit. Proposem cercar respostes a la pregunta que planteja aquest taller mitjançant la recerca del potencial que ofereix el fang –un material disponible en aquell entorn, de molt baix cost i de cicle tancat–, transformat amb les tècniques de la ceràmica, ancestrals, presents i amb un llarg recorregut per explorar.

Ús, aprenentatge i joc

Y si sólo hay allí un pozo agotado, el juego no es el mismo. Pues sabes que ese pozo es inútil y vacío como los dados del juego cuando no arriesgas en ellos tu fortuna.

Durant el taller treballarem en la elaboració d’un sistema obert que configuri un espai didàctic i una experiència atractiva, on l’estudiant-nen (a Barcelona i al Marroc) esdevingui el protagonista actiu de compartir l’experiència de rentar i rentar-se tot cuidant l’aigua.
Més enllà d’actituds higienistes, projectarem un joc que fomenti en els nens l’empatia, la necessitat de col·laborar i cuidar, l’aprenentatge constant i la participació; no només en la responsabilitat de cuidar aquest recurs fluid, sinó també en la materialització i manteniment d’alguns dels elements necessaris perquè aquest sistema funcioni, afavorint que la seva relació amb el cicle de l’aigua (d’on ve, per on passa i a on va) sigui directa, tàctil i visual.
No els enviarem un artefacte, sinó una recepta perquè s’ho puguin fer ells mateixos, tot jugant.
. . .
*La cursiva reprodueix fragments de l’obra Ciudadela d’Antoine de Saint-Exupéry.
. . .
Text i direcció del projecte: Francisco Cifuentes i David Tapias.
Col·laboradors: Anna Gol Isern i Gerreria Pere Coll.
Patrocinador: Camp Lledó, Centre d’Art i Paisatge.

Washitecture (I)

Martes, Agosto 26th, 2014

Washitecture és el titol del 17è Taller Vertical 2014 que –amb el patrocini de Roca Barcelona Gallery i Gabarró, i el suport de We Are Water Foundation– organitza l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura (ESARQ) de la Universitat Internacional de Catalunya (UIC).
Es tracta d’un taller transversal en el qual els alumnes s’agrupen en equips liderats per arquitectes de prestigi amb la finalitat de reflexionar, a través d’un projecte, sobre un tema concret cada any. A l’edició d’enguany es proposa la recerca de sol·lucions a l’accés a l’aigua de les escoles de Marroc. Els alumnes presentaran distints dissenys que serveixin per facilitar l’erradicació de malalties, la conscienciació del valor de l’aigua com a bé escàs i l’adquisició d’hàbits d’higiene.
El Centre d’Art i Paisatge Camp Lledó ha tengut la satisfacció de poder prestar la seva col·laboració a l’equip que lideren els arquitectes David Tapies i Francisco Cifuentes, amb l’aportació de la feina artística i creativa de la ceramista Anna Gol.
El taller s’inaugurarà dimecres dia 3 de setembre a l’Aula Magna de la Universitat Internacional de Catalunya i es desenvoluparà al llarg de tota una setmana. Dimecres dia 10, es presentaran les diferents propostes; un jurat –format per Martín Azúa, Curro Claret, Javier García Germán, Borja Ferrater i Xavier Torras (en representació de la Fundació We Are Water)– determinarà la proposta guanyadora, i es clausurarà el 17è Taller Vertical. Finalment, dijous dia 18 de setembre s’inaugurarà l’exposició Washitecture a l’espai Roca Barcelona Gallery (carrer de Joan Güell, 211), on es podran veure tots els treballs del Taller Vertical 2014.

Equacions per a la reflexió (II)

Miércoles, Agosto 20th, 2014

L’hivern passat, el Centre d’Art i Paisatge Camp Lledó, juntament amb distintes persones del món de l’art i de l’educació, participàrem en el projecte d’Aris Spentsas. Tal com explicàrem en aquell moment, l’artista es proposava reflexionar sobre l’art, la cultura i l’educació des del punt de vista matemàtic partint d’una equació inicial que donava peu al debat tenint en compte les bases de la interdisciplinarietat: CULTURA+EDUCACIÓ+ART–COST=0
Després de mesos de feina, aquesta equació s’ha anat transformant i enriquint amb les aportacions dels distints participants i amb el treball creatiu de l’artista. Ara l’obra està preparada per donar-se a conèixer. Serà divendres dia 26 de setembre a Es Baluard, Museu d’Art Modern i Contemporani de Palma, de 16 a 20 hores.
Aprofitant l’estada d’Aris Spentsas a Mallorca, l’artista impartirà el taller “Encuentros conceptuales no previstos” a Es Baluard. Serà el dissabte dia 27 de setembre de 10 a 15 hores. Els que estigueu interessats en assistir-hi trobareu tota la informació a l’enllaç següent: http://www.esbaluard.org/es/activitats/559/taller-de-encuentros-conceptuales-no-previstos

Orígens, el dia després

Martes, Mayo 28th, 2013


 

Dijous passat presentàrem Orígens. Els xipresos arrenglerats a banda i banda del camí ens donaren la benvinguda a Sa Possessió, un espai singular que manten el seu caràcter entre naus industrials i magatzems. Ens demanam com pot sobreviure un lloc com aquest ben al centre d’un no-lloc. Tal vegada sigui aquesta circumstància la que el fa tan especial. Durant el dia, Son Rossinyol bull d’activitat. A la nit, queda desert i silenciós. A la clastra de Sa Possessió i als seus jardins, però, sona la música, la veu de la poesia i les rialles dels amics.
De les tres parts que formen el projecte –llibre, audiovisual i exposició– donàrem a conèixer les dues primeres. Ens hauria agradat poder mostrar la totalitat del projecte el mateix dia però, per motius de calendari, no va ser possible. Així tendrem una bona raó per celebrar una altra festeta, cosa que ens sembla fantàstica.
Pensam que ara és el moment d’expressar el nostre agraïment a totes aquelles persones que han fet possible que Orígens es convertís en realitat:
Gràcies a l’Editorial Vessants, Arqueologia i Cultura per la publicació del llibre, i per confiar –una vegada més– en el Centre d’Art i Paisatge Camp Lledó.
Gràcies a Diego Laranxeira per posar imatges als meus poemes amb el misteri de les seves fotografies, i per la professionalitat que ha demostrat a l’hora de maquetar el llibre.
Gràcies a tots els que han participat en la filmació de l’audiovisual. Sabem que aquests darrers dies li han dedicat gran part de les hores de son perquè el muntatge quedàs enllestit: Diego Laranxeira i Jeroni Truyols (guió, direcció i realització), Tolo Perelló (tècnic de so i banda sonora original), Laura Viard (interpretació). Ells han aconseguit captar i projectar l’esperit i l’essència d’Orígens.
Gràcies a Sa Possessió per oferir-nos el seu magnífic espai i per tractar-nos tan bé. Desitjam que puguin seguir endavant durant molt de temps amb la seva il·lusió.
Gràcies a Pepe Cañabate per la digitalització i la impressió de les imatges.
Gràcies als dotze científics i pensadors que ens han acompanyat durant tot el projecte i que han expressat amb paraules les seves emocions, desigs, temors i dubtes. Volem incloure els seus noms i fer extensiu el nostre agraïment a tots aquells que durant la història de la humanitat han contribuït a fer possible que ara nosaltres ens demanem quina és la línia fronterera que separa descobriment i creació:
J.B.S. Haldane, genetista i biòleg evolutiu.
Carl Sagan, astrònom, astrofísic i cosmòleg.
Sir Martin Rees, astrònom.
G.K. Chesterton, escriptor.
Albert Einstein, físic.
Leibniz, filòsof i matemàtic.
Edward Tryon, físic.
Charles Darwin, naturalista.
Lucreci, filòsof i poeta.
Arthur C. Clark, escriptor i científic.
Niels Bohr, físic.
Richard Feynman, físic.

Finalment, gràcies a tots els que ens acompanyàreu en un dia tan especial. Perquè la major satisfacció és poder compartir la nostra feina amb tots vosaltres.
. . .
Text: Maria Àngels Moyà

Orígens, compte enrere

Domingo, Mayo 12th, 2013

El mes de maig ha començat i ja queden pocs dies per a la presentació d’Orígens, un projecte elaborat per l’equip del Centre d’Art i Paisatge Camp Lledó. El projecte consta d’un llibre editat per Vessants, Arqueologia i Cultura –que donarem a conèixer el proper dia 23 a Sa Possessió, al polígon de Son Rossinyol de Palma– i d’una exposició que mostrarem posteriorment.
Orígens reflexiona sobre l’univers en el qual l’ésser humà ha evolucionat, submergint-se en els universos íntims de cada un de nosaltres; i ho fa –fidel a l’esperit interdisciplinari que ens caracteritza– des de tres àmbits diferents que troben un punt de connexió que els relaciona: l’artístic, el literari i el científic.
La part artística està representada per l’obra de Diego Laranxeira. Les seves imatges, que hem denominat “no-fotografies”, “fotografies del buit” o “fotografies del no-res” creen universos imaginats utilitzant una tècnica on la voluntat de l’artista i l’atzar lluiten per martenir un equilibri.
Els poemes de Maria Àngels Moyà posen veu a les imatges. Partint dels dubtes i de les emocions que provoquen les qüestions primeres no pretenen trobar respostes, sinó aprofundir en el plaer i en la necessitat de seguir interrogant-nos a nosaltres mateixos.
Dotze personalitats de distints àmbits de la ciència ens acompanyen amb els seus pensaments. Físics teòrics, antropòlegs, naturalistes, astrònoms, biòlegs, genetistes, matemàtics,… introdueixen cada una de les imatges i cada un dels poemes expressant els seus propis dubtes i emocions davant els descobriments científics que s’han anat assolint al llarg de la història.
Ens fa il.lusió compartir uns moments tan especials amb tothom que en tengui ganes. Preparam un muntatge audiovisual que s’ha filmat especialment amb motiu d’aquesta ocasió. No volem desvetllar encara en què consisteix. Mantenir alguna incògnita augmenta l’interès per descobrir la sorpresa. Tan sols direm que Diego Laranxeira i Jeroni Truyols s’han posat al front de la realització i de la direcció, i que la interpretació ha anat a càrrec de Laura Viard.
El dia s’acosta. Mentre acabam d’enllestir les invitacions, esperam que la climatologia ens acompanyi i ens permeti disfrutar de la festa i d’una nit de lluna gairebé plena.
. . .
Més informació:
www.escamplledo.com/publicacions.html
www.vessants.net
www.sapossessio.com
www.facebook.com/sapossessio
. . .
Text: Maria Àngels Moyà

Cartografies V

Miércoles, Septiembre 12th, 2012

Durant els segles XX i XXI, moltes personalitats del món de l’art, de la cultura i del pensament han utilitzat la cartografia per expressar idees. D’aquesta manera, una disciplina científica i objectiva s’ha convertit en una eina que també possibilita la representació de tot allò que és íntim, subjectiu, intangible. Una de les primeres llavors en aquest procés de subjectivació, d’aquesta nova manera d’entendre la relació temps-espai, la podem trobar a les llegendes dels aborígens australians que ens parlen de les “cançons de senders”. Descriuen camins traçats al cel, mapes celestials que s’han de seguir si no es vol perdre el rumb al llarg de la vida. Les cartografies emocionals, contràriament al que molts podrien pensar, tenen el seu origen als salons francesos del segle XVIII. Des d’aquell moment i fins ara, els mapes representen tot tipus de territoris i de paisatges: artístics, literaris, mentals, conceptuals, emocionals, sensorials,… Al cap i a la fi, els mapes ens permeten fer front al caos que ens envolta, exposar ordenadament i, com hem dit altres vegades, copsar amb una mirada una realidad que, d’altra manera, resultaria inabastable.
Cartografies Contemporànies, dibuixant el pensament és una exposició de CaixaForum de Barcelona que fa un recorregut per l’obra de més d’una seixantena d’artistes que han explorat les posibilitats de la cartografia com a forma d’expressió lliure i personal. La mostra es vertebra seguint els eixos següents:
. El llenguatge cartogràfic.
. Tipus d’espai.
. Cartografies socials i polítiques.
. Cartografies del cos.
. Mapes de l’experiència viscuda.
. Mapes de l’intangible.
. Mapes conceptuals.
No ens agradaria obviar cap dels artistes participants, per això en donam la relació completa en estricte ordre alfabètic: Ignasi Aballí, Francis Alÿs, Efrén Álvarez, Giovanni Anselmo, Art & Language, Zbynék Baladrán, Artur Barrio, Lothar Baumgarthen, Erick Beltrán, Zarina Bhimji, Ursula Biemann, Cezary Bodzianowski, Alighiero Boettti, Christian Boltanski, Marcel Broodthaers, Stanley Brown, Trisha Brown, Bureau d’Études, Los Carpinteros, Constant, Raimond Chaves i Gilda Mantilla, Salvador Dalí, Guy Debord, Michael Drucks, Marcel Duchamp, El Lissitzky, Valie Export, Evru, Öyvind Fahlström, Félix González-Torres, Milan Grygar, Richard Hamilton, Zarina Hashmi, Mona Hatoum, David Hammons, Thomas Hirschhorn, Bas Jan Ader, On Kawara, Allan Kaprow, William Kentridge, Robert Kinmont, Paul Klee, Yves Klein, Hilma af Klint, Guillermo Kuitca, Emma Kunz, Mark Lombardi, Rogelio López Cuenca, Richard Long, Cristina Lucas, Anna Maria Maiolino, Kris Martin, Gordon Matta-Clark, Ana Mendieta, Norah Napaljarri Nelson, Dorothy Napangardi, Rivane Neuenschwander, Perejaume, Grayson Perry, Santiago Ramón y Cajal, Vahida Ramujkic, Till Roeskens, Rotor, Ralph Rumney, Ed Ruscha, Carolee Schneemann, Robert Smithson, Saul Steinberg, Hiroshi Sugimoto, Willy Tjungurrayi, Joaquín Torres García, Isidoro Valcárcel Medina, Adriana Varejao, Oriol Vilapuig, Kara Walker, Adolf Wölfli.
L’experiència ens ha resultat fascinant i enriquidora. Tan sols ens ha mancat una cosa: el catàleg de l’exposició que permetés deixar-ne constància documentada. No s’ha fet. Una vertadera llàstima. La mostra està oberta al públic fins dia 28 d’octubre. Si voleu més informació podeu trobar-la a la pàgina www.fundacio.lacaixa.es
. . .
Text: Maria Àngels Moyà

Posidonia Festival Sitges 2012

Miércoles, Agosto 15th, 2012

L’obra de l’artista Toni Moranta realitzada amb posidònia i que forma part del projecte Posidònia, quatre mirades del Centre d’Art i Paisatge Camp Lledó, ha estat seleccionada per participar a l’edició d’enguany del Posidonia Festival que se celebrarà a Sitges del dia 31 d’agost al 3 de setembre.
Al llarg dels darrers anys, el Posidonia Festival s’ha consolidat com a referent pel que fa a la difusió de la importància de la protecció de la planta endèmica de la Mediterrània. Formentera ha estat l’escenari elegit durant varies edicions consecutives. Carloforte, a Cerdenya, i l’illa de Tavolara també han estat seu d’aquest esdeveniment.
Posidonia MED i Posidonia Project Carloforte, associacions sense ànim de guany, són els organitzadors d’aquest festival internacional d’art, medi ambient i desenvolupament sostenible que conjuga art i natura a través d’activitats molt variades: exposicions, tallers, conferències, taules rodones, cinema, excursions, concerts, teatre, eco-fires, …
La inauguració de l’exposició de Toni Moranta tendrà lloc dia 31 d’agost (divendres) a les 18 hores a l’Edifici Miramar de Sitges. Per a més informacó i per veure el programa complet d’activitats podeu consultar la pàgina www.posidoniafestival.com
. . .
Text: Maria Àngels Moyà

Ciència i art

Viernes, Mayo 18th, 2012

Els camins de l’art i de la ciència semblen molt allunyatas l’un de l’altre. La distància que els separa es retalla quan uneixen les seves forces per difondre els valors del paisatge. Cièntifics i artistes tenen en comú un alt grau de creativitat a l’hora de descobrir noves vies en la seva recerca. Una de les constants que està present en els projectes del Centre d’Art i Natura de Farrera és l’establiment de relacions que possibilitin el diàleg entre aquests dos llenguatges.
Un bon exemple n’és el cicle de seminaris de morfologia que el CAN va organitzar fa uns anys: “Natura, forma i creació”(1999), “Les formes de l’aigua” (2000), “L’aire i la forma” (2001), “La llum i la forma” (2002). Comptaren amb la participació de persones de distints àmbits de l’art i de la ciència i s’analitzaren les formes que trobam a la natura i als objectes creats per l’home, ja siguin artístics o funcionals. Els reums d’aquests seminaris es recolliren en una petita publicació que ve encapçalada per quatre articles de Jorge Wagensberg, Paco Lloret, Jaume Comas i Josep Manyà. Tots ells són magnífics, però el primer, “La intel·ligibilitat de les formes”, m’ha impactat d’una manera especial. Tal vegada sigui perquè havia llegit amb anterioritat el llibre El gozo intelectual i he de reconèixer que Wagensberg és un autor que m’agrada tant pel que diu, com per com ho diu: “Un cercle admet fins a sis cercles més, iguals i tangents a ell mateix. Quan es comprimeixen, l’espai intersticial s’esfuma i sorgeixen els hexàgons: l’hexàgon pavimenta”. Aquest fet el podem comprovar observant les obres que l’artista Toni Moranta realitza amb bolles de posidònia encolades sobre restes de mobiliari. Durant el procés creatiu que suposa la reordenació, la forma esfèrica deixa pas a l’hexagonal. Wagensberg continua: “el con penetra, l’ona comunica, l’espiral empaqueta, l’hèlix s’agafa, els fractals colonitzen…”. El diseny de la publicació és tot un plaer pels sentits. Vàries pàgines desplegables ens mostren unes fotografies precioses entre les quals naveguen cites molt ben escollides en boca de psicòlegs, arquitectes, historiadors i crítics d’art, músics, dissenyadors, naturalistes, matemàtics, pintors, escultors, filòsofs, físics,…


El segon exemple que il·lustra aquest article és el projecte euroregional que desenvoluparen conjuntament el Centre d’Art i Natura de Farrera, la Casa-residència Caza-d’Oro de le Mas d’Azil i el Centre d’Iniciació a l’Ecologia de Muntanya “Les Isards”. Amb el títol “Pirineus: Art i Ecologia al segle XXI. Evolució del Paisatge, Canvi Climàtic i Art” començava una experiència en la qual científics i artistes treballaren junts. A partir de les explicacions dels científics, els artistes havien d’elaborar una sèrie d’obres sobre el canvi climàtic i els seus efectes sobre el paisatge. Fotografia, pintura, performance, música, instal·lacions, foren els llenguatges que els artistes utilitzaren per expressar, des de la seva particular visió, una mateixa realitat. El que augmenta l’interès del projecte és que, paral·lelament, es desenvolupava un taller on-line, organitzat per Lluís Sabadell Artiga, en el qual participaven artistes de tot el món. La web 2.0 possibilitava que poguessin interactuar entre ells, treballar conjuntament i perseguir uns objectius comuns, independentment del lloc on es trobassin.
Acabaré amb les paraules d’un dels participants, Albert Pèlachs: “El darrer dia del seminari, en un exercici d’imaginació, els artistes van poder actuar amb seny i els científics amb rauxa i, per un moment, la passió per les nostres feines ens va acostar i va demostrar que, sovint, estem més a prop del que pugui semblar a priori”.
. . .
VVAA. Natura, forma i creació. Apunts de morfologia de Farrera 1999-2004. Edició Amics del Centre d’Art i Natura, 2004.
VVAA. Pirineus: Art i Ecologia al S.XXI. Evolució del Paisatge, Canvi Climàtic i Art., col·lecció La Llosera. Edita Centre d’Art i Natura i Garsineu Edicions, 2011.
. . .
Més informació: www.farreracan.cat
. . .
Text: Maria Àngels Moyà

Paisatge i educació

Sábado, Septiembre 10th, 2011

L´Observatori del Paisatge de Catalunya ha editat el llibre Paisatge i educació que, dins la col·lecció “Plecs de Paisatge”, recull les ponències del seminari que, amb el mateix títol, va tenir lloc els dies 19 i 20 de novembre de 2010 a La Pedrera de Barcelona. La publicació explica com aplicar el Conveni Europeu del Paisatge a l´àmbit educatiu des d´una perspectiva interdisciplinària, i repassa com s´han desenvolupat algunes de les iniciatives duites a terme a distints països europeus.
Moltes són les idees exposades al llibre dignes de reflexió, voldria, però, enumerar-ne les següents:
– La percepció i valoració dels paisatges s´aprèn, d´aquí la rellevància del paper de l´educació en totes i cada una de les seves etapes.
– Tot és paisatge. No s´han de dedicar esforços tan sols als paisatges excepcionals, sinó tenir cura de la totalitat d´ells. Qualsevol paisatge suscita emocions (positives i negatives) i és necessari aprendre a identificar-ne els valors i les debilitats.
– La diferència entre “educació en paisatge” i “paisatge en l´educació”.
– El “cercle del paisatge” o el paisatge entès com un tot global.
– La necessitat de la interdisciplinarietat a l´hora d´educar en paisatge.
– La implicació de tots els sentits en la percepció dels paisatges.
Destacaria, per damunt de tot, la importància d´aquest llibre com a eina. No estam davant una recopilació d´articles teòrics, sinó eminentment pràctics i útils. Hi trobarem els eixos fonamentals per, a partir d´ells, elaborar una programació transversal adaptable a tots els nivells educatius: continguts, objectius, àrees implicades, models d´activitats (individuals o en petit i gran grup), avaluació, materials didàctics…
Paisatge i educació hauria de tenir-se en compte a totes les institucions que han signat el Conveni Europeu del Paisatge i estar present als centres educatius i de formació del professorat amb la finalitat de ser la llavor que originàs noves iniciatives i experiències que permetessin, tal com ens diu Benedetta Castiglioni, “educar en el paisatge (coneixent-lo), per al paisatge (assumint responsabilitats) i mitjançant el paisatge, usant-lo com a eina en un procés de creixement general tant de l´individu com de la comunitat” (pàg.159).
. . .
Text: Maria Àngels Moyà
. . .
VVAA. Paisatge i educació. Observatori del Paisatge de Catalunya. Olot 2011.
. . .
Enllaços d´interès:
www.atlas-eu.org
www.proxectoterra.coag.es
www.catpaisatge.net/educacio
www.fundaciojoseppla.cat
www.espaisescrits.cat

L´art de caminar: paisatges naturals, urbans i virtuals

Viernes, Julio 22nd, 2011

“Sent que la natura em parla, em diu alguna cosa com si taquigrafiàs. Aquesta taquigrafia pot tenir paraules indesxifrables (…) però quelcom queda del que han dit aquell bosc o aquella platja o aquella figura”. (Carta de 1882 de V. Van Gogh).
Alberto Ruiz de Samaniego, al seu article Revelación del lugar. Apuntes sobre el caminar, va de la mà de grans artistes que forjaren la seva filosofia i el seu art passa a passa per camins, camps i muntanyes. Mentre passejam entre les línies, ens anam trobant noms i cites: Kierkegaard, Nietzsche, Cézanne, Rousseau, Mandelstam, Thoreau, Richard Long, Robert Walser, Baudelaire, Pessoa, Paul Klee, Rimbaud…, representants, tots ells, de les distintes branques de l´art, caminants incansables, contempladors de paisatges, exploradors de senderes interiors, traductors de mirades, conqueridors de paraules traçades amb la ploma o els pinzells. D´alguna manera, quan caminen, el món també ho fa al seu pas i allunyen la idea d´una natura estàtica, inamovible: “El bosc flueix, és un fluid verd i profund, les seves branques són les seves ones, el verd és el líquid, jo mor i fluesc amb el líquid, amb les ones. Ara som ona i líquid, som fluid, som bosc…”. Em resulta inevitable establir un paral·lelisme entre aquestes paraules de Robert Walser i les imatges de serralades que Perejaume transllada al paisatge marí, on les ones són els pics que van canviant, avançant, fluint… Els veig. Tots ells reunits. Una conjunció d´oïstes en un exercici que elimina d´una bufada la dimensió temporal. Thoreau, com qui no diu res, comenta: “Estar a la natura és estar a disposició de les paraules” i Perejaume, sense aturar el seu pas, contesta: “Totes les coses s´inscriuen en l´acte de caminar com si hi trobessin una funda”.

Va ser el 14 d´abril de 1921 quan Dada inaugura el que podríem denominar “art de caminar per la ciutat”. Plou. El grup parteix de Saint-Julien-le-Pauvre amb l´objectiu de visitar els llocs més banals de París. Per primera vegada, l´espai urbà es converteix en objecte artístic. Aquesta fou l´única d´una sèrie de visites previstes que no arribaren a realitzar-se mai.
Alguns anys després, els surrealistes combinaran les deambulacions pel camp i per la ciutat a la recerca dels territoris de l´inconscient, com una forma de translladar les seves experiències amb l´escriptura automàtica a l´espai real.
Letristes i situacionistes van una passa més enllà. Consideren les seves derives urbanes un mitjà per lluitar contra els abusos del sistema capitalista i de la burgesia com a classe social. Per aquest motiu, la seva actitud sol ser provocadora, visiten barris marginals o zones prohibides al públic i editen guies turístiques atípiques en un intent de cartografiar idees, amnèsies, emocions, un joc d´alternància entre buits i plens fragmentats.
Aquesta és l´herència que reben els col·lectius actuals que, seguint les passes dels seus predecessors, organitzen itineraris per mostrar les dificultats que comporta avui dia sortir a peu d´unes ciutats pensades i fetes a la mesura dels cotxes i no dels éssers humans: Stalker (Observatori Nòmada d´Italia), l´Observatori Nòmada de Barcelona, el Col·lectiu Sitesize, Asociación A Pie (Madrid), TUP (Colectivo de Arte Trabajos de Utilidad Pública de Chile). Aquests grups col·laboren en iniciatives comuns com el “Projecte Riera-Rambles” o el “Proyecto Fachada”. La interdisciplinaritat i la participació ciutadana marquen una labor on arquitectes, escriptors, artistes,… treballen pel paisatge des del paisatge:
“El terme recorregut es refereix al mateix temps a l´acte de travessar (el recorregut com acció de caminar), la línia que travessa l´espai (el recorregut com objecte arquitectònic) i el relat com espai travessat (el recorregut com estructura narrativa)”.
F. Carreri, Walkscapes.
No m´agradaria acabar sense mencionar dues experiències allunyades en el temps l´una de l´altra però íntimament relacionades:
Dia 26 de setembre de 1967, Robert Smithson realitza una caminada per Passaic, la ciutat on va néixer. Fa sis aturades davant sis monuments que fotografia amb la seva càmera Instamàtic 400:
1- El pont sobre el riu Passaic.
2- La gran canonada.
3- La plataforma de bombeig.
4- El monument font.
5- L´aparcament.
6- El caixó d´arena.
Es tracta d´un viatge que dóna testimoni de les intervencions humanes sobre el territori i del pas del temps que transforma les runes del paisatge industrial en monuments contemporanis entròpics. L´acte de caminar pels no-llocs, per les franges dels paisatges de les perifèries, es converteix en un homenatge a la desolació que comporta contemplar el que l´artista denomina “les runes alrevés” en contraposició a les “runes romàntiques perquè els edificis no cauen en runes després d´haver-se construït, sinó abans de construir-se”.
A finals del mes de juliol de 2009, l´escriptor Agustín Fernández Mallo du a terme l´itinerari anterior de manera virtual. Ho fa assegut davant el seu ordinador. Segueix exactament les passes de Robert Smithson connectat a Google maps i realitza les fotografies dels llocs on estaven ubicats els sis monuments enfocant directament la pantalla amb la càmera del seu telèfon mòbil. Des del moment de l´inici del seu viatge, Agustín Fernández Mallo sembla adquirir el do de la ubiqüitat: Per una banda es mou pel seu apartament de Nova York, per altra adopta la personalitat del cursó i, amb ajuda del ratolí, fa el que ja havia fet Smithson: comprova els efectes del temps i de la mà del home sobre el paisatge de Passaic, i en deixa testimoni gràfic i escrit.
. . .
Text: Maria Àngels Moyà
. . .
Enllaços d´interès:

www.sitesize.net

www.tup.cl

citywiki.ugr.es/wiki/constant.NEW_BABYLON.

www.robertsmithson.com

www.catpaisatge.net/franges2010
. . .
Bibliografia:

CARRERI, Francesco. Walkscapes. El andar como pràctica estética. Editorial Gustavo Gili, Barcelona 2002.
FERNÁNDEZ MALLO, Agustín. “Mutaciones. Un recorrido por los monumentos de Passaic 2009” a El hacedor (de Borges), Remake. Editorial Alfaguara, Madrid 2011.
PEREJAUME. Obreda. Edicions 62, Barcelona 2003.
RUIZ DE SAMANIEGO, Alberto. “Revelación del lugar. Apuntes sobre el caminar” a MADERUELO, Javier (dir.) Paisaje y Arte. Editorial Abada, Madrid 2007.
SMITHSON, Robert. Un recorrido por los monumentos de Passaic, Nueva Jersey. Editorial Gustavo Gili, Barcelona 2006.

Girona, Temps de Flors

Domingo, Mayo 1st, 2011

El projecte del Centre d´Art i Paisatge Camp Lledó, Posidònia, quatre mirades, ha estat seleccionat per l´Ajuntament de Girona per participar en la 56a edició de “Girona Temps de Flors” que se celebra de dia 7 a dia 15 de maig de 2011.
L´exposició Entropies, en la qual l´artista Toni Moranta treballa amb la planta endèmica de la Mediterrània, i la publicació que l´acompanya es presentaran durant aquests vuit dies de maig al Centre Bonastruc ça Porta, seu del Museu d´Història dels Jueus, situat al Call gironí (Carrer de la Força, 8).
En aquest projecte interdisciplinari hi han participat el Dr. Jorge Terrados (mirada científica), Maria Àngels Moyà (mirada pedagògica i mirada poètica), Toni Moranta i el Dr. Jaume Reus (mirada artística), juntament amb l´edidorial Vessants, Arqueologia i Cultura.
Hi estau tots convidats!
Per a més informació, podeu visitar les direccions següents:
www.gironatempsdeflors.net
www.girona.cat/call/agenda.php
www.vessants.net

Espais d´oci

Jueves, Febrero 24th, 2011

Quan algú pren la iniciativa i decideix inaugurar un espai d´oci, se suposa que abans durà a terme una sèrie d´estudis sociològics o de mercat per saber quin tipus d´activitats tendran millor acollida entre la població. Després d´haver-ho fet, si opta per seguir endavant, actuarà en conseqüència. Per tant, podem afirmar que cada ciutat ofereix allò que la majoria de gent demana. M´agradaria posar com exemple dos llocs rehabilitats i transformats en espais d´oci de dues ciutats diferents: S´Escorxador de Palma i el Matadero de Madrid.
Entram al recinte de S´Escorxador. L´edifici és una mostra magnífica de l´arquitectura modernista. El començament no està gens malament. Seguim: unes sales de cinema, les úniques de Palma que projecten versions originals. Prometedor! També hi podem trobar un parell de casetes prefabricades on venen articles de regal, quatre bars, tres restaurants i un supermercat. Ah! Cada any s´hi celebra una fira de tapes i pinxos que, normalment, té un gran èxit entre el públic.
El Matadero està situat al barri de Legazpi de Madrid. El jardí exterior forma part d´un programa de tallers de jardineria per a infants. Abans d´entrar, una gran bústia de fusta convida a les persones interessades en rebre informació de les activitats que s´organitzen a dipositar-hi les seves dades. Al vestíbul, música en directe, una màquina expenedora de llibres i personal que et resol els possibles dubtes que puguis tenir. Matadero és un centre de creació. Les arts escèniques, les arts visuals, el disseny, la música, el paisatgisme, la moda, la literatura, el pensament i el cinema formen part de la seva activitat interdisciplinària. Hi podem trobar sales d´exposició, espais on grans i petits juguen a tennis de taula o amb l´ordinador, racons d´estudi i investigació, sales de lectura, teatre, espai de residència,… És un lloc viu que neix de la col·laboració d´institucions públiques i privades amb l´esperit d´investigar, formar, produir i difondre iniciatives innovadores a nivell nacional i internacional.
M´atur aquí. És un bon moment per deixar d´escriure i donar pas a la reflexió. Després, que cada un en tregui les seves conclusions.
. . .
www.mataderomadrid.com
. . .
Text: Maria Àngels Moyà