Posts Tagged ‘Josep Pla’

La vida lenta

Sábado, Marzo 14th, 2015

La vida lenta. Notes per a tres dietaris (1956, 1957, 1964) és un calidoscopi de pinzellades quotidianes que van dibuixant un paisatge personal, com si d’un quadre impressionista es tractàs. Les dades que Josep Pla va recollint semblen breus i repetitives, però al final de la lectura tenim una visió ben clara de com era la seva vida: els horaris, l’alimentació, les rutines, els viatges, les relacions que estableix, els temes de conversa, la situació social i política de l’època, qui neix i qui mor, les malalties pròpies i les de les persones properes, la climatologia i el pas de les estacions. Després, quan llegim altres llibres de l’autor, trobam desenvolupades de manera més literària moltes de les pinzellades que aquí ens ofereix. És el cas, per exemple, dels viatges que realitza pel centre i el nord d’Europa del volum 5 de la seva obra completa, El Nord.
La concisió no lleva profunditat a molts des pensaments expressats: (La vida) “és un suïcidi lent però assegurat” (22/4/56), “Aquesta nit, mentre tornava a casa, caminant contra una tramuntana fortíssima, pensava que, de vegades, la vida sembla més llarga que l’eternitat” (1/1/56). I en alguns d’ells utilitza recursos certament poètics: “Quina soledat tenen els fars des del mar” (25/3/56), “De Barcelona el que m’agrada menys és l’aire, ja que sembla haver estat mastegat per altres” (27/5/56), “Nit magnífica, pèssima nit” (1/3/64), “El bosc, insuportable, fosc, com a creador de llegendes” (16/8/64).
Llegint Pla ens adonam de dues pèrdues que ha patit la societat actual. Primer: el coneixement de la natura d’un home que, encara que viatjàs per tot el món, vivia amb armonia amb la terra que l’envoltava, que coneixia els noms dels vents i com bufen, i que es movia al ritme que li marcaven els solsticis i els equinoccis. Segon: el plaer que suposava menjar els productes de temporada únicament a l’estació de l’any que pertoca.
Curiositats gastronòmiques n’hi ha moltes. Sorprèn la quantitat de menjar i de beguda que se solia ingerir. Àpats de tres i quatre plats, en els quals el pollastre era més apreciat que la llagosta. Un dels que surt repetides vegades és el “niu” –un mar i terra d’origen medieval que conté ingredients com bacallà, sípia, pop, calamar, gorrions, tords, tudons i vedella– que ens fa repensar l’essència de la dieta mediterrània. Durant el viatge que el va dur a Mallorca durant dotze dies, descobreix la porsella rostida i, com es veu que li va agradar, sopa de porsella rostida quatre dies seguits!
Anècdotes apart, el que més admir de Pla és la seva capacitat de feina: un article cada dos dies, més el treball simultani de revisió i escriptura dels altres llibres que tenia en preparació. Tal vegada el fet de viure a l’inrevés –“Tinc la vida totalment invertida. Del dia en faig nit i de la nit, dia” (6/9/56)– l’ajudava a què el temps li retés d’una manera especial i li donava el que necessitava per concentrar-se i assolir els objectius que es marcava: silenci i soledat al seu estimat mas empordanés.

. . .

Text: Maria Àngels Moyà

La memòria del paisatge

Martes, Septiembre 4th, 2012

M’agrada el paisatge pintat, m’agrada encara més contemplar un paisatge real, i encara m’agrada més convertir-me en un element del paisatge, en una petita cosa que el paisatge conté. JOSEP PLA.
A principi d’estiu, uns amics ens demanaven quin era el sentit de les rutes literàries. Es tracta d’un reclam per un tipus de turisme cultural?, o tal vegada van destinades a cobrir les necessitats d’un públic fetitxista a la recerca de rastres tangibles d’aquells a qui admira? Seria insuficient contestar amb un simple “no” a aquestes preguntes. A l’article “Patrimoni literari”, publicat a les pàgines d’aquest blog (maig 2012), escrivíem que les rutes literàries donaven un valor afegit tant a la literatura (obres i autors), com al paisatge. Si tenim en compte que el paisatge es va transformant per les intervencions de l’ésser humà al llarg del temps, i que cada un de nosaltres percep el paisatge i els canvis que va experimentant d’una manera subjectiva, la literatura (ben igual que la fotografia, per exemple) lligada a un determinat territori esdevé la memòria del paisatge.
Hem tengut ocasió de realitzar la ruta Josep Pla per terres de la Costa Brava. Palafrugell, L’Escala, Tamariu,… han sofert canvis profunds al llarg de les sis darreres dècades. Com eren aquests pobles de pescadors abans de l’arribada massiva dels turistes? Quins eren els seus recursos? Com vivien i sentien les seves gents? Per un moment, gràcies a les paraules de Josep Pla, hem pogut caminar pels carrers per on ell caminava i seguir els itineraris que ell acostumava fer contemplant el paisatge a través dels seus ulls.
Els textos utilitzats a cada una de les aturades s’han extret de les obres següents: El meu país, El quadern gris, Tres guies, Notes disperses, Notes del capvesprol i Cadaqués. Ens agrada confeccionar les nostres pròpies rutes però, si algú no disposa de temps suficient, la Fundació Josep Pla de Palafrugell organitza passejades guiades i edita unes carpetes amb tot el material necessari. També resulta molt interessant incloure una visita al Museu de l’Anxova i de la Sal de L’Escala, perquè ens permet posar imatges, filmades anys enrere, a les paraules de Pla.
Més informació:
www.fundaciojoseppla.cat
www.museudelanxovaidelasal.blogspot.com
. . .
Text: Maria Àngels Moyà