Posts Tagged ‘land art’

Arquitectures efímeres 2013

Martes, Junio 25th, 2013

L’estiu ha començat. Es Carbó està ple de posidònia. Les boies de seguretat ja estan col·locades perquè les embarcacions no s’acostin a la vorera. Entre setmana, afortunadament, hi trobam poca gent. Els dissabtes i els diumenges, la cosa canvia. Durant els darrers dies, hem fet dues passejades per la platja i encara no hem pogut trobar cap mostra del que venim denominant “arquitectures efímeres”. Tal vegada sigui massa prest. Pensàvem deixar passar un poc de temps abans de començar el recull d’enguany. Avui dematí, però, ens esperava una fotografia de na Sílvia al nostre correu. Na Sílvia té onze anys. Viu just davant la mar. Des de les finestres de ca seva veu la platja -gairebé poc tocar l’aigua just que estiri una mica el braç-, i ens envia aquesta imatge que ha titulat “Arena”. Quan el sol evapori les restes d’aigua que encara guarda el castell al seu interior, les formes s’aniran desfent i arribarà un moment que l’edificació que ara veim, tan sols serà això: arena. Hem cregut que era una bona manera d’iniciar la temporada estiuenca i hem deixat que sigui ella la que la inauguri oficialment. Moltes gràcies Sílvia per la teva col·laboració.
. . .
Text: Maria Àngels Moyà

Arquitectures efímeres 2012

Jueves, Octubre 11th, 2012

L’estiu s’ha acabat. L’aire fa un altre olor. Es respira l’atmosfera tardoral. Malgrat encara faci calor, no ens sentim agobiats pel fet de caminar durant les hores centrals del dia. Fins i tot, a alguns moments, s’agraeix la presència del sol. Els colors també són diferents. Les tonalidats de tot el que ens envolta van matisant-se i la llum enlluernadora, progressivament, s’endolça. M’agrada la tardor.


Amb aquest canvi d’estació, donam per acabada la temporada de platja i, amb ella, les arquitectures efímeres d’enguany. Per aquest motiu, hem seleccionat les tres darreres imatges de 2012. Les dues primeres,Orgànic i De cara al mar pertanyen a artistes anònims; la tercera, Cabana, ens l’han enviada els propis autors: Óscar i Carla, de 12 i 9 anys respectivament.


Des d’aquí volem expressar el nostre agraïment a totes les persones que han col·laborat enviant-nos les seves fotografies al llarg de tot l’estiu. Bona tardor a tots!
. . .
Text: Maria Àngels Moyà

Arquitectures efímeres 2012

Miércoles, Julio 18th, 2012

 

Na Marta i en Lluís ens han fet arribar dues fotografies per afegir a la col·lecció de les que venim anomenant “arquitectures efímeres”, i que anam recollint per segon any consecutiu. El que no ens han dit és la platja on les han trobat. Això sí, els han posat un títol: “Primera línia” i “Amb poques paraules”. Donam les gràcies als nostres amics i vos animam a seguir participant. Encara queda molt d’estiu!
. . .
Text: Maria Àngels Moyà

Arquitectures efímeres 2012

Martes, Mayo 29th, 2012

L’estiu passat, amb motiu d’una passejada per la platja, realitzàrem una sèrie de fotografies que donaren peu a un article publicat en aquest blog (www.camplledo.com/blog/?p=677). Ens va agradar anomenar-les “arquitectures efímeres” (tant pel que tenien d’arquitectures, com pel que tenien d’efímeres). També, tot s’ha de dir, tenien molt d’anònimes perquè els autors-artistes-arquitectes que les aixecaren eren persones desconegudes que no deixaren cap tipus de signatura identificativa.


L’estiu ja torna a ser aquí. Hem començat les nostres rutes a vorera de mar. Resseguim la costa amb els peus en remull i la càmera fotogràfica a les mans. Amb la calor, els artistes han començat, una vegada més, la seva feina. Per això, durant aquests mesos i de manera regular, vos anirem mostrant les troballes que descobriguem: escultures d’arena; construccions amb fustes, canyes, posidònia,… que ens recorden el land art, fins i tot n’hi haurà que donaran utilitat a deixalles de tot tipus (ampolles, plàstics, restes de fruita,…) únicament pel fet de trobar-se sobre l’arena en lloc d’estar al poal del fems.
Si us ve de gust participar en la confecció d’aquest àlbum tan particular, podeu enviar les vostres fotos al correu escamplledo@gmail.com i les anirem publicant. Podeu incloure el nom de la platja on hagueu fet la fotografia i la de l’autor de la imatge (a no ser que també vulgui conservar l’anonimat).
. . .
Text: Maria Àngels Moyà

Perejaume, la veu de la natura

Domingo, Enero 29th, 2012

“També veia l´autor amb les llavors de la desaparició
i plantava clarianes d´obra
i elaboradíssimes creacions de brot decreixent
i, en plena llum, algunes flames es feien enrere
i es tornaven brasa i, després, llenya”.
*

La Pedrera exhibeix fins dia dotze de febrer una exposició retrospectiva de l´artista Perejaume amb la particularitat de mostrar, a més d´una sèrie d´obres realitzades al llarg dels darrers vint anys, d´altres creades expressament amb motiu d´aquesta ocasió. El títol és prou significatiu: Ai Perejaume, si veies la munió d´obres que t´envolten, no en faries cap de nova! I és que, certament, si seguim les teories del decreixement (que poden aplicar-se a qualsevol àmbit de la societat actual, el cultural tan sols n´és un més),“Certes coses augmenten en ser minvades/i d´altres minven en ser augmentades”. Amb la finalitat de fer més palès aquest excés, les obres omplen les sales sense deixar espais en blanc ni temps per pensar l´absència de silencis. Curiosament, i aquesta és una apreciació personal i, per tant, completament subjectiva, la sensació d´atapeïment tan sols se sent a les sales on s´exposen els quadres i s´esvaeix quan ens trobam als espais on entram en contacte directe amb la natura, i no amb la seva representació: “Natura i signatura”, “Obra en préstec”, “Guixar amb el Pirineu”, “Suro pelagrí”,… En aquests casos, la força de les pedreres, l´escriptura poètica del relleu de les muntanyes, o l´escorça de les suredes va deixant el seu rastre a l´arquitectura gaudiniana, com si la màgia del bosc i de les serralades es traslladàs a l´entorn urbà.
Un mes abans de la inauguració, va publicar-se el que s´ha considerat el tercer poemari de l´autor, Pagèsiques. Utilitzo l´expressió “s´ha considerat” perquè, segons la meva humil opinió, tots els llibres de Perejaume estan escrits en llenguatge poètic i utilitzen els recursos propis de la poesia; per tant, pens que, en aquest cas, és ben inútil posar etiquetes: pintura, land-art, fotografia, video-instal·lacions, cartografia, assaig, poesia, accions, dibuix… Fins i tot el terme “artista multidisciplinar”, tan de moda actualment, em sembla que està de més. Perejaume és, en majúscula i en el més ampli i complet sentit de la paraula, un Artista que quan camina, escriu: “Escrivia anant a peu…”; “Amb el text, ell davant i jo darrere, avançava entremig dels arbres” i quan escriu, pinta: “Ni que no ho vulgui, aquestes mateixes lletres pinten. Ni que no ho vulguin” fins que els límits entre obra escrita i obra feta queden difuminats, es confonen i desapareixen: “¿No creus que paraules i obres cada dia se t´assemblen més? El fer i el dir se´t barregen en massa com si provessin de conformar, entre ells, uns colors compartits”.
Exposició i publicació ens donen l´oportunitat de tenir davant de manera simultània paraules i obres. Si llegim, trobarem en l´escriptura la llavor del fer i si observam, descobrirem dins cada obra l´essència del dir. Així, el poema “L´obra de Virgili” i el video “So acimat que fan les 40 notes d´El cant dels ocells tocades alhora” mostren un estret paral·lelisme que també trobam entre “Pintura d´Olot que ha retornat la seva imatge a Olot” i els versos “Jo faig obra, però és tan d´ells el mèrit que l´obra em diu: Me n´hauré de tornar al bosc”, o entre l´obra “Exvots” i dos dels poemes: “Els exvots pinten miracles…” i “M´agradaria molt de saber escriure exvots…”. Aquest paral·lelisme pot transformar-se en la identificació més completa. És el cas de “Palmera” i “Alzina” i els versos “El text gira camí./Les alzines branden palmons” i “Les alzines s´omplen de joies i es pentinen”.
El mèrit de Perejaume no radica tan sols en l´excel·lència de la seva poesia, ni tampoc en què sigui considerat un dels màxims representants de l´art contemporani, sinó en haver sabut pensar, dissenyar i construir una arquitectura conceptual pròpia i expressar-la amb tots els llenguatges possibles. Perejaume utilitza recursos lingüístics com la personificació, la metàfora, la derivació i la polisèmia, per recrear tant la llengua escrita com el llenguatge visual. El resultat és que les seves obres visuals són poemes i els seus poemes són pintures. Perejaume es submergeix dins la seva pròpia veu a la recerca de la veu del paisatge, una veu geològica, atmosfèrica, vegetal, animal: “¿Per què hauria de ser humana i només humana la veu del món?”. Posa cara a cara l´obra de l´artista i l´obra de la natura, tal vegada l´art més autèntic, i explora els seus límits, el seus punts de confluència i el grau de compromís que s´hauria d´establir entre l´home i el món:

“Vaig oferir la meva paraula al turó
i el turó era muntanya de veu
i bosc de remor de paraules,
i, escandit en rengles i fileres,
el bosc es frasejava, es repartia,
mentre torçava els seus arbres
en la meva boca
i els feia cruixir”
.
. . .
*Els versos en cursiva corresponen al llibre de Perejaume Pagèsiques, Edicions 62, Barcelona 2011.

VVAA. Ai Perejaume, si veies la munió d´obres que t´envolten, no en faries cap de nova! (catàleg), Obra Social CatalunyaCaixa, Barcelona 2011.
. . .
Text: Maria Àngels Moyà

Land Art

Sábado, Noviembre 20th, 2010

Si voleu disfrutar del land art en estat pur, llogau un cotxe i dedicau uns dies a recórrer Osca per realitzar els itineraris de les obres que set artistes han creat pel CDAN i la Diputació de la província. Cada un d´ells ha tengut l´oportunitat de disenyar una peça i d´elegir un paratge on situar-la. Cada una de les obres amaga una idea, una filosofia, una estètica, que paga la pena viure i sentir:
-Richard Long, a Benasque.
-Per Kirkeby, a Plan.
-Siah Armajani, a Bielsa.
-David Nash, a Berdún.
-Alberto Carneiro, a Belsué.
-Ulrich Rückriem, a Abiego.
-Fernando Casás, a Piracés.
Si entrau a la pàgina web del CDAN  podreu trobar la informació necessària i un mapa que mostra els recorreguts, l´explicació detallada de com arribar-hi i la història de cada intervenció. Totes les obres estan documentades en una publicació que pot adquirir-se al Centre. Allà també podreu visionar les filmacions amb tot el procés de creació.
És un viatge que vos permetrà descobrir l´aridesa salvatge dels Monegros, l´aigua i la frondositat dels parcs naturals, la monumentalitat del Pirineus, ermites llunyanes, pobles abandonats i, sobretot, la màgia de cada ruta que desamaga ponts, rius, ports de muntanya, petites poblacions, camins poc transitats, els colors de cada estació,… L´ésser humà, l´art i el paisatge.

www.cdan.es

.   .   .

Text: Maria Àngels Moyà

La veu de la pedra

Jueves, Octubre 14th, 2010

Rolf Schaffner va ser un artista alemany que visqué a Santanyí. És allà on hi podem trobar el legat que ens va deixar. Un legat que tenim però que, malauradament, no està justament valorat per la societat mallorquina.

Les escultures monumentals de Schaffner estan repartides entre dues finques: Son Morlà i Son Danús. Les pedres gegantines aixequen la mirada al cel i ens parlen del pas del temps des del seu silenci. Amb els anys, s´han integrat en el paisatge, s´han cobert de líquens, els arbres i les mates han crescut al seu voltant. Passejam per la garriga i anam trobant-les, tal com vigíes immòbils: Cavalls, Jutges, Poble, Flor de Pàsqua, El Rei… Ens recorden les construccions megalítiques, no tan sols pel seu tamany i pel material utilitzat, sinó també per l´atmosfera màgica que creen i el simbolisme que desprenen.

La visita de diumenge passat a Son Danús va ser una iniciativa de Nora Braun, companya de l´artista. Pilar Ribal, Llicenciada en Història de l´Art, curadora i gran coneixedora de l´obra de l´artista, ens va anar descobrint el llenguatge de cada una de les peces. També tenguérem oportunitat de visitar l´estudi que tenia Rolf Schaffner a Santanyí, al jardí del qual hi ha escultures de menor tamany. Aquesta trobada va donar peu a la presentació d´una publicació dedicada a la vida i obra de Schaffner. Un llibre-catàleg editat en alemany, anglès i castellà, que ha comptat amb la participació de Pilar Ribal, Gisela Dischner, Frank Günter Zehnder, Eva Degenhardt i Josef Sauerborn.

.   .   .

Text: Maria Àngels Moyà

J. Kastner “Land Art y Arte Medioambiental”

Jueves, Enero 28th, 2010

"/
És un llibre publicat per l´Editorial Phaidon Press Limited (2005) que amb unes magnífiques fotografies de Brian Wallis, ens mostra el més representatiu del land art.