Posts Tagged ‘Lewis Carroll’

II [ orígens / orígenes ]

Martes, Noviembre 2nd, 2010

“Els forats negres poden ser l´entrada a països de meravelles. Però hi ha Alícies o conills blancs?” CARL SAGAN

Brodam constel·lacions,

de nit,

en silenci.

I, entre puntada i puntada,

trobam rastres d´humanitat

a anys llum de distància.

.  .  .     .  .  .

“Los agujeros negros pueden ser la entrada a países de maravillas. Pero ¿hay Alicias o conejos blancos?” CARL SAGAN

Bordamos constelaciones,

de noche,

en silencio.

Y, entre puntada y puntada,

hallamos rastros de humanidad

a años luz de distancia.

.  .  .

Text: Maria Àngels Moyà

Imagen: Diego Laranxeira

Micropaisatges literaris

Martes, Agosto 31st, 2010

Fa uns dies em vaig trobar amb un llibre d´un autor italià que desconeixia, Stefano Benni. La persona que me´l recomanà el va qualificar de força estrany però, malgrat tot, l´havia fascinat de tal manera que no havia pogut deixar de llegir-lo.

Un home, mentre en segueix un altre, se submergeig al mar dels Brigantes. Al fons, hi troba un bar on vint-i-tres personatges, vestits amb robes de totes les èpoques, es disposen a contar, cada un d´ells, una història. Val a dir que el grup està format per gent de diferent edat i condició, a més de per un ca, una puça i una sirena.  Així comença un llibre de relats, l´inici del qual ens n´evoca un altre: aquell on una nina, mentre seguia un conill blanc, també se submergeig a un món oníric de la mà de Lewis Carroll, on la lògica de la irracionalitat marca la frontera amb la realitat.

A El bar sota la mar, Stefano Benni realitza un exercici d´alteritat i ens proposa (o es proposa) un joc. Tots i cada un dels relats posseeixen una veu propia, un narrador particular. En un principi, era incapaç de trobar un punt d´unió entre ells; una característica, ja fos estilística, temàtica o argumental, que deixàs entreveure la mà de l´autor. Algunes de les històries semblen llegendes de terres llunyanes en l´espai i en el temps; d´altres, contes de fades; paròdies de gèneres com la novel·la gòtica, la de ciència-ficció o la de detectius; laboratoris on experimentar amb el llenguatge fins a crear-ne un de nou; el personatge de la puça conta un microrrelat… A vegades, descobrim una forta crítica social, religiosa o política. En altres casos, l´objectiu sembla ser un divertiment.

Després ho vaig veure. Vaig descobrir tres constants que convertien aquella miscel·lània en un tot homogeni: l´absurd, el sentit de l´humor i la manipul·lació del temps. Aquests són els punts que conformen la veu de l´autor. La que en un primer moment no trobava però que, en el rerefons de tota obra, sempre existeix.

Quan acabam la lectura, tenim la sensació d´estar davant un microcosmos. Sentim com si despertàssim d´un somni (o d´un malson) i pensam que, tal vegada, existeixi una dimensió on els animals parlin com les persones i les persones s´expressin en llengües desconegudes; una dimensió on el temps es mesuri d´una altra manera i on la línia entre passat, present i futur es vagi esvaint fins a resultar inexistent.

STEFANO BENNI. El bar sota la mar. Editorial Moll. Palma de Mallorca 2005.

.   .   .

Text: Maria Àngels Moyà