Posts Tagged ‘Mapa’

Cartografies (VI)

Martes, Mayo 6th, 2014

Els cartògrafs haurien de reivindicar el seu ofici com un vertader art poètic i els atles com un gènere literari de bellesa màxima.

Primer itinerari: Viatjar a illes llunyanes, inhòspites, deshabitades, on no hi arriben els vols comercials ni figuren a les rutes marítimes convencionals, on la climatologia i les condicions del terreny són obstacles a vèncer i on, malgrat tot, algú hi posà el peu temps enrere, jugant-s’hi la vida, amb l’únic objectiu de cartografiar el lloc i porsar-li un nom (perquè donar nom a un indret desconegut i dibuixar-lo sobre un mapa li dona entitat real, el fa existir).

Tan sols quan un teritori és minuciosament estudiat, catalogat i midat, pot considerar-se que existeix en realitat.

Segon itinerari: Recrear tots aquests viatges des de la sala d’una biblioteca, consultant llibres d’història, atles, dietaris d’exploradors, quaderns de bitàcola, cartes nàutiques. Posar-se dins la pell d’aquells que sortiren a l’oceà tocats per la curiositat i la incertesa i viure el seu periple sense necessitat de pujar a un vaixell.

L’experiència estètica de recórrer un mapa amb ulls i dits pot, a vegades, reemplaçar el viatge real.

Tercer itinerari: Llegir. Llegir i viatjar sense moure’s de casa a una cinquantena d’illes de tots els oceans que molt poca gent ha tengut la sort o la desgràcia de visitar: “Soledat”, “Santa Kilda”, “Napuka”, “Banaba”, “Clipperton”, “Howland”,… Aquesta és la invitació que ens fa Judith Schalansky a Atlas de las islas remotas (Nórdica libros, Barcelona 2013).

La segona de les nostres propostes literàries no és tan poètica ni necessita de les dosis d’imaginació que precisa l’anterior, però és igualment interessant. Es tracta de l’obra de Simon Garfield, En el mapa, que fa pocs mesos ha publicat l’Editorial Taurus.
El llibre és un compendi de la història de la cartografia des del mapa més antic (14.000 ac), fins als més actuals (aplicacions de Google maps, els mapes del cervell, o el generat a partir de les relacions de Facebook). Hi abunden les il·lustracions i les fotografies. Les seves pàgines estan plenes d’anècdotes curioses i divertides. Cada capítol està dedicat a un tema determinat, el qual s’analitza respectant la cronologia.
A més dels mapes i atles que han marcat la història de la cartografia, hi podem trobar mapes adscrits dins siluetes d’animals, les imaginàries muntanyes de Kong, les invencions d’alguns navegants a fi d’aconseguir notorietat, els mapes de tresors, cartografies de la pobresa i les epidèmies del Londres victorià, guies de viatge, mapes de metro, els mapes de Mart, distints exemples de mapes artístics i literaris, i algunes pàgines web on podem trobar qualsevol cosa que volguem sobre el tema.
Els mapes sempre han representat el misteri i la posibilitat del descobriment. Ens conten històries i reflexen el progrés de la humanitat. Ara tenim dues magnífiques oportunitats d’acostar-nos-hi i gaudir de la llibertat de perdren’s, sense mouren’s de casa, per qualsevol racó del món.
. . .
Text: Maria Àngels Moyà

Reptes en la cartografia del paisatge

Martes, Noviembre 26th, 2013

Retos en la cartografía del paisaje

El passat dijous 21 de novembre, a la Sala Pi i Sunyer de l’Institut d’Estudis Catalans es presentà el llibre Reptes en la cartografia del paisatge. Dinàmiques territorials i valors intangibles. En l’acte interveniren Carme Montaner, cap de la Cartoteca de l’Institut Cartogràfic de Catalunya; Josep Oliveras, president de la Societat Catalana de Geografia, i Joan Nogué, director de l’Observatori del Paisatge de Catalunya.
La nova publicació de l’Observatori és el tercer volum de la sèrie ‘Eines’ de la col·lecció “Plecs de Paisatge”, i recull les intervencions al seminari homònim que es va celebrar a Tortosa l’any 2011. El llibre se centra en el mapa —deixant altres tipus de representacions del paisatge— i en els reptes que planteja la cartografia del paisatge a l’hora de reflectir dinàmiques territorials i de plasmar valors intangibles.
És possible cartografiar paisatges? Pot aplicar-se una tècnica objectiva, precisa, exacta, a l’hora de representar la subjectivitat, les emocions, els paisatges com a reflexes de les mirades íntimes i personals? Quines dificultats ens trobam si volem incloure les percepcions de tots els sentits (no només les que rebem a través de la vista) en la confecció de mapes? Un mapa pot reflectir un paisatge que canvia constantment? Les distintes intervencions es plantegen totes aquestes preguntes i algunes més. Tobar les respostes suposa un gran repte, i comporta resoldre dubtes i superar esculls. Les noves tecnologies i la participació ciutadana semblen eines claus a l’hora d’aconseguir-ho.

V [ Orígens / Orígenes ]

Martes, Noviembre 2nd, 2010

“L´experiència més bella que podem tenir és la del misteri”. ALBERT EINSTEIN
v orígenes/orígens

Després de recórrer

camins infinits

perdut en el temps,

punt de llum

entre punts de llum,

podràs traçar el mapa

de la teva efímera existència.

.  .  .     .  .  .

“La experiencia más bella que podemos tener es la del misterio”. ALBERT EINSTEIN

Tras recorrer

caminos infinitos

perdido en el tiempo,

punto de luz

entre puntos de luz,

podrás trazar el mapa

de tu efímera existencia.

.  .  .

Text: Maria Àngels Moyà

Imagen: Diego Laranxeira

Cartografies (I)

Domingo, Mayo 23rd, 2010

Cartografia: “Art i ciència que té per objecte la concepció, preparació i realització de mapes, així com la seva utilització. La confecció de mapes és anterior a l´escriptura” (Enciclopèdia de la Llengua Catalana).

Des de que en tenc record, els mapes m´han atret d´una manera hipnòtica. De ben petita, obria a l´atzar els llibres de geografia, els atles o l´encicopèdia i deixava passar el temps observant aquelles representacions de terres desconegudes. Imaginava els paisatges de cada zona, traçava rutes entre els pobles i ciutats, veia la gent habitant les taques de color pintades sobre el paper. Però el que més em fascinava era el fet de poder copsar, amb una sola mirada, la totalitat d´una realitat que, d´altra manera, em resultava inabastable.

Fins aquell moment, tots els mapes amb els quals m´havia topat s´adaptaven a la definició que venia al diccionari: “Representació gràfica plana de la superficie de la Terra, o d´una porció d´ella, segons una escala i una projecció donades”. Va passar temps abans de descobrir que, tal vegada, l´accepció es podia ampliar i, fins i tot, donar a la paraula un significat metafòric.

Mapes de carreteres, econòmics, físics, polítics, climàtics, topogràfics, estelars, de flora i fauna… Els mapes conceptuals comencen a allunyar-se de la definició estàndard i s´acosten més al que tradicionalment entenem per esquemes. No en parlem dels mapes de cromosomes que estan representats com a diagrames o gràfics.

Alianza Editorial va publicar un llibre de Gianni Guadalupi i Alberto Manguel: Guía de lugares imaginarios que recoeix els indrets (pobles, ciutats, illes, països,…) presents a l´imaginari popular, al cinema i a la literatura; els descriu exhaustivament i n´hi inclou un mapa detallat: Brigadoon, el País de les Meravelles, l´Atlàntida, Liliput, el País de les Fades, l´illa del capità Sparrow,… També Ana Mª Matute traça el mapa del Regne d´Olar on habita l´inoblidable Rei Gudú, i el protagonista anònim de Murakami dibuixa la Ciutat de la Fi del Món. Són mapes reals d´uns llocs inexistents que representen la utopia.

Text: Maria Àngels Moyà