Posts Tagged ‘Osca’

Blanc

Miércoles, Febrero 15th, 2012

Aquest mes de febrer, a un dels seus habituals escrits al Diario de Mallorca, Carlos Garrido parlava del cel de neu i recordava les paraules de Salvador Dalí quan deia que “als països on neva molt és impossible que neixin bons pintors”, establint una relació directa entre el color, la percepció de l´artista i l´obra.* Desconec si existeix algun estudi que confirmi aquest fet, però l´article em va fer reflexionar. Vaig pensar el blanc. El blanc del cel sobre el blanc de la terra que difumina, fins esvair-la, la línia de l´horitzó i que fa que els objectes coberts per la capa de neu deixin d´existir per a l´ull que contempli el paisatge. I vaig pensar en dos artistes –un pintor i un fotògraf- que nasqueren a indrets on la llum del sol desamaga la força dels colors, però que, per diversos motius, elegiren terres fredes on viure i han fet del blanc un dels motius principals de la seva obra.
El pintor José Beulas nasquè a Santa Coloma de Farnés (Girona). Complí el servei militar en el Cos d´Alta Muntanya de la província d´Osca i allà resideix, sobretot a l´hivern. S´enamorà dels paratges aragonesos, dels seus extrems, de la frondositat de la zona de Benasque o Belsué, de l´aridesa dels Monegros, del fred pirinenc, dels mesos de gel i neu que fan oblidar que a algun lloc –allà dalt- el sol lluu, malgrat no el vegem. Contemplar la pintura de José Beulas és acostar-se al paisatge. Segons Imma Prieto, autora dels textos del catàleg de l´exposició Beulas. Abrir horizontes (CDAN, octubre 2009-gener 2010), “a partir dels anys vuitanta, la pintura de Beulas va acostant-se a allò que és essencial i es basa en quatre conceptes bàsics: l´horitzó, la terra, el blau i el blanc”. Dos horitzons, dues terres i dos colors: el blau dels estius gironins i el blanc dels hiverns d´Osca.

Thomas Joshua Cooper va néixer a San Francisco (Califòrnia) però fa més de vint anys que va trasladar-se a Escòcia. Les seves fotografies mostren paisatges naturals o antropitzats on la immensitat i l´intimisme es fusionen. Cooper és un viatger incansable que cerca cear imatges que contin històries; històries que parlin de les distintes textures de la llum i del seus contrastos. L´any 2010, el CDAN va organitzar l´exposició True, que forma part del projecte The World´s age. Es tracta d´un projecte ambiciós que l´artista ha desenvolupat durant anys. Tan sols amb l´ajuda d´un atles, ha elegit una sèrie de destins remots i els ha anat fotografiant amb una càmera del segle XIX. El seu objectiu és confeccionar el que ell mateix ha denominat “l´atles del buit i dels extrems”. A True ha cartografiat les zones polars que limiten l´oceà Atlàntic. Cada imatge inclou la localització exacta. I és que sense els graus de longitud i latitud ens sentiríem perduts i desorientats davant les vastes extensions on ens condueix l´obra de Cooper. Tan sols les esquerdes al gel i el blanc com a sinònim del silenci i del no-res…

M´agradaria acabar aquest article amb la imatge d´una obra de l´artista mallorquí Joan Costa. No té a veure amb els dies freds, ni amb els paratges coberts de neu, ni amb la gelor de l´hivern. És, en essència, l´exemple perfecte de tot allò que pot representar aquest color que sembla fet d´absències, però que conté totes les presències cromàtiques: puresa de línies, sensibilitat, delicadesa, l´elegància sense artifici del blanc sobre el blanc com a l´expressió més íntima dels paisatges interiors.
. . .
*CARLOS GARRIDO, “Cielo de nieve” a Diario de Mallorca (2 de febrer de 2012).
. . .
www.cdan.es
. . .
Text: Maria Àngels Moyà

Land Art

Sábado, Noviembre 20th, 2010

Si voleu disfrutar del land art en estat pur, llogau un cotxe i dedicau uns dies a recórrer Osca per realitzar els itineraris de les obres que set artistes han creat pel CDAN i la Diputació de la província. Cada un d´ells ha tengut l´oportunitat de disenyar una peça i d´elegir un paratge on situar-la. Cada una de les obres amaga una idea, una filosofia, una estètica, que paga la pena viure i sentir:
-Richard Long, a Benasque.
-Per Kirkeby, a Plan.
-Siah Armajani, a Bielsa.
-David Nash, a Berdún.
-Alberto Carneiro, a Belsué.
-Ulrich Rückriem, a Abiego.
-Fernando Casás, a Piracés.
Si entrau a la pàgina web del CDAN  podreu trobar la informació necessària i un mapa que mostra els recorreguts, l´explicació detallada de com arribar-hi i la història de cada intervenció. Totes les obres estan documentades en una publicació que pot adquirir-se al Centre. Allà també podreu visionar les filmacions amb tot el procés de creació.
És un viatge que vos permetrà descobrir l´aridesa salvatge dels Monegros, l´aigua i la frondositat dels parcs naturals, la monumentalitat del Pirineus, ermites llunyanes, pobles abandonats i, sobretot, la màgia de cada ruta que desamaga ponts, rius, ports de muntanya, petites poblacions, camins poc transitats, els colors de cada estació,… L´ésser humà, l´art i el paisatge.

www.cdan.es

.   .   .

Text: Maria Àngels Moyà

Visita al CDAN

Sábado, Noviembre 20th, 2010

Fa uns dies tenguérem el plaer de conèixer el Centre d´Art i Natura d´Osca (CDAN) i d´entrevistar-nos amb la seva directora, la senyora Teresa Luesma. Ens referim a l´experiència com un plaer, perquè disfrutàrem de cada moment de les quatre jornades que dedicàrem a realitzar els itineraris de land art que es reparteixen per tota la província i de la visita a les instal·lacions del Centre.
L´edifici, que també alberga la Fundació Beulas, és un projecte disenyat per Rafael Moneo que s´integra magníficament a l´entorn. A més de contenir la col·lecció particular del pintor José Beulas i el Centre de Documentació d´Art i Natura (INDOC), s´hi organitzen exposicions temporals. En aquells moments, es mostraven les fotografies de gran format de l´artista Thomas Joshua Cooper que retraten llocs extrems de la geografia utilitzant el blanc més pur, el negre més profund i totes les combinacions possibles d´aquests dos colors. Finalment, s´organitzen conferències, excursions, cursos, presentacions de publicacions, tallers, jornades fotogràfiques,… Des del 2006, cada any celebren el cicle de cursos monogràfics dirigits per Javier Maderuelo denominats “Pensar el Paisaje”. Les ponències es recoeixen en publicacions editades conjuntament amb l´editorial Abada. Ja hem recomenat aquests llibres en moltes ocasions a l´apartat de “lectures” del nostre blog.
Volem aprofitar l´avinentesa per agrair al CDAN, a tot el seu equip i, molt especialment, a la seva directora, Teresa Luesma, el tracte amable, el temps que ens van dedicar i l´oportunitat que ens donaren d´aprendre, amb el seu exemple, dedicació i entusiasme, en què consisteix la feina ben feta.

.   .   .

Text: Maria Àngels Moyà