Posts Tagged ‘patrimoni’

Pedra en sec

Martes, Marzo 24th, 2015

Volem reunir tres convocatòries referides a la pedra en sec que ens semblen interessants:
Pedra en sec+bioconstrucció, a Sencelles, del 16 d’abril al 5 de juny (210 hores). Es tracta d’un curs de construcció sostenible per a joves (de 16 a 30 anys). Hi ha una beca de 250€ per participant. Podeu sol·licitar tota la informació escrivint a biblioteca@sencelles.net o trucant al 971872853.
Pedra en sec a La Trapa, un taller de restauració de marges i parets que es convoca baix el lema “Mantenim el Patrimoni amb les Teves Mans”. Es durà a terme els dies 18 i 25 d’abril, 23 i 30 de maig, 20 i 27 de juny. Es pot optar pel curs complet (155€) o per assistir-hi dies solts (55€). Els residents a Andratx, els socis de Més que Pedra i del GOB, els aturats i els estudiants, gaudiran de preu especial. S’inclou berenar, visita a les marjades i al forn de calç, i trasllat des de Palma. Inscripcions a mesquepedra@gmail.com o al 652200452.
VII Trobada d’Estudi per a la Preservació del Patrimoni de la Pedra Seca, a Calceit (Terol), els dies 15, 16 i 17 de maig. Els eixos temàtics són: vocabulari i toponímia, catalogació, biodiversitat i paisatge, i característiques constructives. Les tafifes: 95€ (tots els dies) i 55€ (un dia). Els estudiants i aturats tendran una reducció de preu. La informació completa de les bases es pot trobar a www.pedraseca.cat

Ruta literària pel barri de Lavapiés

Miércoles, Octubre 15th, 2014

Oficialment Madrid està dividit en districtes i en barris. Oficiosament es conserven i utilitzen, però, els noms adscrits a determinades zones que –per distintes raons– la gent, tradicionalment, sempre ha considerat com a barris. Lavapiés n’és un d’ells.
En aquesta ocasió, proposam una ruta literària per aquest barri popular amb una triple finalitat:
– Conèixer alguns dels llocs del Madrid oblidat, espais amb història que encara es conserven (tant si han canviat d’ús, com si no ho han fet).
– Recuperar les llegendes que originaren la denominació dels carrers. (Els carrers amb llegenda aniran marcats amb un asterisc a mesura que apareguin en el nostre itinerari).
– Llegir sobre el terreny fragments dels textos de diversos autors que visqueren a Lavapiés o que el convertiren en l’escenari de les seves obres.

ITINERARI:
La nostra ruta comença a la plaça Tirso de Molina. A més del monument dedicat a l’escriptor, hi trobam la seu de la CNT –que dóna testimoni de la vocació obrera del barri– i la casa on residí durant varis anys Valle-Inclán. La plaça té molt d’ambient: quioscs de venda de flors, cafès amb terrasses i músics de carrer.
Lectura: Los balcones de Madrid de Tirso de Molina.
Al nº 14 de “calle de la Cabeza”* visitam una corrala rehabilitada i convertida en centre de dia per a majors. Els elements sustentadors dels corredors són de fusta. Aquest fet ens indica que es tracta d’una corrala de les més antigues, ja que posteriorment s’utilitzà el ferro en aquest tipus de construcció.
Lectura: “Días de corrala” a Lavapiés y El Rastro de Carlos Osorio.
Seguim pel carrer de Santa Isabel on feim dues aturades. Al nº 3 hi trobam l’antic Cine Doré, modernista, que actualment és la sala de projeccions de la Filmoteca Nacional. La perruqueria Vallejo, al nº 22, és l’única que continua en actiu de totes les que, a la primera meitat de segle XX, decoraren les façanes amb murals de rajoles de colors que animàven al públic a disfrutar de la higiene i de tot el que oferien aquests tipus d’establiments.
Lectura: El Madrid olvidado. El Madrid que fue y sigue estando ahí de Carlos Osorio.
Travessam pel carrer Tres Peces* i baixam pel carrer Ave María fins arribar a la plaça de Lavapiés*. Aquí hi va viure el bandoler Luis Candelas, s’hi aixecaren la primera fàbrica reial de cotxes i una de les primeres fàbriques de cerveses. El teatre Valle-Inclán ocupa l’espai de l’antiga Sala Olimpia.
Lectures: Luces de Bohemia de Valle-Inclán/”Aviso oficial sobre la muerte de Luis Candelas” a Diario de Madrid (dilluns, 6 de novembre de 1837).
Seguim pel carrer Valencia fins arribar a La Casa Encendida, d’estil industrial neomudéjar. Era l’antiga seu de Caja Madrid i ara és un centre cultural amb tallers de medi ambient, fotografia i premsa. Visitam la magnífica mostra Metamorfosis. Visiones Fantásticas de Starewitch, Svankmajer y los Hermanos Quay, que també va exposar-se fins el setembre passat al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona.
Mentre pujam pel carrer Mesón de Paredes* observam que aquest barri, al llarg de la seva història, sempre ha estat habitat per la població immigrant que arribava a la ciutat i que, a mesura que han anat passant els anys, tan sols ha canviat el lloc d’origen dels nouvinguts.
Arribam a la cantonada del carrer Tribulete* on visitam la biblioteca de les antigues Escuelas Pías, ara seu de l’UNED. Està situada a l’interior de les runes del temple, que quedà destruït l’any 1936.
Lectura: La forja de un rebelde d’Arturo Barea.
Seguim fins al carrer Sombrerete* i admiram les restes de la que s’ha convertit en la corrala més famosa de Madrid. Només conserva la meitat de la seva estructura, això permet que els corredors siguin visibles des del carrer. Es construí l’any 1839 per llogar les habitacions als immigrants de províncies. La vida comunitària comportava problemes de manca d’intimitat (les vivendes tan sols tenien 20 metres quadrats i el w.c. era comunitari) que originaven disputes i la proliferació de plagues, però també es despertaven els sentiments de solidaridat entre els veïnats. Actualment, aquí s’inaugura –a l’aire lliure– la temporada de sarsueles.
Lectura: “Noches de corrala” a Lavapiés y El Rastro de Carlos Osorio.
Seguint el mateix carrer, trobam La Fuente de Cabestreros o Fuente de los Machos que, a més de tenir llegenda pròpia, és l’unica font pública que ha conservat la inscripció “República española”. Un poc més enllà, a la calle del Oso*, visitam una de les corralas més antigues de Madrid (1735). La portada de granit dóna accés a una corrala amb forma de “z” que va ser ampliada al segle XIX sobre el que va ser l’hort de la casa.
Lectura: Fortunata y Jacinta de Benito Pérez Galdós.
Arribam al final de la ruta. Decidim dinar a un lloc emblemàtic del barri: la taverna d’Antonio Sánchez, al nº 13 del carrer Mesón de Paredes. Inaugurada l’any 1838, un dels seus propietaris hi organitzava tertúlies a les quals hi assistien Zuloaga, Sorolla, Pío Baroja, Julio Camba,… La seva especialitat són les truites i les tapes. Durant molt de temps s’hi serví vi “de la bóta del francès”, que deien que provenia d’un tonell dins el qual, durant la Guerra de la Independència, algú hi havia posat a “macerar” un soldat de Napoleó!. Aquesta taverna apareix a Historias de una taberna d’Antonio Díaz Cañabate.
. . .
Text: Maria Àngels Moyà

Notícies de l’Observatori

Lunes, Septiembre 29th, 2014

Paisatge, patrimoni i aigua
L’aigua ha estat històricament un dels principals elements vertebradors i articuladors del paisatge a les nostres latituds. L’ocupació mil·lenària del territori per part de les societats humanes que s’hi han establert s’explica en bona mesura per l’aigua, ja sigui en forma de déus, de fonts, de rius i rieres o d’estanys i estanyols. És per això que, avui, es fa difícil parlar del paisatge sense associar-lo a l’aigua i al patrimoni que ha sorgit al seu voltant.
Els propers dies 16 i 17 d’octubre se celebrarà el seminari internacional i interdisciplinari Paisatge, patrimoni i aigua: la memòria del territori al Museu del Ter, a Manlleu. El seminari, patrocinat per Aigües Ter Llobregat, està organitzat per l’Observatori del Paisatge de Catalunya amb la col·laboració del Museu del Ter.
La inscripció, que val 15 euros i inclou el dinar del primer dia, es pot fer al telèfon 972 273 564 així com a observatori@catpaisatge.net
Podeu consultar el programa a la pàgina www.catpaisatge.net/cat/jornades_aigua.php

Planificació del paisatge en l’àmbit local a Europa
El creixent interès del món local pel paisatge ha impulsat a l’Observatori del Paisatge, amb la col·laboració del Ministeri de Turisme i Medi Ambient del Govern d’Andorra, a realitzar l’estudi “La planificació del paisatge en l’àmbit local a Europa. Els casos d’Alemanya, França, Països Baixos, Regne Unit, Suïssa i la regió de Valònia, a Bèlgica”. El pot consultar aquí: http://www.catpaisatge.net/cat/monlocal_doc.php
Quines eines existeixen arreu d’Europa per integrar el paisatge a l’escala local? Com es vinculen i articulen aquestes eines amb el planejament local? Quin abast i efectivitat tenen? Quin paper hi juga la societat civil? Amb aquestes preguntes, el document aspira a contribuir al debat sobre com el món local pot abordar el paisatge a partir de l’exploració de les principals experiències europees.
. . .
Text: Joan Nogué, director de l’Observatori del Paisatge de Catalunya.

Trobada d’associacions

Jueves, Junio 6th, 2013

La setmana passada dues associacions culturals de Ses Salines trobaren un punt d’intersecció en les seves passes i creuaren els seus camins a molts de quilòmetres de Mallorca. La Vedelleta d’Or, que treballa per a la preservació, conservació, difusió i estudi del patrimoni saliner, sortia de l’illa per conèixer Girona i Empúries. El Centre d’Art i Paisatge Camp Lledó viatjava per Catalunya visitant exposicions i estudis d’artistes. Aprofitant l’avinentesa, ens desviàrem de la nostra ruta per coincidir a Sant Martí d’Empúries. La tramuntana bufava amb força i alguns turistes desafiaven el temps a les terrasses dels bars. Nosaltres optàrem per l’interior del restaurant Mesón del Conde, on els devuit membres de l’expedició compartírem projectes, experiències, records i un àpat excel·lent.
. . .
Text: Maria Àngels Moyà

Jornada: Paisatge i Patrimoni Industrial

Lunes, Mayo 6th, 2013

L’Observatori del Paisatge de Catalunya organitza, juntament amb l’Ajuntament d’Igualada, l’Institut Municipal de Cultura d’Igualada i el Museu de la Pell d’Igualada i Comarcal de l’Anoia, la jornada Paisatge i Patrimoni Industrial. En la jornada, que tindrà lloc el divendres 31 de maig a Igualada, hi col·laboren els Amics del Rec, el Gremi de Blanquers d’Igualada, Recstores i el Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada.

Els paisatges industrials sorgits a Catalunya arran de la revolució industrial del segle XIX constitueixen un ric llegat col·lectiu de gran valor històric, patrimonial, estètic, simbòlic i identitari. Algunes de les seves construccions més notables han estat rehabilitades en els darrers anys per tal d’encabir-hi usos habitualment vinculats a l’oci i a la cultura; d’altres, però, romanen a l’espera d’adquirir una nova funció, un cop la seva vocació productiva esdevingué obsoleta, una obsolescència que abasta també determinades activitats industrials del segle XX.

En uns moments en què Catalunya reivindica de nou la seva vocació industrial, s’ha considerat interessant redreçar la mirada cap als paisatges industrials primigenis. Aquest és l’objectiu de la jornada, organitzada amb motiu de la presentació pública del dossier digital sobre paisatges industrials elaborat per l’Observatori del Paisatge de Catalunya.

Per consultar el programa de la jornada i la informació per inscriure-s’hi (gratuïtament) es pot consultar la pàgina www.catpaisatge.net
. . .
Text: Observatori del Paisatge de Catalunya

La memòria del paisatge

Martes, Septiembre 4th, 2012

M’agrada el paisatge pintat, m’agrada encara més contemplar un paisatge real, i encara m’agrada més convertir-me en un element del paisatge, en una petita cosa que el paisatge conté. JOSEP PLA.
A principi d’estiu, uns amics ens demanaven quin era el sentit de les rutes literàries. Es tracta d’un reclam per un tipus de turisme cultural?, o tal vegada van destinades a cobrir les necessitats d’un públic fetitxista a la recerca de rastres tangibles d’aquells a qui admira? Seria insuficient contestar amb un simple “no” a aquestes preguntes. A l’article “Patrimoni literari”, publicat a les pàgines d’aquest blog (maig 2012), escrivíem que les rutes literàries donaven un valor afegit tant a la literatura (obres i autors), com al paisatge. Si tenim en compte que el paisatge es va transformant per les intervencions de l’ésser humà al llarg del temps, i que cada un de nosaltres percep el paisatge i els canvis que va experimentant d’una manera subjectiva, la literatura (ben igual que la fotografia, per exemple) lligada a un determinat territori esdevé la memòria del paisatge.
Hem tengut ocasió de realitzar la ruta Josep Pla per terres de la Costa Brava. Palafrugell, L’Escala, Tamariu,… han sofert canvis profunds al llarg de les sis darreres dècades. Com eren aquests pobles de pescadors abans de l’arribada massiva dels turistes? Quins eren els seus recursos? Com vivien i sentien les seves gents? Per un moment, gràcies a les paraules de Josep Pla, hem pogut caminar pels carrers per on ell caminava i seguir els itineraris que ell acostumava fer contemplant el paisatge a través dels seus ulls.
Els textos utilitzats a cada una de les aturades s’han extret de les obres següents: El meu país, El quadern gris, Tres guies, Notes disperses, Notes del capvesprol i Cadaqués. Ens agrada confeccionar les nostres pròpies rutes però, si algú no disposa de temps suficient, la Fundació Josep Pla de Palafrugell organitza passejades guiades i edita unes carpetes amb tot el material necessari. També resulta molt interessant incloure una visita al Museu de l’Anxova i de la Sal de L’Escala, perquè ens permet posar imatges, filmades anys enrere, a les paraules de Pla.
Més informació:
www.fundaciojoseppla.cat
www.museudelanxovaidelasal.blogspot.com
. . .
Text: Maria Àngels Moyà

Patrimoni literari

Martes, Mayo 15th, 2012

El llibre que ens ocupa és el primer de la col·lecció “La Llosera”, que editen conjuntament el Centre d’Art i Natura de Farrera i Garsineu Edicions. Aquesta primera publicació està dedicada a la gestió del patrimoni literari de l’Alt Pirineu i l’Aran, però la seva utilitat es fa extensiva a totes les iniciatives que pretenguin divulgar el patrimoni literari des del paisatge independentment de la zona d’actuació.
Interrelacionant paisatge i literatura s’aconsegueix donar un valor afegit, tant a la literatura (obres i autors), com al paisatge d’un lloc determinat. També ens proporciona les eines necessàries per apropar aquest binomi als alumnes de tots els nivells des d’una perspectiva interdisciplinària i, per tant, ens permet ensenyar d’una manera diferent.
Un altre dels objectius del llibre és que es converteixi en un manual de bones pràctiques i en una referència útil a l’hora d’organitzar rutes i exposicions literàries.
. . .
VVAA. Manual de Gestió del Patrimoni Literari de l’Alt Pirineu i Aran. Edita Centre d’Art i Natura de Farrera i Garsineu Edicions, 2010.
. . .
Més informació: www.farreracan.cat
. . .
Text: Maria Àngels Moyà

Malalts de paisatge

Miércoles, Abril 13th, 2011

Diumenge passat va tenir lloc a Biniali una trobada del grup d´amics del paisatge. En aquesta ocasió, l´amfitrió va ser Antoni Martínez Taberner. Parlàrem de paisatge, més concretament, dels projectes i iniciatives que s´han posat en marxa recentment:
– S´ha organitzat una plataforma de pensament, Laboratori de pensament sobre paisatge: el paisatge com a configuració de la identitat, que dirigirà Jaume Simó. Tendrà lloc els dies 29 d´abril, 27 de maig i 24 de juny (de 17 a 21h) al Centre de Recursos de Creació Contemporània (CRCC), situat al Quarter d´Intendència de Palma. L´assistència és gratuïta prèvia inscripció telefònica. Si voleu més informació podeu consultar la pàgina www.crcc.cat.
– Està a punt d´iniciar-se el Màster Universitari de Patrimoni Cultural: Investigació i Gestió.
www.uib.es
– Comença a la sala SACMA de Manacor un cicle de cinema i paisatge organitzat pel Col·legi de Geògrafs i dirigit per Gabriel Alomar. Les projeccions seran els dies 5, 12 i 21 de maig a les 19,30h. Dia 26 del mateix mes es durà a terme una taula rodona per concloure el cicle. Podeu consultar l´agenda de la pàgina www.sacma.es.
Si vos considerau “malalts de paisatge” i necessitau alimentar la vostra ment i el vostre esperit, ja teniu on triar.
. . .
Text: Maria Àngels Moyà

Ca´n Monroig

Martes, Octubre 12th, 2010

Hi ha moltes maneres de viure i disfrutar l´art i sempre és un gran plaer trobar persones amb capacitat de crear la seva pròpia forma d´entendre i de sentir el fet artístic. Na Noëlle i en Roberto són els propietaris de Ca´n Monroig, un casal que ells mateixos han rehabilitat seguint els principis de la bioconstrucció, i que està situat a l´antic Call d´Inca.

Totes les cases tenen pell, respiren, parlen… Restaurar un espai no és només deixar-lo en condicions òptimes d´habitabilitat, sinó redescobrir el seu propi llenguatge. Na Noëlle i en Roberto han sabut desamagar els elements i els materials que el pas del temps i les desafortunades intervencions humanes havien fet desaparèixer: la calç de les parets, els arcs originals, l´empedrat del trespol, el celler, el joc amb les distintes altures, les restes de ceràmica dels segles XIV al XIX… No estam parlant d´un simple habitatge, sino de la recuperació i conservació del patrimoni.

No hauria fet falta res més per omplir aquest espai, perquè la seva identitat arquitectònica és el millor element decoratiu. Així i tot, l´art ha volgut ocupar cada racó. Els mobles són creació dels propietaris. El reciclatge, la reutilització i les intervencions artístiques, els converteixen en peces úniques. Les parets estan cobertes pels tapissos i els quadres de na Noëlle Ginard, una pintora que, a les seves obres, combina la força dels colors amb l´expressivitat de les paraules.

Tenim un habitatge. Tenim una casa que ha recuperat la seva veu i ens parla d´història. Tenim un lloc on l´art és el protagonista.  Tot això ja és molt, però na Noëlle i en Roberto, a més, han obert les seves portes per compartir-ho amb els demés i han convertit casa seva en un centre cultural on hi tenen cabuda distintes formes d´expressió artística: música, teatre, dansa, gastronomia, poesia… Per a nosaltres no és molt, ho és tot. Estam molt contents que la màgia del destí hagi posat en contacte Ca´n Monroig i El Camp Lledó, el centre i el sud de Mallorca. Estam segurs que d´aquesta col·laboració sorgiran sinèrgies que posaran en contacte les ments més inquietes del Planeta.

CA´N MONROIG. Arquitectura tradicional mediterránea.

C/ Can Valella, 22. Inca 07300. Mallorca.

+34 871 912 496 / +34 649 186 494

pollenti@gmail.com

www.canmonroig.com

.   .   .

TEXT: Maria Àngels Moyà