Posts Tagged ‘perifèries’

El paisatge a la premsa

Viernes, Junio 1st, 2012

Durant els darrers dies, el Diario de Mallorca ha parlat de dos temes importants que fan referència al paisatge. Des de les pàgines d’aquest blog volem contribuir a la seva difusió.
El primer d’ells és un article d’opinió, “Oportunitat a la perifèria de Palma”, signat per Gabriel Alomar i Santiago Fernández, president i vicepresident del Col·legi de Geògrafs de les Illes Balears. Parla d’una sèrie de propostes i reflexions entorn de la revisió del Pla General d’Ordenació Urbana de Palma que s’estan debatent des de principis de mes. En aquest debat hi participen el Col·legi d’Arquitèctes de les Illes Balears, la Universitat Politècnica de Catalunya i el Col·legi de Geògrafs de le Illes Balears. Aquí teniu l’enllaç per poder llegir l’escrit: www.diariodemallorca.es/opinion/2012/05/27/oportunitat-periferia-palma/768671.html
El segon fa referència a les boies ecològiques que es col·locaran a distints punts del litoral per protegir les prades de posidònia de les embarcacions que fondegin a les nostres costes. L’enllaç és: www.diariodemallorca.es/mallorca/2012/05/29/boyas-ecologicas-proteger-posidonia-seran-gratuitas-verano/769117.html

L´art de caminar: paisatges naturals, urbans i virtuals

Viernes, Julio 22nd, 2011

“Sent que la natura em parla, em diu alguna cosa com si taquigrafiàs. Aquesta taquigrafia pot tenir paraules indesxifrables (…) però quelcom queda del que han dit aquell bosc o aquella platja o aquella figura”. (Carta de 1882 de V. Van Gogh).
Alberto Ruiz de Samaniego, al seu article Revelación del lugar. Apuntes sobre el caminar, va de la mà de grans artistes que forjaren la seva filosofia i el seu art passa a passa per camins, camps i muntanyes. Mentre passejam entre les línies, ens anam trobant noms i cites: Kierkegaard, Nietzsche, Cézanne, Rousseau, Mandelstam, Thoreau, Richard Long, Robert Walser, Baudelaire, Pessoa, Paul Klee, Rimbaud…, representants, tots ells, de les distintes branques de l´art, caminants incansables, contempladors de paisatges, exploradors de senderes interiors, traductors de mirades, conqueridors de paraules traçades amb la ploma o els pinzells. D´alguna manera, quan caminen, el món també ho fa al seu pas i allunyen la idea d´una natura estàtica, inamovible: “El bosc flueix, és un fluid verd i profund, les seves branques són les seves ones, el verd és el líquid, jo mor i fluesc amb el líquid, amb les ones. Ara som ona i líquid, som fluid, som bosc…”. Em resulta inevitable establir un paral·lelisme entre aquestes paraules de Robert Walser i les imatges de serralades que Perejaume transllada al paisatge marí, on les ones són els pics que van canviant, avançant, fluint… Els veig. Tots ells reunits. Una conjunció d´oïstes en un exercici que elimina d´una bufada la dimensió temporal. Thoreau, com qui no diu res, comenta: “Estar a la natura és estar a disposició de les paraules” i Perejaume, sense aturar el seu pas, contesta: “Totes les coses s´inscriuen en l´acte de caminar com si hi trobessin una funda”.

Va ser el 14 d´abril de 1921 quan Dada inaugura el que podríem denominar “art de caminar per la ciutat”. Plou. El grup parteix de Saint-Julien-le-Pauvre amb l´objectiu de visitar els llocs més banals de París. Per primera vegada, l´espai urbà es converteix en objecte artístic. Aquesta fou l´única d´una sèrie de visites previstes que no arribaren a realitzar-se mai.
Alguns anys després, els surrealistes combinaran les deambulacions pel camp i per la ciutat a la recerca dels territoris de l´inconscient, com una forma de translladar les seves experiències amb l´escriptura automàtica a l´espai real.
Letristes i situacionistes van una passa més enllà. Consideren les seves derives urbanes un mitjà per lluitar contra els abusos del sistema capitalista i de la burgesia com a classe social. Per aquest motiu, la seva actitud sol ser provocadora, visiten barris marginals o zones prohibides al públic i editen guies turístiques atípiques en un intent de cartografiar idees, amnèsies, emocions, un joc d´alternància entre buits i plens fragmentats.
Aquesta és l´herència que reben els col·lectius actuals que, seguint les passes dels seus predecessors, organitzen itineraris per mostrar les dificultats que comporta avui dia sortir a peu d´unes ciutats pensades i fetes a la mesura dels cotxes i no dels éssers humans: Stalker (Observatori Nòmada d´Italia), l´Observatori Nòmada de Barcelona, el Col·lectiu Sitesize, Asociación A Pie (Madrid), TUP (Colectivo de Arte Trabajos de Utilidad Pública de Chile). Aquests grups col·laboren en iniciatives comuns com el “Projecte Riera-Rambles” o el “Proyecto Fachada”. La interdisciplinaritat i la participació ciutadana marquen una labor on arquitectes, escriptors, artistes,… treballen pel paisatge des del paisatge:
“El terme recorregut es refereix al mateix temps a l´acte de travessar (el recorregut com acció de caminar), la línia que travessa l´espai (el recorregut com objecte arquitectònic) i el relat com espai travessat (el recorregut com estructura narrativa)”.
F. Carreri, Walkscapes.
No m´agradaria acabar sense mencionar dues experiències allunyades en el temps l´una de l´altra però íntimament relacionades:
Dia 26 de setembre de 1967, Robert Smithson realitza una caminada per Passaic, la ciutat on va néixer. Fa sis aturades davant sis monuments que fotografia amb la seva càmera Instamàtic 400:
1- El pont sobre el riu Passaic.
2- La gran canonada.
3- La plataforma de bombeig.
4- El monument font.
5- L´aparcament.
6- El caixó d´arena.
Es tracta d´un viatge que dóna testimoni de les intervencions humanes sobre el territori i del pas del temps que transforma les runes del paisatge industrial en monuments contemporanis entròpics. L´acte de caminar pels no-llocs, per les franges dels paisatges de les perifèries, es converteix en un homenatge a la desolació que comporta contemplar el que l´artista denomina “les runes alrevés” en contraposició a les “runes romàntiques perquè els edificis no cauen en runes després d´haver-se construït, sinó abans de construir-se”.
A finals del mes de juliol de 2009, l´escriptor Agustín Fernández Mallo du a terme l´itinerari anterior de manera virtual. Ho fa assegut davant el seu ordinador. Segueix exactament les passes de Robert Smithson connectat a Google maps i realitza les fotografies dels llocs on estaven ubicats els sis monuments enfocant directament la pantalla amb la càmera del seu telèfon mòbil. Des del moment de l´inici del seu viatge, Agustín Fernández Mallo sembla adquirir el do de la ubiqüitat: Per una banda es mou pel seu apartament de Nova York, per altra adopta la personalitat del cursó i, amb ajuda del ratolí, fa el que ja havia fet Smithson: comprova els efectes del temps i de la mà del home sobre el paisatge de Passaic, i en deixa testimoni gràfic i escrit.
. . .
Text: Maria Àngels Moyà
. . .
Enllaços d´interès:

www.sitesize.net

www.tup.cl

citywiki.ugr.es/wiki/constant.NEW_BABYLON.

www.robertsmithson.com

www.catpaisatge.net/franges2010
. . .
Bibliografia:

CARRERI, Francesco. Walkscapes. El andar como pràctica estética. Editorial Gustavo Gili, Barcelona 2002.
FERNÁNDEZ MALLO, Agustín. “Mutaciones. Un recorrido por los monumentos de Passaic 2009” a El hacedor (de Borges), Remake. Editorial Alfaguara, Madrid 2011.
PEREJAUME. Obreda. Edicions 62, Barcelona 2003.
RUIZ DE SAMANIEGO, Alberto. “Revelación del lugar. Apuntes sobre el caminar” a MADERUELO, Javier (dir.) Paisaje y Arte. Editorial Abada, Madrid 2007.
SMITHSON, Robert. Un recorrido por los monumentos de Passaic, Nueva Jersey. Editorial Gustavo Gili, Barcelona 2006.

Actuació paisatgística a Son Sardina

Viernes, Marzo 25th, 2011

Llegim al Diario de Mallorca que l´ajuntament de Palma i el departament de Territori del Consell de Mallorca firmaran un conveni per crear un passeig que permeti connectar la carretera de Valldemossa amb el camí de Passatemps de Son Sardina a través d´un carril per a vianants i ciclistes.
El Consell Insular ja ha ajardinat una zona pública a l´espai residual de la rotonda d’accés des de la carretera de Valldemossa i ahir va tenir lloc la inauguració. Aquesta iniciativa s´ha executat a proposta de la Plataforma Participativa d´Urbanisme i Paisatge de Son Sardina. L´arquitecte Jaume Mayans, que participa en el projecte, ens explica: “Finalment hem aconseguit recuperar un fragment de paisatge incorporant les noves estratègies d’oportunitat en els marges de domini públic del departament de carreteres. També hem fet un homenatge a les pèrgoles naturals que tenim als terrenys agrícoles de la zona. Hem eliminat un tram d’asfalt d’una carretera per recuperar un possible ús col·lectiu de les perifèries de l’antiga horta de Palma. L’objectiu, modest però necessari, es recuperar les voreres d’aquestes infraestructures perquè també les puguin fer servir els vianats i altres vehicles de transport diferents al cotxe”.
S´han ajardinat 2000 metres quadrats utilitzant arbres i arbusts autòctons. “El garrover és un homenatge als nostres padrins que van haver de treballar la terra i necessitaven protegir-se del sol a les hores de descans”, afegeix Jaume.
Un altre mobilitat a la perifèria de Palma també és possible !!!

Franges

Sábado, Noviembre 20th, 2010

El Centre d´Art i Paisatge Camp Lledó va assistir al Seminari Internacional “Franges. Els Paisatges de la Perifèria”, organitzat per l´Observatori del Paisatge de Catalunya i que va tenir lloc al Casal Marià d´Olot els passats 11 i 12 de novembre.
L´objectiu del seminari era obrir una reflexió sobre les franges que es creen a la perifèria dels pobles i ciutats, uns llindars entre els centres urbans i la ruralia, sobre els quals s´actua sense una planificació adequada i que originen paisatges desolats, inacabats, no-llocs, on tot sembla tenir-hi cabuda i que poden repercutir negativament en la qualitat de vida de les persones que els habiten. Per altra banda, es pretenia analitzar de quina manera podem intervenir sobre aquestes franges del nostre territori per millorar la seva qualitat paisatgística.
La característica principal d´aquestes dues jornades va ser la interdisciplinarietat, perquè les distintes ponències sorgien dels àmbitis més variats (institucionals, no institucionals i alternatius):
-“Paisatges dialèctics: temps i contratemps de l´habitar”. Piero Zanini. Arquitecte i investigador al Laboratori d´Arquitectura i Antropologia de l´Escola Nacional Superior d´Arquitectura de París-La Villette.
-“Galícia: del rururbà a l´espai metropolità”. Xerardo Estévez. Arquitecte i urbanista.
-“Paisatge del conflicte, espai de diàleg”. Daniela Colafranceschi. Arquitecta, doctora en Projectes Arquitectònics i professora d´Arquitectura del Paisatge a la Universitat Mediterrània de Reggio Calabria.
-“Paisatge, literatura i perifèria”. Toni Sala. Escriptor i professor de literatura catalana.
-“La ciutat perifèria i els paisatges ordinaris: franges versus paràmetres”. Francesc Muñoz. Director de l´Observatori de la Urbanització i del Màster en Intervenció i Gestió del Paisatge de la Universitat Autònoma de Barcelona.
-“Caminar el límit”. Pere Grimau. Artista. Observatori Nòmada de Barcelona.
-“La perifèria com a no-paisatge. Projectes visuals”. Aurora Fernández Polanco. Crítica d´art i professora titular del departament d´Art Contemporani de la Universitat Complutense de Madrid.
-“Hip-hop, perifèries i paisatge”. Xavier Vicente. Cantant del grup El Nota.
-“Perifèries urbanes. Una aproximació des dels catàlegs de paisatge”. Pere Sala. Coordinador tècnic de l´Observatori del Paisatge de Catalunya.
-“La preservació i adaptació de l´agricultura en els espais periurbans. L´exemple del regadiu de Manresa”. Ignasi Aldomà. Departament de Geografia i Sociologia de la Universitat de Lleida.
-“Paisatges en espera. Calàbria i Sicília”. Fabio Manfredi. Universitat Mediterrània de Reggio Calabria.
-“Franges hidràuliques, entre angoixes geogràfiques i estratègies de supervivència”. Francesco Vallerani. Professor de Geografia a la Universitat de Venècia Cà Foscari.
-“Topologies liminals. Totes les perifèries es toquen”. Joan Vila-Puig i Elvira Pujol. Col·lectiu Sitesize.
-“Intervencions artístiques en els paisatges de la perifèria”. Xavier Ballaz, Eduard Crespo i Cristian Diamante. Col·lectiu Difusor. Col·lectiu d´expressió artística en espais públics.
Joan Nogué, Pere Sala i Daniela Colafranceschi presentaren els ponents i moderaren els debats posteriors. El seminari es completà amb una sèrie d´activitats paral·leles (cinema i exposicions) a distints llocs de la ciutat.
Varen ser uns dies per plantejar-se moltes preguntes i, tal com es va apuntar en repetides ocasions, si les preguntes són les adequades, segur que, més prest o més tard, trobarem les respostes.

.   .   .

Text: Maria Àngels Moyà