Posts Tagged ‘poesia’

Exposició Orígens

Martes, Mayo 24th, 2016

Ahir horabaixa el Centre d’Art i Paisatge Camp Lledó inaugurà l’exposició Orígens, de Diego Laranxeira (fotografia) i Maria Àngels Moyà (poesia), a la llibreria Quars de Palma. Les dotze imatges sobre alumini (90x 60), obtingudes a través de la intervenció de l’artista sobre pel·lícula velada, anaven acompanyades per dotze poemes i precedides de dotze pensaments de personalitats del món de la ciència, la física o la matemàtica, en un intent de explorar la fina línia que separa descobriment i creació des d’un punt de vista interdisciplinari. Orígens és un exercici d’introspecció que neix d’una emoció compartida.

Per arrodonir la celebració, Magnetika intervengué amb una instal·lació de visuals: un projector suspès del sòtil anava passant imatges en moviment relacionades amb el tema de l’exposició sobre un caramull de llibres que cobrien el trispol de Quars. El públic assistent coincidí en què l’efecte d’aquest original mapping era impactant.
L’acte finalitzà amb una degustació de receptes antigues de la gastronomia mallorquina elaborades per Tomeu Arbona, del Fornet de la Soca.
Des d’aquestes pàgines volem expressar el nostre agraïment no tan sols a la Llibreria Quars, que ha posat el seu espai a la nostra disposició, sinó també a totes aquelles persones que han fet possible que el projecte Orígens es convertís en realitat.
L’exposició es podrà visitar fins a mitjans del mes de juny a la llibreria Quars, al número 12 del carrer Parellades de Palma.
. . .
Text: Maria Àngels Moyà

Nòmades traginant el seu jardí

Lunes, Octubre 5th, 2015

Evoqué las azucenas detrás de las cuales una vez me escondí, minúscula salvaje, para comer hormigas y cazar moscas de colores. ALEJANDRA PIZARNIK.

No vull parlar de quadres ni de tècniques pictòriques. No vull parlar d’influències artístiques ni valorar trajectòries professionals. Tampoc de mèrits o de currículums. Quan la meva vista es passeja entre les obres de Joan March Torrandell – Ensalm d’ambre, Lluernes filant la nit, Néixer en ple vol, Un jardí en temps de barbàrie… –, totes aquestes qüestions se m’esborren de la ment. He de fer un esforç per lluitar contra la necessitat de la contemplació silenciosa i cercar altres camins que m’ajudin a acostar-me a l’univers intangible que m’envolta.
Parlaria de son i de vigília –punts que delimiten el segment de la nit–, de la vida que es desperta al nostre interior quan arriba la fosca, dels somnis, del món oníric –aquest absurd que ens desconnecta de moltes realitats (també absurdes)–.
Parlaria dels orígens, del primer foc que crema a l’interior de cada pedra, a l’interior de cada arbre, a l’interior de cada home.
Parlaria d’antropologia, de l’imaginari dels contes de fades, comú a totes les cultures, a tota la humanitat. Parlaria de màgia, dels inicis de la cultura i de llibertat.
Parlaria de jardins habitats pels esperits de la nit, del Jardí de les Delícies i del Jardí de l’Edén i de tots els jardins creats per la mà de l’home en un intent de reproduir els paradisos perduts.
Parlaria de literatura, del País de les Meravelles –on les roses canvien de tonalitat, els humans s’animalitzen, els animals s’humanitzen, els objectes cobren vida i on res és el que sembla–, i de totes les terres on s’alliberen les forces obscures que dominen les civilitzacions: Oz, Brigadoon, el País de les Fades, la Ciutat de la Fi del Món,…
Parlaria de poesia. No de la que conformen les paraules, sinó de la que es construeix a base d’imatges. De la poesia que arriba al nostre interior sense necessitat de llegir-la, i que és capaç de copsar la nostra ànima amb una sola mirada.
Parlaria de la certesa del color. Una certesa que se’m negava quan durant l’infantesa intentava esbrinar si els meus somnis eren en color o en blanc i negre.
I parlaria d’art en el sentit més pur del terme. De l’art que és capaç d’unir amb un fil invisible les emocions i els pensaments de l’artista amb les emocions i els pensaments de l’espectador.
De tot això parlaria. Després callaria i deixaria que seguís parlant el silenci.
. . .
Joan March Torrandell, “Nòmades traginant el seu jardí”. Espai H.C. Lluc Fluxà Projectes d’Art (Can Ribera, 4. Palma de Mallorca). De l’1 d’octubre al 20 de novembre.
. . .
Text: Maria Àngels Moyà

Papusza, quan la imatge traspua poesia

Lunes, Septiembre 7th, 2015

Poques vegades des d’aquestes pàgines hem recomanat una pel·lícula. Quan ho hem fet era perquè la seva projecció estava inclosa dins un cicle d’activitats dedicades al paisatge. Després de veure Papusza, però, volem dedicar-li unes línies.
Papusza és la biografia de la primera poeta gitana. De nina va voler aprendre a llegir i la seva infància va estar marcada pel pes de la culpa d’haver transgredit les normes de la seva comunitat. Ja d’adulta, els seus poemes –que ella anava escrivint a retalls de paper– sortiren publicats a una revista. Per aquest motiu va ser expulsada del clan familiar i condemnada a la misèria i a la soledat. Al final de la seva vida arribà a afirmar que si no hagués après a llegir hauria estat feliç.
Papusza és també una visió de la història europea del segle XX des del punt de vista del poble gitano. Un poble que va ser perseguit pel nazisme i que va haver d’abandonar el nomadisme a contracor durant el règim comunista en un intent d’assimilació per part de l’estat polonès.
Papusza és una obra mestra de la fotografia. Filmada en blanc i negre, és inevitable associar la textura de les seves imatges a la que Josef Sudek aconseguia fotografiant els boscos de Txecoslovàquia. L’excel·lència del director de fotografia, Krzysztof Ptak, fa possible que l’espectador es vegi submergit dins la boira tardoral o que sigui capaç de sentir les gotes de roada damunt la pell.
Papusza és un joc de metàfores en el qual vida, camí i escriptura es relacionen íntimament, a la vegada que desamaga la poètica dels paisatges polonesos. Surts de la sala amarat de bellesa sense saber cert si t’han contat una història o si has vist un poema.
. . .
Text: Maria Àngels Moyà

Orígens, el dia després

Martes, Mayo 28th, 2013


 

Dijous passat presentàrem Orígens. Els xipresos arrenglerats a banda i banda del camí ens donaren la benvinguda a Sa Possessió, un espai singular que manten el seu caràcter entre naus industrials i magatzems. Ens demanam com pot sobreviure un lloc com aquest ben al centre d’un no-lloc. Tal vegada sigui aquesta circumstància la que el fa tan especial. Durant el dia, Son Rossinyol bull d’activitat. A la nit, queda desert i silenciós. A la clastra de Sa Possessió i als seus jardins, però, sona la música, la veu de la poesia i les rialles dels amics.
De les tres parts que formen el projecte –llibre, audiovisual i exposició– donàrem a conèixer les dues primeres. Ens hauria agradat poder mostrar la totalitat del projecte el mateix dia però, per motius de calendari, no va ser possible. Així tendrem una bona raó per celebrar una altra festeta, cosa que ens sembla fantàstica.
Pensam que ara és el moment d’expressar el nostre agraïment a totes aquelles persones que han fet possible que Orígens es convertís en realitat:
Gràcies a l’Editorial Vessants, Arqueologia i Cultura per la publicació del llibre, i per confiar –una vegada més– en el Centre d’Art i Paisatge Camp Lledó.
Gràcies a Diego Laranxeira per posar imatges als meus poemes amb el misteri de les seves fotografies, i per la professionalitat que ha demostrat a l’hora de maquetar el llibre.
Gràcies a tots els que han participat en la filmació de l’audiovisual. Sabem que aquests darrers dies li han dedicat gran part de les hores de son perquè el muntatge quedàs enllestit: Diego Laranxeira i Jeroni Truyols (guió, direcció i realització), Tolo Perelló (tècnic de so i banda sonora original), Laura Viard (interpretació). Ells han aconseguit captar i projectar l’esperit i l’essència d’Orígens.
Gràcies a Sa Possessió per oferir-nos el seu magnífic espai i per tractar-nos tan bé. Desitjam que puguin seguir endavant durant molt de temps amb la seva il·lusió.
Gràcies a Pepe Cañabate per la digitalització i la impressió de les imatges.
Gràcies als dotze científics i pensadors que ens han acompanyat durant tot el projecte i que han expressat amb paraules les seves emocions, desigs, temors i dubtes. Volem incloure els seus noms i fer extensiu el nostre agraïment a tots aquells que durant la història de la humanitat han contribuït a fer possible que ara nosaltres ens demanem quina és la línia fronterera que separa descobriment i creació:
J.B.S. Haldane, genetista i biòleg evolutiu.
Carl Sagan, astrònom, astrofísic i cosmòleg.
Sir Martin Rees, astrònom.
G.K. Chesterton, escriptor.
Albert Einstein, físic.
Leibniz, filòsof i matemàtic.
Edward Tryon, físic.
Charles Darwin, naturalista.
Lucreci, filòsof i poeta.
Arthur C. Clark, escriptor i científic.
Niels Bohr, físic.
Richard Feynman, físic.

Finalment, gràcies a tots els que ens acompanyàreu en un dia tan especial. Perquè la major satisfacció és poder compartir la nostra feina amb tots vosaltres.
. . .
Text: Maria Àngels Moyà

Veus baixes

Miércoles, Mayo 22nd, 2013

El nostre bon amic Santi Pérez ens ha donat a conèixer “Veus baixes” (www.veusbaixes.cat), una revista virtual dedicada a la poesia que va començar a caminar per la xarxa fa un any. En aquella ocasió, la personalitat i la poesia de Gabriel Ferrater inaugurà la publicació. Ara, dediquen el número a Espriu, Rosselló-Pòrcel, Teixidor, Estellés i Llompart, els poetes de l’any.
Els responsables d’aquesta iniciativa -Miquel Àngel Llauger, Joan Manuel Pérez i Pinya, Jeroni Salom i Gabriel de la S.T. Sampol- ens conviden i us conviden a visitar un espai on hi tenen cabuda la traducció, els estudis i el diàleg entre escriptors. Nosaltres ja ho hem fet i, sincerament, ho recomanam a tots els amants de la literatura. En uns moments tan difícils com els actuals, “Veus baixes” no només ens sembla necessària, sinó que ens fa sentir que la poesia segueix més viva que mai i això ens agrada.

Paisatge amb figura

Lunes, Marzo 7th, 2011

Paisatge amb figura és el títol d´una de les exposicions de l´obra d´Andreu Maimó. Casualment, Anna Crowe va topar-se amb un dels catàlegs mentre passejava per Barcelona. Feia pocs mesos que la seva germana, Rosy, havia mort. Sentia la necessitat d´escriure un poemari dedicat als moments que passaren juntes al llarg de la vida, però alguna cosa l´hi impedia. Quan va veure les figueres d´Andreu Maimó en aquell catàleg, ja no hi va haver barreres i tot resultà molt més senzill. Així va néixer el projecte d´aquests dos artistes i que Ensiola ha publicat per partida doble: d´una banda l´edició de bibliòfil i d´altra, l´edició en rústica dels vint-i-un poemes i de les vint-i-una litografies que els acompanyen.
Paisatge amb figura, escrit originalment en anglès i traduït per la mateixa autora amb l´assessorament d´Anna Aguilar Amat, té com a protagonistes uns records d´infantesa, joventut i maduresa. La presència de les figueres actua de fil conductor. Els poemes duen els títols dels quadres de Maimó: “Escorça de figuera”, “Figuera de sa Galera”, “Caixa de figues”, “Coloms, figuera i parets”,… Anna comenta: “Reconec en la figuera el símbol d´un paisatge mallorquí que poc a poc s´està perdent. Volia regalar-ne una a la meva germana, però no hi vaig esser a temps”.
En una de les nostres visites al taller de Ca´n Vent, Andreu Maimó ens va mostrar la prova d´autor de l´edició de bibliòfil i les pedres amb els dibuixos originals. Les guardava provisionalment per si s´havien d´exposar el dia de la presentació del llibre. Després, quedarien borrades per poder-les utilitzar en altres treballs. La idea de la destrucció lligada a l´acte creatiu va provocar-me un profund desassossec, un buit que hauré d´omplir amb el tacte del paper, l´olor de les pàgines, l´entremat laberíntic de les branques i fulles de les figueres fragmentades de Maimó i, naturalment, amb la lectura d´uns poemes que també són fragments de dues vides convertits en paraula.
. . .
ANNA CROWE. Paisatge amb figura. Litografies d´Andreu Maimó. Editorial enSiola. Muro 2011.
. . .
Text: Maria Àngels Moyà

La màgia dels aromes

Lunes, Marzo 1st, 2010

Un poemari que tracta com a tema central les olors, olors de dones reals o imaginàries i que, segons l´autor, representen “la dona” (una, cada una, totes…).

Un poemari que també ens parla de química, la química dels aromes, la ciència del canvi (quelcom quasi màgic).

Química i poesia unides, ciència i art.

Record un dels dilemes que ocupaven la meva ment durant l´adolescència: Quin era el punt on coincidien i diferien descobriment i creació, quin dels dos conceptes estava més proper als déus i quin d´ells més prop dels homes. En aquells moments, cercava proves de l´existència de la divinitat i, mentre la raó em deia que les trobaria seguint el camí de la ciència, una veu interior m´impulsava a seguir el camí de l´art perquè, com a creador, l´ésser humà podia formular-se les mateixes preguntes, però cercant les respostes en el seu interior.

Passat el temps, vaig arribar a una conclusió: sense creació és impossible el descobriment. Qualsevol teoria científica primer ha de ser imaginada per la ment humana per, posteriorment, comprovar-la i passar a tenir l´estatus de descobriment.

Desconec, nogensmenys, el llenguatge de la física, de la química, de la matemàtica. Per comprendre els conceptes necessit que estiguin traduits a paraules. Per aquest motiu, he disfrutat amb els poemes de Santiago. Ell converteix la realitat científica de la química en llenguatge poètic, per demostrar-nos que totes les arts i totes les ciències estan unides per fils invisibles que ens permeten tenir una visió del món capaç d´explicar-se des de multitud de punts de vista connectats d´una forma interdisciplinària.

El poeta no només juga amb les idees i els aromes, sinó que també ho fa amb les paraules d´una manera real, física, gràfica: dobles sentits introduits per l´ús del parèntesi, termes ratllats, majúscules que destaquen les idees claus i que coincideixen amb els elements que formen la natura segons la filosofia clàsica. Tot ens fa pensar en una tramada d´antítesis que ens condueix a fer vàries lectures d´un mateix poema. En resum, un autèntic plaer de sibarites pels sentits.

SANTIAGO AGUADED LANDERO. El libro de los perfumes (2004-2008). Ediciones Isla Varia. Huelva 2008.

Text: Maria Àngels Moyà