Posts Tagged ‘Richard Long’

Land Art

Sábado, Noviembre 20th, 2010

Si voleu disfrutar del land art en estat pur, llogau un cotxe i dedicau uns dies a recórrer Osca per realitzar els itineraris de les obres que set artistes han creat pel CDAN i la Diputació de la província. Cada un d´ells ha tengut l´oportunitat de disenyar una peça i d´elegir un paratge on situar-la. Cada una de les obres amaga una idea, una filosofia, una estètica, que paga la pena viure i sentir:
-Richard Long, a Benasque.
-Per Kirkeby, a Plan.
-Siah Armajani, a Bielsa.
-David Nash, a Berdún.
-Alberto Carneiro, a Belsué.
-Ulrich Rückriem, a Abiego.
-Fernando Casás, a Piracés.
Si entrau a la pàgina web del CDAN  podreu trobar la informació necessària i un mapa que mostra els recorreguts, l´explicació detallada de com arribar-hi i la història de cada intervenció. Totes les obres estan documentades en una publicació que pot adquirir-se al Centre. Allà també podreu visionar les filmacions amb tot el procés de creació.
És un viatge que vos permetrà descobrir l´aridesa salvatge dels Monegros, l´aigua i la frondositat dels parcs naturals, la monumentalitat del Pirineus, ermites llunyanes, pobles abandonats i, sobretot, la màgia de cada ruta que desamaga ponts, rius, ports de muntanya, petites poblacions, camins poc transitats, els colors de cada estació,… L´ésser humà, l´art i el paisatge.

www.cdan.es

.   .   .

Text: Maria Àngels Moyà

L´art de caminar

Martes, Agosto 10th, 2010

“Sent que la natura em parla, em diu alguna cosa com si taquigrafiàs. Aquesta taquigrafia pot tenir paraules indesxifrables (…) però quelcom queda del que han dit aquell bosc o aquella platja o aquella figura”. (carta de 1882 de V. Van Gogh).

Caminar i contemplar el paisatge mentre camines ajuda a aconseguir la relaxació i concentració necessàries per submergir-te en l´acte creador. Alberto Ruiz de Samaniego, al seu article Revelación del lugar. Apuntes sobre el caminar, va de la mà de grans artistes que forjaren la seva filosofia i el seu art passa a passa per camins, camps i muntanyes.

Mentre passejam entre les línies de Ruiz de Samaniego, ens anam trobant noms i cites: Kierkegaard, Nietzsche, Cézanne, Rousseau, Mandelstam, Thoreau, Richard Long, Robert Walser, Baudelaire, Pessoa, Paul Klee, Rimbaud…, representants, tots ells, de les distintes branques de l´art, caminants incansables, contempladors de paisatges, exploradors de senderes interiors, traductors de mirades, conqueridors de paraules traçades amb la ploma o els pinzells. D´alguna manera, quan caminaven, el món també ho feia al seu pas i allunyaven la idea d´una natura estàtica, inamovible: “El bosc flueix, és un fluid verd i profund, les seves branques són les seves ones, el verd és el líquid, jo mor i fluesc amb el líquid, amb les ones. Ara som ona i líquid, som fluid, som bosc…”. Em resulta inevitable establir un paral·lelisme entre aquestes paraules de Robert Walser i les imatges de serralades que Perejaume transllada al paisatge marí, on les ones són els pics que van canviant, avançant, fluint… Els veig. Tots ells reunits. Una conjunció d´oïstes en un exercici que elimina d´una bufada la dimensió temporal. Thoreau, com qui no diu res, comenta: “Estar a la natura és estar a disposició de les paraules” i Perejaume, sense aturar el seu pas, contesta: “Totes les coses s´inscriuen en l´acte de caminar com si hi trobessin una funda”.

.   .   .

Text: Maria Àngels Moyà