Posts Tagged ‘Rimbaud’

Trobada gastronòmica

Lunes, Noviembre 22nd, 2010

Trobada gastronómica

Ahir va tenir lloc a Ca´n Monroig una trobada gastronòmica a la qual hi va participar el taller d´art i cuina del Centre d´Art i Paisatge Camp Lledó amb l´elaboració d´un arròs brut. Els altres plats del dinar-degustació varen ser una aportació de Jordi Puiguriguer, que preparà una amanida tèbia d´ànec i poma, i de Jorge Salazar, que regenta el restaurant Es pou de sant Magí: aguiat de sèpia, musclos, fabada i peus de porc.
Els assistents a l´acte formaven part de dels distints àmbits de la cultura: premsa escrita, televisió, literatura, art, moda, música, coreografia, crítica, món editorial, medicina,… Els objectius principals d´aquesta iniciativa són, per una banda, dinamitzar els espais culturals i, per altra, posar en contacte persones inquietes i creatives perquè puguin expressar en llibertat les seves idees, compartir els seus projectes i sembrar la llavor de futures col·laboracions.
Les pantalles dels ordinadors estaven connectades i, en petits grups, s´anven consultant les activitats programades dels centres participants, un canó de projecció llançava a la paret imatges de video, sonava la música de Verdi, les cadires i els sofàs (obra de Noëlle Ginard) estaven recobertes amb versos de Sylvia Plath, Rimbaud, Verlaine, Apollinaire,… i el temps va córrer fins que ens arribà la nit.

.   .   .

Text: Maria Àngels Moyà

L´art de caminar

Martes, Agosto 10th, 2010

“Sent que la natura em parla, em diu alguna cosa com si taquigrafiàs. Aquesta taquigrafia pot tenir paraules indesxifrables (…) però quelcom queda del que han dit aquell bosc o aquella platja o aquella figura”. (carta de 1882 de V. Van Gogh).

Caminar i contemplar el paisatge mentre camines ajuda a aconseguir la relaxació i concentració necessàries per submergir-te en l´acte creador. Alberto Ruiz de Samaniego, al seu article Revelación del lugar. Apuntes sobre el caminar, va de la mà de grans artistes que forjaren la seva filosofia i el seu art passa a passa per camins, camps i muntanyes.

Mentre passejam entre les línies de Ruiz de Samaniego, ens anam trobant noms i cites: Kierkegaard, Nietzsche, Cézanne, Rousseau, Mandelstam, Thoreau, Richard Long, Robert Walser, Baudelaire, Pessoa, Paul Klee, Rimbaud…, representants, tots ells, de les distintes branques de l´art, caminants incansables, contempladors de paisatges, exploradors de senderes interiors, traductors de mirades, conqueridors de paraules traçades amb la ploma o els pinzells. D´alguna manera, quan caminaven, el món també ho feia al seu pas i allunyaven la idea d´una natura estàtica, inamovible: “El bosc flueix, és un fluid verd i profund, les seves branques són les seves ones, el verd és el líquid, jo mor i fluesc amb el líquid, amb les ones. Ara som ona i líquid, som fluid, som bosc…”. Em resulta inevitable establir un paral·lelisme entre aquestes paraules de Robert Walser i les imatges de serralades que Perejaume transllada al paisatge marí, on les ones són els pics que van canviant, avançant, fluint… Els veig. Tots ells reunits. Una conjunció d´oïstes en un exercici que elimina d´una bufada la dimensió temporal. Thoreau, com qui no diu res, comenta: “Estar a la natura és estar a disposició de les paraules” i Perejaume, sense aturar el seu pas, contesta: “Totes les coses s´inscriuen en l´acte de caminar com si hi trobessin una funda”.

.   .   .

Text: Maria Àngels Moyà