Posts Tagged ‘taller de cuina’

16a Jornada Europea de la Cultura Jueva

Miércoles, Septiembre 2nd, 2015

El proper diumenge dia 6 de setembre se celebra la 16a Jornada Europea de la Cultura Jueva amb tot un seguit d’activitats que esperam que siguin del vostre interès:
Visites guiades al barri jueu medieval que sortiran del Centre d’Interpretació Maimó Ben Faraig (c.Almudaina,9). Es realitzaran en català (10h i 17h) i en castellà (11,45h i 18,45h). Imprescindible reservar al tel. 971225579 (extensió 1226) o a la direcció de correu electrònic calljueu@gmail.com
Jornada de portes obertes a la Comunitat Jueva de les Illes Balears de 10 a 14h (c.Monsenyor Palmer,3 baixos). Hi haurà degustació de productes caixer i venda de vi i pa àzim.
Taller de cuina, showcooking i degustació, amb Antoni Pinya Florit. Serà de 12 a 13,30h al pati de l’Arxiu Municipal de Can Bordils. Imprescindible reservar al mateix telèfon que indicàvem anteriorment (10€)*.
Plats sefardís al restaurant Las Olas Bistró (c.de can Fortuny,5). Reserva prèvia: 971214905 (18,50€+IVA).
Exposició bibliogràfica de cultura jueva, de 17 a 21h al pati de l’Arxiu Municipal de Can Bordils.
Conferència: “El bisbe Server i els jueus de les Balears” a càrrec de Josep Amengual Batle, a les 19h al pati del Centre d’Interpretació Maimó Ben Faraig.
Exposició: “Sinagogues d’Europa en glòria i ruïnes”, del 4 al 13 de setembre al pati del Casal Solleric (passeig del Born,27).
El món jueu i el cinema: “Al nacer el día” (9 set.), “Ojalá estuviera aquí” (16 set.), “La redada” (30 set.), “El invencible” (7 oct.), “Buenos días Sr. Fidelman” (13 oct.). Les projeccions es realitzaran a les 20,30h al Teatre Municipal Catalina Valls (passeig Mallorca,9).
Exceptuant les dues activitats que especifiquen preu, la resta són gratuïtes.
Més informació al 902102365 i a la pàgina www.redjuderias.org
. . .
*L’activitat del taller de cuina s’ha hagut d’aplaçar (data sense determinar) per defunció de la mare d’Antoni Pinya. Des d’aquí expressam el nostre més sincer condol.

Terra i mar

Miércoles, Mayo 21st, 2014

El taller de cuina del Centre d’Art i Paisatge Camp Lledó ha elaborat un sopar molt especial pel grup de cata De la cepa a la mesa. El plat principal ha volgut esser un maridatge entre els productes de la terra i els del mar. Per aquest motiu, els cuiners –Blai Rosselló i Andreu Garcias– han preparat una porcelleta farcida de rap i gambes cuita al forn de llenya. El procés que han seguit ha estat llarg i laboriós, però ben segur que tots els participants guardaran el registre dels aromes i dels sabors durant molt de temps.
. . .
Text: Maria Àngels Moyà

Un tast de l’Argentina

Jueves, Mayo 9th, 2013
Un tast de I'Argentina

Y verlos al cáir la noche
en la cocina riunidos
con el juego bien prendido
y mil cosas que contar,
platicar muy divertidos
hasta después de cenar.

JOSÉ HERNÁNDEZ, Martín Fierro.

El taller d’art i cuina del Centre d’Art i Paisatge Camp Lledó ha organitzat aquest cap de setmana passat una nit temàtica dedicada a l’Argentina. El cuiner convidat, Policarpo Calderón, ens ha preparat una graellada a l’estil crioll. Els ingredients: distints tipus de carn de vedella, temps i paciència.
A Policarpo tothom li diu “Polo”. Va néixer a la provincia de Buenos Aires. De família camperola, coneix tots els secrets que amaga l’art de cuinar directament sobre les brases. Al llarg de les hores que dura tot el procés, els ens va descobrint i, entre una cosa i l’altra, recita versos de Martín Fierro, el poema èpic de José Hernández, que ell sap de memòria.
L’encesa del foc és a les vuit de la tarda. A mesura que el caliu està al seu punt, en Polo el va traslladant davall la carn a petites quantitats. La lentitud en la cocció és fonamental i posa a prova la paciència i la gana de cada un dels assistents. La carn, adobada amb chimichurri, arriba a la taula seguint un ordre determinat: primer els chinchulines, després els chorizos criollos, molleja, matahambre i, finalment, el costillar.
Els darrers convidats se’n van poc abans de les cinc de la matinada. Els acompanyam fins al portal. El termòmetre diu que fa fred, però a nosaltres no ens ho sembla. Ens adonam que si haguéssim allargat una mica més, els sol ens hauria trobat sopant.
. . .
Text: Maria Àngels Moyà

L´Espai del Peix

Viernes, Diciembre 9th, 2011

La cuina és el paisatge posat a la cassola. JOSEP PLA

L´Espai del Peix de Palamós ocupa les instal·lacions portuàries que comprenen la llotja i el Museu de la Pesca. L´Ajuntament organitza durant tot l´any distintes activitats per promoure el consum dels peixos de la zona i, en especial, dels menys valorats pels compradors habituals.
Ramon Boquera, que ens fa de guia, treballà molts d´anys com a cuiner, primer d´una barca de pesca amb arts tradicionals i després d´una d´arrossec. Ens explica els mètodes de pesca de la zona, les característiques dels fons marí de Palamós i les distintes espècies que s´hi poden capturar. També veim com funciona el procés de la subhasta, avui dia completament informatitzat: Les caixes amb el gènere circulen per una cinta i a una pantalla apareix el preu de sortida de cada partida que, automàticament, va baixant fins que el majorista interessat atura les xifres amb un comandament a distància i s´adjudica el lot. Abans de partir, feim un volt per les pedres que ofereixen els productes acabats de pescar al públic minorista.
A la nit disfrutam d´un tast de peix a una aula habilitada dins la mateixa llotja. Les taules funcionen també com a punts informatius perquè contenen textos i fotografies impreses a la seva superfície: classificació del peixos, la pesca a la història, estadístiques del consum de peix als distints països del món, conservació, valor nutricional, … Les parets de l´entrada estan escrites amb cites de diversos autors i dites populars que fan referència a la cuina i al peix. Des dels grans finestrals es veu el port pesquer. L´activitat comença amb la projecció d´un video per anar fent gana. Després, el cuiner, Oriol Blanes, ens presenta els ingredients que utilitzarà i va preparant els plats a la vista de tots els participants. El grup, d´unes quinze persones, interromp la seva feina per fer preguntes o aclarir dubtes. També ens reparteixen els fulls amb les receptes elaborades: amanida de pop, coca de recapte, escabetx d´espet i suquet de peix.
Finalment, el taller de cuina. El menú elegit: arrossegat d´arròs i de fideus tal com es cuina a bord de les barques. La picada és fonamental i, a diferència de com acostumam per aquí, s´incorpora al principi de l´elaboració del plat en substitució del sofregit, i no al final. Es nota que els participants són amants de la cuina i tenen experiència en la preparació de receptes amb peix. Quan acabam, a més d´haver aprés coses noves i d´haver assaborit uns plats excel·lents, també hem fet nous amics i ens hem divertit molt. Ha estat una gran experiència!
Si passau per Palamós i voleu participar a les activitats, s´ha de reservar plaça al mail espaidelpeix@palamos.cat o als telèfons 972 312 333/972 600 424. Per a més informació podeu consultar la pàgina www.espaidelpeix.org
. . .
Text: Maria Àngels Moyà

Trobada gastronòmica

Lunes, Noviembre 22nd, 2010

Trobada gastronómica

Ahir va tenir lloc a Ca´n Monroig una trobada gastronòmica a la qual hi va participar el taller d´art i cuina del Centre d´Art i Paisatge Camp Lledó amb l´elaboració d´un arròs brut. Els altres plats del dinar-degustació varen ser una aportació de Jordi Puiguriguer, que preparà una amanida tèbia d´ànec i poma, i de Jorge Salazar, que regenta el restaurant Es pou de sant Magí: aguiat de sèpia, musclos, fabada i peus de porc.
Els assistents a l´acte formaven part de dels distints àmbits de la cultura: premsa escrita, televisió, literatura, art, moda, música, coreografia, crítica, món editorial, medicina,… Els objectius principals d´aquesta iniciativa són, per una banda, dinamitzar els espais culturals i, per altra, posar en contacte persones inquietes i creatives perquè puguin expressar en llibertat les seves idees, compartir els seus projectes i sembrar la llavor de futures col·laboracions.
Les pantalles dels ordinadors estaven connectades i, en petits grups, s´anven consultant les activitats programades dels centres participants, un canó de projecció llançava a la paret imatges de video, sonava la música de Verdi, les cadires i els sofàs (obra de Noëlle Ginard) estaven recobertes amb versos de Sylvia Plath, Rimbaud, Verlaine, Apollinaire,… i el temps va córrer fins que ens arribà la nit.

.   .   .

Text: Maria Àngels Moyà

Mercats (II): El mercat de Santanyí

Jueves, Octubre 28th, 2010

mercado Santanyi

Cada dimecres i cada dissabte hi ha mercat a Santanyí. És un bon lloc per trobar-hi productes frescs i de temporada. Les parades estan situades a la plaça de l´Ajuntament que sembla canviar de fisonomia segons sigui dia de mercat, o no. Quan a Santanyí celebren alguna festa o fira, es transllada a una altra zona del poble. Allà, és mes fàcil trobar aparcament, però el mercat perd part del seu encant.

La peixeteria de Santanyí només obri els dies de mercat. El peix fresc s´exposa damunt dues pedres. La gent hi entra, demana el que necessita i, mentre li preparen, va a fer voltes per la plaça: una ullada als productes, un cafè al bar de la cantonada, la xerradeta amb els coneguts que es va trobant,…

Hi ha una parada que crida l´atenció de tothom. Darrere el taulell hi despatxa una doneta molt major que sembla sortida d´un conte de fades. Ven confitura casolana, ous, tomàtigues seques i herbes aromàtiques. Sempre hi és. No falta mai. Tots els turistes li fan fotos i ella, rient, diu que la seva cara deu estar repartida per tot el món.

Al mercat també hi podem trobar productes d´agricultura ecològica, embotits, formatges i artesania de tots els tipus: centres de flors, roba, collarets, sabons naturals… A vegades, des de l´Ajuntament posen música. Un dia sonava el Carmina Burana de Carl Orff. Colors, sabors, aromes, sensacions tàctils, sons. Tot un món per disfrutar amb cada un dels nostres sentits.

.   .   .

Text: Maria Àngels Moyà

Mercats (I): “Mercado de San Miguel”

Jueves, Octubre 28th, 2010

mercado de San Miguel (Madrid)

Dins l´apartat “Taller d´art i cuina” ens fa ganes obrir una petita secció dedicada als mercats. Alguns d´ells, per proximitat, els solem freqüentar periòdicament. D´altres, els anam trobant quan sortim de viatge. Passejar pels mercats dels llocs que visitam és un costum que no volem perdre, perquè la seva autenticitat ens permet fer-nos una idea de com respiren les ciutats i els pobles.

El Mercado de San Miguel, a Madrid, és un exemple de com es pot recuperar un espai urbà que, amb el temps, ha canviat part del seu ús i s´ha transformat per adaptar-se a les noves necessitats. Està situat molt a prop de la Plaça Major, i ocupa un edifici de ferro i vidre de principis de segle XX. Encara que, actualment, sigui considerat un espai d´oci, la seva estructura interior, el fet de dedicar-se a la venda de productes frescs i a la gastronomia, fa que no hagi abandonat la vocació de mercat tradicional.

Hi podem trobar parades de vins que es venen per copes o per ampolles, de formatges, de peix fresc i marisc, de sushi, pastisseries,… El visitant fa la compra del que vol menjar, li cuinen al davant i, després, ocupa una de les taules centrals (que sempre estan molt sol·licitades)  per degustar un àpat diferent i divertit. Ho recomanam a tots els amants de la gastronomia.

Horari: dilluns, dimarts, dimecres i diumenge, de 10 a 24 hores; dijous, divendres i dissabte, de 10 del matí a 2 de la matinada.

.   .   .

Text: Maria Àngels Moyà

Gastronomia de laboratori

Lunes, Octubre 4th, 2010

Friendo agua és el títol del projecte que la Fundació Pilar i Joan Miró a Mallorca presenta, juntament amb un equip del restaurant Arzak, durant els mesos de tardor. Està format per tres grups d´activitats:

– Una exposició on es recrea el laboratori culinari del restaurant Arzak.

– La conferència “Processos impossibles?: Tècnica, creativitat i bona cuina al laboratori Arzak”.

– Dos tallers per a famílies: “En Joan Petit quan… experimenta amb els sentits” (destinat a famílies i infants d´entre 3 i 6 anys) i “T´agrada? Els sentits a través de la cuina” (per a famílies i nins d´entre 7 i 12 anys).

El Centre d´Art i Paisatge Camp Lledó assistí a la conferència que va tenir lloc el passat 30 de setembre. La presentació va ser excel·lent. Les paraules dels tres ponents (Elena Arzak, Xabier Gutiérrez i Igor Zalakain) s´anaven il·lustrant amb fotografies i videos on els processos explicats i la màgia dels aromes tenien el suport de la imatge i del so. Les bandes sonores elegides contaven perfectament l´essència i el naixement de cada plat.

Les receptes que presentaren responen a un tipus de cuina innovadora, creativa, experimental, propera a la física, a la química i a la tecnologia (màquines liofilitzadores, vaixelles que s´il·luminen en contacte amb el menjar,…). Els ingredients i les tècniques que utilitza estan molt allunyats, però, de la classe de cuina que nosaltres defensam: de temporada, de mercat, amb ingredients de la terra, sense additius artificials… La pregunta que ens hauria agradat fer és la següent: Tots aquests plats poden considerar-se com el que actualment s´entén per una alimentació equilibrada? Si una persona menjàs sempre així, tendria cobertes totes les necessitats nutricionals i vitamíniques? No sabem quina hauria estat la resposta. El que sí sabem és que, algun dia (només un), ens agradaria provar-la per tenir una experiència gastronòmica diferent.

.   .   .

Text: Maria Àngels Moyà

Sal

Martes, Septiembre 7th, 2010

La sal és un dels aliments que ha tengut més importància al llarg de la història de la humanitat. La seva extracció per evaporació data del Neolític i el seu ús està documentat a la civilització xinesa des del segle XXVII a.c. S´ha utilitzat com a moneda i en les transaccions comercials ja que va ser considerada de primera necessitat com a conservant d´altres aliments. Actualment la sal es comercialitza en distintes textures: fina, gruixada i en forma de cristalls, que s´utilitza en l´alta gastronomia i que, per aquest motiu, ens interessa especialment.

Al nostre taller d´art i cuina utilitzam sal de cocó. El cocó es un forat natural que es forma a les roques de vorera de mar. Per l´acció de les ones, es va omplint d´aigua que el sol evapora lentament. Els cristalls de sal queden depositats dins cada cocó. Disposar d´un pot d´aquesta sal és un privilegi, perquè és capaç de transformar una simple ensalada o la carn i el peix a la planxa en plats per autèntics gurmets.

Ja fa uns dies, assistírem a una festa molt especial: la festa de la collita de la sal. Cada any, quan arriba aquest temps, l´equip de Flor de Sal d´es Trenc recoeix els critalls de sal de ses salines de Campos. És molt important que la collita es realitzi abans de la tardor perquè, amb la humitat, els cristalls minven. És tracta d´una feina delicada i lenta, el resultat de la qual és un autèntic plaer pels sibarites. Arribat el vespre, les instal·lacions s´ompliren d´amics, projeccions i música en viu. És ben sabut que les qüestions gastronòmiques van molt més enllà de la taula i el menjar.

.   .   .

Text: Maria Àngels Moyà

Prunes confitades

Jueves, Septiembre 2nd, 2010

Aquesta setmana passada visitàrem l´hort d´un bon amic i, entre altres fruites, ens va regalar una quantitat considerable de prunes de frare roig. Pensàrem que era una ocasió excel·lent per empotar-les de cara a l´hivern. Ben aconsellats per n´Apol·lònia, que va ser durant molts d´anys cuinera de Sa Vall i que és una artista davant els fogons, decidírem preparar-les confitades al nostre taller de cuina. A més de les prunes, hi posàrem suc de llimona, un poc d´aigua i sucre. La recepta és senzilla, però s´ha de tenir paciència; perquè la cocció s´ha de fer en dues sessions de vint minuts i els pots s´omplen després d´una nit de repòs. Les prunes confitades poden menjar-se damunt una torrada, acompanyant la carn rostida o com a complement d´una gran varietat de postres.

.   .   .

Text: Maria Àngels Moyà

L´última llepolia

Martes, Agosto 17th, 2010

Estius a Tànger: boletes rostides de carn picada, especiada, acompanyada de pebrots dolços. Per acabar, te i banyes de gasela i l´aventura del viatge, i la calor, i el port…

Estius a Bretanya: eriçons de mar, musclos, gambes a la planxa, crustacis amb maionesa, calamars amb salsa, sardines a la brasa i… rialles, converses, vi blanc sec i fresc…

L´hort de la tieta: tomàtigues en amanida, al forn, en confitura, farcides, confitades, en salsa, en sorbet,… Un regal pel gust, l´olfacte, la vista…

El cru japonès: sashimi de salmó i pop, el ritual del tall, els bastonets, les distintes textures, la intensitat i varietat dels colors…

La granja: quatre ostres (clares, fredes, salades) pernil fumat, pa de pagès, espàrrecs verds (grossos i tendres), pularda amb patates, pastís de poma (pasta fina, trencada, fruites daurades, sucre caramelitzat), cafè, la lentitud, la calma, la pau del camp, les paraules eternitzant el plaer d´un àpat…

El restaurant de ca la Marquet: Foie de llorigó als cargols de mar, brou espès de verat amb porros, tronc de turbot cuit en cassola amb herbes aromàtiques, els gelats i els sorbets, records d´infantesa a la cuina de l´àvia…

Un prestigiós crític gastronòmic, a qui només resten dos dies de vida, dedica aquests darrers moments a rememorar els plats que han quedat enregistrats a la seva ment no tan sols per la seva exquisitesa, sinó també per les experiències sensorials, vitals i emotives a les quals van lligats. Monsieur Arthens cerca un sabor que recorda però que no pot identificar del tot, i no vol morir-se abans d´haver-lo trobat. Aquest és l´argument d´una novel·la, Una llaminadura, de Muriel Barbery. No parlam aquí del llibre perquè tenguem intenció de recomanar-lo, sinó pel plaer que ha suposat, gastronòmicament parlant. El final (que no revelarem) fa que tota la delicadesa i la poesia s´esvaeixi entre un parell de paraules, tal vegada en un intent de posar en pràctica un estrany sentit de l´humor.

.   .   .

Text: Maria Àngels Moyà

Tomàtigues de sol

Viernes, Julio 30th, 2010

Tot l´any hi ha tomàtigues al mercat. Els hivernacles permeten que els productes de temporada estiguin a l´abast del public independentment de l´època de l´any en la qual ens trobem. Si volguéssim identificar l´estació sols observant les fruites, les verdures i les hortalises que estan a la venda, ens resultaria impossible; si a més d´observar-les les poguéssim olorar, les possibilitats d´encertar augmentarien perquè els aliments conrats i comercialitzats fora de temps creixen i maduren, però no tenen olor ni sabor. Una cuina intel·ligent és la que permet aprofitar totes les qualitats que, d´una manera natural, ens ofereixen els productes de la terra al millor preu possible.

Si no tenim la sort de tenir un hortet, ara és una època excel·lent per trobar tomàtigues de sol, grosses, vermelles i aromàtiques, a baix cost. Podem aprofitar el moment no sols per elaborar un bon trempó, sinó també per empotar-les i guardar-les al rebost. És molt senzill. Només hem de pelar-les, tallar-les a bocins, omplir els pots de vidre i deixar-los bollir, ben tapats, 20 minuts al bany maria.

Les possibilitats són infinites. Què us semblaria disposar durant tot l´any de salsa bolonyesa? La podem fer ara amb ceba, carn picada, les tomàtigues i congelar-la. A l´estiu, disposam de més temps i el dia és més llarg. Després, a l´hivern, quan a migdia anem amb pressa, bastarà bollir els macarrons i descongelar-ne un pot per tenir el dinar fet. Una altra proposta podria ser la salsa vegetariana per a qualsevol tipus de pasta. A més de tomàtiga, ha de dur pastanagó i cebes blanques (si són dolces, molt millor). Una vegada empotada la podeu congelar o bollir-la al bany maria, i és tan bona, tan fina i tan delicada, que pot menjar-se amb cullera, com si fos una crema.

A les darreries de juliol, la nostra cuina s´omple de caixes de tomàtigues madurades al sol i, cada matí, dedicam la primera hora del dia, quan encara fa fresca, a preparar les conserves per a la resta de l´any.  Ho feim en silenci, seguint una mena de ritual. A vegades, sona la música de Bach o una peça de jazz. Sabem que d´aquí a uns mesos, cada vegada que destapem un d´aquests pots, per una estona, l´aroma de l´estiu ens farà oblidar el fred. Segurament, en aquests moments, també sonarà la música de Bach, o una peça de jazz, o, simplement, la melodia del silenci.

.   .   .

Text: Maria Àngels Moyà

Caldereta de llagosta

Viernes, Julio 30th, 2010

Entram a la peixeteria. Són allà, damunt la pedra, es mouen a poc a poc: les potes, les antenes, algun cop de coa… Quan pensam amb la caldereta, evocam un plat mític de la gastronomia illenca. La llagosta mallorquina fresca i viva, comparada amb altres crustacis, té un cost elevat. Si miram la carta de qualsevol restaurant, veurem que la ració ens pot sortir per un preu prohibitiu.

Si vos decidiu a preparar una magnífica caldereta de llagosta a casa, és necessari tenir en compte una sèrie de punts:

1- Per cuinar necessitam temps perquè el procés comença al mercat i acaba a la taula. L´elaboració és una etapa més.

2- Implicar els amics en tot aquest procés dóna una gran satisfacció i ens enriqueix. Cuinar en grup és molt més divertit que fer-ho en solitari.

3- Cuinar a casa no surt car, sigui quina sigui la recepta que elaborem. Durant el mes de juliol, les llagostes són més assequibles. Després, a l´agost, solen pujar un poc. Entre setmana van una mica més barates i el seu cost també varia d´un mercat a l´altre. Algunes peixeteries i llotges posen un preu fix i el mantenen tot l´estiu. En qualsevol cas, una caldereta de llagosta (vi inclòs) vos costarà el mateix que anar a menjar una ensalada, una pizza i postres a qualsevol restaurant de categoria mitjana.

Tal vegada vos agradi cuinar i considereu que el fet de preparar un plat no respon, tan sols, a la idea de cobrir unes necessitats bàsiques d´alimentació. Tal vegada creis que la gastronomia és un plaer delicat perquè aromes, colors i sabors es poden combinar amb altres plaers, també delicats: un bon vi, la llum adequada, música, la companyia dels amics, una conversa animada, les nits de lluna de l´estiu, una terrassa, un jardí, el so de les ones o de l´aigua d´un brollador… Si sou una d´aquestes persones, segur que no necessitau recordar cap dels tres punts als quals he fet referència una mica més amunt perquè parlen de coses que ja fa estona que sabeu.

.   .   .

Text: Maria Àngels Moyà

Taller d´art i cuina

Jueves, Junio 24th, 2010

El Centre d´Art i Paisatge Camp Lledó fa dues propostes estiuenques pel taller d´art i cuina. Durant els mesos de juliol i agost, podreu cuinar amb nosaltres i compartir un bon vi i una bona conversa mentre sopam a la fresca dels plats que haurem elaborat.

Cada dijous, a les 19 hores, prepararem caldereta de llagosta. L´acompanyarem amb cava Llopart Integral Brut Nature o vi blanc Muscat de Bodegues Oliver de Petra (segons les preferències de cada un). Acabarem el sopar amb fruita i gelat. El preu oscil·larà entre 50 i 60€ per persona, depenent del cost de la llagosta al mercat.

Cada dissabte, a les 20,30 hores, prepararem un trempó amb formatges. L´acompanyarem amb vi rosat Syrah de Bodegues Oliver de Petra o amb vi negre d´agricultura ecològica e Binigrau del Celler Binigrau de Biniali. També hi haurà fruita i gelat. El preu serà de 20€ per persona.

El taller de cuina està pensat per un màxim de 8 persones. Si estau interessats en assistir-hi, podeu reservar la vostra plaça al telèfon 630 774 655. No oblideu dur un davantal!