Posts Tagged ‘tallers d’arquitectura’

Washitecture (III)

Miércoles, Septiembre 24th, 2014

Dins el marc del 17è Taller Vertical 2014, el passat dijous s’inaugurà a Roca Gallery Barcelona l’exposició Washitecture que reunia els projectes presentats baix el lema “Arquitectura d’Aigua d’Emergència per a escoles del Marroc”.
El primer premi va recaure sobre el diseny presentat per Anna Puigjaner, María Charneco, Guillermo López i Alfredo Lérida, per la seva “simplicitat i bellesa”, tal com va reflectir l’acta del jurat.
El projecte liderat pels arquitectes Francisco Cifuentes i David Tapias, en el qual col·laborava el Centre d’Art i Paisatge Camp Lledó, va obtenir el premi del públic i la menció especial del jurat.

Aquest projecte consisteix amb dues alfàbies -una per a la recollida de pluges i l’altra per al reciclatge de l’aigua una vegada utilitzada-. Entre elles, un seguit de piques que fan possible el moviment descendent de l’aigua. Una sèrie de maquetes explicatives completaven el conjunt. Per a l’elecció dels materials s’ha respectat la disponibilitat de la zona on anava dirigit el projecte (Marroc): fang, fusta i cordes.
Des d’aquí volem donar l’enhorabona a tots els participants i, molt especialment, a Cifuentes i Tapias, al grup d’alumnes que estava baix la seva direcció, a la gerreria Pere Coll de Pòrtol i a l’artista Anna Gol pel seu bon fer, la seva creativitat i la seva labor pedagògica.
També voldríem expressar un desig: que We Are Water Foundation donàs una passa més i aconseguís que el projecte guanyador es desenvolupàs a les escoles del Marroc. D’aquesta manera, molts de nins i nines podrien beneficiar-se d’unes magnífiques idees.
L’exposició es podrà visitar a Roca Gallery Barcelona (carrer Joan Güell, 211-213) fins dia 18 d’octubre. Per altra banda, s’estan duent a terme les gestions oportunes perquè, una vegada finalitzada, el projecte de Francisco Cifuentes i David Tapias quedi instal·lat al Centre d’Art i Paisatge Camp Lledó.
. . .
Text: Maria Àngels Moyà

Washitecture (II)

Jueves, Septiembre 4th, 2014

Dins el marc del Taller Vertical 2014, volem incloure la introducció del projecte que desenvoluparà el grup d’alumnes liderat per Francisco Cifuentes i David Tapias, de l’Escola Superior d’Arquitectura.

Gestió d’un recurs: l’aigua

-Allí –me dijo– hubo un pozo.
En el fondo de uno de esos tubos verticales que reflejan, tan profundos son, una sola estrella, el fango mismo se había endurecido y la estrella prisionera se había extinguido. Sabido es que la ausencia de una sola estrella basta para aniquilar una caravana tan firmemente como una emboscada.
Alrededor del estrecho orificio, como alrededor de un cordón umbilical roto, hombres y bestias se habían aglutinado en vano para recibir del vientre de la tierra el agua de su sangre. Pero los obreros más seguros, azuzados hasta llegar al suelo de ese abismo, habían escarbado inútilmente la costra dura. Semejante al insecto atravesado por un alfiler, aún vivo, y que en el temblor de la muerte esparce alrededor de él la seda, el polen y el oro de sus alas, la caravana, clavada al sol por un solo pozo vacío, comenzaba ya a blanquear en la inmovilidad de los tiros rotos, de los cofres reventados, de los diamantes derramados como escombros, y de las pesadas barras de oro que se enarenaban.
*

L’aigua és un recurs finit i un bé comunal. La seva gestió ha estat una de les claus de la supervivència de les diverses civilitzacions i espècies que han poblat el nostre planeta. L’actual cultura de gestió de l’aigua a Occident provoca un esgotament i contaminació ràpides d’aquest recurs. La tradició popular àrab, en canvi, optimitza l’obtenció i l’emmagatzematge d’aquest bé escàs. Què en podem aprendre? Què cal millorar?

Tècniques i materials locals: el fang i la ceràmica

Fue en el transcurso del año maldito, aquel que se apodó “el festín del sol”; pues el sol ese año ensanchó el desierto. Brillaba sobre las arenas entre las osamentas, las zarzas secas, las pieles transparentes de los lagartos muertos y la hierba para los camellos cambiaba en crin. Él, por quien nacen los tallos de las flores, había devorado a sus criaturas; y se entronizaba sobre sus cadáveres desparramados, como el niño entre los juguetes que ha destruido.
Absorbió hasta las reservas subterráneas y bebió el agua de los pozos raros. Absorbió hasta el dorado de las arenas que se hicieron tan vacías, tan blancas, que bautizamos esta comarca con el nombre de Espejo. Pues un espejo tampoco contiene nada y las imágenes con las que se llena no tienen peso ni duración. Pues un espejo a veces, como un lago de sal, quema los ojos
.

Al sud del Marroc, l’aigua és un bé molt escàs. Durant milers d’anys, la seva gent ha desenvolupat tècniques d’una extraordinària complexitat per tal d’obtenir-la. En molts indrets, l’actitud colonialista d’exportar una cultura i unes tècniques a països amb condicions ambientals, materials i culturals diferents a la nostra –per tal d’obtenir-ne energia i preuades matèries primeres–, ha deixat pas a una col·laboració, basada en l’intercanvi real de coneixement, generant-ne un de nou i compartit. Proposem cercar respostes a la pregunta que planteja aquest taller mitjançant la recerca del potencial que ofereix el fang –un material disponible en aquell entorn, de molt baix cost i de cicle tancat–, transformat amb les tècniques de la ceràmica, ancestrals, presents i amb un llarg recorregut per explorar.

Ús, aprenentatge i joc

Y si sólo hay allí un pozo agotado, el juego no es el mismo. Pues sabes que ese pozo es inútil y vacío como los dados del juego cuando no arriesgas en ellos tu fortuna.

Durant el taller treballarem en la elaboració d’un sistema obert que configuri un espai didàctic i una experiència atractiva, on l’estudiant-nen (a Barcelona i al Marroc) esdevingui el protagonista actiu de compartir l’experiència de rentar i rentar-se tot cuidant l’aigua.
Més enllà d’actituds higienistes, projectarem un joc que fomenti en els nens l’empatia, la necessitat de col·laborar i cuidar, l’aprenentatge constant i la participació; no només en la responsabilitat de cuidar aquest recurs fluid, sinó també en la materialització i manteniment d’alguns dels elements necessaris perquè aquest sistema funcioni, afavorint que la seva relació amb el cicle de l’aigua (d’on ve, per on passa i a on va) sigui directa, tàctil i visual.
No els enviarem un artefacte, sinó una recepta perquè s’ho puguin fer ells mateixos, tot jugant.
. . .
*La cursiva reprodueix fragments de l’obra Ciudadela d’Antoine de Saint-Exupéry.
. . .
Text i direcció del projecte: Francisco Cifuentes i David Tapias.
Col·laboradors: Anna Gol Isern i Gerreria Pere Coll.
Patrocinador: Camp Lledó, Centre d’Art i Paisatge.

Washitecture (I)

Martes, Agosto 26th, 2014

Washitecture és el titol del 17è Taller Vertical 2014 que –amb el patrocini de Roca Barcelona Gallery i Gabarró, i el suport de We Are Water Foundation– organitza l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura (ESARQ) de la Universitat Internacional de Catalunya (UIC).
Es tracta d’un taller transversal en el qual els alumnes s’agrupen en equips liderats per arquitectes de prestigi amb la finalitat de reflexionar, a través d’un projecte, sobre un tema concret cada any. A l’edició d’enguany es proposa la recerca de sol·lucions a l’accés a l’aigua de les escoles de Marroc. Els alumnes presentaran distints dissenys que serveixin per facilitar l’erradicació de malalties, la conscienciació del valor de l’aigua com a bé escàs i l’adquisició d’hàbits d’higiene.
El Centre d’Art i Paisatge Camp Lledó ha tengut la satisfacció de poder prestar la seva col·laboració a l’equip que lideren els arquitectes David Tapies i Francisco Cifuentes, amb l’aportació de la feina artística i creativa de la ceramista Anna Gol.
El taller s’inaugurarà dimecres dia 3 de setembre a l’Aula Magna de la Universitat Internacional de Catalunya i es desenvoluparà al llarg de tota una setmana. Dimecres dia 10, es presentaran les diferents propostes; un jurat –format per Martín Azúa, Curro Claret, Javier García Germán, Borja Ferrater i Xavier Torras (en representació de la Fundació We Are Water)– determinarà la proposta guanyadora, i es clausurarà el 17è Taller Vertical. Finalment, dijous dia 18 de setembre s’inaugurarà l’exposició Washitecture a l’espai Roca Barcelona Gallery (carrer de Joan Güell, 211), on es podran veure tots els treballs del Taller Vertical 2014.

Intervenció paisatgística a Casa Poesia

Jueves, Julio 17th, 2014

Els arquitectes Francisco Cifuentes i Sebastià Martorell amb Daniel Ippolito com a arquitecte col·laborador, baix el patrocini del Centre d’Art i Paisatge Camp Lledó, han realitzat una intervenció paisatgística a Casa Poesia (Ses Salines) centrada en el tema de l’aigua.
Es tracta de la construcció d’una zona de refresc al jardí amb un safareig adaptat al terreny utilitzant materials de l’entorn: pedra de marès, ciment mallorquí i calç. El punt d’aigua s’acosta a un ullastre a través de peces de pedra de marès per crear un festejador. En la construcció del recinte que acull el sistema de depuració s’ha volgut experimentar aixecant uns murs de tapial i una volta de teules. Això ha estat possible gràcies a l’estreta col·laboració i la bona sintonia entre els arquitectes i el Centre d’Art i Paisatge Camp Lledó.
. . .
Text: Maria Àngels Moyà