Posts Tagged ‘Truman Capote’

Truman Capote a Palamós

Viernes, Noviembre 4th, 2011

Truman Capote va escriure gran part de l´obra A sang freda entre Palamós i els Alps Suïssos a principis de la dècada dels ’60. Passava mig any a cada banda perquè el seu company, Jack Dunphy, era un apassionat de l´esquí.

Arribaren a Palamós conduint un Chevrolet carregat amb vint-i-cinc maletes, dos cans i un moix. La primera nit dormiren a l´Hotel Trias, al passeig del Mar, i allà tornaven cada vegada que, fos pel motiu que fos, s´havien de mudar de casa. El propietari de l´hotel els ajudava a cercar-ne una altra i a instal·lar-se. Capote i Dunphy ocuparen l´habitació 704, que tenia una terrassa amb vistes sobre la badia: “Des d´aquell setè pis sobre el passeig es podia veure, al front, la corba de la platja pràcticament despullada de banyistes. A l´esquerra, les cases petites i emblanquinades que el carrer Major semblava abocar sobre la sorra, el moll amb les barques de pesca bellugant-se al ritme cadenciós de les onades i, darrere, la llotja del peix amb la gent que hi entrava i en sortia amb carretes. Al fons a la dreta, la platja de còdols menuts d´es Monestrí i la Torre Valentina, una antiga torre de defensa que sembla un sentinella situat al peu d´un pujol vestit de pins.” (pàg.23)*


Durant aquells tres anys habitaren vàries cases:
– La Casa Millar, al carrer de la platja de la Catifa. Avui dia ja no hi és, però una placa recorda l´escriptor.
– Az-Zahara, una torre al Comtat de Sant Jordi, entre Calonge i Platja d´Aro.
– Un xalet a la platja d´es Monestrí.
– Un mas a cala Senià. Va ser la seva millor residència. En pagaren 150.000 pessetes per ocupar-la durant cinc mesos. “Era una casa formidable, amb platja particular, un gran jardí, un petit xalet annex per als masovers i un embarcador privat. Estava inspirada en la tradicional masia catalana i disposava de dues plantes i unes golfes. L´entorn era espectacular: tres hectàrees de pins i mimoses que es precipitaven sobre els penya-segats i una escala de pedra que baixava a una caleta de sorra que donava nom a la finca i que era la platja particular del mas.” (pàg.164-165)
Molt ha canviat Palamós els darrers cinquanta anys. La població, que ara supera els 17.000 habitants, era d´uns 6.000. El tren comunicava el poble amb Girona. Tan sols hi havia uns quants hotels, entre els que destacaven el Trias i l´Alba. “La majoria d´homes porta pantalons ajustats, gorra de feltre i espardenyes d´espart de punta rodona (…). Les dones assegudes cusen les xarxes sobre la sorra, els mariners porten les caixes del peix fins a la porta del pòsit per a la subhasta diària…”. (pàg.34)
Alguns dels comerços que Capote solia freqüentar ja han desaparegut. Al lloc que ocupava la pastisseria Samsó del carrer Major -on l´escriptor comprava diàriament dues botelles de ginebra, una de vermut sec i una llauna d´olives farcides per preparar-se els seus dry-martinis- ara hi trobam la Granja Collboni. També ha passat a la història la llibreria Margarita Vidal, per on passava a cercar The Gerald Tribune i on, el 7 d´agost de 1962, es va assebentar pels titulars de La Vanguardia de la mort de la seva gran amiga Marilyn Monroe. Ara és la botiga Foratempo, que ven roba en lloc de diaris.


Altres establiments sí han perdurat al llarg del temps. És el cas del bar Los Caracoles, una taberna marinera on Capote solia anar a menjar-hi alguns migdies gambes a la planxa i calamars a la romana. Igualment es conserva el restaurant Maria de Cadaqués, situat poc abans de l´entrada al carrer Major. També el freqüentava Josep Pla, vertader entès en qüestions gastronòmiques. Ambdós escriptors coincidien a l´hora de triar el plat: suquet de peix. “La propietària sabia transformar unes humils patates i uns peixos d´aspecte monstruós, com són els cap-roigs, en un plat de culte”. (pàg.37)
Truman Capote aprofitava aquells mesos per escriure, escriure i escriure. Així i tot, va tenir temps d´anar a festes que s´organitzaven a cases particulars, com la del castell que tenia Madeleine Carrol al terme de Calonge i a la qual també assistiren Balenciaga i la germana de Jackie Kennedy; o la que celebrà Robert Ruark, que va comptar amb la presència de John Wayne.
Si en alguna ocasió tenia convidats, Capote actuava de cicerone i marcava el recorregut pel poble que començava al canó del port. A partir d´aquí, es perdien pels carrerons estrets que els duien a l´església de Santa Maria del Mar. Després baixaven pel carrer Major cap al Passeig Marítim. L´itinerari acabava a la llotja del peix per veure la subhasta.
L´Espai del Peix de Palamós ha organitzat durant els mesos d´estiu una passejada guiada seguint les passes de Truman Capote i així commemorar el 50è aniversari de l´estada de l´escriptor a la vila. Nosaltres no hi hem estat a temps (tal vegada l´estiu que ve…) però hem comptat amb un guia d´excepció: Màrius Carol i el seu llibre L´home dels pijames de seda. Tres estius de Truman Capote a Palamós, premi Prudenci Bertrana 2009.
Truman Capote intuïa aquell darrer estiu del ’62 que el boom turístic, que s´endevinava proper, significaria la massificació i la transformació d´aquell poblet de pescadors. Avui és necessari un esforç d´imaginació per eliminar les capes de ciment que ofeguen el casc antic. Tancam els ulls. Desapareixen les torres d´apartaments, l´excés de cotxes, els aparcaments de primera línia del passeig i els complexes hotelers. Obrim els ulls. A la barra del Trias hi veim un home ros i menut que “va molt abrigat, amb barret borsalino, jersei de llana, bufanda de punt i una llarga gavardina clara” (pàg.22); mira encuriosit tot el que l´envolta, porta un llibre a la mà i beu un dry-martini.
. . .
*Els fragments que van entre cometes corresponen al llibre de MÀRIUS CAROL L´home dels pijames de seda. Tres estius de Truman Capote a Palamós, Edicions 62, Barcelona 2011.
. . .
Text: Maria Àngels Moyà