Posts Tagged ‘Xesca Verd’

Entre espècies i aromes

Jueves, Junio 28th, 2012

Cada plat té el seu aroma característic. A cada aroma li associam un record. Plats i aromes construeixen un registre de les nostres vivències, una mena d’àlbum olfactiu i gustatiu difícil d’esborrar. La majoria d’aconteixements importants van acompanyats d’un àpat i d’altres, aparentment anodins, es transformen en essencials gràcies als plaers gastronòmics amb els quals els relacionam.
El curri, que significa “salsa” en tamil, no té un aroma característic, sinó molts. El que fa possible tal riquesa és la mescla d’espècies i d’herbes: pebre de caiena, clau, comí, coriandre, nou moscada, gingebre, cúrcuma, bitxo, mostassa, llet de coco,…. Imagín que, en el cas de conèixer els països asiàtics, la flaire del curri em translladaria al cor de l’Índia. Però, malhauradament, mai no he viatjat tan lluny. Les olors especiades del curri em transporten als carrers del barri londinenc de Brick Lane, als seus mercats i als restaurants que omplen cada un dels seus racons.
El passat diumenge, Xesca Verd preparà dos tipus de curri al taller d’art i cuina: un de verdures amb coco i un altre d’ous amb iogurt. Els va acompanyar amb arròs pilou, amanida de cigrons i patates amb salsa de tamarinde, i nan d’all. El centre de la taula quedava cobert per multitud de platets que contenien distintes salses: raita de cogombre, raita de menta, mango amb iogurt, xatni de carabací, pickle de verdures amb bitxo i iogurt,…. La varietat de colors, aromes, textures i sabors va ser una delícia que disfrutàrem intensament amb tots els sentits. Ni al restaurant més autèntic de Brick Lane vaig degustar res semblant. Xesca no només sap preparar aquest plat, sinó que també n’és una enamorada; i aquest fet, a la cuina, transforma l’elaboració en creació.
La sobretaula s’allargà fins molt tard. Una llum tènue il·luminava la bodega. Amics, gastronomia, rialles, conversa, silencis,… entre espècies i aromes.
. . .
Text: Maria Àngels Moyà

Mandalas

Lunes, Abril 12th, 2010

Fa uns mesos, quan vàrem posar en funcionament aquest blog, recomenàvem la lectura d´un article de Xesca Verd que havia sortit publicat a la revista Namasté i que es titulava “El arte del bienestar”. Segons les paraules de l´autora, pintar mandalas ajudava a realitzar un viatge interior molt necessari a l´hora de recuperar la pau perduda i d´iniciar-se en el coneixement d´un mateix, a la vegada que apuntava la relació existent entre meditació i relaxació. Pens que la simple contemplació del mandala ja comporta, per ella mateixa, gran part d´aquests beneficis. Ho vaig comprovar, d´una manera molt senzilla, quan vaig decidir perdre´ms dins les il·lustracions que acompanyen el seu escrit. Desconec la tècnica utilitzada en la seva elaboració. He de reconèixer que aquesta qüestió m´intrigava: Quin tipus de pintura s´ha de fer servir i com s´ha d´aplicar perquè el dibuix resultant sembli de vellut? Ara, això no em pareix tan important. I és que gràcies a totes aquestes preguntes que em feia a mi mateixa, sense adonar-me´n, vaig començar a pintar mandalas. Primer amb pintures de fusta, després amb ceres i, fins i tot amb retoladors. Cap d´ells sembla de vellut, però sí que em puc beneficiar dels seus efectes. Tal vegada, algun dia perfeccionaré la tècnica. Mentre aquest moment arriba, fixau-vos en els banners que inicien les pàgines d´aquest  blogg i en el download que podeu descarregar-vos a les vostres pantalles, traços de color envellutat sortits directament dels pinzells de na Xesca.

Text: Maria Àngels Moyà

– Xesca Verd “El arte del bienestar”

Lunes, Enero 25th, 2010

El arte del bienestar

“El arte del bienestar”