Posts Tagged ‘Xisca Veny’

Equacions per a la reflexió

Jueves, Enero 2nd, 2014

El físic és capaç d’expressar
la relativitat del temps
amb una única equació.
El matemàtic pot amagar
a l’interior d’una incògnita
la complexitat de l’Univers.
I el poeta es demana:
Si d’igual manera
equacions i paraules
tendeixen a l’infinit,
per què és tan difícil
dibuixar en un sol vers
el trajecte dels astres,
el silenci de les pedres,
o el vol dels ocells?

Durant aquestes setmanes, l’artista grec Aris Spentsas fa la seva residència a Addaya, Alaró. Ell s’ha proposat reflexionar sobre l’art, la cultura i l’educació des del punt de vista matemàtic. Parteix d’una equació inicial:
CULTURA+EDUCACIÓ+ART–COST=0
A partir d’aquí, s’obri un debat que donarà lloc a altres possibles equacions i, finalment, a la seva obra. Una obra que, ja des dels seus orígens, sorgeig de la interdisciplinarietat i de la interacció.
El Centre d’Art i Paisatge Camp Lledó ha estat un dels membres convidats per Xisca Veny a participar en el projecte d’Aris. El grup està format per una dotzena de persones del món de l’art i de l’educació de la zona del Migjorn i del Llevant de Mallorca. La particularitat ha estat que aquestes dotze individualitats s’han unit per contestar les preguntes que l’artista ha formulat com si es tractàs d’una sola veu. Ara només ens resta esperar que Aris Spentsas acabi el seu treball creatiu per desvetllar les incògnites i descobrir el resultat final. Segur que serà una sorpresa per a tothom.
. . .
Text: Maria Àngels Moyà

Ferma’t a Felanitx

Sábado, Abril 20th, 2013

Des de les pàgines d’aquest blog volem donar la més sincera enhorabona als nostres amics Xisca Veny i Pere Benàssar pel projecte “Ferma’t a Felanitx”, que ha estat escollit per unanimitat com a guanyador del concurs d’artistes que proposaven idees per executar un pla d’embelliment del centre de Felanitx. Llegim al Diario de Mallorca que els motius de l’elecció d’aquest projecte com a guanyador han estat la importància que Xisca i Pere han donat al reciclatge i a la necessitat de participació activa de tota la comunitat, així com al fet d’incloure rutes hitòriques i artístiques pel poble. Estam segurs que ben aviat es podran veure els resultats. Felicitats!

La veu del paisatge

Jueves, Marzo 14th, 2013

La veu del paisatge és el títol del projecte que el Centre d’Art i Paisatge Camp Lledó ha presentat al taller d’art contemporani “Paisatge”, organitzat per Reflexes Projectes Culturals i dirigit per Xisca Veny, que s’ha desenvolupat durant els dies 23 de febrer i 2-9 de març a la seu de S’Om.
Descripció del projecte
Definim “paisatge” com a creació humana subjectiva, intangible, abstracta, en la qual hi intervenen la percepció sensorial i l’emocional. Aquesta col·laboració sensorio-emocional ens permet relacionar l’exterior –es a dir, allò que ens envolta– amb l’interior de nosaltres mateixos. El paisatge sorgiria d’aquell instant en el qual es fa possible la comunicació entre l’entorn i l’ésser humà.
Partint de la nostra definició, fotografiam set punts de la casa que es corresponen amb els llocs que els distints participants han elegit com a “paisatges evocadors”. Cada fotografia s’associarà a un poema que explorarà els camins interiors propis. D’aquesta manera territori, imatge i paraula s’uneixen a l’hora de traçar un paisatge personal.
Les fotografies van clavades, sembrades, al mateix lloc on s’han fetes, seguint la recomanació de Perejaume al seu Enclavament a Bellaterra (2007): “Mantingueu ferm el lloc en el lloc. Prou de desprendre. Feu fermança local en tot i pertot. Deixeu en terra la perfecció de la terra. No la vulgueu trasladar a cap més banda. Claveu-la bé allà on es trobi”.

 

Primer paisatge: Jardí d’ombres
M’agraden les cases amb molt de llum i els jardins espessos, salvatges, amb ombres. No vaig anar a pensar que, quan més ombrívol era el jardí, menys llum tenia la casa…

Vull una casa amb llum
on el sol desfaci solituds i angoixes,
on els fantasmes no campin pels racons
i tan sols voltin pel meu jardí d’ombres.

Vull un jardí d’ombres
habitat pels esperits de la nit,
amb una font que ragi trista
(ritme lent i cadenciós de sospirs humits).

El jardí ombrívol envolta ma casa
i barra el pas a la claror.
Les bubotes juguen a conillons:
riuen,
entren,
surten,
viuen.

 

Segon paisatge: Paisatge cartografiat
Entre el concepte d’horitzó i el de paisatge, es dibuixa la cartografia secreta dels dos cossos…

Horitzó:
Falsa meta que s’allunya a mesura que t’hi acostes.
. . .
Dibuix el mapa dels teus aromes amb els ulls clucs.
Recorr el llindar dels teus territoris a les palpentes.
Interpret el llenguatge secret de la teva natura.
I quan, a mig camí, les nostres mans es toquen,
sé que –si vull trobar-me– necessit perdre’m dins tu;
perquè tu ets el meu paisatge.

 

Tercer paisatge: Pluja d’hivern
Plou.
Ni trons ni llamps,
sols aigua que cau
en un ploure condormit.
Sempre el mateix ritme lent
d’un so humit que primer
banya les fulles, la pell,
fins que arriba a les arrels
i deixa el moll de l’os
amarat de melangia.
Com en el vers de na Gemma:
Plou, sense voler.

 

Quart paisatge: El bosquet
Imagín el camp obert, sense filferro que barri el pas. Molta gent, quan tanca el seu bocí, comença a omplir-lo de restes i despulles en el que sembla un intent desesperat de moblar la natura…

Na Lluna i jo
li dèiem “el bosquet”.
Passejàvem,
fèiem cucaveles,
trobàvem rastres,
cercàvem espàrrecs.
Ara és la casa
tancada,
barrada,
espinada i
moblada
d’un ramat.
A les dependències,
somiers rovellats
amb banderoles
de llana.
Els abeuradors,
banyeres amb
l’esmalt
esportellat.
Les butaques,
rodes perdudes
de camió
i tractor.
Runa,
caramulls de runa
que creixen
amb el temps.
Postal
d’una ciutat
inexistent
plena de restes
urbanes.
Na Lluna i jo
seguim el camí
que ens marca
el tancat,
com els xots.
La cusseta
cerca olors
per les voreres.
Jo, de moment,
no he trobat
cap espàrrec
damunt l’asfalt.

 

Cinquè paisatge: Paraula
La biblioteca, els llibres, l’escriptura en silenci i soledat,…

Un cercava, camins endins,
perduda i retrobada
paraula.
Pensava paraules a l’aire
i les penjava a un fil d’argent.
Parlava paraules al paper.
Cercava,
pensava,
parlava…
Un i el món ple d’altres,
un amb un,
un amb ningú,
un.

 

Sisè paisatge: Primer foc
El primer foc com a orígen de l’Univers i el foc com a descobriment que contribuí a fer-nos més humans…

El primer foc crema
a l’interior de cada pedra,
a l’interior de cada arbre,
a l’interior de cada home.
Ho diu la veu de la cendra,
la llenya que es desfà,
la dansa de la flama,
el crit de la guspira,
i l’home ho sap;
perquè extén les mans cap al foc
i la història es reescriu
entre l’escorça i la pell.

 

Setè paisatge: Desmembrament d’un somni
Futur…, el futur dels que acaben de néixer i dels que encara no han nascut. Ells tenen per davant el repte d’aprendre a sentir, valorar i estimar el paisatge; aquest somni que les cultures han anat entreteixint, puntada a puntada, al llarg dels segles i pel qual hem de lluitar abans de què es desfaci i quedi convertit en un simple record perdut en la memòria…

Eres una presència sense cos i
te’n vaig tallar un que
no et fes rues a la sisa.
Eres un rostre sense veu i
vaig pintar-te’n una,
cosint a punt de creu
paraules i silencis.
Vaig omplir de pensaments
els racons que estaven buits,
com qui emboteix un ninot
amb trossos de drap i serradís.
I no tenies nom.
I mentre l’inventava,
les teves mans es llagaven
i els braços se’t cobrien de ferides.
Mai no n’he sabut, de cosir;
les agulles em punxen els dits
i els didals em fan nosa.
És per això que ara et desfàs i
quan ja no quedi rastre
ni del teu cos,
ni de la teva veu,
ni dels teus pensaments;
tan sols seràs el record
d’una presència,
d’un rostre,
d’un nom.
. . .
Text: Maria Àngels Moyà. Els poemes “Jardí d’ombres” i “Paraula” pertanyen al poemari Paraules, silencis (Edicions Ca’n Sifre, 2008); “El bosquet” i “Desmembrament d’un somni” estan inclosos a Dreceres entre els malsons i la vigília (Edicions ca’n Sifre, 2009); “Pluja d’hivern” i “Paisatge cartografiat” són noves versions d’escriptures anteriors; “Primer foc” és un poema inèdit escrit amb motiu d’aquest taller.

Trobada d´amics del paisatge

Domingo, Octubre 31st, 2010

amics_paisatge

Aquest dissabte dia 30 d´octubre, el Centre d´Art i Paisatge Camp Lledó ha acollit una trobada d´amics del paisatge. La iniciativa va sorgir del mateix Centre i d´Antoni Martínez Taberner (Grup d´Ecologia Interdisciplinària de la Universitat de les Illes Balears) que es va encarregar d´organitzar-la. La idea era posar en contacte persones dedicades a diversos camps (professors, biòlegs, arquitectes, fotògrafs, paisatgistes,…) sensibilitzades amb el tema del paisatge amb l´objectiu de cercar vies alternatives a l´hora de promoure activitats i crear projectes d´intervenció que millorin l´entorn. Els participants a la jornada foren els següents:

Aina Amengual

Andreu Garcías

Antoni Borràs

Antoni Martínez Taberner

Eduardo Díaz

Francisco Cifuentes

Jaume Gual

Jaume Mayans

Maria Razumova

Maria Àngels Moyà

Pere Bennàssar

Xisca Veny

Des de les pàgines d´aquest blog volem agrair la participació de totes les persones que es desplaçaren en bon dissabte fins Ses Salines i, molt especialment, a Antoni Martínez Taberner per tot l´esforç organitzatiu. Esperam poder repetir una experiència tan enriquidora en futures ocasions.

.   .   .

Text: Maria Àngels Moyà