inici | mapa web | contacte | avis legal | castellá | catalá 

Exposicions

> Obra gràfica d´Andreu Maimó


Retrato A. Maimó Retrat d´A. Maimó

“En contemplar la inclinació d´Andreu envers els peus decrèpits dels vegetals malmesos pel pas de les llunes, danyats per les inclemències de la natura i de vegades pel poc esment dels homes i del bestiar, hom diria que té present l’adagi que magnifica l’envelliment: «amic i vi, com més vell més fi».

El brou generat per tan retorçuda llenya ha d’acumular aniversaris empresonat dins la fusta arquejada del roure per tal d’agafar cos, tal com es confita l’amistat, amb les voltes de la roda del temps, dins els cossos, cada cop més vinclats, de les persones.

El cep, en l’obra d’Andreu Maimó, esdevé com una síntesi de les dificultats de l’existència. La saba ha de recórrer sendes tortuoses, obrint-se pas entre els esculls dels grops per donar vida a les sarments i a les adhesives banyes helicoïdals i ha d’esquivar crosteres de nafres mig curades i bastions inexpugnables d’insectes subcutanis, per poder arrodonir-se en calops que, malgrat l’esforç, sovint s’allunyen de l’ideal de perfecció i congrien singlons pansits que obren en detriment del producte acabat.

Segons el meu parer, Andreu, escodrinyant la bellesa de la imperfecció, ens fa badar els ulls i ens meravella amb coses que mai no havíem vist, de tan prop com les teníem i recercant constantment dins els capricis de la natura humanitzada, ara entre els laments feixucs i les angoixes sanglotants de vinyes en decadència, aixeca castells de bellesa amb altes torres d’engrescadora llum”.

Text:Cosme Aguiló, per a l´exposició Vineae Supplicium



A. Maimó Cep de vinya nº 1, any 2005

“L´absència de pàmpols dins l´obra d´Andreu Maimó (AM) és la indicació primera que l´artista et diu descaradament. Tot un enigma. Tota una poètica. (...)

Hi ha en la pintura d´AM alguna cosa que acarona l´esperit i l´escorxa al mateix temps. (...)

No m’atur de veure incessants metamòrfosis de ceps. Metamòrfosi sense procreació, ni multiplicació: el lirisme exacte. Descobresc una obra: capçada d’arrels, les arrels a l’aire, dins la cuina-taller-laboratori d’AM. (...)

Ma carn sencera, viva i pensant, s’ompl de les carícies ermes i rugoses d’aquests ceps plens d’ulls girats cap a dedins, en creixença profunda, fonda. Cap endedins”.

Text: Biel Mesquida, per a l´exposició Vineae Supplicium



A. Maimó Raïm 7, any 2004

“A la primera visita al taller vaig observar, en efecte, que es tractava d’esbossos de ceps i raïms. I, especialment, vaig notar com el pintor Maimó m’observava. No vàrem, però, passar de xerrar de què tot allò era un començament, que només eren proves. A la segona, era clar que el pintor Maimó es decantava per pintar els ceps sense fulles ni raïms. Li interessava sobretot descriure la contorsió dels troncs, els filaments nerviosos sotmesos a tensions i estiraments extrems, els regruixos de malformacions resultants, precisament, de l’artifici torturant, corrector, a què els humans sotmetien la planta. Per mostrar aquest prodigiós turment només els troncs servien. El color marronós, a punt de mort, admetia tons que mostraven millor els efectes, fosquíssims, de la persistència de la torsió, de l’aturada de fluids que anuncia la ruptura dels teixits superficials i de l’òs, finalment. El pintor Maimó, amb entusiasta delit, em feia notar com la tortura era una forma fructífera de l’enginy humà, que sense ella no hi hauria raïm. Però el raïm, a les pintures, no hi figurava. Jo ja ho entenia, però no li deia”.

Text: Miquel Barceló, per a l´exposició Vineae Supplicium.


+ informació (pdf)