inici | mapa web | contacte | avis legal | castellà | català 

Utopies


Utopia: “Pla, projecte, doctrina o sistema optimista que apareix com irrealitzable en el moment de la seva formulació”.
Aquí es poden veure alguns dels projectes que, per distints motius, no han pogut, de moment, dur-se a terme; però que existeixen a la nostra ment i sobre el paper. Ens resulta impossible renunciar als somnis. Qui sap si, tal vegada, algun dia, deixaran de ser utopies per convertir-se en realitat.

> Mandala paisagístic


Madala-topográfico-utopies-camplledo

Un camí de figueres de distintes varietats ens acompanya fins al centre del mandala, on hi trobam una cisterna enterrada per recollir l’aigua de pluja. La il·luminació a través de leds i les pèrgoles solars per a l’obtenció d’energia asseguren la sostenibilitat del conjunt. Les plantes –ornamentals, medicinals i aromàtiques– són totes autòctones. Es reserven espais per intervencions de land art. Es tracta d’un projecte de l’arquitecte català Gabi Barbeta.

Les raons que impulsen la creació del mandala són vàries:
- En primer lloc, pretenem recuperar uns terrenys degradats i pensam que transformar-los en jardins és una intervenció encertada en el paisatge, perquè el projecte s´adapta a principis estètics i ètics. S´aprofitaran els materials de la zona per a la seva construcció i totes les plantes que s´hi sembrin seran pròpies de la flora mediterrània.
- En segon lloc, s´adapta a la nostra filosofia, ja que segueix els principis de la bioconstrucció i de la bioclimàtica, la utilització d´energies alternatives i el respecte al medi ambient.
- En tercer lloc, consideram que és un marc idoni per desenvolupar projectes de caràcter interdisciplinari, en els quals hi tengin cabuda les distintes manifestacions de l´art i de la cultura: ceràmica, pintura, arquitectura, literatura, filosofia, música, diseny paisatgístic de jardins, psicologia, escultura...
- En quart lloc, creiem en els beneficis que aporta treballar amb mandalas : relaxació, augment de la capacitat de concentració, autoconeixement, creixement personal,... Per aquest motiu, consideram que és un mitjà molt adequat perquè grups de persones amb dificultats puguin realitzar activitats que els ajudin a superar-les: malalties físiques i psíquiques, malalties cròniques, problemes associats a la tercera edat, hiperactivitat en la infància...

> Jardí d’Epicur


Jardí  d'Epicur-Utopíes Camp Lledo

El Jardí d’Epicur s’ha pensat com espai per a la reflexió i el diàleg, combinant el paisatge natural amb el paisatge disenyat per l’ésser humà: el jardí mediterrani.

Com a éssers vius, tenim unes necessitats bàsiques que hem de cobrir i uns problemes als quals enfrentar-nos a mesura que van sorgint. Com a Homo Sapiens, hem de saber aplicar la raó a l’hora de cobrir aquestes necessitats i de trobar solucions als nostres problemes. Com a persones, hem d’aconseguir mitjançant la creativitat i la imaginació (l’art, en definitiva) que el resultat de cobrir necessitats i de superar reptes es transformi en un plaer i, si és possible, en un plaer delicat. Es tractaria de combinar el caire racional i l’hedonista (que també podríem denominar “estètic”) de l’ésser humà, i de trobar un punt d’equilibri entre l’un i l’altre. Aquest punt d’equilibri sols el pot mesurar l’ètica.

Recordem que Epicur va ser el primer en incorporar la dona als debats filosòfics. La seva visió de la vida i la seva recerca del plaer en la quotidianitat ens inspira a crear un lloc per a la tertúlia oberta i tolerant, un lloc per gaudir de la cultura amb els cinc sentits.

> Cartografies: Mapes sensorials


Mapes sensorials Utopies - Camp Lledó

Reflectir damunt un mapa elements que es poden percebre de manera objectiva és molt més senzill que intentar traduir a símbols la subjectivitat perquè, en aquest cas, hi intervé la interpretació de la mirada del emisor i la de tots els possibles receptors; unes mirades que depenen dels registres personals de cada un i de les emocions –positives i negatives– que associam a aquests registres. Les olors i els sons responen a reaccions químiques i a fenòmens físics comprovables i objectius, però també comporten una càrrega de subjectivitat important –tal vegada perquè únicament ens arriben per un dels nostres sentits i hem de suplir amb la imaginació o amb els records la part d´ells que no podem experimentar–. Si consta sobre el paper que a unes coordenades determinades hi trobarem un arbre, una vegada que estiguem al seu davant el podrem veure amb els ulls, el podrem tocar amb les mans, sentirem la remor de les branques i les fulles, olorarem la seva escorça… El fet de captar una mateixa realitat de vàries maneres fa que la seva existència ens sembli més certa.

La representació de mapes de sons i olors no està exenta de dificultats. Per començar, no podem ignorar la dimensió temporal. Sons i olors són efímers, canviants i depenen d´altres factors. Imaginem que hem decidit traçar un mapa d´aquestes característiques i hem elegit limitar la zona d´estudi a la plaça d´un poble. Les variacions dependran de l´hora en la qual ens trobem (dia/nit, entrades i sortides de l´escola, horari comercial, recollida de fems, …), del dia de la setmana (laborable o festiu), de les condicions atmosfèriques ( pluja, tempesta, presència o absència de vent, la seva direcció i intensitat), de l´estació de l´any,… Tots els mapes, amb el pas del temps, s´han d´anar actualitzant però aquesta tasca seria impensable en relació amb els sons i les olors perquè la seva percepció varia constantment segons les interferències dels uns amb els altres. A més, en el cas dels sons, també hauríem de tenir en compte la “intensitat” del silenci.

Olors i sons tenen una gran importància perquè d´ells depèn la percepció que tenim dels paisatges. Seria interessant dur a terme una labor interdisciplinària per aconseguir que, algun dia, aquests mapes utòpics deixin de ser cartografies impossibles.

> Pavelló Uzala


Projecte pavelló Uzala-2015

A la novel·la Dersu Uzala de Vladimir Arseniev, davant la perspectiva d’una nit de tempesta a un lloc inhòspit, el protagonista improvisa un refugi amb grans quantitats d’herba i neu. Aquesta tenda improvisada amb aïllants naturals el salva d’una mort segura.
Aquest és el punt de partida que inspira el diseny del Pavelló Uzala, un projecte de Local 16 Arquitectes. Es tracta d’una construcció experimental de 25 metres quadrats de superfície útil realitzada en fusta. Utilitza la posidònia oceànica i la llana d’ovella com aïllants. La ventilació natural es beneficia dels vents de la zona (embat). La climatització s’aconsegueix amb la captació solar a través d’un hivernacle adherit al pavelló.